S'ha fet pública l'Enquesta d'Usos Lingüístics del a població 2008, que forma part de l'estadística oficial de Catalunya. Les dades sobre la situació de la llengua catalana, efectivament, són preocupants, però no indiquen que la llengua catalana estigui en una situació terminal, ni res de semblant. El català té una transmissió generacional normal (entre el trenta-i-escaig per cent dels ciutadans de Catalunya que la tenen com a llengua inicial, com a llengua apresa a la llar), i un grau de capacitat d'integració considerable: 31. [+]

La política lingüística es troba entre les més visibles de les polítiques socials. La política lingüística compta amb dos vessants fonamentals (ambdós al servei de l'exercici de la ciutadania lliure i de la igualtat d'oportunitats): fer del català la llengua pública comuna (fent la llengua avinent a tota la població), i fer que el país sigui format per persones amb un bon bagatge lingüístic individual, capaces de desenvolupar les seues activitats en diverses llengües. [+]

La nit de demà a demà passat celebram el Solstici d'Estiu, la Nit de Sant Joan, la nit del foc i les fogueres arreu dels Països Catalans, i una mica més al nord, cap a l'Occitània. De Montsegur a Alacant; de Ciutadella a la Terra Ferma, les fogueres donen entrada a l'estiu, en la nit més curta (bé, de fet la nit més curta ja haurà passat, però no ve d'un parell de dies). Al llarg dels anys, hi ha hagut propostes de convertir la nit del Solstici en la Festa Nacional dels Països Catalans. [+]

La revista Newsweek dedica un reportatge a les colònies que queden pel món. Pràcticament totes les que hi surten són illes o "places fortes" com ara Sebta (Ceuta, per els espanyols) o Al-Malyia (Melilla, per als mateixos). Segons Newsweek, les colònies amb més població del món, i, per tant, els casos més visibles, actualment són Puerto Rico (3.971.000 habitants), les illes Canàries (2.026.000 habitants) i les illes Balears (1. [+]

La setmana passada vaig ser al programa Els Matins de Josep Cuní, a TV3, per respondre uns ciutadans que han constituït una assoociació perquè se'ls rescabali del fet de no haver pogut aprendre en català, a l'escola, durant el franquisme. La seua propospta era que la Generalitat els oferís formació gratuïta en llengua catalana, a través del Consorci per a la Normalització Lingüística. Els vaig respondre que la reivindicació era molt interessant, però que estava mal direccionada: qui hauria de restituir la gent del mal fet és el ministeri d'Educació espanyol, que ens va escamotejar la llengua i el país. [+]