L'Eurobarometer, a l'apartat "Els europeus i les seues llengües" ens mesura el grau de plurilingüisme de cada estat, d'acord amb les llengües que parlen els seus ciutadans. Hi ha estats (Suècia, Letònia, Eslovènia, Holanda), on nou de cada deu habitants són capaços d'expressar-se fluidament en més d'una llengua. En canvi n'hi ha on els parlants fluids de més d'una llengua no són més d'un cinquanta per cent. Sorprenentment, al vagó de coua hi ha l'Estat espanyol (juntament amb Itàlia, el Regne Unit o Bulgària). [+]

Davant l'allau mediàtico-propagandística que fa mesos (anys, probablement) que ens cau a sobre, en relació a la política lingüística favorable al a normalització de l'ús del català, ens cal una ofensiva civilitzada, armada de raons, que tendeixi a fer forat, si més no, a la societat dels Països Catalans. Aquesta ofensiva ha aconseguit malmetre la imatge de la comunitat lingüística catalana a la resta de l'Estat i fomentar la xenofòbia, sense cap tipus de vergonya ni de pudor. [+]

Qualsevol activista polític, qualsevol persona que pretengui donar a la seua activitat una projecció pública, ha de ser proactiva (és a dir, tenir la capacitat d'induir d'altres persones a l'activitat, alhora que també ha de ser activista ella mateixa), ha de ser resilient (és a dir, ser capaç a refer-se de les adversitats, que solen venir-nos, sense que ningú no les demani, molt habitualment) i tenir una visió positiva del món. [+]

Fa temps que, als renglers de l'ALE, ens plantejam d'incorporar al nostre partit europeu no només partits de nacions sense estat, sinó també partits de petits estats de la Unió Europea. A hores d'ara, els partits més potents de l'ALE (entre els 32 que actualment en fan part) són els del Grup d'Edimburg, és a dir, els partits de l'ALE amb responsabilitats de govern. Formen part del grup d'Edimburg l'SNP, EA, els Vlaamse Progressieven (Flandes), Play Cymru (Gal.les) i Esquerra. [+]

Sembla que, entre nosaltres, existeix una coincidència bastant generalitzada en el fet que Espanya s'ha d'aprimar, que li sobra greix per tots els cantons. Carod-Rovira proposa que liquidi quatre ministeris, en ares de la millora del finançament; Huguet afirma que l'aprimament és imprescindible perquè Catalunya pugui surar... Personalment, crec que se li podria fer una dieta bastant convenient, a Espanya, i que segurament això milloraria la seua salut. A la supressió de ministeris (potser se'n podria afegir algun més als que proposa en Carod), caldria afegir-hi la supressió del Tribunal Constitucional (o la no injerència als Països Catalans), l'aprimament de l'Instituto Cervantes, la reducció d'àmbit d'intervenció de l'Agència Tributària, la cessió de competències en ports i aeroports a cada comunitat dels Països Catalans. [+]