Avui hem registrat al Congrés dels Diputats una carta adreçada al president Bono sol·licitant-li que restitueixi la fórmula Marín, aquell criteri que vam arrencar-li en la passada legislatura, gràcies al conflicte que vam generar parlant en català des de la tribuna, que permetia utilitzar qualsevol de les llengües oficials en una part primera de la intervenció.

Desgraciadament, Manuel Marín se’n va desdir en adonar-se que aquella solució anòmala inevitablement havia d’evolucionar cap a una plena normalitat en l’ús de la llengua catalana. Una altra raó per avortar radicava en el fet que paral·lelament s’estava treballant ja en la reforma del  Reglament, la qual cosa significava haver d’integrar-hi els drets lingüístics dels diputats i de les diputades. No obstant, PSOE i PP van barrar-ne el pas, tot preferint mantenir un reglament del Congrés dels Diputats gairebé decimonònic abans que no reconèixer els usos lingüístics diversos. Tot plegat, malgrat que els treballs de reforma ja estaven enllestits després de mesos i mesos de treballs en què Esquerra va participar activament.

Però hem estat perseverants i mai no hem defallit.   D’aquí que aconseguíssim que Josep Duran i Lleida, Josu Erkoreka del PNB, Gaspar Llamazares i Joan Herrera, Francisco Jorquera del BNG, la  portaveu de Coalición Canaria Ana Oramas i Nafarroa Bai a través d’Uxue Barkos en acompanyessin en aquesta demanda de restitució de la fórmula Marín que avui hem lliurat a la Presidència.

El PP s’ha refermat en la negativa a signar-la i el PSOE, després de setmanes i setmanes de pensar-s’ho (és el que ens va demanar el seu portaveu Alonso) també l’ha rebutjada. Hem arribat, doncs, al cap del carrer. Ara ja només cal que el president Bono digui sí o no. En aquesta qüestió, del PP no podem esperar-ne res i del PSOE, lamentablement, tampoc. Passat l’estiu tindrem la resposta, afirmativa o negativa.

Aleshores, només caldrà actuar en conseqüència.