El PSOE avui votarà en contra de la territorialització del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials que es recapta arran de la voluntat de la ciutadania de marcar la casella en la declaració de renda. El PP no ho vol i el PSOE tampoc. I tampoc no ho volen les organitzacions no governamentals estatals (i sobretot les seves nomenclatures instal•lades a Madrid) com ara Creu Roja, Cáritas, etc. No hi fa res que el desfasament entre el que la ciutadania de Catalunya aporta i el que reben les oenegés catalanes per desplegar els programes contra l’exclusió social i la pobresa sigui extraordinari i tendeixi a créixer com demostrar el fet que l’any 1999 s’havia rebut el 23,11% d’allò recaptat i l’any 2007 tan sols el 12,35%. No hi fa res que el marc estatutari atorgui competències exclusives pel que fa als serveis socials, perquè la realitat és que continuem sofrint un greuge comparatiu respecte a la resta de l’Estat atenent a la fórmula actual de repartiment, com ho demostren els càlculs fets pel Govern de la Generalitat que palesen que entre els anys 1999 i 2006 s’han deixat de rebre 90,7 milions.
I tampoc no hi fa res que l’any passat, després de llargues reunions amb el PSC i el PSOE (i després d’haver-ho reclamat insistentment al llarg dels anys 2004-2008) finalment s’arribés a acordar que en la convocatòria per al 2009 s’inclouria un nou paràmetre, el d’una territorialització gradual. Tot això es va aprovar després de dies de negociació en sessió plenària i PSC i PSOE van celebrar-ho. Però el goig va durar vint-i-quatre hores. Els diputats i diputades del PSC no sabien on mirar quan la mateixa ministra Mercedes Cabrera i el dirigent del PSOE Pedro Zerolo van manifestar que de territorialització, res de res.
I les coses no van acabar aquí. En la convocatòria de l’any 2009 encara eren més pregones les dificultats, quant als requisits, per a poder accedir als ajuts per part de les organitzacions de caràcter autonòmic. Certament, aquest fet vam poder resoldre’l i fer-lo corregir possibilitant que les entitats catalanes no estiguessin obligades a ajuntar-se a d’altres de fora per poder presentar-se, però evidenciava la frenada de l’aparell del PSOE i, repetim-ho, del de les ONG estatals que contemplen la territorialització com una pèrdua del seus estatus.
I avui hi tornem. Avui al Congrés dels Diputats Esquerra plantejarà que, si més no per a la convocatòria de l’any vinent (és urgent discutir-ho perquè ja som a les acaballes de l’any) es contempli, almenys, el que es va aprovar en sessió plenària, és a dir la progressiva territorialització, la qual cosa (cal no enganyar-nos) encara és ben lluny del que reclama el Govern de la Generalitat, és a dir que el 50% del que es recapta a Catalunya es transfereixi directament i participació en la gestió de l’altra meitat.
Tot apunta, però, que avui PP i PSOE hi votaran en contra. I els companys i companyes del PSC continuaran arrossegant l’ànima en pena. Fan el que poden, tal vegada, però no se’n surten. I no se’n sortiran mai fins que no es plantin.