Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

Pensions: ni un pas enrere!

A les portes d’una nova renovació dels acords dels Pactos de Toledo i d’encarar algunes qüestions que ja no poden esperar més, d’entre les quals la redefinició de les pensions de viduïtat, el càlcul dels anys de treball per quantificar la pensió o la mateixa edat de jubilació, el govern espanyol ha trencat les hostilitats contra la Comissió Pactos de Toledo decidint unilateralment la congelació, tot modificant la llei (via Reial Decret) que en garantia l’increment automàtic en funció de l’ipc. Un error enorme. En primer lloc, perquè des de l’any 1995 i fins ara, la Comissió Pactos de Toledo havia estat el marc, gairebé intocable, on totes les forces polítiques elaboraven de la manera més consensuada possible les propostes de modificació relacionades amb el sistema de pensions de què ens hem dotat, a fi de garantir-ne la sostenibilitat i, evidentment, assegurar-ne l’equitat pel que fa al repartiment. D’aquesta manera, el govern de torn, posteriorment, podia actuar amb les espatlles ben cobertes davant dels agents socials i executar.
I temes pendents i urgents n’hi havia i n’hi ha. La condemna a la misèria de moltes persones perceptores de pensions de viduïtat és inacceptable (ja s’estava debatent passar del 52% al 70% de la base reguladora del salari del cònjuge per calcular aquesta pensió), tan cert com que la incorporació de la dona al mercat de treball comporta haver de replantejar conceptualment aquesta mena de prestació perquè no és el mateix una pensió de viduïtat a qui no disposa de cap altre recurs que una per a una vídua que sempre ha treballat, raó per la qual ben possiblement pot ser-li de major interès unes millores substancials en la pensió d'orfandat dels fills. I en això, ara, hi treballava la Comissió. D’igual manera damunt la taula hi ha el debat del manteniment o no dels 15 darrers  anys de la vida laboral per quantificar la pensió, perquè si fins ara eren els anys que es corresponien normalment amb la de major rendibilitat professional i salarial, en l’actualitat les situacions han canviat i no són poques les persones que en els darrers anys han vist com se’ls precaritzava la feina.
Però, el govern ha tirat pel dret i sense encomanar-se a ningú ha trencat el model de treball, la qual cosa ens afebleix a tots en la defensa i millora del sistema, raó per la qual el primer objectiu d’Esquerra rau a recuperar la situació anterior. En aquest sentit, ahir mateix, Esquerra va entrar al registre del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei perquè es debati la necessitat de suprimir l’article del Reial Decret, aprovat gràcies a l’abstenció de CiU, en què figura la congelació.
I la pregunta del milió continua essent la mateixa: quin interès ocult hi ha darrere d’una decisió d’enorme transcendència  i que tant pot entorpir la gestió  del present i del futur de les pensions, si l’estalvi només ha de ser de 1.500 milions, sobretot en un context d’atac furibund per part dels capitals especulatius per als quals els sistemes públics de pensions esdevenen un desig cada vegada menys secret.



comenta