http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/ Bloc de Joan Tardà Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/lesquerra-espanyola-i-els-privilegis-de-lesglesia-catolica-i http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/lesquerra-espanyola-i-els-privilegis-de-lesglesia-catolica-i Wed, 17 Mar 2010 10:07:10 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/lesquerra-espanyola-i-els-privilegis-de-lesglesia-catolica-i Malgrat que el procés de secularització de la societat hagi estat en els darrers anys vertiginós, tal com deixen palès els resultats de les enquestes del CIS (3 de cada 4 ciutadans es consideren catòlics, però menys de la meitat va a missa i només un 18% ho fa de manera regular; només un 49% dels joves es declara catòlic i practicant un 10%; el 75% dels nascuts entre 1976 i 1982 es declara agnòstic o ateu i tan sols el 9,9% dels catalans afirma que va a missa regularment), el fet és que l’Església catòlica no havia estat tan ben situada políticament i financera com en aquests moments.
D’una banda, els ingressos de l’any passat li van créixer; increment que, atenent la crisi econòmica i la minva de la recaptació tributària, adquireix encara major rellevància. En concret, la Conferència Episcopal l’any 2009 va ingressar en concepte del 0,7 IRPF de les declaracions de renda més de 250 milions d’euros (11 més que l’any anterior). Les estimacions sobre els recursos que rep el conjunt de l’Església suma al voltant de 6.800 milions (30.000 sous de professors de religió, sous de capellans de les presons, casernes i hospitals, finançament centres educatius, exempcions tributàries sobre donatius, IBI, impost de societats, transmissions patrimonials, plusvàlues de terrenys, etc).
Tanmateix, la jerarquia de l’Església no ha moderat el seu discurs d’interferència política. Al contrari, ha tendit a incrementar la intensitat de l’oposició a les lleis que d’ençà l’any 2004 s’han tramitat en relació a l’assoliment de nous drets. Des de la que regula el matrimoni de parelles homosexuals fins a la d’interrupció de l’embaràs, en què les declaracions incendiàries (anunci d’amenaçar de negar la comunió als diputats catòlics que hi votessin a favor) van precedir la convocatòria de mobilitzacions al carrer, tot passant per l’oposició a la implantació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, malgrat haver prèviament renovat el blindatge de la presència de la religió en el sistema educatiu.
Una actitud intransigent de la Conferència Episcopal segrestada per la dreta extrema que li ha comportat molts rèdits, el primer dels quals haver retardat, una vegada i altra, el compromís de presentació per part del govern del projecte de reforma de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa de l’any 1980, text legislatiu elaborat i aprovat en un context polític i social radicalment diferent a l’actual.
I encara un nou èxit de Rouco Varela: aconseguir que el PSOE anunciï una reforma de la llei que no aspira a superar el sostre que imposà la Transició.
De fet, no ens ha d’estranyar: al model espanyol d’impunitat consagrat amb l’aprovació de la llei de la Memòria, ara li correspondrà una nova llei de llibertat religiosa que pretendrà homologar per al segle XXI l’excepcionalitat dels privilegis de l’Església a través del Tractat signat entre l’Estat espanyol i l’Estat del Vaticà de l’any 1953, per tal de preparar el camí cap al reconeixement ple de la Dictadura per part dels EEUU, i posteriorment renovats l’any 1976 i 1979.

]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/amadeu-casellas-ha-estat-alliberat-triomf-de-la-dignitat http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/amadeu-casellas-ha-estat-alliberat-triomf-de-la-dignitat Wed, 10 Mar 2010 09:12:44 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/amadeu-casellas-ha-estat-alliberat-triomf-de-la-dignitat Tanmateix, ara el que toca i el que se sent és un desig de felicitat i de sort per a l’Amadeu, un ciutadà que, com tots, possiblement deu haver comès errors, però de qui sempre n’he tingut, d’ençà que el vaig conèixer en una visita a la presó, la percepció que era davant d’una persona que ha fet prevaler principis i conviccions, sense deixar-se arrossegar ni vèncer. I això, avui dia, és molt digne.

]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-iii-el-psoe-accepta-reformar-la-llei-encara-que-la-ministra-no-ho-v http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-iii-el-psoe-accepta-reformar-la-llei-encara-que-la-ministra-no-ho-v Mon, 1 Mar 2010 06:41:10 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-iii-el-psoe-accepta-reformar-la-llei-encara-que-la-ministra-no-ho-v Cal recordar que la iniciativa d’Esquerra perseguia que el Congrés analitzés com s’havia d’encarar la reforma de la llei i, sobretot, fer possible que hi hagués una reforma de l’esmentada llei.
La Subcomissió ha pogut concloure els treballs mercès a haver tramès un qüestionari a 327 entitats i personalitats, 95 de les quals va respondre’l i després d’haver escoltat les opinions de 25 compareixents físics.
El document, repetim-ho, ha estat signat per tots els Grups parlamentaris, la qual cosa ha obligat a cercar acords. D’aquí que Esquerra vol recordar que fa unes setmanes ja es va posicionar públicament (només amb el suport del Grup Mixt i el PNB perquè finalment PP i CiU se’n van desdir) de forma crítica sobre allò que pretén el govern d’incloure en el futur projecte de Llei d’Economia Sostenible pel que fa al procediment per afrontar les descàrregues a internet (en entendre que calia incloure-ho en la mateixa reforma de la Llei de Propietat Intel•lectual) i, d’igual manera, es va deixar dit que el primer objectiu dins de la Subcomissió era arrencar el compromís del Grup Socialista de modificar la llei, perquè molt ens temíem que de ganes i voluntat de modificar-la, cap de cap. Dit amb d’altres paraules, amb la Llei d’Economia sostenible ja feien el fet i s’estalviaven problemes. I anar tirant...
Es per això que, més enllà de les conclusions socialitzades amb la resta de Grups parlamentaris, volem destacar algunes que han estat per a Esquerra, a més, imprescindibles per afegir-nos-hi:

1. Exigència de modificació de la llei. Efectivament, el text clou instant el govern a modificar la llei en aquesta legislatura. Dit en altres paraules, era la clau de volta de tot plegat: obrir el meló! El projecte de llei que el govern haurà de presentar podrà ser més o menys ambiciós (en aquest sentit el contingut i les orientacions del document aprovat compromet, certament), però res podrà endegar-se si no hi hagués procés de reforma. Val a dir que el Ministerio de Cultura s’ha posicionat en contra de la reforma i que ha estat la pressió parlamentària (i dels mitjans de comunicació) que ha fet entendre al Grup Socialista (i sobretot al seu representant el diputat Andrés Torres Mora, col•laborador directe de Rodríguez Zapatero) la inviabilitat de no procedir a canviar la llei.
2. Reconeixement que la legislació sobre propietat intel•lectual ha d’atendre “el desenvolupament de la societat de la informació, per a la qual cosa és fonamental promoure nous models de negoci” i la constatació que les indústries culturals han d’adaptar ràpidament els seus models de negoci a l’entorn digital.
3. Reivindicació de la millora del cost i de l’accés a internet i aflorament del debat sobre la neutralitat per a tots els operadors que intervenen en els models de negoci que s’hi realitzen.
4. La inclusió de la necessitat d’estendre el domini públic. Per la qual cosa es fa referència a l’interès creixent pel copyleft (entre altres tipus de llicències basades en la propietat intel•lectual) com a “fórmules de d’explotació, alternatives a la contractació tradicional, i com a catalitzador de la difusió cultural”.
5. L’acceptació de l’exigència de major eficiència i transparència per part de les entitats de gestió (SGAE i d’altres), necessitat que s’estableixin els mecanismes de control recomanats pel Parlament Europeu i es respecti el compliment de les normes de competència.
6. El reconeixement de la disparitat d’opinions que genera la disposició addicional primera contemplada en el Projecte de Llei d’Economia Sostenible, la qual cosa pressuposa la intensitat del debat que generarà la inclusió de temes relacionats amb la propietat intel•lectual en aquesta futura llei òmnibus anunciada pel govern.
7. La necessitat de tractar el què fer amb les obres orfes en el marc de l’acceptació del debat sobre els límits i excepcions del dret d’autor.
8. L’assumpció dels dubtes i les crítiques relacionades amb el cànon, tant pel que fa a la vigència com a la transparència de la gestió.

Cal tenir present, tal com ja ha estat dit, que les conclusions de la Subcomissió constitueixen un document de consens. Consens imprescindible si volíem aconseguir comprometre el PSOE en l’objectiu perseguit, és a dir fer que abans que no acabi la legislatura hi hagi modificació de la llei. D’aquí que altres posicionaments defensats per Esquerra restin per a més endavant, per a ser abordats i defensats en la mateixa tramitació de la futura modificació legislativa. Ara tota la pressió l’hem feta caure al Grup Socialista, que haurà d’obligar a la ministra de Cultura (que no ho vol!) a presentar el projecte. I només queden dos anys per enllestir la legislatura!

]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/el-ministre-corbacho-fa-la-feina-bruta http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/el-ministre-corbacho-fa-la-feina-bruta Tue, 23 Feb 2010 18:17:34 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/el-ministre-corbacho-fa-la-feina-bruta Li vam reclamar, doncs, a la Comissió Pactos de Toledo celebrada el dia 23, que es fes enrere. De fet, li vam retreure que ell s’avingués a sembrar el pànic d’una manera tan matussera (els sindicats se’n van assabentar el dia abans!), tot posant la por al cos a la ciutadania sobre la viabilitat de les pensions. Sobretot, si es té en compte que no hi ha motius ja que l’any passat la Seguretat Social va tenir un benefici de 8.500 milions i els Fons de Reserva en té 62.000 mil. Per contra, hi ha argument taxatius a tenir presents: d’una banda, l’edat real de jubilació a l’Estat espanyol és de les més altes d’Europa (63 anys i 10 mesos), la despesa social està 6 punts del PIB per sota de la mitjana europea i la mitjana de la pensió mitja a l’Estat espanyol és el 65% de la mitjana de les pensions europees. Altrament, com que el ministre Corbacho havia de trobar arguments per justificar el seu canvi de posicionament, “va tirar” de l’imperatiu demogràfic, obviant el fet que la sostenibilitat de les societats futures rau en la seva mateixa capacitat de generar riquesa a través de la innovació, amb la incorporació de la dona al mercat del treball, a partir de les potencialitats de la immigració, amb el combat contra la pobresa com a factor de racionalització de la despesa i en un llarg etcètera de noves variables.
Igualment, se li va deixar dit que era “poc socialista” fer anàlisis demogràfiques relacionades amb la justificació de l’allargament de la vida laboral sense tenir en compte, per exemple, la diferent expectativa de vida d’una persona en funció de la classe social o l’activitat laboral.
Però no havíem quedat, tal com publicitava Rodríguez Zapatero, que per al govern socialista la prioritat era que la crisi no la paguessin els treballadors? Doncs, per què el PSOE no ho té present i es fa enrere respecte i deixa de justificar que s’hagin de treballar dos anys més? El sistema actual de pensions és viable, raó per la qual no té perdó que posin la por al cos de les persones sobre la seva insostenibilitat, a no ser que tot plegat no respongui a una imposició dels mercats internacionals per fer més atractiva la compra de deute de l’Estat i a la seva renovada voluntat, ja iniciada en la dècada dels anys 70 del segle passat, de posar setge al model públic del sistema de pensions.
Això no treu que cal introduir modificacions en consonància amb els canvis, vertiginosos altrament, que experimenta la nostra societat en múltiples àmbits (prejubilacions, període de temps per al càlcul de les pensions, pensions de viduïtat, etc...), però mai no des de la improvisació i de manera inoportuna en el context d’una crisi aguda. En aquests sentit, és doblement contradictori que mentre el govern fa una crida a actuar plegats a fi de accelerar la recuperació econòmica provoqui que els treballadors hagin de sortir al carrer en defensa dels seus drets.

]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/els-recursos-del-sahara-son-dels-marroquins-el-govern-shaura-de-pronunciar http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/els-recursos-del-sahara-son-dels-marroquins-el-govern-shaura-de-pronunciar Tue, 23 Feb 2010 10:30:47 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/els-recursos-del-sahara-son-dels-marroquins-el-govern-shaura-de-pronunciar Amb tot, cal no enganyar-nos, l’actitud del govern espanyol només era una concessió a la pressió política i mediàtica del moment. Perquè és del tot cert que en els darrers temps el govern espanyol ha anat canviant quant al posicionament sobre conflicte sahrauí, tal com es va fer avinent davant del cas Aminatu Haidar.
Tots compartim que la credibilitat es guanya si, coherentment, les manifestacions de solidaritat es tradueixen en iniciatives polítiques clares, contundents i, a ser possible, immediates. En aquest sentit Esquerra, a través de Miquel Carillo en representació del Grup parlamentari del Parlament i de Joan Tardà en nom del del Congrés, signaren la carta adreçada al Comissari de Pesca de la Unió Europea promoguda internacionalment sol•licitant el cessament de llicències a vaixells europeus que treballen a les costes del Sahara ocupat pel Marroc. D’aquí que en el mateix mes de novembre Esquerra ja presentés una iniciativa parlamentària que s’haurà de debatre dimarts en el marc de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea.
Es evident que el fet que Rodríguez Zapatero ocupi la Presidència europea li dóna major rellevància i, fins i tot, ha provocat un neguit en el Grup Parlamentari Socialista on s’evidencien les contradiccions entre el posicionament del govern i les simpaties envers la causa del Polisario de la majoria de diputats i diputades. En la iniciativa d’Esquerra, s’hi planteja la necessitat de denunciar la il•legitimitat del govern del Marroc per negociar l’explotació dels recursos del Sahara ocupat, s’hi reclama condicionar l’acord de pesca de la Unió Europea amb Marroc a la solució pacífica del conflicte i s’hi defensa la necessitat que la UE dialogui amb els representants de la RASD per aconseguir un acord dels recursos pesquers.
I una reflexió final: hi ha qui vol manipular el posicionament d’Esquerra en defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles i, en conseqüència, en favor de les aspiracions del poble sahrauí, tot pretenent fer creure que es tracta d’un atac a la ciutadania marroquina. Compte, convé fer pedagogia.








]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/kosovo-1 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/kosovo-1 Sun, 21 Feb 2010 16:57:55 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/kosovo-1 Val a dir que la iniciativa arriba en un bon moment. D’una banda, Rodríguez Zapatero presideix la UE, raó per la qual l’emplaçarem a actuar també sota aquesta condició. D’altra, estem immergits en el procés de celebració de les consultes populars, experiència mobilitzadora que sens dubte permet anar aplanant el camí cap a l’exercici del Dret a Decidir i a contribuïr a internacionalitzar encara més el “cas català”. Per a l’Estat espanyol, els processos d’alliberament nacional o sobiranistes d’arreu suposen un perill enorme en la mesura que il•lustren el dinamisme de la història a l’hora de resoldre els fets i els conflictes nacionals heretats. Aquí rau el perquè de  la tradicional posició hostil i entrebancadora de l’administració espanyola als processos sobiranistes en l'Europa dels darrers vint anys, des de la independència dels estats bàltics fins a l’assumpció dels resultats i conseqüències del referèndum a Montenegro (encara que li toques al mateix Solana, que aleshores ocupava d’afillolar-la políticament), tot passant per la voluntat d’amagar les virtuts dels procés de dissolució de l’antiga Txecoslovàquia.
I en el cas de Kosovo, encara els calia anar més enllà. Que Kosovo representés una via d’accés a la independència d’una comunitat nacional des de l’estatus de província autònoma d’un Estat, en aquest cas de Sèrbia, el convertia en singularment delicat pels antecedents  que poguessin traslladar-se al cas "espanyol".  Es per això que la ministra Chacon no va parar fins que no va aconseguir la retirada unilateral del contingent de l’exèrcit espanyol integrant de les forces de la KFOR -OTAN- que s’hi desplaçaren a l’empara de la resolució 1244 de Nacions Unides a fi i efecte de garantir-hi l’estabilitat i possibilitar el retorn dels refugiats. Calia visualitzar la contestació espanyola davant de la independència de Kosovo, la mateixa que la de  Rússia, Xipre, Xipre, Grècia o Romania, Estats, tots ells, que mantenen conflictes nacionals en no respectar drets de minories al seu interior.
Vet aquí que Chacón ben acoblada amb José M. Aznar, qui no s’havia estat de deixar dit que constituïa un "inmenso error" que les democràcies (Alemanya. Gran Bretanya, França, Itàlia, etc,) en reconeguessin la independència perquè significava crear, en referència a Euskadi i Catalunya "una posibilidad, un horizonte y una esperanza para otros pueblos... y una opción similar cuando llegue su momento".
Però per a Moratinos i Chacón, assemblar-se a Aznar, si del que es tracta és d’actuar davant dels processos d’independència (i en particular el de Kosovo), no li provoca cap recança. Per al govern espanyol, les declaracions unilaterals d’independència no són legítimes per definició, malgrat hagin estat pronunciades per parlaments elegits democràticament, a pesar que hagin estat avalades per les democràcies més representatives, encara que s’haguessin desencadenat en contestació a la voluntat genocida de l’estat opressor, en aquest la Sèrbia de Milosevich.
Repetim-ho: immergits en el compromís d’internacionalització de les consultes populars i de la voluntat de fer possible el Dret a Decidir al nostre país en un futur ben proper, no hagués estat coherent ni rendible políticament deixar de traslladar el debat al parlament per tal de deixar en evidència la hipocresia d’un govern que pretén ser reconegut com a estendard de modernitat i progressisme, però que resta segrestat per les pors del nacionalisme espanyol.

Nota: s'adjunta el text de la iniciativa que presentarem a debat.

]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/catala-a-les-comissaries http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/catala-a-les-comissaries Mon, 15 Feb 2010 21:00:33 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/catala-a-les-comissaries Val a dir que, normalment, darrere d’aquestes actituds s’hi amaga un discurs que pretén justificar el tant-me’n-fotisme, raó per la qual arriben a publicitar irresponsablement que la llengua se salvarà imperativament per acció del transcurs del temps.
En l’àmbit de les comissàries espanyoles, assolir la plena normalització de la llengua catalana arreu dels Països Catalans ha estat –i encara és- un repte que ha obligat a mantenir actituds valentes i desacomplexades (gairebé heroiques). Es per això que, en comprovar com en el projecte de Llei de Règim Sancionador de la policia espanyola que ha presentat el govern al Congrés dels Diputats aparegui per primera vegada, d’ençà el restabliment de les llibertats públiques, com a falta molt greu (que pot arribar a provocar la mateixa separació del cos del policia) la discriminació lingüística, un no pot deixar de sentir un ferm reconeixement a les persones que des del primer dia han reclamat l’ús de la llengua catalana quan travessaven la porta d’una dependència policial o s’adreçaven a un funcionari de policia. Perseverants, soles tantes i tantes vegades, tot sabent que aquella actitud (més enllà dels trasbals que els havia portat fins allí) ben segur que els havia de comportar pagar altres penyores.
La pressió i actuació polítiques que exercim i gestionem   no tindria cap possibilitat de viabilitat sense la voluntat i la convicció de la ciutadania. D’aquí que, com sempre, tot depèn de nosaltres mateixos.


]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-iii-pp-i-psoe-pacten-la-trampa http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-iii-pp-i-psoe-pacten-la-trampa Wed, 10 Feb 2010 00:37:47 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-iii-pp-i-psoe-pacten-la-trampa Amb aquesta conxorxa PP-PSOE, els conservadors fan veure que són rigorosos en les formes reclamant més garanties judicials per als tancaments, però eviten haver d’encarar-se amb la modificació integral de la llei, tot practicant una hipocresia lamentable en atiar la contestació en el món dels internautes arran de la política governamental, però curant-se alhora en salut alhora en no  haver d'enfrontar-se a reformes que poguessin molestar  a alguns poder fàctics. Sense votació, d’altra banda, el PSOE tampoc no s’ha vist obligat a retratar-se sobre si encararà o no la modificació de la llei.
De manera que ja podem aventurar el que passarà. Arribarà el projecte de llei d’Economia Sostenible, llei òmnibus que afecta un gran nombre de temes, acontentaran els interessos de majors i lobbys i, d’obrir el meló de la llei de Propietat Intel•lectual a fi d’abastar altres situacions problemàtiques deficitàries, res de res.
Enrere restarà l’acció fraudulenta del Grup Socialista en no respectar l’acord PSOE-Esquerra reflectit en una iniciativa parlamentària de l’any 2008 (signants Fernando Jaúregui i Rafael Simancas, per part socialista, i Joan Ridao i Joan Tardà, per part republicana) d’instar el govern a modificar la llei com abans millor.
Però ja no ve d’una. S’han abonat a les trampes.



]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/esquerra-i-ciu-no-hem-de-signar-el-pacte-destat-deducacio-sense-llengues http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/esquerra-i-ciu-no-hem-de-signar-el-pacte-destat-deducacio-sense-llengues Mon, 8 Feb 2010 21:53:38 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/esquerra-i-ciu-no-hem-de-signar-el-pacte-destat-deducacio-sense-llengues A Catalunya, s'ha intentat amb el Pacte Nacional. Primer acord, i després, quant als ensenyament no universitaris, Llei d'Educació. A Espanya, el procés ha estat distint: primer es va enterrar la LOCE, la llei regressiva i classista d'Aznar, amb l'aprovació de la LOE. tot aprofitant la bona relació PSOE-Esquerra de l'any 2004/2005. I ara Pacte. Doncs, benvingut.
Als republicans, no ens neguiteja aquest escenari sempre i quan el Pacte esdevingui una oportunitat i no pas un espai on la dreta i l'esquerra espanyola s'atrinxerin. D'aquí ve que les condicions siguin tan evidents: només podem integrar-nos-hi si el Pacte deixa dit de forma explícita (i no pas com pretén el ministre Gabilondo de forma implícita) que resten blindats els sistemes d'immersió lingüística i, fins i tot, s'ha de fer referència a la necessitat de superar la minorització de les llengües pròpies dels territori que no tenen reconeguda la seva preeminència en el sistema educatiu (cas de la llengua catalana al País Valencià). Certament, la variable llengua no és pas l'única condició per signar el Pacte, perquè cal abordar l'exigència del traspàs de les beques o el finançament deficitari de l'educació a Catalunya producte d'una deficient valoració econòmica quan s'executaren els traspassos (al nostre país el nombre d'escolars a la pública era, aleshores, menor que en altres territoris).
El nacionalisme espanyol més agressiu viu l'esquizofrènia d'atiar d'una banda el foc de la catalanofòbia i d'altra malda per no trencar definitivament el ponts amb CiU, per la qual cosa, per exemple, no ha recorregut l'article 15 de la LEC, que és el que garanteix la immersió lingüística. I en la darrera compareixença del ministre al Congrés de fa uns dies el PP va afirmar que no volia fer causa belli de les llengües.
En conseqüència, si el ministre Gabilondo se'ns presenta com un amic de Catalunya i el PP diu el que diu, és evident que no s'haurien d'oposar a la inclusió del blindatge de les llengües en el futur Pacte d'Estat. D'entrada, en el primer esborrany no ha aparegut. Esquerra ho ha exigit i, ara, caldrà veure si en el segon nivell de concreció dels documents accepten d'incloure-ho.
Quan damunt la taula hi ha la llengua, republicans i nacionalistes hem d'anar plegats i a totes.


]]> http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-ii-el-psoe-vol-de-debo-modificar-la-llei http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-ii-el-psoe-vol-de-debo-modificar-la-llei Sun, 7 Feb 2010 18:19:18 +0100 http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/propietat-intellectual-ii-el-psoe-vol-de-debo-modificar-la-llei   Arran d’haver-se conegut la intenció del govern espanyol d’incloure una Disposició Final Primera en l’avantprojecte de llei d’Economia Sostenible que afecta directament als continguts transmesos per la xarxa d’internet (establiment d’un procediment administratiu per procedir al tancament de les webs que possibiliten les descàrregues via Audiència Nacional) tots els Grups parlamentaris (llevat del Socialista) van palesar el seu desacord en entendre que allò que calia era fer una modificació profunda de la Llei de Propietat Intel•lectual i no pas només allò que contempla l’esmentada Disposició Final Primera via l’oportunitat i l’oportunisme de l’existència d’un avantprojecte de llei calaix de sastre, que ZP ha anomenat Llei d’Economia Sostenible.
Per tal de modificar la Llei de Propietat Intel•lectual, reclamació que ve de fa anys, es va crear en el Congrés una Subcomissió de Propietat Intel•lectual (a petició d’Esquerra), els treballs de la qual ja han conclòs la fase de consulta i compareixences i han entrat en la fase de redacció de conclusions. De manera que el govern ja tindrà d’aquí a unes setmanes, l’informe votat pels Grups Parlamentaris per tal de poder redactar el projecte de llei de modificació de la Llei de Propietat Intel•lectual.
Però com que els dubtes, les contradiccions i els interessos econòmics que desperta adequar les indústries culturals i la comercialització dels seus productes a la societat digital són extraordinaris (i en conseqüència les pressions sobre els Grups parlamentaris), és plausible pensar que el govern es limiti a resoldre allò que més li interessa (els diputats socialistes afirmen que el govern té una gran pressió de l’administració americana per raó de les descàrregues cinematogràfiques, de certs sectors industrials i de l’SGAE) amb la Llei d’Economia Sostenible i pretengui deixar per més endavant una reforma integral de la Llei de Propietat Intel.lectual.
PP i CiU fa uns dies es van desdir (tot i que s’hi havien compromès públicament) de fer un front comú per exigir al govern que retirés de l’avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible tot allò referit a la propietat intel•lectual. Esquerra, aleshores, ja va denunciar l’engegada de cavall i la parada de burro de qui a l’hora de la veritat no aguanta les pressions, però les coses són com són.
Amb tot, dimarts, el PP portarà a debat i votació la necessitat que el procés que ha de dur al tancament de webs (inclòs en la Llei d’Economia Sostenible) tingui garanties judicials des del primer moment i no pas, tal com pretén el Ministerio de Cultura, que sigui producte de la decisió d’una comissió administrativa que apuntarà quines han de ser tancades via habilitació de l’Audiència Nacional.
Esquerra aprofitarà el debat per presentar a votació dues demandes. D’una banda, que el plenari aprovi instar el govern a presentar el projecte de modificació de la Llei de Propietat Intel•lectual de forma immediata una vegada aprovades les conclusions de la Subcomissió de Propietat Intel•lectual. I, en segon lloc, la no inclusió en el projecte de Llei d’Economia Sostenible la Disposició Final Primera continguda en el seu avantprojecte.
Amb la primera votació sabrem, d’una vegada per totes, si el PSOE no pretén aixecar-nos la camisa. En definitiva, si hi haurà o no modificació de la llei de Propietat Intel•lectual. Perquè no ens enganyem, és ben plausible creure que una vegada aprovada la llei de Economia Sostenible, no s’hi posaran. Satisfetes les exigències de majors, empreses de creació de continguts, entitats de gestió... què hi tenen a guanyar entrant en debats sobre la democratització de les entitats de gestió, les creative commons, les obres orfes, el domini públic de les obres finançades amb diner públic i un llarg etcètera de canvis en el concepte de propietat intel•lectual d’acord amb els temps actuals i amb la necessitat de socialitzar el coneixement més enllà dels estrictes interessos econòmics?
Atenció dimarts!
]]>