- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
Article per a les Última Hora (Eivissa i Menorca) i per a Diari de Balears (Mallorca) comentant el sondeig del CIS, que preveu uns resultats francament espectaculars per a Nafarroa Bai i molt bons per al Bloc per Mallorca. Navarra i les Balears tenen en comú el fet de formar parts "perifèriques" de les nacions basca i catalana respectivament. Seria interessant que es produís el que preveu el CIS perquè implicaria un avanç en el procés d'integració nacional, en els casos de les nacions sense estat, a la nostra part del món.
Envia a…Per a Diario de Ibiza. Alerta sobre les trampes preelectorals que posa el PP per portar l'esquerra al seu molí: bronques, insults, trifulgues... El PP es mou dins el conflicte com peix dins l'aigua. Les forces progressistes no han de caure en la trampa i s'han de limitar a exposar els propis projectes, el seu programa electoral.
Ed. Mediterrània Eivissa. En aquest volum s'hi publiquen quatre versions teatrals: El drac vermell hi diu la seua (versió d'El Drac Vermell, del mateix B. Joan), L'inspector a Banana republic (versió de L'inspector, de Nikolai Gògol), Les tesmofòries (versió de l'obra d'Aristòfanes) i Lisístrata (versió de la Lisístra del mateix Aristòfanes, adaptada per a infants i joves). Totes les versions publicades en aquest volum han estat representades pel Grup de Teatre de l'Institut d'Estudis Eivissencs, impulsat per Esperança Marí i Bernat Joan.
Tribuna Mallorca i Tribuna Catalana. Amb motiu de la proclamació com a candidat al parlament de les Illes Balears, B. Joan explica quin futur voldria per a les illes, des de la perspectiva nacional, social, ambiental...
Diario de Ibiza i diari Menorca. Aprendre el català constitueix sobretot un exercici d'actitud (més que no d'aptitud). Per això, els hispanoamericans, que arriben al nostre país considerant que amb el castellà ja en tenen prou, ho tenen més difícil per aprendre català que no els parlants de llengües estructuralment més allunyades de la nostra.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Consideracions sobre el paper que ha de jugar la llengua catalana, com a punt de trobada, com a element de cohesió, dins una societat multilingüe i multicultural, marcada per un fet que ja és estructural entre nosaltres: la immigració.
Crònica.cat i Premsa Pitiüsa. Consideracions sobre la capacitat que tenim els catalans de presentar críticament o en negatiu fins i tot allò que constitueixen èxits de la nostra nació. En presentar el programa parla.cat (potentíssim curs en línia de llengua catalana), la notícia ha estat que es presenta amb retard. No és notícia que, per exemple, l'espanyol no tengui un curs d'aquestes característiques (només accessible, ara com ara, en anglès), sinó... el retard. El dia que proclamem la independència, la notícia serà... (posau-hi el que més us abelleixi, però qualsevol altre cosa).
Diari de Balears i Última Hora (Eivissa i Menorca). El futur de les illes Balears i de la vigència del nostre principal tret d'identitat (la llengua catalana) passa per la incorporació sociolingüística de la immigració. Si no els incorporam a la llengua catalana, els immigrants són molt vulnerables al lerrouxisme (és a dir, a ser usats com a carn de canó contra els nostres interessos nacionals per part dels nostres adversaris).
Diari de Balears i Última Hora (Eivissa i Menorca). El futur de les illes Balears i de la vigència del nostre principal tret d'identitat (la llengua catalana) passa per la incorporació sociolingüística de la immigració. Si no els incorporam a la llengua catalana, els immigrants són molt vulnerables al lerrouxisme (és a dir, a ser usats com a carn de canó contra els nostres interessos nacionals per part dels nostres adversaris).
Crònica.cat i Premsa Pitiüsa. Reflexió sobre els estats d'Europa d'acord amb la capacitat dels seus habitants de parlar diverses llengües. L'Estat espanyol es troba entre els més monolingües (malgrat que els que parlam català, basc o gallec som, com a mínim, bilingües; imaginem el grau de plurilingüisme a l'àrea castellanoparlant!!). Les segones llengües es distribueixen de manera irregular, per Europa, segons fonts citades per Le Monde: la interllengua més estesa és l'anglès, i les úniques que són prioriàries com a segona llengua en uns pocs països són el francès, el rus i l'alemany).
Diario de Ibiza, diari Menorca. Resposta a unes declaracions de l'expresident del Congrés dels diputats Fèlix Pons, que considera que el dret d'autodeterminació només fa referència a la descolonització a països del tercer món. Consider que el sr. Pons ha quedat ancorat al segle passat, tenint en compte tots els canvis a l'Est, i els processos més recents d'autodeterminació i d'independència, ja acceptats fins i tot per la Unió Europea.
Crònica.cat i Premsa Pitiüsa. Comentari sobre el fet que el govern de Zapatero té l'habilitat de desviar l'atenció tot sovent en qüestions banals quan se'n discuteixen d'altres de fonamentals. Alerta, emperò, a no confondre-hi, per exemple, tot el que guarda relació amb el dret a morir dignament. Potser Zapatero ho usa frívolament per distreure l'atenció, però té una importància gran per al futur de la nostra societat.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Aprofitant les declaracions del ministre Bernat Sòria en el sentit que durant aquesta legislatura el govern de l'Estat aprovarà una llei del suïcidi assistit, repàs a lleis similars a d'altres llocs i al sentit que té, fins i tot per a confessions religioses com l'anglicana, que el converteixen en una qüestió d'ètica personal.
Gipuzkoaeuskara. S'hi defensa que el concepte "llengua comuna" està esbiaixat i utilitzat amb una voluntat clara d'incidència política. Tècnicament, el basc és la llengua comuna dels bascoparlants, de la mateixa manera que els que parlen basc i d'altres llengües tenen aquestes llengües en comú amb les respectives comunitats de parlants. La política lingüistica de la Generalitat de Catalunya pretén fer del català la llengua comuna entre els parlants de les devers tres-centes llengües que avui dia es parlen a Catalunya.
Diari de Balears i Última Hora (Menorca i Eivissa). En la guerra del 36-39 (civil a Espanya i d'ocupació a Catalunya, segons proclamaven els propis franquistes), el gran drama va ser que en un bàndol no hi havia demòcrates i en l'altre només ho eren una part. Per restituir la memòria històrica, caldria saber si les despulles trobades a la fossa de la txeca de Madrid i que alguns atribueixen a Andreu Nin són realment les seues o no. Amb tota probabilitat, Andreu Nin va ser assassinat pels comunistes, víctima del Gran Terror, que Stalin va imposar no només a la Unió Soviètica sinó a tots els seus satèl.lits (reals o volguts).
Diario de Ibiza, diari Menorca. Reflexió sobre el fet que el sínode de l'Església anglicana, que aquests dies es reuneix a York (Anglaterra), està discutint la proposta que les dones puguin ser nomenades bisbes(ses). Això demostra les diferències evidents, pel que fa a igualtat de gènere, entre l'església anglicana i la resta d'esglésies habituals a la nostra part del món, fet que probablement té a veure amb el tipus de societat que es genera a cada lloc.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). El No d'Irlanda suposa un obstacle en el procés de construcció política de la Unió Europea, al qual s'hi afegeix la posició del president polonès, des del populisme de l'Est, hereu del comunisme (transformat en extrema dreta). Europa necessitarà molt pensament lateral per poder-se'n sortir. Sarkozy, amb tot, és un dels líders europeus que compta més amb aquesta virtut.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Indiscutiblement entram en una etapa de crisi econòmica, auspiciada en bona part per la pujada del preu del petroli (no deguda només a l'especulació, sinó a l'augment de la demanda). Per pal.liar la crisi, les Balears necessiten restitució del deute públic i més autonomia financera.
Llengua i Dret. Ressenya de l'assaig Occitan en Catalonha, obra de Jusèp Lois Sans Socasau, que tracta els efectes, les conseqüències, els reptes i les oportunitats que planteja l'oficialitat de la llengua occitana al nou Estatut de Catalunya.
Crònica.cat. Disquisició sobre l'eurocopa de futbol de seleccions "nacionals". Comentaris al voltant de l'enfrontament entre Espanya i Rússia, vist des de la perspectiva sorneguera d'unes converses a Irunya, Nafarroa, Euskal Herria.
Diario de Ibiza. Article sobre els dos anys d'Eivissa pel Canvi: s'ha aconseguit l'objectiu fonamental (el canvi polític a les Pitiüses i a les Balears) i encara estam en camí d'avançar cap a d'altres canvis fonamentals (la centralitat política i la consideració de l'insularisme com a base potent per assegurar-ne el futur).
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Davant la polèmica desfermada per les desafortunades declaracions de J. Hunold sobre l'ús de la llengua catalana, faç consideracions sobre els aspectes positius que té l'existència de les línies d'Air Berlín (una companyia que interconnecta els Països Catalans entre si i amb Europa, cosa que no fa de manera tan completa, per exemple, Iberia). Supòs que les declaracions de Hunold vénen d'alguna informació distorsionada que li ha arribat dels adversaris del procés de normalització lingüística i advoc per fer feina davant els corresponsals estrangers i davant els estats membres de la Unió Europea per donar-nos-hi a conèixer directament i sense intermediaris.
Prensa Pitiusa. Cada vegada més, els turistes busquen especificitats, coses que poden trobar en un país determinat que no poden trobar a cap altre lloc del món. Per això sorprèn que, als Països Catalans, moltes vegades maldem per ocultar els notres trets d'identitat nacional a les persones que ens visiten.
Crònica.cat. Col.laboració setmanal en aquest diari digital sobre el dret a decidir i el deure d'exercir-lo, posant com a exemple el procés que se segueix al País Basc i el procés que també se seguirà a Escòcia.
Prensa Pitiüsa. Article sobre l'actitud condescendents amb els catalans que de vegades presenten líders espanyols que, amb aquesta actitud, no fan més que empitjorar les possibles (bones) relacions.
Diari de Balears, Última Hora (Menorca i Eivissa). Comentaris sobre els contactes entre Catalunya, el País Valencià i les illes Balears per millorar el finançament autonòmic.
Diario de Ibiza i diari Menorca. A les illes BAlears i Pitiüses, la majoria de la població es considera de centre, no veu amb bons ulls els extrems i defuig el doctrinarisme. Malgrat tot, el partit més votat a les últimes espanyoles ha estat el PSOE, que ni és de centre ni adoleix de doctrinarisme. Curiosament, existeix un espai polític orfe, que és ocupat per un partit que no sembla adequar-se a les característiques d'aquest espai concret.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Article sobre les "anomalies" que suposen en el mapa polític de l'Estat espanyol CIU, PNB, ERC o, en menor mesura, BNG, NaBai o, fins i tot, Coalició Canària. Aquestes "anomalies", que expressen espais de normalitat nacional són la raó per la qual algunes veus, tant des del PP com des del PSOE (als quals s'hi afegeix IU), vagin reclamant, de tant en tant, canvis profunds a la llei electoral de l'estat.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Comentari sobre el previsible fracàs de l'IES Josep Tarradellas, que volia oferir, a Madrid, ensenyament en llengua catalana. La conclusió és que, a Madrid, el que pertoca és fer l'ensenyament en castellà. De la mateixa manera que, als Països Catalans, s'ha de fer en llengua catalana.
Diari de Balears i Última Hora (Eivissa i Menorca). Existeix un estat d'alerta, del tot comprensible, arreu d'Europa, davant la possibilitat d'un ressorgiment del feixisme. No hi ha, emperò, aquesta mateixa actitud davant la possiblitat que ressorgeixi, sota alguna altra forma, el vell totalitarisme d'esquerres. Per què s'afirma tan alegrament que l'extrema dreta espanyola és dins el PP i en canvi ningú no es pregunta on és l'extrema esquerra?
Diari de Balears, Última Hora (Eivissa i Menorca). Reflexió sobre la manca de qualitat democràtica que implica que un ciutadà pugui ser empresonat (encara) per cremar una bandera espanyola, situació que no té paral.lel a gaires llocs del món civilitzat.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Consideracions sobre el fet que una de les nostres principals festes patriòtiques i el dia dels enamorats coincideixin en un mateix dia, cosa que no ocorre a d'altres llocs del món.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Article sobre el patriotisme de la societat civil catalana, que es maniefsta per Sant Jordi, ben allunyat del patriotisme marcial de destilades i armaments. Sant Jordi s'arma només amb llibres i roses, i mostra una societat civil que vol mantenir la identitat, la cultura, la llengua...
Última Hora (Menorca i Eivissa) i Diari de Balears (Mallorca). Fent al.lusió al film "La Guerra de Charlie Wilson", hom fa un repàs a les rèmores que encara queden de la guerra freda, entre les quals hi podem comptar, com a més significatives, el fonamentalisme islàmic i els nous populismes que han sorgit a l'Amèrica Llatina.
Diario de Ibiza i diari Menorca. S'hi analitzen diversos escenaris que, sense canviar l'actual aritmètica electoral, ens podrien acostar cap a la independència dels Països Catalans.
Diari de Balears i Última Hora (Menorca i Eivissa). Segons el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, hom es gasta una determinada quantitat de diners en la traducció (des de diverses llengües -forànies, se suposa- a l'espanyol). Una d'aquestes llengües, al costat del francès, l'anglès, el romanès o el wolof, és el català. Se'n desprèn un clar procés d'estrangerització, que mai de la vida no hauria de conrear l'administració de Justícia, que, ha de vetllar, entre d'altres, pels drets lingüístics dels ciutadans.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Consideracions sobre el fet que els kosovars desconfien de les tropes espanyoles desplegades a Mitrovica, quan l'Estat espanyol no ha reconegut la independència de Kosovo. Els espanyols, lògicament, han de ser vists amb desconfiança, sobretot si tenim en compte, que la principal missió de la força internacional és garantir que es duran a terme les decisions preses democràticament pel parlament de Kosovo.
Última Hora (Menorca i Eivissa) i Diari de Balears (Mallorca). Digressió sobre l'opressió de la Xina sobre el Tibet i el perill que, per al propi Tibet, pot suposar un boicot massiu als Jocs Olímpics de Beijing. Consider que s'ha de ser prudent a l'hora de plantejar un boicot, tot i que seria fàcilment comprensible, totalment justificable i assumible políticament, tot i que probablement seria poc pràctic per solucionar el conflicte nacional existent.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Anàlisi dels pobres resultats electorals d'Unitat per les Illes, que, segons l'autor, no es deu tant a la feblesa del nacionalisme en si com al fet que molts nacionalistes, a les Balears, voten PSIB-PSOE per allò del vot útil. Disquisicions sobre les irregularitats democràtiques que això representa.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). En aquest article se sosté la tesi que qui ha guanyat les eleccions generals espanyoles no ha estat el PSOE (que ha perdut davant el PP), sinó el PSC. L'autor espera que el PSC faci valer aquesta dada objectiva a favor de Catalunya, del seu govern i de la seua ciutadania.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Comentari irònic sobre les eleccions a la conferència episcopal espanyola com si fossin unes primàries inverses de les eleccions generals espanyoles.
Última Hora (Eivissa i Menorca), Diari de BAlears (Mallorca). Comentari més o menys jocós sobre l'híbrid imaginat per Pere Sampol: Rajatero, una mescla de Rajoy i Zapatero. Certament PP i PSOE no són la mateixa cosa, però Rajatero existeix: és constitucionalista, espanyolista, contrari als drets dels pobles (no accepta de cap de les maneres un Kosovo independent), i, sobretot, partidari a mort de continuar l'espoli fiscal de les illes Balears.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Article donant suport a la proposta de Pere Sampol, cap de llista d'Unitat per les Illes, de fer un front comú a Madrid, tots els diputats de les illes Balears i Pitiüses, per aconseguir la millora del finançament autonòmic. Tal i com era esperable, PP i PSOE no ho han acceptat. Això és comprensible pel que fa al PP, però resulta més dubtós pel que fa al Partit Socialista, donat que el govern que aquest mateix partit lidera és el primer perjudicat pel deficient finançament de la comunitat mal anomenada autònoma.
Grup Serra i Avui. Article en què s'analitza la posició europea sobre Kosovo, mostrant que els països amb més capacitat de decisió estan a favor de la independència, mentre que només alguns, amb escassa tradició democràtica, s'hi oposen. D'altra banda, es desmunta el discurs sobre la declaració unilateral d'independència (gairebé totes les declaracions d'independència han estat unilaterals, amb l'estat afectat en contra i amb la comunitat internacional també majoritàriament en contra). Les decisions, al final, són de cada nació.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). L'atenció en català en els llocs on no s'espera ens sorprèn agradablement. Aquí s'expliquen diverses experiències, en aquest sentit. Si el català constitueix un valor afegit fora de casa, quant més no ho ha de ser, com a tret de plena normalitat, en el si de la nostra societat!
Diario de Ibiza i diari Menorca. Consideracions al voltant de l'expressió política de l'ecologisme, que no constitueix, a la nostra part del món, patrimoni d'un únic partit polític. Per aquest motiu, constitueix una anomalia electoral el fet que, a les pròximes eleccions espanyoles, un partit com Esquerra Unida, a les Balears, porti la marca "Verds" afegida, quan Els Verds de Menorca, els més potents de les illes, concorren a les eleccions dins la candidatura Unitat per les Illes.
Diario de Ibiza i diari Menorca. El discurs sobre el vot útil afavoreix els dos grans partits estatals; a les Balears, sobretot, el PSOE. En aquest paper sostenc que el vot realment útil és el vot per a la coalició nacionalista Untiat per les Illes i alert sobre els danys que pot ocasionar el fet de caure en la trampa del discurs del "vot útil".
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Reflexió sobre les conseqüències de les declaracions del portaveu de la Conferència Episcopal espanyola, en el sentit que un cristià no pot votar qui parli amb terroristes ni qui legalitzi bodes homosexuals. Aquestes declaracions han fet l'efecte de polaritzar la campanya de declaracions entre PP i PSOE, i, per tant, han contribuït a espanyolitzar-la. Això és coherent amb la satanització dels nacionalismes no espanyolistes, i amb el fet que històricament el Vaticà no s'ha posicionat precisament a favor de la nació catalana. Només hi ha posat seny l'abat de Montserrat, Josep M. Soler, amb unes declaracions d'allò més encertades.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Article sobre què representa l'oficialitat de la llengua occitana, pròpia de la Vall d'Aran (on es denomina aranès), per a Catalunya. Molta gent desconeix que, amb el nou estatut, l'occità és la tercera llengua oficial de Catalunya, i que això té unes implicacions a molts nivells que donaran una nova perspectiva a la política lingüística catalana.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Explicació de com ha nascut el Grup d'Edimburg, format per l'SNP, Plaid, EA, Spirit i ERC, i exposicio´dels projectes de futur d'aquest grup líder de partits polítics independentistes, en el si de l'Aliança Lliure Europea.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Defensa que la possibilitat de fer unes polítiques socials adequades a les necessitats illenques pasas per millorar el finançament i d'altres aspectes de "política nacional", de manera que el component nacional i el social resulten complementaris. Per tant, l'autor no entén com es poden defensar, teòricament, polítiques socialment avançades, sense defensar el nacionalisme d'alliberament a les illes Balears i Pitiüses.
Diario de Ibiza. S'hi fa una crítica de la postura d'Esquerra Unida de no voler formar part de la coalició nacionailsta que s'ha gestat a les illes Balears (de la qual sí que formaran part UM, PSM -Mallorca i Menorca- Els Verds de Menorca, Entesa per Mallorca, ENE i Esquerra Republicana) i alhora criticar que se l'exclou. Tots els que pensen que no s'ha de fer una coalició en clau nacional per anar a Madrid a reivindicar el que és de justícia s'autoexclouen. No és acceptable que hom critiqui en els altres (que no ho fan) el que fa un mateix (que s'hi aplica amb tota diligència).
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). S'hi sosté que el Partit Popular ha tornat a carregar amb la qüestió de la llengua en plena precampanya electoral i a través d'un assiag col.lectiu publicat per la FAES, perquè el fet que la llengua s'utilitzi genera frustració entre els dirigents d'aquest partit polític. L'autor hi fa alguns símils de caire psicoanalític, relacionats amb la pulsió sexual.
Última Hora (Menorca i Eivissa), Diari de Balears (Mallorca). Article en què l'autor es congratula de l'entrada conjunta del Principat de Catalunya, les illes Balears i el Principat d'Andorra al refundat Institut Ramon Llull, per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes, donarà més força i empenta a aquesta institució i ens obre l'oportunitat de fer-nos cada dia més presents al món. L'oportunitat esdevé encara més sòlida després de l'èxit d'organització de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt (2007), on la literatura catalana hi fou la convidada d'honor.
Premsa Pitiüsa. En aquest article se sosté que el Barça no hauria d'estar tan preocupat per les competicions espanyoles i hauria d'esmerçar esforç diplomàtic a aconseguir que es construeixi una autèntica lliga europea de futbol, si cal al marge de la FIFA i d'altres organismes internacionals. Avui els 17 grans del futbol europeu -entre els quals, el Barça- tenen prou força com per poder organitzar una competició independent, que, entre d'altres, comportaria la conseqüència que els clubs no haurien d'estar pendents de deixar les seues figures a les respectives seleccions (estatals o nacionals, segons els casos).
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Davant les declaracions de la presidenta del Consell de Mallorca i de la consellera de cultura en el sentit que l'any Jaume I ha de servir per fer pedagogia, l'autor sosté que aquesta celebració hauria de servir per afermar l'autocentrament, per incrementar l'orgull de ciutadania catalana i per transmetre emoció pel nostre projecte col.lectiu d'alliberament nacional.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Article sobre la necessitat i l'oportunitat de la coalició preelectoral que UM, PSM, EV, Entesa per Mallorca, ENE i Esquerra Republicana hem fet a les illes Balears de cara a les pròximes eleccions al congrés de diputats espanyol. Hom considera que aquesta coalició nacionalista pot constituir l'eina que porti, per primera vegada, un diputat no dependent al congrés, a Madrid, per les illes Balears, fet que constituiria una fita històrica.
Diari de Girona (9-I-2008). Article sobre alguns trets de la nostra societat que no ens deixen en bona situació per reivindicar la pròpia sobirania. És preocupant que no ens preocupem per Kosovo, o que no celebrem la independència de Montenegro, però encara ho fóra més que no celebràssim la de nacions més pròximes com Escòcia, Flandes o el Quebec, si es produeixen abans de la nostra.
Prensa Pitiusa. Segons l'enquesta del Baròmetre, sobre consum cultural entre la població dels Països Catalans, només un milió de persones d'aquesta part del món domina l'anglès amb una certa fluidesa. Si l'anglès és -i ho és- la lingua franca a nivell mundia, 1/12 constitueix un percentatge molt esquifit de coneixement de l'anglès entre nosaltres. Caldria prendre les mesures necessàries per poder suplantar aquesta mancança.
UH (Menorca i Eivissa), Diari de Balears (Mallorca). Diumenge 2 de desembre Hugo Chávez va perdre el seu primer referèndum, el que l'havia de mantenir tant de temps com calgués al capdavant del govern de Veneçuela. Perdut el referèndum, s'obre una esperança per a la democràcia en aquell país hispanoamericà. La derrota de Chávez en el referèndum, des del meu punt de vista, es va començar a fraguar amb el tancament de Radio Caracas Televisión. Tant de bo la derrota del PP al País Valencià es comenci a forjar, paral.lelament, amb el tancament de TV3 al sud del país.
Diario de Ibiza. En aquest article feim repàs a diversos aspectes que ens han de permetre augmentar l'autoestima, com a eivissencs i com a catalans. Som un país, malgrat les dificultats i els tres-cents anys de manca de poder polític, amb una història, i amb unes empremptes deixades, que ens n'han de fer sentir orgullosos.
UH (Menorca i Eivissa) i Diari de Balears (Mallorca). Comentaris al voltant de la gran manifestació de l'1 de desembre, que va portar centenars de milers de persones als carrers de Barcelona en defensa del dret de decidir. El moviment sobiranista està pujant notablement a Catalunya. La resta dels Països Catalans haurem de decidir si ens afegim a aquesta onada o si continuam en aquesta mena de marasme de no ningú en què ens hem mantengut durant aquests darrers anys.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Article a favor de la formació d'una coalició nacionalista àmplia a les illes Balears i Pitiüses, que compti amb la participació d'Unió Mallorquina, Entesa per Mallorca, Esquerra Repubilcana, Entesa Nacionailsta i Ecologista d'Eivissa i els Partits socialistes de Mallorca i de Menorca, de cara a aconseguir representació autònoma per a les Balears i Pitiüses a Madrid. El nostre model seria el de les coalicions que han marcat perfil polític als seus respectius països, tot i ser de tendències polítiques diferents: Nafarroa Bai a Navarra, el BNG a Galícia i Coalició Canària a les illes Canàries.
Diari de Balears, Última Hora (Eivissa i Menorca). Article sobre alguns malentesos en qüestió de política lingüistica, amb la intenció de posar les coses a lloc, i de quantificar alguns elements importants per a aquesta àrea de la política.
Diario de Ibiza. Abad y Lasierra, primer bisbe d'Eivissa, va intentar -del tot infructuosament- que la població d'Eivissa deixàs de viure dispersa. L'excusa era acabar amb el pecat fàcil. Actualment, es revifa la croada d'Abad y Lasierra, ara sota forma ecologista i proteccionista. Es pot acabar amb la manera secular de viure, ni que sigui per una causa tan noble com la defensa del medi ambient?
Prensa Pitiusa. Article demostrant l'absurd de pretendre que tots els infants de les illes Balears haurien de poder ser educats en la pròpia llengua. AVui dia, a la nostra part del món, s'hi parlen més de tres-centes llengües diferents, cosa que ho fa totalment inviable. El que s'ha de decidir és quina és la llengua pública i, en aquest cas, el nostre sistema educatiu ho decanta a favor del català (amb ple coneixement, també, del castellà). Per tant, no es poden fer reivindicacions absurdes (preses al peu de la lletra), o injustes (quan el concepte de llengua pròpia es refereix només als que hi tenen el castellà, però no els que hi tenen l'amazic, l'àrab, l'alemany o el tagalog).
UH (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Article sobre la necessària coordinació internacional entre els partits que formam l'Aliança Lliure Europea (ALE), que, el proper mes de gener, es traduirà en el primer encontre internacional de partits de l'ALE amb responsabilitats de govern, que tendrà lloc a Edimburg, capital d'Escòcia. Caldria que en quedàs una estructura estable de cooperació no només entre partits de govern de les nacions sense estat, sinó també oberta a partits de petites nacions de la Unió Europea, que tenen més en comú amb les nacions sense estat emergents que no amb les grans potències europees.
Diario de Ibiza. Reflexió sobre els comentaris de Quim Monzó en una entrevista a El País. Diu en Monzó que la literatura catalana, d'aquí a un parell de dècades, farà figa per tots els costats. I no perquè necessàriament faci figa la llengua, sinó perquè haurà pujat la generació de la "plastil.lina" i dels mètodes de Rosa Sensat. En l'article hi defens la necessitat de fomentar virtuts com el mètode, l'esforç o la disciplina, com a eines imprescindibles per fer aflorar la creativitat, la curiositat científica i l'interès per la innovació tecnològica.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Comentari sobre l'agressió racista filmada al metro de Barcelona. I reflexió sobre les necessitats pel que fa a la incorporació sociolingüística i nacional de la població immigrada; no només de la nouvinguda (en alguns aspectes fins i tot més fàcilment integrable), sinó de la que va venir, en una primera onada, durant els anys seixantes i setantes. Els fills d'aquesta generació no incorporada lingüisticament, catalans nadius, són un dels grans reptes per al futur de la nostra llengua i de la cohesió social del nostre país.
Premsa Pitiüsa. Article sobre les consideracions posteriors a la celebració de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Passat l'èxit evident de la cultura catalana com a cultura convidada, caldrà analitzar fins a quin punt això té un impacte en la projecció internacional de la cultura catalana. La Fira va anar bé; ara s'haurà de veure en quina mesura les nostres lletres en van recollint els fruits.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Sota aquest lema s'ha presentat la cultura catalana a Frankfurt: singular perquè constitueix la cultura -la literatura, la llengua - d'una unitat clarament diferenciada, que formen els Països Catalans. I universal perquè la vocació de la cultura catalana no és d'estar encaixonada en el regionalisme ni en l'estatalisme de cap tipus, sinó de ser una cultura oberta al món, integradora i capaç d'absorbir els elements fonamentals de la modernitat i la interacció normal amb d'altres cultures.
Prensa Pitiusa. Consideracions sobre la importància que té per a la literatura catalana ser la convidada d'honor d'enguany a Frankfurt (l'any passat ho va ser l'Índia i l'any vinent ho serà Turquia). Frankfurt constitueix un molt bon aparador per anar-nos donant a conèixer al món.
Diario de Ibiza. Article sobre la participació dels líders els noms dels quals encapçalen l'article a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Tots han fet incidència en l'àrea lingüística i cultural comuna de CAtalunya, Andorra, el País Valencià i les illes Balears, i Carod ha afirmat que ja tenim l'ABC (Andorra, Balears, Catalunya) i ara només hem d'anar una mica més endavant fins arribar a la V. Moments d'èxit i d'esperança per al nostre país i per a la nostra cultura.
Diario de Ibiza. Article sobre l'ús simbòlic o emblemàtic de la llengua oficial de l'estat, fins i tot en les situacions en què tant faria usar el castellà com el català (situacions en què ambdós idiomes són incompresos, però no basta amb l'ús d'una interllengua que sí que sigui entesa pels receptors del missatge). Aquest ús superflu, en canvi, resulta molt més estrany en els casos de llengües minoritzades, com ara la pròpia llengua catalana.
Enviat a les Última Hora (Eivissa i Menorca) i a Diari de Balears (Mallorca), per ser publicat el dia 7 d'octubre, en què es complirà el primer aniversari de l'assassinat de la peridista russa. En aquest article glos la seua figura i faig referència a la censura que dos diputats del parlament europeu (un d'ells V. Landsbergis) han sofert en organitzar una exposició sobre l'imperialisme rus a Txetxènia.
Diario de Ibiza i diari Menorca. En les societats democràtiques i liberals, la llibertat d'expressió es troba per damunt de molts altres paràmetres, a l'hora d'organitzar la nostra vida social i política. Per aquest motiu, resulta especialment preocupant que les accions de violència simbòlica siguin reprimides, o que el PP intenti que ho sigui la mera omissió d'algun símbol de l'estat, com ara la bandera, en uns determinats municiipis. Només permeten vàlvules d'escapament als que no estan d'acord amb el sistema vigent es pot garantir una certa qualitat de convivència democràtica.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Comentari sobre la renúncia de Josu Jon Imaz a continuar al capdavant del PNB. Imaz ha posat per davant el col.lectiu, en comptes dels seus interessos particulars, tot un exemple.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Article comentant l'Informe econòmic i Social de les Illes Balears presentant per Sa Nostra, fruit d'una investigació dirigida per n'Antoni Riera. A les Balears cal innovar en investigació per al desenvolupament i en formació del personal, els dos principals handicaps de la nostra economia. I això no es podrà fer mentre continuem tenint un 40% de fracàs escolar i un escassíssim 4% de persones que es reciclen al llarg de tota la vida, i que no abandonen la formació en acabar els seus estudis regulars.
Dario de Ibiza i diari Menorca. Article al voltant de la importància que té el procés sobiranista d'Escòcia per a la resta de nacions sense estat de la Unió Europea. El fet que l'UE reconegués en el seu moment la legitimitat del procés de Montenegro ja obria una porta a l'esperança. Però Montenegro queda encara fora dels límits de la Unió. Un procés ben regulat a Escòcia en aquest sentit seria fonamental per a tots nosaltres.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Agafant el fil a partir de les vexacions que va sofrir una ciutadana d'origen marroquí per parlar en català a uns membres de la guàrdia civil, a Mallorca, faç una reflexió sobre el fet que a cada dret ciutadà li correspon un deure en els administradors. Els catalanoparlants no podrem exercir de debò els nostres drets lingüístics mentre no existeixi l'obligació generalitzada, entre els membres de la funció pública (inclosa la policia, naturalment) de conèixer i usar la llengua catalana.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Els estats compten amb els elements necessaris per exercir la violència simbòlica sobre els pobles que dominen, i, especialment, sobre les nacions sense Estat. A la Catalunya del Nord s'està produint un procés de glorificació del militar francès Vauban a través de la declaració de patrimoni de la UNESCO de les construccions d'ocupació que va promoure. Consideram que la UNESCO no hauria d'aixoplugar aquests valors quan, nominalment, se suposa que en defensa de ben diferents.
Diario de Ibiza, diari Menorca. El nou govern de les illes Balears ha començat a fer gestos que poden preludiar una nova política lingüística a les Illes. Per començar, el president reunirà, després de quatre anys sense reunions (excepte una d'autoconvocada pels membres), el Consell Social de la Llengua CAtalana, mentre la batlessa de Palma anuncia un pla integral de normalització de la llengua catalana per a la ciutat.
Diari de Balears i última Hora. Consideracions sobre la Universitat Catalana d'Estiu, des dels seus origens fins ara, tenint en compte els dilemes, les crisis i les dificultats que ha patit aquesta universitat. Mirant al futur, cal aconseguir la plena consolidació de l'UCE i, sobretot, que s'hi impliquin institucions d'arreu dels PaÎsos Catalans, per garantir-ne la seua autèntica dimensió nacional, alhora que s'ha d'implementar la seua qualitat acadèmica i la seua característica de fórum de debat autènticament nacional.
Premsa Pitiüsa. L'article parteix de la petició que em va fer una persona de fer un rànking amb els cinc millors autors de la literatura universal i els cinc millors autors de la literatura catalana. Pel que fa a la Universal, el problema principal és que, si hagués de dir cinc noms, segurament tots pertanyerien a la tradició occidental, grecollatina i judeocristiana. Tenim, per tant, una visió eurocèntrica del món i això ens limita considerablement. Quant als cinc millors de la literatura catalana, tendria una importància molt gran el factor històric. Hi ha autors que tenen fonamentalment el mèrit d'haver estat l'únic important en un periode determinat. Això deixaria en franca inferioritat els millors dels actuals.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Davant l'entesa entre el PSN i UPN, que ha donat el govern de Navarra a UPN, queda tot un camp lliure per a l'única oposició efectiva que queda a Navarra, és a dir, Nafarroa Bai. Queda la incògnita de si els socialistes que avantposaven un pacte progressista a un d'espanyolista seran capaços d'articular cap tipus d'iniciativa autònoma.
Diario de Ibiza. Consideracions sobre la malvolença de lligar sempre independentisme amb extremisme. D'independentista se'n pot ser moderat o extremista, de la mateixa manera que d'unionista també se'n pot ser d'ambues castes. Lligar independentisme amb extremisme constitueix una deformació habitual per tal d'intentar denigrar l'independentisme davant l'opinió pública. De fet, la majoria dels independentistes catalans són (som) persones moderades.
(Diario de Ibiza) En aquest article l'autor ironitza sobre la postura crítica que els líders del PP han tengut davant l'enfonsament del Don Pedro a les costes d'Eivissa, i compara l'actuació de les autoritats eivissenques i baleàriques amb la que en el seu moment varen tenir els dirigents del PP quan s'enfonsà el Prestige. L'actuació, en el cas d'Eivissa, ha estat ràpida, eficient i ben direccionada. Tot el contrari del que va passar a Galícia.
UH (Eivissa i Menorca), Diari de Balears (Mallorca). En aqujest article es discuteix, tot aportant-hi exemples històrics en contra, la suposada superioritat moral de l'esquerra. Des del punt de vista de l'autor, aquesta actitud de superioritat moral constitueix a hores d'ara un hàndicap per als objectius de millora social que té l'esquerra política a Europa, en general.
Diario de Ibiza. L'autor alerta sobre el perill que existeix en un discurs antipartits que no prové només del franquisme sociològic (sector del qual cal esperar aquest tipus de discurs), sinó d'una certa esquerra alternativa, que valora més la independència política que no la militància i que propugna noves formes de representació política, quan és evident que encara no se n'ha inventat cap que sigui més representativa que el sistema democràtic clàssic.
Última hora (Menorca i Eivissa) i Diari de Balears (Mallorca).
Article en el que es reflexiona sobre les condicions en què una persona immigrada s'integra normalment a la societat receptora i discussió sobre els elements que entrebanquen aquesta integració socionacional. A qui emigra li interessa quant més aviat millor deixar de ser immigrat, però la anormalitat nacional impedeix que aquest fet es produeixi, entre nosaltres, de manera espontània. A l'altra cara de la moneda hi tenim el fet positiu que qui ve a viure entre nosaltres i aprèn català ja és considerat per la nostra societat com "un dels nostres".
Diario de Ibiza. La cortesia i la bona educació són vitals per poder viure en societat. I també ho són, naturalment, per a la bona pràctica política. Per això, se sol donar un termini de cent dies als equipt que comencen de bell nou a governar una institució. A Eivissa, en canvi, ens hem trobat ja casos en què no es donen, ni cent ni un dies de coll. I justament s'ha donat el cas en aquelles institucions i persones que més aviat s'han arremangat i s'han posat a fer feina. Paradoxes de la política...
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Article sobre els problemes que genera l'actual cruïlla pel que fa al futur de la consolidació política de la Unió Europea. Tot posant de manifest que el que Europa necessita no és un tractat constitucional sinó una veritable constitució, hom proposa l'aliança entre els petits estats de la Unió Europea, que queden molt desdibuixats en l'actual situació, i les nacions sense estat. Tots els que necessitam una Europa políticament més consolidada hauríem de fer pinya per tal d'aconseguir els nostres objectius. Es tracta d'una mera qüestió de supervivència.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Comentari sobre la guerra civil desfermada a Palestina, explicada a la llum de l'imperialisme. Observem l'ebullició xiïta al sud de l'Iraq, amb la pressió especialment sobre els opositors iranians que viuen exiliats en aquell país; la confrontació civil al Líban, auspiciada per Síria, i, indirectament, també per Iran; i l'enfrontament entre Abu Mazen i Al Fatah, per una banda, i Hamas per l'altra. Què tenen en comú tots els focus de conflicte que s'han activat durant aquests últims mesos? Qui empeny Hizbul.là, Hamas i similars a revoltar-se? De la voluntat d'un país d'incidir sobre tots els vesins per tal de controlar-los, en altre temps, se'n solia dir imperialisme. Però sembla que, quan el subjecte d'això és l'Iran, costa més fer servir aquest terme. Per què deu ser?
Diario de Ibiza i diari Menorca. Explicació de qui són els radicals (exemplificant-ho en la tasca de Marco Pannella i d'Emma Bonino), davant la confusió habitual que existeix entre radicalisme i extremisme. Els radicals se situen més aviat al centre, formen part de la família política liberal i destaquen per la defensa dels drets civils. Per això, ni els radicals solen ser exgtremistes, ni per descomptat, els extremistes són mai radicals.
Última hora (Eivissa i Menorca), Diari de Balears (Mallorca). Article sobre les possibilitats que obre, al nostre procés d'emancipació nacional, la integració volguda de la població immigrada, basant-me en l'exemple d'una iniciativa com el projecte multimèdia Immi.Cat.
Diario de Ibiza. L'ajustada victòria de les forces progressistes (tant a Eivissa com al conjunt de les Balears) no ens ha de fer perdre de vista que, majoritàriament, la nostra és una societat conservadora, i que el PP ha estat el partit més votat. Per durar al govern, cal defugir els fonamentalismes i articular una tasca que cada dia ens pugui generar més sinèrgies dins el conjunt de la nostra societat.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Les declaracions del president dels Estats Units en la seua visita a Albània i el nerviosisme de Vladimir Putin en relació a la possible independència de Kosovo marquen el perfil d'uns esdeveniments cada vegada més previsibles. Kosovo accedirà, en un temps difícil de determinar, a la seua independència, amb el visiplau dels Estats Units, l'oposició de Rússia (que dóna suport incondicional a Sèrbia) i una certa indefinició per part de la Unió Europea.
UH (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears. Article a favor del perfil nacional per al nou govern de les illes Balears. Després d'anys en què el PP ha treballat per la desnacionalització de les Illes, un nou govern, format per socialites, UM, Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi ha de treballar per l'autocentrament de les illes: assumir competències en ports i aeroports, millorar el finançament, ampliar les competències autonòmiques, crear la policia autonòmica, constitueixen fites bàsiques per marcar la diferència amb la foscor del PP.
Reflexió sobre les conseqüències que hauria tengut l'aplicació de la Llei d'Hondt, en les eleccions passades, a Eivissa, si PSOE i ExC hi haguessin concorregut per separat. En aquest cas, amb els mateixos resultats que es varen produir el 27 M , el PP avui comptaria amb una clara majoria absoluta al Consell Insular. Per tant, va ser un encert la coalició de totes les forces progressistes, ecologistes i nacinoalistes, per tal de desbancar el Partit Popular. Es va guanyar al consell, a l'ajuntament d'Eivissa i al de Sant Josep de sa Talaia. Per separat, només s'hauria pogut guanyar Vila.
Diario de Ibiza i diari Menorca. En els actes electorals, així com en diades com la de Sant Jordi, es manté un contacte intens amb la gent, de manera que molts fan aportacions sobre què caldria fer, què es fa bé, què feim malament, en quines qüestions caldria fer un altre tipus de política... Tothom hi diu la seua, i això enriqueix la nostra percepció de la societat. En aquest context de vegades fins i tot una mica estressant, s'agraeix el comentari que una senyora em va fer sortint del míting central d'Esquerra a Barcelona (Teatre Romea, diumenge 20 de maig): "sigues molt feliç!". Gràcies per aquesta escletxa d'esperança, i per aquesta consideració tan humana, tan personal. Gràcies.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Article en què es remarca la catalanitat de les zones del sud del País Valencià, després que l'autor hagi participat en actes electorals a Elx (Roda de premsa i volt per l'àrea costanera entre Elx i Santa Pola) i Crevillent (míting d'Esquerra). La llengua hi és ben viva, la consciència de país prou clara, i el blaverisme pràcticament inexistent. En la construcció de la nació, la frontera es manté ferma. Ara cal traduir aquesta realitat social en representació per a Esquerra, a partir del pròxim dia 27.
Per a Diario de Ibiza i per al diari Menorca. Article comentant la proposta d'Aleix Vidal-Quadras de fer una "gran coalició" a Espanya entre PP i PSOE que elimini la influència dels nacionalistes no estatalistes a l'estat espanyol. Des del nostre punt de vista, la diferència fonamental entre Espanya i Alemanya (la plurinacionalitat enfront de la uninacionalitat) fa que allò que és viable en un lloc no ho sigui a l'altre.
UH (Menorca i Eivissa) i Diari de Balears (Mallorca). Reflexió després de les eleccions franceses, al voltant d'aspectes com ara l'alta participació electoral, la mobilització cívica, i el fet que els treballadors han votat Nicolas Sarkozy.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Consideració sobre la importància que tot el personal sanitari conegui bé la llengua catalana, a causa dels efectes positius que genera l'empatia entre professionals de la sanitat i malalts i com aquesta empatia ajuda a la recuperació dels pacients.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). En el dia Mundial de la Llibertat de Premsa, consideracions sobre els perills que assetgen els periodistes, sobre la manca de llibertat que suposa la concentració de poder i sobre les condicions democràtiques en els mitjans de comunicació de masses.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Bona part dels dirigents del Partit Popular consideren que les institucions són el lloc natural per als seus líders. Per això no accepten la legitimitat democràtica, de vegades, quan perden les eleccions. Això constitueix l'element més visible d'una mentalitat poc democràtica. Però s'hi hauran d'anar acostumant...
Article enviat a les última hora (Eivissa i Menorca) i a Diari de Balears, sobre la política lingüística, pretesament liberal, que ha portat a terme, durant els últims anys, el Partit Popular, a les illes Balears. Des del nostre punt de vista, aquesta política lingüística no ha estat liberal, ni ha estat, per descomptat, favorable a la llengua catalana. Per a les llengües minoritzades, deixar fer i deixar passar implica la residualització i el bandejament sistemàtic. Concloem que és l'hora de la responsabilitat, l'hora que un nou govern a les Balears assumeixi el repte de dur a terme una política lingüística favorable a la normalització de la llengua catalana.
Diario de Ibiza. Article sobre la necessitat que un canvi polític, previsible tant a Eivissa com al conjunt de les Balears, comporti un canvi de valors en els que exerceixen la política, a través de la participació, del servei públic, de la humilitat i de la gestió democràtica.
Diario de Ibiza, 9 d'octubre de 2006 En aquest article, es posa de manifest que el contingut nacional és el que queda més fluix en els programes polítics de l'esquerra, a les illes Balears. Ho planteja com a problema, esgrimeix la teoria que el PP és votat en clau nacional (mallorquina, eivissenca), perquè són "es nostros", i proposa el rearmament nacional per a les esquerres
Última Hora, 7 d'octubre de 2006 L'autor hi analitza els conceptes d'universalitat i localisme i reflexiona sobre la necessitat de mirar "Eivissa endins" si hom vol esdevenir realment universal. Hi posa exemples aplicables a la literatura, la sociologia i la política
www.esquerra.cat/illes. Després de les últimes eleccions, a Eslovàquia s'ha format un govern de coalició entre socialistes i ultranacionalistes eslovacs, considerat força perillós per a les minories nacionals, especialment per als hongaresos de Kómarom. Anàlisi dels perills del nou govern de coalició a Eslovàquia i presa de posició a favor de la pluralitat i la democràcia
www.esquerra.cat/illes. Es discuteix, en aquest article, la idoneïtat de Múgica Herzog com a defensor del poble i se'n qüestionen els seus posicionaments polítics, no neutrals ni gens representatius de cap tipus de majoria social
www.esquerra.cat/illes. En aquest article, s'hi analitza la responsabilitat de les diferents formacions polítiques a l'hora d'articular un pacte progressista, catalanista i ecologista que permeti un canvi polític a l'illa d'Eivissa i al conjunt de les illes Balears i Pitiüses.
www.esquerra.cat/illes. L'autor expressa la seua indignació per la censura de l'òpera de Mozart "Indomeneu", a l'Òpera de Berlín i posa de manifest la seua preocupació pel fet que conquestes fonamentals per a la nostra part del món i per a la nostra societat es troben en perill, amb l'actitud passiva de bona part de l'esquerra europea.
www.esquerra.cat/illes. En una exposició al Parlament europeu, la Fundación Miguel Ángel Blanco no té cap escrúpol a l'hora de mesclar imatges d'atemptats d'ETA i de manifestacions de repulsa amb fotografies de la manifestació contra els atemptats de l'11M a Madrid. Comentaris sobre la manipulació de les víctimes del terrorisme amb finalitats estrictament polítiques.
La discussió de la qüestió del procés de pau al País Basc al Parlament europeu ha desfermat tota una campanya entre els mitjans de comunicació espanyols i els sectors més immobilistes de la dreta -on destaca un PP atrinxerat- perquè suposa, per primera vegada, el reconeixement implícit que la qüestió basca no és un afer intern de l'Estat espanyol, sinó una qüestió d'abast europeu.
En el panorama electoral eivissenc ha aparegut un tercer a intentar fer-se amb l'electorat: Eivissa pel Canvi. En l'actual situació, amb un PP afeblit socialment per les múltiples destrosses urbanístiques i per la manca de consens amb la societat eivissenca, i un Partit Socialista que ha de resoldre els seus problemes interns a través de la intervenció directa de Ferraz, Eivissa pel Canvi té unes perspectives de futur ben positives. Es tracta de ser capaços de bastir un programa i unes llistes electorals que permetin disposar dels instruments necessaris per articular un canvi necessari a les Pitiüses i al conjunt de l'arxipèlag balear.
Diari de Balears, 26 d'octubre 2006 En aquest article, l'autor comenta la importància que, des del seu punt de vista, té el fet que el Parlament europeu hagi donat suport al procés de pau al País Basc, per una majoria ajustada. Aquesta decisió situa el conflicte basc en un marc europeu i aquest deixa de constituir una qüestió interna de l'Estat espanyol. S'obren, idò, noves perspectives per poder resoldre aquest conflicte, enquistat en el si de la Unió Europea.
En aquest article -per a Última Hora-Eivissa, Última Hora-Menorca i Diari de Balears-, l'autor analitza unes declaracions del conseller d''Educació del govern balear, Francesc Fiol, on aquest afirma que les escoles que no accepten la coeducació també han de poder comptar amb fons públics. L'autor forneix alguns indicis sobre les incongruències del conseller
Diari de Balears, Última Hora En aquest article, s'hi discuteix l'oportunitat que la constitució sèrbia, aprovada recentment, faci una referència a Kosovo com a part indissociable de la nació sèrbia. Des del nostre punt de vista, aquesta referència no només no és útil, sinó que pot constituir un obstacle per al futur establiment de Kosovo d'acord amb la voluntat majoritària de la seua ciutadania.
Diario de Ibiza En aquest article es compara la qüestió de l'"èpica" a les campanyes electorals al Principat de Catalunya i a les Illes Balears i Pitiüses. S'hi sosté que el sentit de l'èpica és prou més escàs a les Illes que no al Principat, tot i que a les Balears es podria desenvolupar al voltant de l'escandalós finançament autonòmic o de la lluita per la defensa del territori.
En aquest paper, s'analitza la constitució del nou govern d'entesa de progrés al Principat de Catalunya i es fa una reflexió sobre la influència que aquest fet pot tenir de cara a la constitució d'un nou pacte progressista, per a les eleccions autonòmiques i municipals, a l'illa d'Eivissa.
En aquest article, l'autor analitza la situació quan ja fa més d'un any i mig de l'assassinat del que fou primer ministre libanès Rafiq Hariri. Tots els indicis apunten que darrera el crim hi va haver la mà de Síria, que pretén dominar el petit país de l'Orient mitjà i fer-lo satèl.lit d'un "corredor islàmic" que aniria des d'Iran fins a la mar Mediterrània.
Mentre les forces progressistes passen de puntetes sobre el debat identitari, i, especialment a la perifèria dels Països CAtalans, procuren no embolicar-s'hi, el sorgiment de Ciutadans -partit que té com a centre la defensa de la identitat espanyola a CAtalunya- el posa novament sobre la taula. Previsiblement, durant aquesta legislatura, el debat serà inevitable, ara que els unionistes han entrat, sense complexos, al Parlament de Catalunya.
Article enviat a Diari de Balears en resposta a l'article "Això és un plagi", signat per Miquel A. Maria. En aquest article s'agafen els arguments de B. Joan a favor d'Eivissa pel Canvi i es traslladen literalment a la no entesa amb el Bloc a Mallorca per part d'Esquerra. L'autor desmunta les argumentació del sr. Maria a través de la posada de manifest de les divergències entre Eivissa pel Canvi i el Bloc articulat (o mig articulat) a l'illa de Mallorca.
En aquest article, per a Diario de Ibiza i per al diari Menorca, s'hi analitza la qüestió de la representativitat política. Es qüestiona l'actual sistema, que dôna molt poder als aparells dels partits, però es qüestionen també les simplificacions que solen fer-se sobre la legitimitat dels sistemes de representativitat. La utopia assembleària només podria funcionar en una societat platònica (és a dir molt petita) i completament tancada. Pel que fa a la resta cal anar buscant mecanismes que perfeccionin i legitimin la representativitat, sense caure en temptacions que, de vegades, en comptes de corregir el sistema el fan més injust i poc equànim.
Última Hora, Diari de Balears. Quan patim, una vegada més, el setge del sistema judicial espanyol contra una decisió que afavoreix Barcelona, faig referència a ciutats com ara Frankfurt, Sant Petersburg, SAo Paulo, Rio de Janeiro, Istanbul o Casablanca, molt més dinàmiques que no les capitals dels respectius estats. En la mesura en què la societat civil, l'economia, el món cultural agafin pes i protagonisme, València o Barcelona podran passar olímpicament de la capitalitat estatal. A hores d'ara, malauradament, la capitalitat de Madrid serveix precisament per entrebancar el desenvolupament de les grans urbs catalanes.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears. En aquest article es comenten dos fets: el reconeixement del Quebec com a nació per part del parlament canadenc i els sondeigs que atribueixen una majoria de ciutadans d'Escòcia que, en un referèndum d'autodeterminació, a hores d'ara, votarien per la independència del seu país. L'autor atribueix aquests èxits al fet d'haver aconseguit la centralitat política i posar la qüestió nacional al centre del debat als respectius països. Així mateix, saluda la constitució del grup d'opinió Tercer Espai, a l'illa de Mallorca, grup que persegueix aquests mateixos objectius per al nacionalisme a les illes Balears.
Diario de Ibiza i diari Menorca. En aquest article, l'autor valora positivament la creació d'un grup anomenat "Tercer Espai", a l'illa de Mallorca, que té com a objectiu fonamental el de posar la qüestió nacional en el centre del debat polític a les illes Balears. En la mesura en què siguem capaços de centrar el nacionalisme i de convertir-lo, així mateix, en el centre de la discussió política, podrem avançar cap a la nostra consolidació com a societat nacionalment diferenciada.
En aquest article, l'autor comenta un paper de Simon Jenkins a The Guardian, on el prestigiós periodista britànic es mostra clarament favorable a la independència d'Escòcia i a la viabilitat de les petites nacions, arreu d'Europa.
L'autor comenta el discurs del líder oposició bielorús, Alexander Milinkevitx, en rebre el Premi Sàkharov, al Parlament europeu, a Estrasburg, el dotze de desembre. Del seu discurs destaquen un parell d'idees fonamentals: Bielorússia ha estat damnificada pels fets històrics més luctuosos del segle XX, ha rebut dels dos principals totalitarismes del segle (nazisme i estalinisme) i ara ha d'aguantar una dictadura inacceptable. Només la democràcia, ha dit Milinkevitx, pot constituir una garantia per a la independència de Bielorússia.
El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha fallat en contra de la decisió de la conselleria d'Educació d'allargar al professorat el termini per reciclar-se en Llengua Catalana i Cultura de les Balears. La política lingüística del conseller Fiol no té res de liberal: es basa en la defensa dels suposats drets dels que volen prescindir del coneixement de la llengua catalana, a costa dels drets d'aquells que, sense conèixer-la, l'han d'aprendre, per poder viure dins la nostra societat en igualtat d'oportunitats.
- Esquerra Republicana us ha elegit com a candidat a la presidència del Govern. Com afrontau les eleccions? Amb il.lusió, amb ganes... i amb precaució. Crec que ens trobam en un moment en què hem de ser agosarats i alhora prudents, i toca que Esquerra faci una passa endavant. Això voldria dir, naturalment, obtenir per mèrits propis representació al Parlament de les illes Balears. - Esquerra pretén aglutinar un ample espai polític nacionalista, d’esquerres i ecologista. De quina manera hi voleu arribar? Farem una campanya de proximitat, amb milers de contactes, no només per donar a conèixer els nostres punts de vista, sinó també per conèixer els punts de vista de la gent. Ens interessa que la representació, si aconseguim escó(ns), sigui directa i no només transferida. Per això tenim molta confiança amb el contacte directe amb les persones.
En aquest article, enviat a les Última Hora d'Eivissa i de Menorca i al Diari de Balears, l'autor intenta aclarir el concepte de "despolitització" referit a la llengua, fet servir per Carod-Rovira a l'últim consell nacional d'Esquerra. Despolititzar implica fer normal la llengua, treure-li tot tipus de connotacions al seu ús, fer-la tan natural com ho és el castellà a Madrid o el francès a París. Per despolititzar la llengua, emperò, cal una etapa de política lingüística que permeti arribar plenament a aquests objectius. Es compara la situació de la comunitat lingüística catalana amb la que trobam a Flandes, dins el conjunt de Bèlgica. I, de rebot, es comparen també les polítiques lingüístiques de Bèlgica i de l'Estat espanyol.
Per a Diario de Ibiza. En aquest paper, l'autor considera els punts negatius al voltant de les festes de Nadal, així com els punts positius, basant-se en el fet que es pot defensar una cosa i la contrària. Entre els primers, destaca el fet que es produeix un consumisme forassenyat, que tothom ha de ser feliç per decret-llei i que això remarca els casos d'infelicitat i que el consumisme remarca les desigualtats entre les persones. Així mateix, assegura que s'ha desvirtuat el sentit de la festa. Entre els elements positius, emperò, destaca, contràriament, que el consum és bo per a l'economia, que, a través d'aquest esdevé més dinàmica, que els sopars i d'altres celebracions culinàries milloren la cohesió amb l'entorn personal i que la festa ja se celebrava abans del cristianisme i continua actualment. Per tant, a mode de conclusió, que tothom s'ho passi tan bé com pugui, de la manera que més li plagui.
En aquest article, escrit per a Diari de Balears, l'autor reflexiona sobre els casos de corrupció que sacsegen les Illes i sobre la no assumpció de responsabilitats per part dels líders del PP. Davant l'evident connexió entre el que fou batle d'Andratx i el conseller Rodríguez, aquest últim hauria d'haver dimitit. I, si no, Jaume Matas l'hauria d'haver cessat. Els criteris de Copenhague, pel que fa a la corrupció, que s'exigeixen a Romania o a Bulgària perquè puguin entrar a la Unió Europea són, a hores d'ara, lluny de seguir-se a les illes Balears.
En aquest article, per a Ültima Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca), es posa de manifest que un dels grans entrebancs per al procés de pau al País Basc és la manca d'autèntics estadistes. Dins el món abertzel, no hi ha cap Adams, ni està clar, tan sols, que l'aparell civil pugui comandar el militar. Dins l'oposició espanyola, es posa sempre per davant el partit, quan els interessos d'aquest col.lisionen amb els del comú. I el president del govern espanyol ha estat frívol i timorat a l'hora de tirar endavant iniciatives necessàries. Malgrat l'atemptat de dissabte passat a Madrid, emperò, no es poden tancar totes les portes a l'esperança d'una pau duradora.
(Diario de Ibiza). Reflexió sobre el paper de l'autoritat, d'on emana i les diferents formes d'exercir-la. En aquest article, es distingeix entre les fonts de l'autoritarisme i l'autoritat legitima(da), i es fa una reflexió sobre l'exercici de l'autoritat dins els grups petits i mitjans. L'autor apel.la a la tradició grega i llatina per entendre algunes qüestions importants, i també per desfer malentesos, en relació a l'exercici de l'autoritat.
(Última Hora Eivissa i Menorca, Diari de Balears). En aquest article, l'autor analitza les característiques de la transició a la democràcia als països de l'Est d'Europa i la compara amb la que es va produir, en el seu moment, a l'Estat espanyol, partint dell cas Wielgus. Stanislas Wielgus havia estat nomenat arquebisbe de Varsòvia pel Vaticà, però ha hagut de dimitir en fer-se públic que havia col.laborat amb l'anterior règim comunista. A Polònia, a les repúbliques bàltiques, a Hongria... qualsevol col.laboració amb el règim anterior incapacita qui l'hagi portada a terme a ostentar cap càrrec públic en els actuals règims democràtics. Entre nosaltres, en canvi, bona part dels càrrecs del franquisme continuaren exercint durant la transició i ja en l'etapa formalment democràtica. Per què fou possible? Al meu entendre, perquè el comunisme no fou majoritari dins les societats de l'Est i, en canvi, el franquisme sociològic sí que va arribar a ser majoritari a Espanya.
Diari de Balears i Última Hora. Article sobre els processos d'autodeterminació en marxa, amb una atenció especial al que s'està besllumant a Escòcia. S'estableix una comparació entre el procés a Escòcia o a Flandes i el mateix procés als Països Catalans.
Diario de Ibiza. Si a un segment de la població no té cap justificació d'adreçar-se-li en una llengua que no sigui el catalä, aquest ¡és el dels infants i adolescents. A la nostra part del món, tothom qui està escolaritzat ha de tenir un bon domini -ni que sigui passiu- de la llengua catalana. No es justifica, doncs, de cap de les maneres que les institucions, a Eivissa, organitzin sistemàticament activitats per a joves i infants en llengua castellana.
Per a E-Criteri. En aquest article, l'autor compara la sensació que diuen que han tengut algunes persones que han sét clínicament mortes de trobar-se fora del propi cos amb el que ocorre a les societats de nacions sense estat: es veuen des de fora. En "tornar a la vida", es recupera la visió "des de dins". Ara, en complir-se els tres-cents anys de la derrota d'Almansa, amb la qual va començar l'ocupació de la nació catalana, fóra un bon moment per encaminar bona part dels nostres esforços a tornar-nos a veure "des de dins".
Enviat a l'Avui. En aquest article, i partint de les estrambòtiques declaracions de n'Imma Mayol declarant-se a si mateixa "antisistema", faig una valoració dels "antisistema" del Fórum Social Mundial, amb una crítica contundent a aquells que rebutgen radicalment els acords de Cotonou i l'articulació de la cooperació europea al desenvolupament, però no ofereixen cap alternativa. Hom arriba a la conclusió que el món és ple de Mayols, membres del nucli dur del sistema que van proclamant-se a si mateixos com a gent antisistema. I aprofitant-se de la situació...
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears. En aquest article, pos de manifest l'existència de dos corrents bàsics al Fórum Social Mundial: els que volen buscar alternatives al sistema a partir de nous principis, i els que s'aferren a la vella tradició marxista per intentar-ho. Naturalment, prenc partit pels primers, i lament la preponderància, encara, dels segons. Sense un canvi d'orientació, l'FSM pot acabar esdevenint del tot inviable, i, encara pitjor, estèril per als propòsits que persegueix.
Diario de Ibiza, i diari Menorca. Des del meu punt de vista, només hi ha dues autonomies reals a l'Estat espanyol: Catalunya i Euskadi. Aquesta realitat autònoma ve marcada per un mapa polític diferent del de la resta de l'Estat. A les Balears, en canvi, tenim un mapa polític subaltern, amb hegemonia de PP i PSIB-PSOE i posició minoritària dels partits autòctons: UM, PSM, EXM, ENE, Esquerra. Perquè les Balears esdevinguin realment una comunitat autònoma, els partits no sucursalistes haurien de constituir la majoria de la representació democràtica de la ciutadania de les nostres illes.
Escola Catalana. En aquest paper s'analitzen els resultats de les últimes eleccions a la junta de personal docent no universitari a les Balears, on l'STEI-i ha guanyat per majoria absoluta. Desglossat per illes, allà on el procés de normalització lingüística avança més -Menorca i Formentera- l'STEI-i treu uns millors resultats, i allà on va més lent, el resultat és una mica més fluix. L'àmbit educatiu es compta avui entre els més normalitzats a les Illes. Caldrà traduir aquest procés en canvis en d'altres àmbits.
Última Hora i Diari de Balears. En aquest article s'expressa la solidaritat amb el president Ibarretxe, després que hagi hagut de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc per haver-se entrevistat amb Batasuna. Pos en evidència que, amb Batasuna, i fins i tot amb ETA,s'hi han entrevistat dirigents del PP i del PSOE i que, en canvi, aquests no es veuen sotmesos a la pressió psicològica a què la judicatura espanyola sotmet Ibarretxe. Des del meu punt de vista, la justícia espanyola, a Euskadi i als Països Catalans, està actuant com un agent colonial típic.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Després que el parlament de Veneçuela hagi decretat que Hugo Chávez, durant el pròxim any i mig, tendrà plens poders per a governar per decret, reflexió sobre el populisme que, de manera ben clara, es va perfilant a diversos estats hispanoamericans. Intent, en l'article, mostrar que no es tracta de posicions realment progressistes, sinó de polítiques que, a la llarga, revertiran contra els pobles que les pateixen.
EU Watch. Article sobre el principi de subsidiarietat, en el qual es defensa que Europa només es podrà construir adequadament a partir de la seua diversitat, atenent a les nacions sense estat, a les regions constitucionals i a les minories nacionals d'arreu de la Unió.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears(Mallorca). En aquest article es defensa que s'està produint una ofensiva espanyolista, que compta amb tres fronts fonamentals: el Partit Popular, que mobilitza el franquisme sociològic; el Partit Socialista, que promou sibil.linament l'harmonització jacobina per altres vies, i l'administració de justícia, que lliura una batalla sense treva per impedir que es produeixin avanços cap a l'autogovern a les nacions sense estat.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Digressió sobre dues aproximacions molt diferents a l'Àfrica, i molt especialment a l'àrea subsahariana: l'Europea i la xinesa. Europa hi promou la cooperació, amb resultats molt dubtosos. La Xina hi fica la grapa dels negocis, directament, amb resultats que encara es troben per veure. Consider que caldrà analitzar molt detingudament els resultats d'ambdues aproximacions (contradictòries entre elles), per tal de veure quina de les dues resulta més efectiva.
Diario de Ibiza. L'autor defensa l'acord a què Eivissa pel canvi (coalició integrada per Esquerra Unida, ENE i Esquerra, a més d'independents, majoritàriament vinculats al moviment antiautopista) i el Partit Socialista de cara a concórrer junts a les eleccions municipals i autonòmiques (a les comunitats autònomes no autònomes) de maig de 2007. La decisió ha estat valenta perquè tant dins ExC com dins el PSIB hi havia sectors reticents a l'acord preelectoral i intel.ligent perquè, concorrent plegats a les eleccions, existeixen moltes més opcions de derrotar el Partit Popular.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). La llibertat d'expressió constitueix un dels pilars bàsics de la democràcia. La llibertat de mercat, també. En aquest cas, han xocat la llibertat de mercat i la d'expressió, però això resulta rar en mercats oberts. A Amèrica o a Anglaterra, es podria situar políticament les empreses, com ho podem fer ara clarament amb la casa Kelme? Podem saber KFC o Harrod's de quin peu calcen? (En canvi, no hi ha dubte pel que fa a la casa de calçat esmentada).
Enviat a l'Avui. Resposta a les declaracions del conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, qui ha afirmat, en entrevista al diari El Mundo, que hi ha llocs on no cal la immersió lingüística. Així mateix, proposa un sistema trilingüe català-castellà-anglès. Des del nostre punt de vista, la llengua que es troba en una situació més precària és el català, i això només es pot contrarestar amb un ensenyament íntegrament en llengua catalana. Quan el jovent sigui de manera generalitzada competent en català, es podrà parlar d'introduir variants en el sistema educatiu, però encara hi som molt lluny.
Escola Catalana. Dins aquest paper, per a l'espai fix Finestra Oberta, coment el nou decret d'admissió d'alumnes de la Conselleria d'Educació del govern de les illes Balears. Aquest decret ha estat rebutjat per la Confederació de pares d'alumnes de les Balears perquè consideren que facilita la segregació d'alumnes i, per tant, els guetos. En el mateix sentit s'ha manifestat el Consell Escolar de les Balears, que també ha exigit polítiques que facilitin la integració de tot l'alumnat de les Illes.
Diario de Ibiza i diari Menorca. En aquest article es recorden alguns dels discursos moralment execrables que s'han produït sobre l'11 M (un que desculpabilitza els autors dels atemptats sota l'excusa que, ni que sigui parcialment, els va provocar la política exterior del govern d'Aznar, i un altre que venia a afirmar que el govern del Pp havia millorat la situació de l'ordre públic i fet minvar el terrorisme, just després de l'atemptat més sagnant sofert a l'Europa del segle XXI). Així mateix, rebutja l'ús polític de les víctimes i la politització del judici, amb la intenció de provocar canvis electorals. Totes aquestes actituds resulten d'una vilesa moral fora mida.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). En aquest article, i prenent com a punt de partida una nova visita a Eslovàquia i Hongria, discutesc que la situació en què es troben les minories nacionals a diverses parts d'Europa pugui ser considerada com a "afer intern" dels seus respectius estats. Al contrari, consider que el compliment dels Criteris de Copenhague (entre ells, el respecte per la pluralitat interna dels estats membres de la Unió Europea) no constitueix cap afern intern, sinó un afer general europeu.
Diario de Ibiza. Reflexió sobre la situació del procés de normalització lingüística, atenent al fet que, en un conegut blog eivissenc, els que defensam aquest procés hem estat qualificats com a "xenòfags". Se'ns havia dit de tot -extremistes, radicals, ultranacionalistes, etc, etc-, però encara no havia vist escrit enlloc que ens menjam els foranis. Aprofitant aquesta afirmació, faç una reflexió sobre el fet que, quan més feble és un procés de normalització lingüística, més durament és atacat per aquells que hi estan en contra. Quan més fort esdevé, més assumit és per tothom. Ningú titllaria de "xenòfags" els madrilenys que usen sempre l'espanyol.
Article per a Cuadernos para el Diálogo. En aquest article, pas revista als elements que consider clau en la configuració d'una Europa que realment respecti la seua diversitat interna, basant-me en els principis fundacionals de la Unió Europea (ara que fan cinquanta anys del Tractat de Roma) i pensant en la construcció futura de la Unió, en un moment en què cal superar la crisi constitucional.
Paper dins un llibre col.lectiu per explicar la nació catalana als alemanys, amb motiu de la Fira de Frankfurt, en què la literatura catalana serà la convidada d'honor. En aquest paper explic la visió europeista dels catalans i què representen els Països Catalans en la construcció d'una Europa de la diversitat i de la pluralitat.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). En aquest article faç evident la contradicció existent entre el fet de tenir dues llengües oficials, a les nostres respectives comunitats "autònomes", però una administració de justícia que, en el millor dels casos, només pot vehicular devers una tercera part de les causes en català. Ni a l'àrea dels Països Catalans on el català té més bona salut, en aquesta administració, no es poden garantir, ni de bon tros, els drets lingüístics dels ciutadans. Existeix, per tant, una contradicció evident entre el fet d'haver de fer complir la llei i de no complir-la, per part de la pròpia administració que ha de vetllar pel seu compliment.
Diario de Ibiza i diari Menorca. En aquest article, i prenent com a punt de partida la convocatòria de la manifestació contra el trasllat de De Juana Chaos al País Basc, per part del PP, coment la deriva ultradretana del Partit Popular, atribuïble a un fort nacionalisme espanyol i aprofitant el pòsit sociològic franquista que encara existeix. Des del nostre punt de vista, el PP és un partit suposadament conservador i democristià, però les formes es manifesten clarament com a més pròpies de la ultradreta que no de partits conservadors de tall europeu.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). En aquest article pas revista a la irresponsabilitat que, des del meu punt de vista, suposa que uns determinats mitjans de comunicació atiÏn l'odi entre nacions diferents a l'Estat espanyol. Tant el Mundo com la COPE es caracteritzen precisament per atiar la discòrdia civil i per utilitzar tots els mitjans a l'abast (inclosa la mentida i la calúmnia) per tal d'aconseguir aquests objectius.
Diario de Ibiza i diari Menorca. Un dels cappares del liberalisme modern, John Stuart Mill, afirmava que es poden tenir idees contraposades i tenir-les des de l'honestedat i des de la voluntat de fer el bé. CAmins diversos podern portar a bons llocs, i cada persona ha de seguir la seua via, d'acord amb la seua consciència. L'autor de l'article enyora aquest liberalisme primigeni, i no el pot veure entre els sectors majoritaris de la dreta espanyola, tan lluny del liberalisme i tan prop del franquisme sociològic.
Última Hora (Eivissa i Menorca), Diari de Balears (Mallorca). En aquest article, s'explica per què el nacionalisme del PP és més agressiu i antipàtic que no el del PSOE, però que aquest últim va amb la mateixa direcció. Aquest fet no ens ha de confondre: el catalanisme no està supeditat a cap facció del nacionalisme espanyol, perquè persegueix uns objectius molt diferents. Ah! I és molt menys nacionalista...
Menorca i Diario de Ibiza. Han sortit sondejos que afirmen que el Partit Popular perdrà la majoria absoluta en les pròximes eleccions al Parlament de les Illes Balears. Coincidint que, efectivament, es donen condicions positives perquè això passi, cal, no obstant això, anar alerta amb els sondejos, tenint en compte que hi ha una part de votants del Pp que no es manifesten com a tals quan se'ls fa una enquesta. A les últimes autonòmiques, segons una enquesta a peu d'urna, el Pacte guanyava a Eivissa per 7 diputats a 5. Finalment, va ser el Pp el que va guanyar per aquest mateix marge, fet que implica que més del 10% dels enquestats a peu d'urna varen manifestar que havien votat Pacte mentre que, en realitat, havien votat PP. Què deu tenir el PP que els seus votants s'avergonyeixen de dir que l'han votat?
E-Criteri. En aquest article es defensa l'ampliació interior de la Unió Europea a través de la incorporació directa, com a nous membres, de nacions sense estat que fins ara no han tengut representació directa a la UE. Els casos més clars, en aquest sentit, són Escòcia, Flandes o els propis Països Catalans.
Columna Finestra oberta, dins Escola Catalana. Article sobre la preocupació que existeix, tant a nivell social com entre els sectors del món educatiu, sobre la convivència a l'àmbit educatiu. Es necessita més cohesió social i més integració socionacional, però les mesures preses pel govern de les illes Balears a tal efecte són, a hores d'ara, totalment insuficients.
Última Hora (Eivissa i Menorca) i Diari de Balears (Mallorca). Davant l'allau de reaccions a la proposta de Xavier Vendrell de fer Mas president si convoca un referèndum d'autodeterminació, reivindic el dret a l'autodeterminació, consider la (il)legitimitat del Tribunal Constitucional i analitz pros i contres de la proposta feta des d'Esquerra.
Enviat a Diario de Ibiza, al diari Menorca i a l'Avui. Davant l'imminent tancament de TV3 al País Valencià, es fa un repàs a les responsabilitats en aquest dsepropòsit. La més destacable recau sobre el govern valencià, que perpetrarà el fet. La segona sobre el Partit Socialista (Montilla va donar la seua paraula que això no passaria i Joan Clos ve a dir que no hi ha res a fer, perquè s'envairia, des de l'estat, una competència autonòmica). I, en tercer lloc, és responsabilitat de la pròpia TV3 per no haver obert potents desconnexions de la cadena a València i a Mallorca.
Editorial Moll. Palma, 2009.
Peça de teatre surrealista, escrita mentre de manera més o menys espontània, se n'organitzava el muntatge, amb el Grup de Teatre de l'IES Santa Maria d'Eivissa. Publicada per Editorial Mediterrània-Eivissa.
Ed. Lleonard Muntaner. Palma, 2008. Reflexió sobre la necessitat de convertir les illes Balears en objecte central del nacionalisme a la nostra part del món, i proposta d'acció unitària de les forces polítiques nacionalistes a les Illes.
DuxElm Editorial. Barcelona, 2008. Reflexió sobre la (in)consistència del nacionalisme català i sobre la inconcreció quant a objecte nacional a definir. Catalunya -i els Països Catalans- té molts aspectes de nació normal, però li manca, col.lectivament, la voluntat d'esdevenir un estat independent.
Editorial DuxElm. Barcelona, 2008. Reflexions sobre el procés de construcció dels Països Catalans, i sobre els elements nacionalment més consistents i més inconsistents en aquest procés. Pròleg: Joan Ridao.
Ed. Mediterrània-Eivissa. Recull de quatre peces de teatre adaptades ("El drac vermell hi diu la seua", adaptació d'"El drac Vermell", de B. Joan; "L'inspector a Banana Republic", adaptació de "L'inspector", de Nikolai Gògol; i "Lisístrata" i "Les tesmofòries", adaptacions d'aquestes dues comèdies d'Aristòfanes). Totes aquestes peces de teatre varen ser representades al llarg de la dècada dels norantes pel Grup de Teatre de l'Institut d'Estudis Eivissencs, coordinat per n'Esperança Marí (les dirigiren Vicent Tur i B. Joan i E. Marí). En tots els casos, l'autor en va fer l'adaptació tenint en compte l'alumnat que hi havia a cada curs al taller de teatre de l'IEE. Són, per tant, fàcilment representables per grups de teatre escolar i per grup no professionals.
En aquest assaig, finalista del I Premi Francesc Ferrer i Gironès d'Assaig, es fa un al.legat a favor del liberalisme progressista, com a base per a un catalanisme que ha de constituir el pal de paller de la política del futur als Països Catalans
Les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 constitueixen un repte per a les Illes BAlears. Tenim per davant la tasca de canviar el govern del Pp per un govern progressista, però això no es pot fer a qualsevol preu ni a costa de qualsevol renúncia. L'autor analitza en el llibre en quines condicions caldria fer pactes de futur a les BAlears, i quines serien les estratègies, des del seu punt de vista, més adients per poder derrotar el PP.
Aliança Lliure Europea-Els Verds, 2006. En aquest volum, s'ofereix una visió ecolingüística de la política i la planificació lingüístiques. Les llengües viuen i es desenvolupen dins un medi humà, sociològic i històric que en permet la supervivència. Si es produeixen algunes alteracions d'aquest medi, resulta possible que una llengua acabi residualitzant-se o desapareixent. En el futur subsistiran i es mantendran amb normalitat les llengües per a les quals el medi polític i social sigui l'adequat per a la supervivència. Per això llengües minoritzades, llengües minoritàries i minories lingüístiques necessiten polítiques lingüístiques específiques per a les seues necessitats
Aliança Lliure Europea-Els Verds En aquest volum, l'autor explica la postura d'Esquerra Republicana davant la constitució europea, tot detallant les raons que portaren el partit a votar negativament en el referèndum constitucional. La voluntat d'una Europa més cohesionada, l'europeisme federal, la voluntat de construir l'Europa de les nacions i la necessitat que la nació catalana (així com Escòcia, Flandes o Euskadi) figuri amb normalitat al mapa de la Unió Europea constitueixen elements suficients per rebutjar el Tractat constitucional europeu.
(En premsa, de publicació immediata) El passat mes de maig, en referèndum d'autodeterminació, Montenegro va optar per la seua independència nacional. Novetat important: per primera vegada, la Unió Europea va acceptar que, seguint unes determinades condicions, la independència podia ser vàlida. En aquest llibre, publicat per La Busca Edicions, l'autor analitza els passos que s'han seguit per a la independència de Montenegro i n'ofereix les seues impressions de primera mà.
Editorial El Gall. Pollença, 2006 Text teatral per a infants i adolescents basat en la llegenda del baró de Granera. Granera és una vila del Moianès (oficialment, Bages) on hi ha les runes d'un vell castell. Segons la llegenda, a l'Edat mitjana, aquest castell era habitat per un baró que se n'anà a les croades. En tornar, ni la dona ni els fills no el varen reconèixer. Vell, esparracat, va atraure l'hostilitat de tothom, tret de l'únic que el va reconèixer: el seu ca. En fer testament, el baró deixà el castell en herència... al gos! L'autor aprofita aquesta llegenda per, en clau d'humor, tractar temes com l'individualisme, la manca de solidaritat, el desagraïment...
Ja ha sortit al carrer (15-11-06)