Avui han sortit a la premsa distintes versions de la reunió d'ahir amb els partits que conformen el Bloc. Entenc que no sigui senzill per la premsa aclarir-se... Jo també, que no em sol perdre cap reunió, tenc problemes per posar en ordre la confusió. La situació del Bloc vers Esquerra després de la nostra Executiva i abans de la nostra assemblea seria la següent: La nostra prioritat és el Bloc però el Bloc en aquests moments no ha oferit a Esquerra cap proposta sòlida. Que vol dir sòlida? Idò això mateix, que no se mogui d'un dia per l'altre. El PSM ens oferí en 6è lloc al Parlament, el 3er al Consell i el 4t a Cort perquè tornàssim a parlar però ahir es va fer endarrera.
La premsa diu que el Bloc oferiria al partit tenir garantida la representació amb el tercer lloc del Consell de Mallorca i que hauria de ser una dona i per això no podria ser un servidor. Idò en aquests moments el Bloc no ha oferit la tercera posició ni per a un home d'Esquerra ni per a una dona d'Esquerra, ni per a ningú d'Esquerra. De fet varem dur a l'executiva ampliada la proposta que ens feren o que aparentment ens feren i s'aprovà per la mínima, amb moltes reticències... L'opció que ens proposà el PSM per tornar a emprendre les negociacions fou votada per un 54% dels membres de l'executiva. Esperarem a veure que passa, si a la pròxima reunió podem fer res de profit de manera conjunta, si és que ens volen al vaixell i si no ens desviam del rumb. De moment seguirem fent camí amb l'Argós cap a la nostra Ítaca.
(La foto és de Brusel·les i és que, avui per avui, pel nostre poble Europa és la nostra Ítaca...)
Espero sincerament que hagi acord final, la unió mai es fàcil però és possible, malgrat el risc que comporta. Tampoc complaure a les bases i als votants es fàcil alhora, la negociació ha de ser intel·ligent.
Així i tot, que ningú pugui dir que el PP reedita majoria per la dispersió de vot dels altres, intenteu-ho!
Manel (Palma) 01.03.2007 | 00.51 h
Espero sincerament que hagi acord final, la unió mai es fàcil però és possible, malgrat el risc que comporta. Tampoc complaure a les bases i als votants es fàcil alhora, la negociació ha de ser intel·ligent.
Així i tot, que ningú pugui dir que el PP reedita majoria per la dispersió de vot dels altres, intenteu-ho!
Amadeu (Bunyola) 01.03.2007 | 01.49 h
Joan, supòs que per tu és més complicat que per ningú, però ara que hi som tan aprop, tant, no podem amollar el mac enterra. Sé que ara ja no depèn tant de nosaltres com del Bloc -l'actual-, però no podem, ara que hem fet la passa, decebre a tanta de gent que confia amb nosaltres per fer un Bloc autènticament per sumar.
miquel àngel maria - psm (miquel àngel maria) 01.03.2007 | 18.51 h
El Bloc és el camí
La seqüència de notícies sobre les anades i vingudes d'ERC-Illes en política d'aliances mereix algunes reflexions: ara que ja han succeït i s'han dit moltes coses, i malgrat que sembla que encara no està tot tancat, crec que ja tenim prou perspectiva per avaluar l'estratègia, les formes i els objectius d'aquest partit a les Illes Balears. Anem per parts. De tots sabut és que, després d'haver decidit que no s'incorporarien al Bloc per Mallorca, van entrar en negociacions amb Entesa per Mallorca. Sempre he pensat que aquesta eventual coalició era un projecte que sumava zero des d'un punt de vista de rèdits electorals, però, en qualsevol cas, era un acord legítim entre forces sobiranes. El que li ha fet ERC a Entesa, però, no té color: quan tot semblava madur i estaven mútuament compromesos, els republicans tornen a obrir converses amb el Bloc i deixen l'Entesa plantada i amb un pam de nassos. Més enllà de les simpaties o antipaties que hom tengui per cada formació, és de justícia reconèixer que ERC-Illes ha utilitzat descaradament l'Entesa per marcar-se un punt davant el Bloc: si no m'estimau i no em donau cadires, me'n vaig amb els altres. Però la cosa encara no ha acabat: quan semblava que, finalment, estaven decidits a integrar-se en el Bloc, tornen a posar condicions: si no els donen el que demanen, no juguen.
Aquest sembla, de fet, l'únic criteri que ha definit el llarg procés negociador dels republicans: qui me'n dóna més. Vendre's al millor postor, optar per qui pagui millor la mercaderia. La justificació ideològica de cadascuna de les distintes posicions que ha adoptat ERC en aquesta història ara se'ns apareix més aviat com un decorat circumstancial: quan es distanciaven del Bloc, per exemple, explicaven que ho feien perquè hi havia partits espanyols i no es garantia la sobirania de decisió, i tot això. Però res: al final, si el Bloc els garantia llocs de sortida molt per damunt del seu pes electoral real, tots aquests arguments empetitien i quedaven en un segon pla, absolutament prescindible.
Tot comptat i debatut, d'aquest procés n'hem après algunes coses molt interessants: la primera, que el Bloc és, d'entre les distintes formacions del nacionalisme progressista a Mallorca, l'única opció que té garantida representació a les institucions. La segona, que aquesta representació pot fer trontollar la majoria absoluta del PP i el caràcter de frontissa d'UM, cosa que últimament ha posat molt nerviós el partit de Matas, i per la qual cosa s'ha posat en marxa una autèntica caça de bruixes. La tercera, que el Bloc el composen partits i persones que creuen que han de superar les seves diferències per sumar esforços amb l'objectiu de possibilitar un canvi de govern, però que aquest projecte també atreu altres formacions que únicament es plantegen utilitzar el Bloc com a plataforma per treure una representació que de cap altra manera els seria possible. Això és el que ha fet, fins ara ERC. I alerta: malgrat aquestes crítiques, consider molt positiu per al país, per al Bloc i per a la pròpia ERC, que hi siguin, dins el Bloc. Només que, si finalment opten per sumar-s'hi, haurien d'anar canviant de xip: això no és el joc de la cadira, sinó una cosa bastant més seriosa: ens hi jugam la construcció d'un país. Hi ha moments en què les circumstàncies polítiques poden fer recomanable l'adopció de postures testimonials. Ara, però, a les Illes Balears està en joc la supervivència del país, la possibilitat de construir un futur nou i millor. ERC té l'oportunitat de sumar-s'hi, de prendre-hi part. Potser la darrera oportunitat.
Miquel A. Maria. Professor
Diari de Balears (1-III-07)
Jaume (Ciutat) 01.03.2007 | 18.58 h
Malgrat que la idea del Bloc pugui semblar bona, m'agradaria que ERC no es diluís i perdés les seves senyes d'identitat car és l´únic partit que té molt clara quina és la seva nació i quins sóns els objectius que vol per a ella. L'independentisme s'ha d'enfortir. Endavant ERC i visca la Terra lliure d'especuladors i botiflers!!!
jaume (Mallorca) 01.03.2007 | 23.43 h
Joan no sigueu tan tiquismiquis, sabeu que dins el Bloc hi heu contat des del primer moment. La proposta de Biel Barceló fou clara : Crear un BLOC amb forces progressistes, nacionalistes i ecologistes, amb PSM-Esquerra i Alternativa. Ara més que mai hi ha d'haber unitat i TOTS hi som necessaris (inclós Entesa). Venga anims i ens veim al BLOC!
Joan Lladó (Manacor) 02.03.2007 | 11.53 h
Miquel Àngel Maria! Veig que et fa falta informació i com que sé dels cert que no és fet de mala fe, t'explic: Entesa va fer una assemblea que pel 66% dels vots decidí no presentar-se. Ah... I Esquerra té amb ells una relació exel·lent. No hem deixat tirat ningú.
Pel que fa a les cadires, són l'expressió física de la representativitat d'un partit polític i Esquerra ha rebaixat molt la seva expectativa de represantatitvitat per tal d'integrar-se al BLOC. Tu diras que de manera justa i jo que injustament, però tot això ja és passat.
D'entre els 9 primers candiats a les 3 llistes (1,2,3 a Palma, 1, 2, 3 al Consell, 1, 2, 3 al Parlament) Esquerra accepta la proposta de tenir 1 representant d'aquests 9. 1 sola cadira per un cul d'un o d'una representant polític d'Esquerra. Les altres cadiretes, 2 serian pels Verds, 2 per EU i 4 pel PSM. Tant ens fa que el PSM sigui menys del que era (els falti Entesa) o que Els Verds no trobin persones per ocupar tant de lloc, som així de generosos...
Ara bé, el que més em preocupa és que un membre de la direcció del PSM com en M.A adreci a Esquerra un article que emana tant poca germanor una vegada Esquerra fa un gest important d'acostament. I és que els camins del senyor són inescrutables...
Andreu (Sa Pobla) 02.03.2007 | 21.02 h
Mare meva amb els pessimistes! sa proposta den barceló fou clara diu! claríssima, sense concretar res però clara, va homo va... no tenen vergonya, ni dignitat, ni res de res, canvien segons d'on bufa es vent. Enviau aquests pessimistes a porgar fum i anau a lo vostro, que fins ara no vos a anat malament. Que se confitin ells en grosske i es capellà maria. Visca la terra lliure de pessimistes!
Bielet (Ciutat de Mallorca) 02.03.2007 | 23.22 h
L´objectiu és clar: lluitar per una identitat, per una llengua, per un país. No ens queda massa temps. És ara o mai. Mallorca no es pot permetre el luxe de deixar passar més oportunitats. El PP molt inteligentment (?) uneix tota la dreta (ultra, moderada, fins i tot a pobres mallorquins que es deixen comprar per un sopar...). Nosaltres, no podem dividir-nos més. Hem d´esser realistes: el projecte nacionalista a Mallorca i a les illes, res té a veure amb el que passa a Catalunya, Euskadi o Galicia. Sóm una minoria i per acabar-ho de fotre dividida: PSM, ERC, Entesa, UM (!?). El nostre futur com a país està en joc. No podem deixar perdre cap vot. Feis-ho per Mallorca. Si realment estimau el país , podreu trobar alguna formula per anar plegats. Seria molt trist que arribassin les eleccions i no sapiguessim per quina candidatura decidir-nos. Alguns optarien, pel vot nacionalista de sempre: PSM (a pesar del bloc amb EU), d´altres s´estimarien més un vot amb accent més nacional i possiblement més arriscat, i d´altres no sabriem cap a on tirar perquè ambdues opcions són vàlides i un mateix propòsit. No deixeu que el PP i els espanyols tornin a governar quatre anys més els nostre país. Està en les vostres mans. Visca Mallorca i uns lliure i sobirana
Disculpeu, però no entenc a uns ni altres. Els del PSM diuen que van proposar tals condicions, i ERC diu que varen ser unes altres... a qui crec? qui diu la veritat? en tot cas, quina voluntat d'entesa hi ha veient totes aquestes filtracions a la premsa d'uns i altres ? el temps corre.
En tot cas, cal alçar la veu a les institucions. Cal ser eficaç. Cal ser intel·ligent: la unió garanteix representativitat d'ERC per primer cop. En solitari, segur que res. Bé, excepte afavorir el partit més votat que serà el PP.
Un esforç, home! deixeu de jugar al moix i al ca! (això val per totes dues parts, que consti)
Joan Lladó (Manacor) 07.03.2007 | 12.10 h
Company, no crec que cap partit faci públic un acord de la seva executiva aprovat per un marge tan estret si la cosa no va en serio. El PSM ens ha fet ofertes amb"tinta xina". Dels 9 primers llocs de les 3 llistes, Esquerra en demana 1 de sol per firmar l'acord. Esquerra ho accepta independentment que sigui home o dona; cap partit a sacrificat cap dels seus candidats i nosaltres per l'acord els sacrificarien tots. El PSM oferí això a Bernat Joan, a mi matei, a Joan Puigcercós i a n'en Carod-Rovira i ara es desdiuen...
Un amic (Un amic) 08.03.2007 | 08.27 h
Joan. Unes reflexions. Crec que ERC ha perdut una oportunitat històrica a les Illes per consolidar el projecte independentista i això a part d'anar o no amb PSM-EU. M'explic. Pens que mig any de negociar una cadira ha estat massa. No heu estat clars. S'ha vist massa el llautó. Una cosa era negociar i aconseguir uns llocs de sortida per tal de no fer de Verds o de PSM i quedar engolits per EU, que ja anava bé si la gent visualitzava que els independentistes no es deixaven enganyar. Aquesta era una possibilitat que ara es veu massa lligada a la cadira (que tanmateix vos fermarà al carro de Grosske). També, i tothom ho espèrava, era aprofitar la situació que el PSM era en procés de desintegració per a consolidar un referent sobiranista a les Illes i salvar que el que fos possible de la desfeta nacionalista. La indecisió vos porta, sigui quina sigui la decisió final, a cremar les dues possibilitats. En mig any, sense adonar-vos-en, potser s'hagi cremat el futur del partit. I això malgrat que anant amb EU-PSM pogués sortir algú a les institucions. És el problema de veure com no heu sabut sortir-ne de la xarxa de la politiqueria barata quan tothom imaginava que representaveu una visió diferent de fer política. Bé, voldria, com a amic, que encara en pogueu sortir de tots aquests problemes. Però, pesnau bé el que anau fent. Heu perdut mig any preciós per fer feina en positiu. A veure si encara podeu salvar alguna il·lusió.
Un amic que sempre vos ha defensat.
ERC a València (No subordinats) 10.03.2007 | 13.45 h
No subordinats a ningú
ERPV inicia avui a València la pre-campanya per a les eleccions del 27 de maig
Agustí Cerdà, proclamat candidat
Esquerra inicia avui a València la pre-campanya per a les eleccions del 27 de maig. Ho farà amb un acte al Palau de Congressos de València, a les 17.00, on Agustí Cerdà serà proclamat candidat a la presidència de la Generalitat. Cerdà rebrà el suport del president de la formació, Josep-Lluís Carod-Rovira; del secretari general, Joan Puigcercós; del candidat a la batllia de València, Josep Heras i de la candidata a Xàtiva, Lupe Ferrer.
Cerdà, que actualment és el portaveu del partit al Congrés espanyol, vol presentar la formació republicana com una opció d'esquerres 'valenta i no subordinada a ningú', en contraposició a la candidatura conjunta que encapçalen EUPV i el Bloc. El candidat d'Esquerra destaca que el partit ha guanyat implantació al País Valencià i, segons diu, n'és una bona prova que en quatre anys hagi passat de quinze llistes per a les municipals, a més de seixanta.
Vilaweb
Carles (Barcelona) 06.04.2007 | 20.36 h
No patiu pas ERC-Illes mantindrà els seus principis, ara val més estar unit amb gent d'esquerra i federalistes, que estar tots barallats, mentre la dreta i la (no se sap qué) estant units! Salut!
Carles (Barcelona) 06.04.2007 | 20.41 h
Desitjo que ERC a València també tingui un bon resultat, al poble se li prent el pél una vegada o dos, tres ja són massa. Aníms als republicans valencians, també. Salut!