Sindica

cap

El bloc

A redós de la poca-vergonya del Borbó, parlem de la impunitat espanyola i del jutge Garzón

Avui que ens plau recordar-nos que el Borbó va jurar els Principios Fundamentales del Movimiento i va ser còmplice de la repressió (pecat orginal que sens dubte pagarà), avui que al Parlament de Catalunya se celebrarà un acte en memòria de les víctimes del Franquisme… convé de tenir present que, a hores d’ara, a l’Estat espanyol encara no s’ha fet justícia a les víctimes de la Dictadura.
Ans al contrari, el model espanyol d’impunitat està reeixint. I, com a exemple, el botó de la ignomínia de la negativa rotunda que representa no voler reconèixer jurídicament com a víctimes les persones represaliades, la no anul.lació de les sentències dels tribunals i el no rescabalament dels patrimonis espoliats.
Per això, convé de tenir present la transcendència, vergonyant, de la sentència Garzón pel que representa de voluntat d’acabar amb qualsevol possibilitat que l’Estat espanyol acabi homologant-se, quant a tot allò que s’ha dut a terme respecte a la Veritat, la Reparació i la Justícia, amb la resta de societats que patiren també passats totalitaris. Efectivament, el judici iniciat l’any 2006 a l’Audiència Nacional a partir d’una entitat memorialista tenia riscos (tal com ja va fer avinent el Grup Nizkor) en la mesura que qüestionava la competencia d’aquest organisme judicial.
El risc era molt alt perquè, al poder, se li oferia la possibilitat de fer-ho girar tot al voltant del jutge, bo i reemplaçant la necessitat de justícia a les víctimes per la defensa del jutge estrella. Al final, sentència absolutòria del jutge Garzón i sentència que, d’entrada, tanca la possibilitat de justícia perquè el Tribunal Suprem ha dit que la Llei d’Amnistia compleix el principi de legalitat (és llei preconstitucional!), que l’Estat espanyol nascut l’any 1978 no està obligat a complir els Principis de Nuremberg, tampoc la doctrina europea dels Crims de Guerra ni la condemna de Nacions Unides (resolució (I), segons la qual “en els orígens, naturalesa, estructura i conducta general, el règim de Franco és un règim feixista modelat sobre, i en gran mesura establert ,gràcies a l’ajuda rebuda de l’alemanya nazi de Hitlet i la Itàlia feixista de Mussolini”.
El Tribunal Suprem ha aprofitat el procediment Garzón i, no limitant-se a considerar la idoneïtat de la seva competència, ha volgut reblat el clau de la “solució final” davant l’exigència de justícia.
Tot plegat, un gran muntatge per ocnsolidar el model espanyol d'impunitat. Els mateixos que havien legitimat la gran vergonya de la Llei de la Memòria votant-hi a favor,  pretenien la investigació penal dels crims a l’Audiència Nacional. Garzón actuant de vedette i els seus col.legues més reaccionaris esperant-lo per rematar la jugada.
Avui, però, nosaltres, recordarem les víctimes, les nostres al Parlament.



comenta