Bloc de Bernat Joan

Per fer efectiva la política lingüística

Bernat Joan — Tue, 9 Mar 2010 15:57:13 +0100

Som a la recta final d'una legislatura en què l'activitat de l'àrea de Política Lingüística dins el govern de la Generalitat ha estat notable. És mèrit d'un equip extens de persones que hi treballen amb entusiasme i amb dedicació (generalment amb un plus afegit de dedicació, a causa de la vocació). Haurem treballat per convertir la política lingüística en una política transversal, haurem elaborat alguna llei important (i haurem col.laborat en l'elaboració d'altres), haurem construït recursos per a la llengua (aquesta haura estat la legislatura de les grans obres en enginyeria lingüística, alguna, com ara el Parla.cat, començada abans), i haurem atès potser un 40% més de persones adultes que es formen en llengua catalana. Així mateix hem contribuït a donar a conèixer la nostra política lingüística a nivell internacional. Però la política lingüística més efectiva no passa per la Secretaria de Política Lingüística, sinó pel grau de sobirania, de capacitat de decisió, amb què compti el país. La millor política lingüística, la més efectiva, és la independència. Encara que la nounada república no fes, específicament, política lingüística.

Esquerra nacional a les Balears

Bernat Joan — Tue, 2 Mar 2010 17:13:19 +0100

El Dragon Kahn baleàric accentua la necessitat de consolidar, en un futur no excessivament llunyà, un espai nacional i progressista a les Balears, ampli i integrador, que pugui resultar atractiu per a un gruix important de la població illenca. Tal i com estan les coses actualment, per la imperícia dels uns i la mala voluntat dels altres (i, per què no dir-ho, per la poca amplitud de mires de la majoria), tot apunta que el bipartidisme PP-PSOE guanyarà terreny (en un context de previsible victòria del PP, malgrat ser el partit més esquitxat per la corrupció), el Bloc seguirà navegant sense bitàcora (dins les aigües d'escassa calada de l'esquerra del PSOE) i es podria substituir la frontissa que fins ara ha estat UM per una nova frontissa ultraespanyolista (UPyD). Si volem evitar-ho, hem de crear un nou espai fort, autocentrat i progressista, on hi càpiguen des de persones de molt distinta casta i condició ideològica. La resta constitueix, senzillament, un pas més cap a l'abisme. O cap a un nou paradigma en què les Balears difícilment podrien ser visualitzades per ningú com a part d'un projecte de futur anomenat Països Catalans, sinó més aviat com una prolongació de les Castelles dins la mar Mediterrània. La Castella d'Antonio Machado, que "por más que plantes banderas" mai no havia d'arribar a la mar, avui, "se sale". Gràcies en bona part a persones que, de bona fe, ingènuament, amb el lliri a la mà, es consideren nacionalistes o, fins i tot, independentistes.

Llengües i parlants per una Europa diversa

Bernat Joan — Thu, 25 Feb 2010 13:18:35 +0100

La setmana passada, a Donòstia, la NPLD (Xarxa per Promoure la Diversitat Lingüística, d'acord amb les sigles en anglès) decidí posar en marxa un "think tank" que li serveixi de suport a l'hora d'elaborar discurs i estudis. El nou grup d'investigació a l'entorn de la política lingüística a nivell europeu -LASDE (sigles que corresponen a Llengües i Parlants per una Europa diversa, en anglès)- tindrà com a objectiu bàsic fornir informació, papers de treball, documentació i elements de discurs a la NPLD perquè pugui fer de lobby davant les institucions europees amb el millor bagatge possible d'arguments a favor de totes les llengües d'Europa. Hi tenim feina, certament. He de mostrar, de tota manera, una profunda satisfacció perquè els representants catalans al Parlament europeu també elaborin un full de ruta (o una creuera de camins) per fer acció conjunta per la llengua a la Unió Europea.

La Nostra Europa

Bernat Joan — Tue, 16 Feb 2010 18:50:36 +0100

Aprofitant els dies passats a París amb motiu de la Fira d'Expolangues, vaig aprofitar per fer un contacte amb el think tank europeista La Nostra Europa. La seva secretària general, na Gaëtane Ricard-Nihoul, va rebre amb interès la proposta de creació d'un grup de treball per reflexionar -i fer propostes a la Comissió Europea, al Consell de la Unió Europea i al Parlament europeu- en relació a l'organització del multilingüisme i de la política lingüística a la Unió Europea. Malgrat que el think tank es troba clarament condiconat per l'orientació francesa de la construcció europea, és prou obert com per entendre que la diversitat lingüística constitueix una de les riqueses d'Europa.

Occità i Cinema: lleis en marxa

Bernat Joan — Thu, 11 Feb 2010 08:58:42 +0100

Ahir va ser un dia important: dues lleis que han de marcar legislatura varen començar la seva singladura parlamentària. D'una banda, la Llei de l'Aranès, que desplegarà l'oficialitat de l'occità a Catalunya. Només s'hi oposà l'exigua minoria de PP i Ciutadans: amb el suport dels tres partits del govern i de la principal força de l'oposició, la llei anirà fent camí. Ara, al Parlament, hi haurà ocasió per polir-la i millorar-la. Justament ahir també s'aprovà l'admissió a tràmit de la Llei de Cinema (igualment, només la minoria PP-C's va oposar-s'hi). Amb aquesta llei es garantirà que els ciutadans d'aquest país, finalment, comptin amb cinema en la llengua pròpia. I es donarà, des del meu punt de vista, un impuls decidit tant al cinema en si com a la indústria cinematogràfica catalana.

El català: la llengua de deu milions d'europeus

Bernat Joan — Tue, 9 Feb 2010 11:55:27 +0100

La setmana passada, Expolangues ens va oferir un aparador inestimable, amb la llengua catalana com a convidada d'honor 2010. L'stand de l'Institut Ramon Llull va comptar amb tota casta de visitants: professionals de la llengua, acadèmics, ciutadans interessats per l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües... Ben visible, el mapa del domini lingüístic. El dia de la inauguració, com ja s'havia fet abans a la presentació de les activitats a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, es va escenificar ben clarament -a nivell institucional- la presència de representants de tots els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer: el cap d'estat d'Andorra, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el conseller de la presidència del Govern de les Illes Balears, el president del consell regional dels Pirineus Orientals, un representant de la Xarxa Lull de municipis del País Valencià i el Síndic de l'Alguer ens fornien la justa mesura, amb la seua presència, de la nostra llengua, de la nostra pàtria. I a França els professionals de la llengua es feien càrrec del pes i el valor d'una llengua que compartim deu milions d'europeus.

En estrenhent de laces amb Occitània

Bernat Joan — Mon, 1 Feb 2010 10:50:40 +0100

La setmana passada faguèrem una visita de la Secretaria de Politica Lingüistica al CIRDOC, a Besièrs. De la man de Felip Hammel, poguèrem verificar lo funcionament del centre. Al CIRDOC, los estudiosos de l'occitan an a posita lo principal de documentacion mai importanta sus la lengua e la cultura occitana. Tot en esperant la discussion de la lei que desplegarà plenament l'oficialitat de l'occitan a Catalonha, compreni que foguèt una visita plan profitosa.

Finançament dels partits i donacions

Bernat Joan — Tue, 26 Jan 2010 20:13:07 +0100

Esquerra es congratula, i pens que amb raó, de ser un partit amb un finançament transparent. Això és un mèrit. El sistema resulta prou estricte i permet de besllumar clarament que no es fan trampes. Existeixen diversos mètodes de finançament dels partits, a banda del nostre, que poden ser transparents i que potser algun dia caldrà estudiar-los, de cara a reduir al màxim la corrupció pertot arreu. A Amèrica -em referesc, per descomptat, als Estats Units- es poden fer donacions per a campanyes electorals. Gran part de la capacitat de convocatòria d'Obama es va articular al voltant de donacions de molt pocs diners per part de molta gent. Així es fa la gent partícip de la campanya electoral. A Itàlia, el sistema d'impostos inclou la possibilitat de donar un 4/1000 als partits polítics (en general; es reparteix segons la representativitat dels partits). Aquest sistema resulta més discutible. Entenc que seria més lògic que hom pogués destinar una quantitat dels propis impostos no als partits en general, sinó a un partit en particular, i que sempre s'hagués d'especificar quin. Són idees. Amb la intenció de contribuir a la transparència...

Alguaire: aeroports de Catalunya

Bernat Joan — Mon, 18 Jan 2010 12:33:58 +0100

Amb la inauguració de l'aeroport d'Alguaire-Lleida, es dóna el tret de sortida a Aeroports de Catalunya. De moment, l'aeroport de la terra ferma és l'únic del país gestionat íntegrament per la Generalitat de Catalunya. Actualment s'està lliurant una autèntica batalla política perquè la Generalitat tengui un pes important (decisiu, entengui's com a sinònim) en la gestió dels aeroports del país. Aena, emperò, no vol amollar el mos, i l'Estat es reserva el 51% del pes dins els aeroports catalans, de manera que tendrà plena capacitat de decisió, i només es maquilla una mica la situació anterior, sense entrar, emperò, en una reforma a fons. Per al futur del país, com per al futur de la resta dels Països Catalans, resulta imprescindible tenir capacitat real de decisió sobre els propis aeroports (i sobre els ports), per poder condicionar de manera definitiva la pròpia política de transports i comunicacions. Això passaria perquè fossin les generalitats (de Catalunya i de València) i el govern de les Balears els que tenguessin més capacitat decisòria. I perquè el monstre desficiós i obstaculitzador anomenat Aena perdés, de manera definitiva, el seu propi pes.

Països Catalans: full de ruta necessari

Bernat Joan — Mon, 11 Jan 2010 14:15:33 +0100

Si alguna cosa caracteritza la nostra nació és la divisió administrativa: tres comunitats mal anomenades autònomes a l'Estat espanyol, una llarga franja en una quarta, un petit estat pirinenc, un departament francès i un enclavament en terra sarda. En fi, que el Kurdistan encara ens superi (quant a divisió) tampoc no ha de ser cap consol. Certament, la divisió adminsitrativa ha generat que existeixin dinàmiques polítiques diferents. Mentre algunes sinèrgies s'anaven fent més coherents, s'aguditzaven també algunes de les diferències imposades per la Història. Esquerra és l'únic partit català (amb el màxim gruix de presència al Principat) que té implantació a la Catalunya nord, al País Valencià i a les illes Balears i Pitiüses. Des del meu punt de vista és alhora un gran mèrit i una gran responsabilitat. Perquè hem de ser capaços de tractar acuradament les diferències per donar en cada cas les respostes més adequades a les necessitats respectives. No es poden encarar els problemes de les Balears amb mentalitat principatina, ni es pot pretendre forçar dinàmiques sense comptar amb la força necessària per fer-ho. Necessitam un full de ruta (o un mapa de carreteres, per dir-ho a l'anglesa) per al nostre projecte nacional al conjunt dels Països Catalans. L'hem de fer entre tothom amb qui compartim objectius, i, en la mesura en què sigui possible, aprofitant el coneixement acumulat sobre cada part d'aquesta nació nostra, tan clara des del nostre punt de vista, però també tan variada.