Pareix que es veu llum al final del túnel, a la fí es comença a perfilar un acord que garanteix la integració d'una majoria de les forces de progrés. Si s'acabàs concretant el que hi ha avui per avui damunt la taula i les assemblees ratifiquen el que les direccions han negociat, només quedarà en entredit el paper del PSOE i UM pel que fa a la voluntat de canvi polític a les Illes Balears. Finalment, no ha estat possible la priorització d'un Bloc nacional amb Entesa i manco amb només el PSM, tant per la decisió d'Entesa per Mallorca de no presentar-se a les eleccions com per la prioritat de pactes del PSM. Ara, les dues forces polítiques sobiranistes i progressistes que es presentaran a les eleccions poden acabar participant d'una mateixa coalició. I tot això amb la garantia que tothom hi sigui present, sense convidats de pedra.

Durant aquest procés la societat civil ha reclamat amb contundència la unió de totes aquestes forces, i ha rebutjat qualsevol pacte que no les inclogués totes. Així, s'ha vist clar que el Bloc no era tal sense Esquerra. Per a Esquerra l'acord significa més enllà de fer present l'independentisme a les institucions, un principi d'unió entre els sobiranistes i la possibilitat de fer més real la possibilitat d'un futur govern de progrés, tot plegat una fita històrica per als Països Catalans.

És evident que no compartim les essències que ens fan ser partits diferents però ens uneix un tram de camí fins a l'objectiu final, i també el fet de tenir ideals, encara que no coincideixin en alguns punts. Són els ideals el que provoquen la fragmentació dels partits d'esquerres i també dels sobiranistes. Però també són el que ens impulsen a fer l'esforç de deixar de costat les nostres diferències i unir les nostres forces per lluitar per allò que tots volem, mentre això no impliqui fer renúncies inassumibles ni abandonar la consolidació i el creixement dels nostres propis projectes.