Sindica

cap

El bloc

Les misèries de la cooperació espanyola

Amb la compareixença del secretari d’Estat de Coperació del govern espanyol per tal de presentar el Pla Anual de Coperació Internacional de l’any anterior, hem tingut ocasió de posar damunt la taula (una vegada més!) les incapacitats i els dèficits de l’ajuda oficial espanyola. Tal vegada pot semblar que piquem en ferro fred, però no podem pas deixar de fer-ho perquè en el context de crisi podem trobar-nos en quatre dies instal•lats en societats, els governs de les quals es girin d’esquena, de totes totes, a la cooperació.
En aquest sentit, convé de tenir present (perquè no se’ns pretengui enganyar:

1. Vergonyant incompliment del compromís de Rodriguez Zapatero d’assolir el 0,7% del PIB per a ajuda al desenvolupament l’any 2012 i el compromís internacional d’abastar-lo en 2015 s’allunya definitivament. Amb les retallades pressupostàries en 2011 en el 0,29%. I enguany cap al 0,22% o 0,23%.
2. Vergonyant concentració de l’ajuda a països de renda mitjana en detriment dels de renda més baixa. Entre els deu estats que reben més ajuda espanyola, només dos de renda menys avançada, Haití i Congo.
3. Vergonyant incompliment del compromís de destinar el 25% de l’ajuda a serveis socials bàsics. Ara, s’està en el 15%.
4. Vergonyant ajuda reemborsable: malgrat que el Pacte d’Estat contra la Pobresa establia que aquesta mena d’ajuda no podia superar el 5% del total de l’ajuda espanyola, s’està, ara, en el 12% (i el que és pitjor, una quarta part amb destinació a països pobres molt endeutats o països com Tunísia que aleshores vivien sota dictadura i que ara hauran de pagar els qui derrocaren els dictadors).
5. Vergonyant manteniment de la militarització d’una part de la cooperació espanyola, en detriment de la cooperació civil, més eficient i rendible.

Incompliment dels acords, incompliment dels compromisos i retallades a dojo... per a un món cada vegada més dualitzat.



comenta