Si el projecte de Llei de les vegueries ja va camí del Parlament de Catalunya és, precisament, perquè durant els últims dos anys s’ha fet una important tasca de consens territorial. Puc assegurar que el contingut del marc legislatiu proposat per Governació s’ha explicat als consells comarcals, a les diputacions, a un alt nombre de municipis i a les seves entitats representatives.

La demostració que aquest consens s’ha assolit es troba en el baix nombre d’al·legacions rebudes a l’Avantprojecte de llei de llei de vegueries durant el període d’exposició pública. Tot i que Catalunya té més de mil ens locals constituïts, el Departament de Governació i Administracions Públiques només va rebre onze al·legacions d’institucions públiques, quatre de persones a títol individual, una d’un col·legi professional i una d’una plataforma ciudadana repetida 5.000 vegades.

En gran mesura, aquestes poques al·legacions per a una llei tan important per al país com aquesta, no són propostes de millora tècnica del redactat. Més aviat són consideracions d’oportunitat política. De fet, el debat que s'ha generat s’ha centrat en localismes, perdent de vista la visió global de país i els continguts avançats de la proposta.

Malgrat la visceralitat que sempre desperta el debat territorial, i més enllà d’un parell de casos molt particulars, cal tenir en compte que el consens en el model proposat i aprovat pel Govern ha estat molt ampli. La llei de vegueries és important per al model de país vertebrat i cohesionat que volem la gent catalanista i d’esquerra.