Sindica

cap

El bloc

Ja n’hi ha prou!

Que Peces Barba opini i tingui criteri sobre la geopolítica peninsular espanyola del segle XVII no em resulta gens insultant. Certament, és evident que se sent identificat amb els actors vencedors del procés expansionista castellà i la seva lògica discursiva s’hi adequa. La nostra, la dels catalans derrotats, és una altra. I punt.
Ara bé, fer referència als bombardeigs de Barcelona ultrapassa la complexitat de l’anàlisi històrica. I, a més, si es té en compte que fent referència a la més que possible no necessitat de tornar-hi no es nega implícitament la possibilitat d’aquesta “solució”.
Les declaracions esdevenen d’una magnitud extraordinària atenent a la personalitat de qui les va dir. A qualsevol Estat europeu, que un redactor del text constitucional hagués fet unes manifestacions que apel•lessin a la violència contra els mateixos ciutadans de l’Estat hagués provocat la reprovació immediata del Cap de l’Estat, del president del govern i dels presidents de tots els òrgans constitucionals.
La societat espanyola té uns valors democràtics tan fràgils que permet que milers i milers de morts pel feixisme i la Dictadura militar encara no hagin estat reconegudes jurídicament com a víctimes per part de l’Estat, que hi hagi sales del Congrés que porten el nom d’un ministre de Franco, que s’obviïn les víctimes del terrorisme d’Estat en els nous textos legislatius acabats d’aprovar i que els seus dirigents, de dretes i d’esquerres, no tinguin cap necessitat de demanar perdó per l’assassinat del nostre President afusellat. De fet, ni el mateix Cap d’Estat mai s’ha plantejat fer-ho per haver jurat els Principios Fundamentales del Movimiento.
Per això, i només per això, aquesta gran ofensa que, venint d’un intel•lectual només pot explicar-se des de la maldat, ens ofèn fins al moll de l’ós: és una ofensa a totes les víctimes, moltes de les quals de Barcelona, bombardejades, per terra, mar i aire.
I ens provoca un dolor i una indignació enormes, a nosaltres, els seus descendents.
I el dolor surt de les entranyes!

Nota: Es evident que no pretenia insultar la mare de Peces Barba.



comentaris

comentari
Joan (Barcelona) 30.10.2011 | 08.39 h
És una llàstima que sigui tan eixelebrat perquè té un potencial polític força acceptable. Una persona incapaç de dominar-se en situacions tan extremes no pot merèixer la confiança de ningú per ajudar-lo a situar-se en un lloc directiu important d'un partir polític. Em sap greu.

comentari
Tirantlonegre (Badalona) 30.10.2011 | 10.56 h
El senyor Peces ens ha posat en el lloc que ens mereixem. El conde Duque de Olivares va haver de triar quína nació bombardejar i sotmetre. I resulta que vam ésser nosaltres. Així doncs, un personatge de l'Espanya profonda reconeix explícitament el que som: una Nació sotmesa. http://ehpanyavabien.blogspot.com/2011/10/ehpanya-le-hubiese-ido-mejor-con.html

comentari
Candide (cataloniawatch.blogspot.com) 31.10.2011 | 23.50 h
'Nem a veure: és evident que l'insult no anava dirigit contra la señora "puta". No tan evident és que Peces-Barba hagi fet "manifestacions que apel•lessin a la violència contra els mateixos ciutadans de l’Estat", perquè, tot i que ha dit grans bajanades, no ha dit que cal bombardejar Barcelona, sinó tot el contrari. Vostè encara sap llegir, oi? Doncs faci ús d'aquesta competència cultural bàsica. Després ja treballarà el tema de les mares.

comentari
Albert Ferrer (Barcelona) 11.11.2011 | 03.04 h
Fora del llenguatge, no hi ha possibilitat d’expressar conceptes. El llenguatge és un prisma a traves del que contemplem la realitat. El llenguatge com a mitja de comunicació e instrument de pensament s’ha degradat. S’ha convertit en eslògans. El llenguatge permet interpretar la realitat. La manipulació lingüística la dissol. El llenguatge dels partits com a mitja de comunicació e instrument de pensament s’ha degradat i convertit en eslògans buits de contingut. No cal votar fum. Els polítics catalans no haurien perdre més el temps dialogant (o discutint) amb els polítics espanyols, espoliadors professionals d'experiència contrastada. Ni Estatut, ni Pacte Fiscal, ni cap altre monserga. El que realment necessitem els catalans és unitat per alliberar-nos d'aquesta pesada càrrega anomenada Espanya.

comenta