Joan Tardà

Grup de Solidaritat amb Amadeu Casellas d'Osona (Osona) 29.08.2008 | 03.18 h

"Es el caso del preso Albert P.S., que falleció en el hospital penitenciario de Terrasa (Barcelona) en el año 2002 tras 45 días en huelga de hambre." http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2007/02/09/politica/euskadi/d09eus16.477895.php

Gk (Barcelona) 29.08.2008 | 18.10 h

Em sembla que aquesta carta, és un pas important i necessari que, com ciutadans del carrer, no se'ns permet i que com a l'Amadeu, ens han anat tancant portes. Salutació per aquesta iniciativa i agraeixo, tant a Joan Tardà com a Joan Herrera, tot l'esforç i interès que em consta, estan portant a terme. A veure si amb aquesta iniciativa, s'obre una bretxa dintre de l'hermetisme institucional i es comencen a donar passos cap a una transparència en totes les institucions, especialment en la penitenciària. L'Amadeu està mínimament informat telefònicament d'aquestes gestions (les trucades telefòniques no donen per a estendre's en detalls) i, a pesar de la seva primera impressió d'incredulitat per negar-li l'entrada a un diputat, roman a l'espera que algú vagi a veure-li i poder utilitzar les poques forces que li queden, per a explicar la seva delicada i increïble situació.

Grup de Solidaritat amb Amadeu Casellas d'Osona (Osona) 31.08.2008 | 03.01 h

COMUNICAT D'AMADEU CASELLAS, DES DE L'HOSPITAL PENITENCIARI DE TERRASSA D'entrada em presentaré, per als qui no em coneguin. Em dic Amadeu Casellas Ramon, i fa més de dues dècades que sóc la presó. Estic en vaga de fam des del dia 22 de juny de 2008. Hi haurà gent que estarà d'acord amb mi, i altra que no; tots mereixen el meu respecte, perquè en això es basen les llibertats individuals. Els motius que m'han portat a aquesta vaga (fins a les últimes conseqüències) són: denunciar i protestar per la situació en què es troben, a les presons catalanes i de tot l'estat, companys meus, i jo mateix. Perquè darrera aquests murs es cometen tota mena d'abusos i tortures per part de les institucions penitenciàries, amb la permissivitat i complicitat dels jutjats de vigilància, i amb la ceguesa, cinisme i hipocresia a què ens tenen acostumats els polítics i la justícia. La majoria dels qui estem dintre aquestes parets no demanem un tracte de favor ni de privilegi per part de les institucions penitenciàres, ni dels jutges, ni dels polítics; ben contràriament als Julián Muñoz, Javier de la Rosa, els Alberto, Mariano Rubio, els del cas Filesa, Mariano Conde, Barrionuevo, Conde, Rafael Vera, Puigneró...i un llarg etcètera. Perquè tots sabem que ells poden comprar la seva llibertat, amb diners i influències. La meva denúncia i protesta és per als qui, com jo, són pobres, obrers, o gent que, simplement, venim de llocs marginats. Ni nosaltres, ni les nostres famílies, no podem comprar la llibertat, i hem de lluitar amb els pocs mitjans de què disposem. En el meu cas, com en el de tants altres companys, he acomplert el màxim de presó establert pel codi penal vigent: 20 anys, o 30 amb el codi antic. Però se'm nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s'apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys. I no hem d'oblidar que, en democràcia, es gaudeix de llibertat sempre i quan no s'utilitzi. No sé com acabarà aquesta vaga. Tinc l'esperança que se'm doni el que, per dret i per llei, em correspon, i que sigui lliure, a la fi. També espero que aquesta vaga serveixi perquè els meus companys tinguin una mica més de llum i d'esperança; perquè molts d'ells no tenen la mateixa fortalesa i es queden en el camí i en l'oblit. També vull aprofitar aquest comunicat per agrair públicament el recolzament que estic rebent per part de la meva mare, a qui estimo moltíssim; agrair-lo també a la CNT de Manresa i d'altres llocs; als meus grans amics (...) i a tants d'altres que no dic, perquè la llista seria inacabable. A tots , gràcies pel vostre recolzament. També vull donar les gràcies a tots els qui m'estan escrivint i animant: perquè, sense el vostre suport, el més segur és que em faltaria la força. Gràcies a tots. També vull agrair d'una manera molt especial la tasca de la meva advocada i del seu company. Perquè, malgrat les dificultats que tenen, no m'hn deixat ni un minut. Gràcies a tots! La vaga de fam continua, i la lluita serà llarga. Però, entre tots plegats, amb el vostre suport, guanyarem i seré lliure. Una abraçada fraternal i llibertària. Llibertat o mort! Salut i anarquia! Amadeu Casells Ramon Hospital Penitenciari de Terrassa, 27 d'agost de 2008 Post Data: Avui som nosaltres, els qui estem dins de la presó, però...i demà? Podeu ser vosaltres?

Albert Mulero (Castellbell i el Vilar) 31.08.2008 | 04.29 h

No conec el cas de l'Amadeu i tampoc no sòc ningú per jutjar-lo. Només dic que la llei està feta pels homes lliures i que ha de poder ser revisada, corretgida, modificada, davant de qualsevol situació nova, diferent, fins i tot circumstancial, perquè la llei és al servei dels homes i les dones i no al contrari. Davant de la movilització de molts ciutadans que reclamen l'atenció envers l'Amadeu, cal que l'administració, que existeix només per servir a la ciutadania, intervingui ràpidament per facilitar proactivament la resolució de qualsevol contenciós. M'imagino que els 22 anys de condemna de l'Amadeu els ha fet ell, la seva mare, la seva família, amics i gent com jo que, aliens, ens adonem que cal preservar la seva vida. L'Amadeu i altres mereixen un esforç per part dels alts responsables de l'administració perquè és la seva obligació envers la societat que els paga, si més no, els seus sous i, moral i èticament, qualsevol senzill funcionari té també la obligació de vetllar per la raó, la justícia i sobretot per la salut dels homes i dones confiats a la seva custòdia. Valoro l'esforç d'en Joan Tardà i en Joan Herrera, però m'entristeix la inoperància i la insensibilitat del sistema. Força i Ànims, Amadeu i família!

Albert Mulero (Castellbell i el Vilar) 31.08.2008 | 04.31 h

No conec el cas de l'Amadeu i tampoc no sòc ningú per jutjar-lo. Només dic que la llei està feta pels homes lliures i que ha de poder ser revisada, corretgida, modificada, davant de qualsevol situació nova, diferent, fins i tot circumstancial, perquè la llei és al servei dels homes i les dones i no al contrari. Davant de la movilització de molts ciutadans que reclamen l'atenció envers l'Amadeu, cal que l'administració, que existeix només per servir a la ciutadania, intervingui ràpidament per facilitar proactivament la resolució de qualsevol contenciós. M'imagino que els 22 anys de condemna de l'Amadeu els ha fet ell, la seva mare, la seva família, amics i gent com jo que, aliens, ens adonem que cal preservar la seva vida. L'Amadeu i altres mereixen un esforç per part dels alts responsables de l'administració perquè és la seva obligació envers la societat que els paga, si més no, els seus sous i, moral i èticament, qualsevol senzill funcionari té també la obligació de vetllar per la raó, la justícia i sobretot per la salut dels homes i dones confiats a la seva custòdia. Valoro l'esforç d'en Joan Tardà i en Joan Herrera, però m'entristeix la inoperància i la insensibilitat del sistema. Força i Ànims, Amadeu i família!

Iago Pericot (El Masnou) 02.09.2008 | 13.58 h

No es pot deixar morir un pres. S'ha d'intervindre per para la seva mort.