El ministre Gabilondo pretén fer quallar un Pacte d'Estat d'Educació per tal de superar el gran forat negre de l'abandonament i el fracàs escolar. Ningú no nega aquesta realitat, tot i que cal matisar la propaganda reaccionària de la dreta espanyola que obvia el pes del llast de la Dictadura. Amb tot, és del tot evident que la despesa en educació a l'Estat espanyol encara no ha convergit amb la de la UE i que no hi haurà un nou model econòmic que pugui garantir la viabilitat econòmica de les nostres societats en el món globalitzat actual si no bastim una educació universal i excel•lent.
A Catalunya, s'ha intentat amb el Pacte Nacional. Primer acord, i després, quant als ensenyament no universitaris, Llei d'Educació. A Espanya, el procés ha estat distint: primer es va enterrar la LOCE, la llei regressiva i classista d'Aznar, amb l'aprovació de la LOE. tot aprofitant la bona relació PSOE-Esquerra de l'any 2004/2005. I ara Pacte. Doncs, benvingut.
Als republicans, no ens neguiteja aquest escenari sempre i quan el Pacte esdevingui una oportunitat i no pas un espai on la dreta i l'esquerra espanyola s'atrinxerin. D'aquí ve que les condicions siguin tan evidents: només podem integrar-nos-hi si el Pacte deixa dit de forma explícita (i no pas com pretén el ministre Gabilondo de forma implícita) que resten blindats els sistemes d'immersió lingüística i, fins i tot, s'ha de fer referència a la necessitat de superar la minorització de les llengües pròpies dels territori que no tenen reconeguda la seva preeminència en el sistema educatiu (cas de la llengua catalana al País Valencià). Certament, la variable llengua no és pas l'única condició per signar el Pacte, perquè cal abordar l'exigència del traspàs de les beques o el finançament deficitari de l'educació a Catalunya producte d'una deficient valoració econòmica quan s'executaren els traspassos (al nostre país el nombre d'escolars a la pública era, aleshores, menor que en altres territoris).
El nacionalisme espanyol més agressiu viu l'esquizofrènia d'atiar d'una banda el foc de la catalanofòbia i d'altra malda per no trencar definitivament el ponts amb CiU, per la qual cosa, per exemple, no ha recorregut l'article 15 de la LEC, que és el que garanteix la immersió lingüística. I en la darrera compareixença del ministre al Congrés de fa uns dies el PP va afirmar que no volia fer causa belli de les llengües.
En conseqüència, si el ministre Gabilondo se'ns presenta com un amic de Catalunya i el PP diu el que diu, és evident que no s'haurien d'oposar a la inclusió del blindatge de les llengües en el futur Pacte d'Estat. D'entrada, en el primer esborrany no ha aparegut. Esquerra ho ha exigit i, ara, caldrà veure si en el segon nivell de concreció dels documents accepten d'incloure-ho.
Quan damunt la taula hi ha la llengua, republicans i nacionalistes hem d'anar plegats i a totes.