Cerca
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
Per reactivar la participació política
02.11.2009 | 13.12 h
La idea -profundament perillosa per al sistema democràtic- que "tots són iguals" (referit als polítics) podria instal.lar-se, com una paparra, a l'epidermis de la nostra societat, i fer-hi arrels profundes. Seria camp adobat per al populisme, i tot plegat aniria en detriment de la pròpia democràcia. Ara bé, no ens hem de conformar amb el que tenim. El sistema de democràcia formal vehiculada a través dels partits polítics és el menys dolent dels coneguts. Això no implica, emperò, que no puguem anar practicant-hi correccions que contribueixin a donar més pes a la decisió dels ciutadans, i menys pes a l'estructura mateixa dels partits. Perquè només uns ciutadans que se sentin partícips de les decisions que es prenen tornaran a les urnes amb un cert entusiasme. Si no, ens podríem enfrontar a una gran abstenció, fet que també posaria en qüestió la legitimitat del sistema.
3 Comentaris
Envia a…
:: Comentaris
() 03.11.2009 | 23.57 h
Rafel Ruiz González (Eivissa) 04.11.2009 | 00.04 h
Bernat, quina raó tens! Se'm difícil en aquest dies que plou corrupció dedicar-me a la política. La gent té un desencís preocupant i justificat. Com podem explicar a la nostra ciutadania que amb dificultats arriban a final de mes, que els sous públics se'n van, ves a saber a on, en comptes d'anar a millorar les nostres escoles, els nostres hospitals, el nostre transport...
Jordi Caldentey (Manacor) 06.11.2009 | 14.34 h
Sóc bastant dissident tant del primer Tripartit com de la nostra reincidència, al meu parer errònia, amb aquest segon Tripartit. Sóc dissident intern, disciplinat. Procur mai en públic expressar aquesta discrepància per disciplina de partit. Sóc partidari d'un govern de concentració nacional ERC-CiU que meni Catalunya a la independència. Estic absolutament convençut que les "concessions" que el PSOE ens fa, o ens fa veure que ens fa, entren totalment en els seus càlculs i saben perfectament que el preu que ens fan pagar és exorbitadament alt. Altíssim. Dit tot això, pens que el nostre partit podria treure molt més pit del que treu en el tema de la corrupció. Estic segur que, a hores d'ara, l'espanyolisme polític, judicial, policial i mediàtic cerca desesperadament un cas de corrupció que, per petit que sigui, afecti el nostre partit. Encara que es tracti de trobar un regidor d'un poblet de dos mil habitant que hagi tudat mil euros en no sé què, estigau segurs que, si poden trobar quelcom aixó, els espanyols ho esbombaran als titulars i a les primeres planes de llurs programes i diaris nacionals. Els manca ERC -i, a les Balears, el PSM- per poder dir que 'tots són iguals'. Nosaltres som nets de lladres. No ens n'hem sortit prou, al meu entendre, amb els pactes amb el PSOE. Ara bé: lladres, no ens ho poden dir. Som un partit per ventura passerell per anar de bracet amb l'esquerra espanyola. Però som gent sana. Tenim les mans netes. Eixamplem pit i bravegem-ne. No tothom pot. Gairebé ningú, com a partit, no pot, a hores d'ara. Estiguem orgullosos del partit del President Macià, del nostre partit. Retornem-lo urgentment a liderar el gloriós camí de cap a la independència i la unitat de Catalunya sencera!
.