Joan Carles Duch

La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui.

Continuar llegint

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi.

Continuar llegint

Els partits polítics majoritaris de l’estat espanyol han deixat molt clar amb la reforma de la C.E., per si algú en tenia dubtes, que ells maneguen la política del seu país i ningú més pot ficar-hi cullerada quan es tracta de temes de primer ordre. Em pregunto què li deu passar pel cap al Sr. Duran ara que la seva tesi d’influència de CiU al congrés dels diputats de Madrid és tan ferma com una bandera esparracada feta bocins.

Continuar llegint

Sobre la reformeta, després de trenta anys d’anar marejant la perdiu espanyola, de bramar que era entre sagrada i reconsagrada, a l’hora de la veritat ha resultat que només cal fer espetegar els dits i la Constitució dels espanyols entra en procés de reforma. Això sí, en absència de referèndum no fos cas que un excés de democràcia pogués capgirar el resultat desitjat. Però no tothom té la capacitat d’engegar el procés.

Continuar llegint

Em vaig quedar amb la cançoneta de l’entrevista del senyor Artur Mas a The Wall Street Journal, per cert, un diari del grup Murdoch-Aznar (ai,ai,ai que prendràs mal Arturet!). I la cançoneta de l’entrevista en qüestió era que la CAC seria la capdavantera en la sortida de la crisi respecte la resta de CC.AA. Us sona la melodia? Oi que sí? Torna la Locomotora, i no la Negra (ja m’agradaria, entre d’altres raons perquè el meu professor de Química n’era o n’és el bateria).

Continuar llegint

Al final qui mana és la hipoteca, és a dir, les necessitats personals dels senyors diputats. No vull dir que aquells polítics idealistes deixin de ser honestos sinó que per una conjunció d’influències psicosocials en els seus raonaments estratègics s’adonen que allò que era imperiós abans de ser diputats “ara no toca” per raons tàctiques i de realpolitik. Aquells que haurien considerat indigne el triple peatge que suposa pels catalans haver de sofrir retallades en la sanitat com a conseqüència que els nostres diners són espoliats per la veïna Espanya, ara s’afanyen a fer genuflexions, bastonades als indignats i acatament als grups econòmics (i els seus braços mediàtics) d’obediència espanyola.

Continuar llegint

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

Continuar llegint

El moviment dels indignats ha posat en evidència les escasses credencials democràtiques de moltes institucions estatals i autonòmiques. La Junta Electoral Central va ser incapaç de distingir les activitats de proselitisme partidista d'un legítim i innovador exercici del dret a la manifestació i a la llibertat d'expressió. Per la seva banda, el conseller d'Interior, Felip Puig, sembla haver confós el suport electoral rebut pel seu partit amb una carta blanca per netejar tot reclam ciutadà que no es pugui reconduir als mecanismes electorals posats en marxa cada quatre anys.

Continuar llegint

Déu nos en guard de caure en la temptació antifutbolera. Sóc molt conscient de les instruccions que el gran guru de la cultura pop anomenat Vázquez Montalbán ens va deixar com a penyora. Un periodista compromès ha de defensar les novel·les de lladres i serenos, el gintònic, el jazz quan és d'aquells que no atabala i el Barça. Adéu a aquella patuleia d'intel·lectuals de casa bona que veien el futbol com un agent del capitalisme.

Continuar llegint

Nanos agafeu-vos bé que venen corbes. Probablement després de les eleccions municipals d’aquest diumenge veurem les veritables retallades en els aspectes socials que ens tenen preparades les administracions públiques. Diuen les males llengües que els alcaldes dels Ajuntaments bo i tenir els ulls espantats i les mans tremoloses d’aquell que se sap arruïnat han aconseguit aguantar fins el dia de les urnes fent la viu-viu. Imagino que deuen pensar que ja no bé d’aquí.

Continuar llegint