Un dels objectius del catalanisme polític ha estat, des de sempre, la superació de la divisió provincial de Catalunya i, al mateix temps, assolir un major equilibri territorial. Aquest equilibri territorial ha de procurar que el desenvolupament de les activitats econòmiques, la planificació de les infraestructures i la gestió de les polítiques públiques s'orientin a una distribució proporcionada arreu del territori. D'aquesta manera es poden evitar les aglomeracions urbanes i la concentració dels recursos en àrees limitades. Perquè, quan parlem d'equilibri territorial, parlem d'una Catalunya multipolar, no radial. És a dir, que no volem un país abocat exclusivament a la gran ciutat, sinó, més aviat, una xarxa de territoris amb potencial econòmic, polític i social. Tot el contrari del model que s'ha mantingut vigent fins ara i que s'ha potenciat durant anys.

En un país com el nostre, la vertebració territorial i la cohesió social han de formar part inexcusable de qualsevol estratègia nacional. Aquesta estratègia passa també per la construcció d'una nova arquitectura institucional, tal com preveu l'Estatut. Aquesta nova organització territorial que volem per a Catalunya, que no és un caprici o un invent pensat a última hora, com intenten fer creure alguns, és el resultat d'anys de treballs a tots els nivells per a l'impuls final de l'avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya, que ja compta amb l'aprovació de la Comissió de Govern Local de Catalunya.

Amb aquesta nova organització territorial de Catalunya en vegueries el departament de Governació i Administracions Públiques ha pensat i actuat amb sentit d'Estat. I un Estat es dota de les estructures administratives i s'organitza territorialment com creu adient en cada moment. Les vegueries, doncs, responen a les modernes necessitats d'un país que es vol actiu, ben equilibrat i ben cohesionat. Un país competitiu, que dóna valor i aprofita el potencial de tot el territori. Un país endreçat i accessible. Un país on tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats d'accés als serveis públics com a garantia de benestar i de desenvolupament integral dels tots els nostres pobles, viles i ciutats.