Sindica

cap

El bloc

Portes obertes a la mesquita del carrer Sant Jordi

Portes obertes a la mesquita del carrer Sant Jordi

Un any després de la polèmica inicial, la mesquita del carrer Sant Jordi ha fet la primera tarda de portes obertes. Després de l’enrenou que va ocasionar a Arenys de Munt aquest centre d’oració, calia anar-hi. Hi hem anat quatre representants d’ERC i hem dinamitzat el debat.  Era una bona oportunitat de conèixer en primera persona més gent del col·lectiu musulmà i per debatre per què el dret fonamental de llibertat religiosa és sovint massa polèmic. També per exposar punts de vista sobre la importància dels drets, dels deures, de la convivència, de la vida pública i de la intimitat de les creences religioses. Absències notables: cap regidor de l’equip de govern i d’altres formacions polítiques.

Subratllo la importància de què alguns veïns de la mesquita assistissin a l’acte. Tinc molt clar que el col·lectiu musulmà que ha impulsat la mesquita no vol problemes i que integració implica acostament de col·lectius, diàleg, paciència... I el col·lectiu més “tancat” és el que ha de fer més esforç d’acostar-se a l’altre.

Malgrat que valoro molt positivament la iniciativa d’aquestes portes obertes, no puc compartir bona part del discurs del senyor Taoufik Chaddadi, el conductor de l’acte. No puc compartir que la importància de la ciutat de Balaguer àrab del segle IX serveixi per argumentar la presència musulmana a Catalunya al segle XXI, no puc compartir el missatge entre línies de la frase repetida de què “els musulmans paguem impostos a Catalunya”, tots paguem molts impostos! i no puc compartir la definició de catalans que ens va oferir.

Els baixos d'un bloc de pisos a l'avinguda Sant Jordi no és un bon lloc per a una mesquita... però ja hi és. Els deures i  els drets de tothom, la normativa vigent, i el diàleg, defineixen el marc de convivència. Una tarda de portes obertes com aquesta, ajuda a la convivència.



comentaris

comentari
Antoni Figueres (Arenys de Munt) 23.01.2011 | 19.36 h
Moltes gràcies per posar-nos al corrent d'aquestes noticies que no havien arribat a divulgar-se més enllà del boca orella (o potser si, i jo no mén havia adonat). És evident que si fins ara aquestes questions no havien passat de ser problemes de tots, és a dir, bàsicament dels altres, ara ja les tenim a tocar i ens les mirarem amb sentiments més implicats. Seria molt interessant conèixer més a fons les idees del Sr. Chaddadi, d'on ve, amb quin grup ideològic, religiós o polític comparteix els punts de vista. Per el que comentes en el teu bloc, tinc la impresió de que el seu discurs és més polític que religiós. Considero molt necessari aprofondir en el coneixement del que s'ens ve a sobre, i també la influencia del que s'està produint a n'els seus correligionaris, i també en els covilatans. Ens pos ajudar en aquesta feina? Cordialment, Antoni. (El músic aficionat)

comentari
Anònim (Món sencer) 27.01.2011 | 22.57 h
1- És evident que el que sóm com a catalans és el resultat d'un llarg període d'invasions per part de molt pobles, des dels romans, passant pels visigots, àrabs, castellans, etc... I evidentment han influit en la cultura actual. La meva pregunta és: perquè ens queixem tant de la presència musulmana (a vegades amb tendències xenòfogues i tot) si fa menys de dos segles, vam ser nosaltres mateixos qui vam ocupar el seu territori, i no només això, sinó que també els hi vam imposar la nostra llengua, les nostres costums, i en fi, el capitalisme en si? 2- Evidentment, els musulmans, com nosaltres paguen impostos. Sí que és veritat que n'hi han d'il·legals, però són majoria els nacionalitzats i part dels impostos són pagats també per ells, com a ciutadans del nostre estat. I paguem més impostos que ells? Doncs en molts casos, evidentment i saps perquè? Doncs perquè nosaltres tenim un nivell de vida increiblement més superior al seu, i com els nostres impostos són proporcionals, qui més guanya més paga. I és molt paranoic pensar que el problema és l'immigració, pensar que ens "ataquen" unes pobres persones que arriben aqui sense cap més intenció que millorar el seu nivell de vida, que és precari. El problema no vé de fora, no; el problema el tenim dins. I si no mira el senyor Millet, català dels que més, com es va dedicar a robar el que nosaltres mateixos paguem!

comenta


perfil



Joan Rabasseda
  Tècnic superior de l’Administració de la Generalitat de Catalunya des del 1988, expert en sistemes de gestió de la qualitat i optimització de processos, he exercit diverses responsabilitats tècniques i directives als departaments d’Agricultura i de Governació.
Tot el perfil

darreres entrades



Multimèdia



Enllaços



contacte contacte



arxiu