En els mesos transcorreguts des de la festa de la democràcia del 13-S a Arenys de Munt hem tingut ocasió de parlar sovint de la nostra experiència local arreu del territori. Allà on hem anat, sempre hem estat molt ben acollits i hi hem trobat comissions organitzadores de les consultes del 13-D formades per gent engrescada, i il·lusionada de nou en molts casos. Hi hem trobat demòcrates.

El debat sobre la independència a deixat de ser tabú, per als qui encara era tabú, és clar. Arreu dels pobles i ciutats on el proper diumenge els veïns podran expressar la seva opinió sobre si Catalunya ha de ser un Estat de dret independent integrat a la Unió Europea, aquest és un debat viu, que ja no és minoritari. Defensar el Sí a la independència ho podem fer amb arguments “emocionals” i amb arguments “de gestió”. La vessant emocional és molt privada, personal i complexa. La vessant de gestió, quan argumentes que la presa de decisions i la gestió dels recursos sempre és més eficient des de la proximitat, difícilment trobes qui et pot contradir amb argumentacions sòlides... A la pregunta sobre què hi guanyem continuant a l’Estat espanyol, qui hi té respostes convincents? Per què fins i tot costa trobar persones que defensin el No a la consulta del proper 13-D?

Els referèndums del proper diumenge tornaran a ser un exemple de democràcia participativa i directa, una notícia que tornarà a tenir ressò arreu d’Europa. Organitzar un referèndum sense suport institucional és difícil, i els més de 160 municipis que ho faran properament, amb l’aixopluc de l’Osona Decideix, de Coordinadores i Plataformes ho estan fent molt bé. Hi ha molta gent implicada, d’edats diverses, de mil i una professions, des de botiguers a fusters ,des d’informàtics a professors, des de caps de producció a mossos d’esquadra... I hi ha un suport més o menys intens d’ajuntaments i de partits polítics.

Aquest cap de setmana en el que diverses poblacions han començat a recollir el vot anticipat, he tingut ocasió de veure gent propera a CiU, a PSC, a ICV... a la cua per dipositar el vot. També he vist gent propera a ERC fent el seu torn darrera l’urna i he pensat que, massa sovint, a ERC ens toca aquell paper difícil dels equilibris impossibles: si no t’impliques prou en la consulta, ets un “venut”, si t’hi impliques a fons, ets un “aprofitat” que vols treure rèdits d’aquesta iniciativa de la societat civil... Allà on ens han convidat per parlar de la consulta a Arenys de Munt, el nostre missatge ha estat clar: la unitat del conjunt d’agents implicats, dels partits polítics, i la diversitat en la composició de la comissió organitzadora van ser claus per l’èxit de la primera consulta per a la independència.

El 13-S a Arenys de Munt va marcar un abans i un després de l’independentisme. El proper 13-D serà un altre pas. I aquests referèndums deixaran ben aviat de ser “de fireta” perquè disposaran d’un marc legislatiu. La llei de consultes es troba en tràmit parlamentari...Anem avançant!