
Estic a punt de partir cap a Prada de Conflent per participar, un any més, en la Universitat Catalana d'Estiu. Enguany fa vint anys que hi vaig participar per primera vegada. A Prada, durant el mes d'agost, s'hi congria una mena de microcosmos del que podria ser una nació catalana veritablement lliure, és a dir, independent. Evidentment, tots els assistents de Prada no són independentistes (tampoc no ho seria tothom dins uns Països Catalans indepedents, com no ho és tothom a Portugal), però hi domina el que seria el sentit comú majoritari a les petites nacions d'Europa.
[+]