Jordi Ausàs

L’anunci rotund del Govern de la Generalitat, aquest mateix cap de setmana, en el sentit que no compliran i no desplegaran la Llei de Vegueries, és una notícia molt negativa pel país i suposa un frau al catalanisme polític. No voler desplegar la Llei de Vegueries, aprovada pel Parlament, vol dir restar instal.lats permanentment en l’organització territorial espanyola i centralista de Javier del Burgos, de 1833, i demostra una manca de valentia política i d’ambició nacional molt i molt preocupant.

La crisi econòmica és un pretext molt oportú per no fer res i perquè així tot segueix igual. El cert, però, és que CiU és immobilista, no té ni ha tingut mai voluntat política per superar la visió provincial i provinciana del país. En realitat no ha defensat ni ha volgut mai, de debò, un model territorial propi, lligat al catalanisme polític, més enllà de la gesticulació partidista, la sobreactuació parlamentària quan era a l’oposició i el doble discurs territorial: diuen voler la Vegueria a les Terres de l’Ebre, a l’Alt Pirineu o al Penedès, però enterren la Llei quan són al Govern.

Diguem-ho ben clar. La crisi és una excusa per no enfrontar-se a l’estat. Desplegar amb un Decret les “Demarcacions Veguerials” no costa diners, negociar amb l’estat la creació dels “Consells de Vegueria” com a substituts de les diputacions provincials, no costa diners. És rotundament falç que impulsar les vegueries vulgui dir més administració, més despesa, més costos econòmics. Al contrari. El model territorial lligat a les vegueries suposa, d’entrada, la supressió de més de mil càrrecs de representació als consells comarcals.

CiU prefereix una Catalunya provincialista i provinciana, en comptes del model catalanista, descentralitzat i de proximitat que representen les vegueries. Les vegueries responen a les modernes necessitats d’un país que es vol actiu, ben equilibrat i ben cohesionat. Un país on tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats de desenvolupament i d’accés als serveis públics com a garantia de benestar.

El Govern de Catalunya hauria d’actuar amb sentit d’Estat quan es tracta de l’organització territorial del país. Més enllà de qualsevol consideració de tipus administratiu o polític, però, es fa necessari remarcar un fet essencial: si tenim Generalitat i autogovern, també hem de tenir Vegueries. Així de senzill: ho diu l’Estatut i ho diu també la nostra història.