Joan Tardà

Commemoració, avui dia 26 de gener, de l’entrada de les forces franquistes a Barcelona. I ja han passat tres mesos des que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que instava el Govern a explorar totes les vies adients per assolir l’anul.lació de la sentència del President Companys. Fins aleshores, el Consller Saura tan sols s’havia avingut a sol.licitar la tramitació (recordareu el viatge que va fer acompanyat de la néta del President a Madrid l’endemà del 15 d’octubre, data de l’afusellament) de la reparació que contempla la Llei de la Memòria, que no prefigura cap mena d’anul.lació. Aquella maniobra del conseller Saura va costar molt de pair a les entitats memorialistes i als descendents de les víctimes, persones que des de fa molts anys malden per veure anul.lades les sentències que van dur els seus pares i mares o familiars davant d’un escamot d’execució. Com podía entendre’s que ells tinguessin la constància i la voluntat de no caure en el parany de la Llei de la Memòria, però que, en canvi, el Govern fos capaç d’organitzar aquella parafernàlia tan enganyosa? Sortosament, el Parlament de Catalunya va ser prou savi i va aprovar la resolució a què ens hem referit. No obstant, ja en fa tres mesos i encara no s’ha fet res. El Govern de la Generalitat encara no ha mogut peça sobre allò que se li exigeix, és a dir que reclami com a institució, perquè Lluís Companys fou mort per ser el President de Catalunya, a l’administració espanyola l’anul.lació de la sentència. Repetim-ho: d’acord amb la Resolució aprovada pel Parlament.

Per dignitat institucional i per raons procedimentals. Es evident que si s’aconsegueix l’anul.lació de la sentència de Lluís Companys, l’Estat haurà d’actuar d’igual manera respecte a la resta de causes. Milers de causes, ergo caldrà legislar en aquest sentit per raó de la impossibilitat logística d’actuar cas per cas. L’administració espanyola sap prou bé que no li convé que la Generalitat de Catalunya faci aquest pas i per això pressiona i pressiona perquè el President Montilla no actuï en conseqüència. Cal recordar-li, doncs, al nostre President, que avui, l’afusellat seria ell. No per dir-se Montilla ni per ser del Baix Llobregat, sinó per ser el president de Catalunya.

El retard o l’escassa voluntat del nostre govern ens provoca indignació i vergonya aliena! Ja n’hi ha prou!