El bloc
A les aules, cap creu
29.11.2009 | 18.33 h
En el debat parlamentari celebrat el dijous passat en el plenari del Congrés dels Diputats en què PSOE, PNB, BNG i Esquerra sumaren prou vots per poder rebutjar les esmenes a la totalitat al projecte de llei d’interrupció de l’embaràs presentades pel PP i CiU, els republicans ja vam deixar dit que sobre l’esquerra espanyola recau una bona part de la responsabilitat del fet que, avui dia, encara la democràcia estigui condicionada per l’Església catòlica. El PSOE és part del problema per la manca de voluntat política d’avançar cap a la plena aconfessionalitat de l’Estat, pas previ i indispensable per assolir escenaris de laïcitat.
Els fets són inqüestionables: l’Església catòlica espanyola, tot i que en l’actualitat rep més aportacions econòmiques de l’Estat (recordeu la casella de la Declaració de la Renda i l’increment de l’aportació fins el 0,7% , tot deixant enrere el 0,5%), a través de l'acció de la Conferència Episcopal ha sabut mantenir una parcel•la important de l’educació a través de la concertació i evitar, a més, que l’ensenyament de la religió fos foragitat de l’escola pública. Però encara més: sota el guiatge de l’actual jerarquia eclesiàstica, dominada per la dreta més extrema, ha aconseguit aturar totes les reformes que haurien d’haver-se dut a terme de fa anys. Ni s’han encarat reformes d’abast, com ara la denúncia del Concordat amb l’Estat del Vaticà, ni altres de caràcter menor com supressió de la presència de la simbologia catòlica en l’administració i institucions. D’exemples, n’hi ha un munt: els ministres continuen prenent possessió davant del Cap de l’Estat i sota presència d’una creu, es repeteixen les cerimònies religioses d’Estat de ritus catòlic, no han desaparegut els capellans de les casernes i un llarg etcètera de situacions que res no tenen a veure amb l’aconfessionalitat a què està constitucionalment obligat l’Estat.
La retroalimentació entre Església i Partit Popular ha dificultat enormement els reconeixement dels matrimonis homosexuals o, en l’actualitat, provoca greus resistències al reconeixement dels drets sexuals i reproductius de la dona i la despenalització de la interrupció de l’embaràs. No obstant, el PSOE continua incomplint els compromisos contrets i una i altra vegada se’ns respon amb allargues davant dels debats que una i altra vegada plantegem. Mentides i incompliments a dojo de la vicepresidenta del govern dels compromisos contrets de reforma de la Llei de Llibertat Religiosa de l’any 1980 que mai no arriba.
Es per això que esdevé molt important canalitzar la pressió cap a iniciatives sectorials, tal com el Grup parlamentari ve fent des de fa anys per tal d’evitar que el govern pugui refredar la situació. I el dimecres hi tornarem,  en aquesta ocasió  a la Comissió d’Educació perquè d’una vegada per totes no sigui possible l’exhibició de la simbologia religiosa, si més no en els centres educatius públics.
Les darreres dades evidenciïn fins a quin punt l’antic catolicisme popular s’ha dissolt, malgrat les informacions falses de la Conferència Episcopal que pretenen fer veure una altra realitat en afirmar que el 90% dels ciutadans espanyols són catòlics. El cert és que el Centre d’Investigacions Sociològiques redueix aquesta xifra al 76% i d’aquests només el 41% respon que és religiós. En conseqüència hi ha un 35% que ho són només perquè se’ls va batejar. I prou! Per acabar-ho d’adobar només un 15% dels qui es consideren religiosos es declaren practicants. Amb aquestes dades tan evidents, resulta inexplicable la manca de voluntat del PSOE de no fer res, absolutament res, per garantir, si més no, la llibertat religiosa.
Dimecres, es debatrà la proposta d’Esquerra per fer possible la retirada de la simbologia cristiana de l’escola pública, realitat que ha d’obrir la porta a la segona, és a dir que es faci efectiva en les concertades, perquè també són d‘interès públic, raó per la qual reben el finançament de l’administració. I ara és el moment de fer-ho: el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ha dictaminat en una sentència que la presència de creus i elements de la simbologia catòlica en les aules públiques vulnera l’article 9 de la Convenció de Drets Humans en restringir els drets dels pares a educar els fills en les seves pròpies conviccions i de llibertat religiosa de l’alumnat, del tot incompatible amb un Estat que ha de ser neutre i no discriminatori davant del dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. D’aquí, que reclamem al ministre d’Educació Gabilondo que no pretengui deixar fora del futur pacte d’Estat d’Educació que pretén endegar la resolució d’aquesta qüestió.
Que en els moments actuals, encara hàgim de guanyar la batalla de la neutralitat religiosa de l’Estat tenint enfront el PSOE i no pas al costat, diu molt poc de la maduresa de la democràcia espanyola i molt del cinisme polític del govern espanyol, en aquest cas de la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega. Dimecres, el debat i la votació de les propostes.

:: Comentaris
Ximo (Sagunt) 02.12.2009 | 20.38 h
Benvolgut company, una altra vegada queda demostrada l'imprescindible presència d'Esquerra en tot els òrgans de decisió i de govern. En aquesta línia, cal dir que a la mani per l'Ensenyament públic al PV, la pancarta més fotografiada pels "sectors de l'esquerra" era la nostra ja que es queden òrfens aquesta gent amb els referents polítics a què voten, llegeix IU, Compromís. El nostre lema: Per una escola pública, única i valenciana. Fora la religió de l'ensenyament. Salut!
---
rosa maria jauma pou (girona) 03.12.2009 | 23.21 h
el propi departameent de salut de catalunya i l'iCS en nom seu fa convenis amb entitats religioses i obliga als metges i infermeres, i als pacients a ser atesos i treballar enmig dels simbols religiosos!!!
---
pepa (catalunya) 07.12.2009 | 21.23 h
Mira nano els debats religiosos me la bufen i et puc assegurar que el 90% dels catalans ni som musulmans ni voldrem ser-ho mai. Els que per desgràcia hem votat esquerra ho hem fet per les vostres "falses" promeses d'independència. Si no sou capaços d'aconseguir el què pregoneu "ANEU-VOS-EN A LA MERDA" però no ens mentiu més, d'acord? i deixeu-nos en pau que n'estem farts dels vividors que porteu els països catalans a la misèria. Teniu tres úniques opcions per ser (encara) mínimament creïbles: 1ª.- DIMITIR, 2ª.- RENUNCIAR AL SOU QUE US PAGUEM ELS CATALANS i 3ª.- PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA DE LA NOSTRA TERRA. Vosaltres mateixos! Tanmateix mai més esquerra! No sé si m'explico. Salut!
---
ROBERT RODRÍGUEZ (Castell-Platja d'Aro) 08.12.2009 | 19.18 h
Amb tot l'atac foribund d'aquest estol de nacionalcatolicistes que han sortit de l'armari, he cregut convenient de sortir en defensa teva al meu bloc. Salut company! http://robertbaixemporda.blogspot.com
---
Pablo (Zaragoza) 10.12.2009 | 16.57 h
Con todos mis repesto permitame que le llame "ASESINO" y espero que algun dia retumben en su cabeza los silencios gritos de todos aquellos que por su pseudo progresismo, ¿asisinar a inocentes es progreso?, usted ha matado con esta ley que lo unico que hace es favorecer asesinatos. ya se que esto no se publicara por que su limitado intelecto no da para una opinion distinta a la suya. Permitame que no le de un saludo de despedida ya que gente como usted solo me merece desprecio.
---
Jordi Caldentey (Manacor (Mallorca Oriental)) 12.12.2009 | 08.51 h
Benvolgut Joan Tardà, En Carod Rovira va dir, en una conferència que va fer a la seu de l’Institut Ramon Llull aquesta tardor, que, si resulta que ets del Barça, independentista, catòlic no practicant i casteller, més que una personalitat ets una redundància. Almenys fossis protestant, o almenys fossis afeccionat de l’Espanyol, deia En Carod molt encertadament. Doncs bé: jo sóc català de Mallorca, independentista, seguidor del Barça, cristià creient i practicant, demòcratacristià en temes ètics i morals, socialdemòcrata en temes socials, militant d’ERC i obrer autònom. La meva inquietud política número u és la independència i la unitat de Catalunya sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Per això, si hi hagués un partit independentista i pancatalanista de dretes implantat arreu de la Nació i els partits catalanistes d’esquerres fossin tots d’àmbit regional, -centrecatalà, balerar, valencià- jo militaria tranquil·lament en el partit independentista pancatalanista de dretes. Però es dóna el cas invers: l’únic partit que es proclama independentista i d’àmbit nacional és d’esquerres, és Esquerra. En canvi, els de dretes són d’àmbit regional: Convergència i Unió a la Catalunya central i Unió Mallorquina (més ben dit, la petita part d’UM que professa conviccions polítiques) a Mallorca. Per això he militat i milit a Esquerra. Perquè, tot i les divergències de caire ideològic, pens que, mentre siguem un país sotmès a Espanya i França, la prioritat ha de ser la reconstrucció nacional. Prou de pressupòsits que no treuen cap enlloc Però començ a estar una mica fart de veure com, si et proclames cristià, automàticament n’hi ha molts que et prenen per còmplice de la dreta nacionalista espanyola. I, a l’enrevés, si et proclames independentista, totd’una qualsevol que t’escolta et suposa partidari de l’esvortament lliure, d’eliminar la Creu de les escoles públiques i concertades, partidari de foragitar-ne l’ensenyament de la religió, d’eliminar la llibertat de marcar la creu com a donatiu lliure a l’Església Catòlica i, alhora, pikhoprogre partidari de respectar que, precisament a les mateixes escoles, per una “tolèrancia” malentesa plurimulticulti, facin menjar especial als alumnes interns que no poden menjar segons què... degut precisament a llurs conviccions religioses islàmiques. Ja n’hi ha prou, d’aquests pressupòsits! N’estic fart! N’estic empegueït. Conèixer el cristianisme per tenir llibertat d’elecció Jo deman: quina llibertat religiosa pot tenir mai el nostre jovent si a escola no li ensenyam en què consisteix la religió cristiana, pròpia dels nostres avantpassats i dels avantpassats de qualsevol altra nació europea? Si el nostre jovent ignora les arrels cristianes de la Nació Catalana, com pot triar mai ser o no ser cristià? Ignorar la cultura cristiana dels nostres avantpassats és un atemptat contra el coneixement dels nostres orígens. Només si coneixem en què consisteix el cristianisme com a fe religiosa, en què consisteix com a filosofia humanista, promotora dels drets humans i de la dignitat humana per a tothom, home o dona, ric o pobre, creient o ateu, només si coneixem la desvirtuació del missatge original de Jesús que la jerarquia catòlica ha comès segons quines èpoques de la Història, només si coneixem els crims que va cometre aquesta jerarquia el temps de la inquisició, si coneixem la complicitat de la jerarquia catòlica amb els assassins que van destruir els pobles d’Amèrica central i del sud, només si coneixem la persecució que van patir molts de religiosos d’Espanya i de Catalunya el temps de la II República espanyola per part de fanàtics assassins incontrolats de l’ultraesquerra espanyola i de l’ultraesquerra catalana, només si coneixem la complicitat de la jerarquia catòlica amb el dictador nazifeixista Franco i amb els crims contra la Humanitat que va cometre el seu règim, només si coneixem la gran tasca social que ha fet i fa a hores d’ara una institució catòlica com Càritas, tasca que ja aniria bé que fessin, sols que fos en un 10%, un sol partit dels que s’autoanomenen “socialistes”, “comunistes” o d’”esquerres”, només si coneixem els sentiments de culpa que va crear segles enrere en les consciències de la gent sense estudis el catolicisme, nomé si coneixem les esperances en un Home nou i en un Mön millor i el conhort anímic i psicològic que ha despertat i desperta en moltes de persones el coneixement del missatge original del fusteret jueu Jesús que va viure com a home fa dos mil·lenis a Natzaret, el missatge de l’Evangeli, només si coneixem tots aquests conceptes i fets, uns gloriosos i uns altres lamentables, que hi ha hagut al llarg de la Història universal en general i catalana en concret, només així tindrem prou perspectiva i prou coneixement de causa per triar lliurement cadascun de nosaltres si volem ser creients cristians, com la majoria dels nostres avantpassats, o si no ho volem ser. Això i tan sols això és la llibertat religiosa: conèixer per triar sí o no. El front cristianisme/ateïsme fa mal al front independentisme/colonialisme Ara, que som en plena emergència de l’independentisme civil amb les consultes populars per la independència, vós, senyor Tardà, en lloc de cercar unir tots els catalans, dretans i esquerrans, creients i ateus davant l’ofensiva ultraespanyolista que va començar barroerament n’Aznar i que continua, més ‘mañosamente’, en Zapatero, us encaparrotau en unir els ateus espanyols i catalans contra els creients cristians espanyols i catalans. Ara la vostra quimera número u és ampliar encara més les possibilitats d’avortar, és a dir, de matar criatures innocents i indefenses, en lloc de fomentar l’adopció, i no l’extermini, dels infants indesitjats. Per si no n’hi hagués prou, ara resulta que voleu moure brega en el Congrés espanyol per mirar d’eliminar la creu cristiana de les escoles públiques catalanes... i espanyoles! Senyor Tardà! En primer lloc, em voleu explicar una cosa? Què volem: construir Catalunya o “arreglar” Espanya al gust ateu, al gust anticristià o al gust que sigui? Com quedam? Som independentistes catalans o anticristians espanyols? Qui som els catalans, si de veres cercam construir el nostre Estat lliure dins Europa, per dir als espanyols o als francesos si han de conservar la creu a les escoles públiques o si no l’han d’eliminar? Admetríeu vós una interferència tan greu com aquesta dins les escoles catalanes per part d’un grup parlamentari espanyol o francès? En segon lloc, i imaginant que, coherentment amb el nostre ideari independentista, només pensàssim en les nostres escoles, en les escoles esteses de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, permeteu-me dir-vos que la creu és un símbol referent per a la cultura catalana en concret i europea en general. El símbol del patiment d’un home que va morir assassinat a la creu precisament per proclamar la dignitat de tothom, home, dona, ric, pobre, creien practicant o pecador: En Jesús de Natzaret. Un home d’esquerres, de fa dos mil·lenis, per tant, senyor Tardà! Unes quantes qüestions al senyor Tardà A vós, que la trobau la creu cristiana un atemptat contra la laïcitat d’un estat del qual encara no sé, com us he dit, si us en voleu alliberar o si, contràriament, el voleu “arreglar” al vostre gust per sentir-vos-hi a plaer, com si el sentíssiu com a propi, voldria demanar-vos unes quantes coses: Vaig endarrer de saber què fareu amb les pintures i amb les escultures que hi ha als museus públics de Catalunya (i d’Espanya?) que són motius d’arrel cristiana. Demanareu un dia que retirin la pintura del Sant Sopar, que va fer En Jaume Huguet vers l’any1470, i que hi ha exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya per no ‘ofendre’ els pobres ateus o els pobres musulmans que hi vagin de visita? Demanareu també que llevin la pintura de la Multiplicació de Pans i Peixos que va fer En Miquel Bestard al segle XVII i que hi ha exposada al Museu de Mallorca? Anireu vós al Congrés espanyol a fer feina per predicar amb l’exemple com a bon diputat pur de qualsevol taca cristiana, el dia de Nadal i el de Sant Esteve, per no decebre els vostres seguidors? Demanareu que es prohibesqui als ajuntaments gastar doblers del pressupost municipal en llums de Nadal pels carrers catalans (i espanyols)? Què en fareu, del Sant Crist que hi ha damunt l'església del Tibidabo? El fareu enderrocar, per no fer mal als ulls als ateus i als islamistes que el veuen des de tot Barcelona? Fareu aturar el toc de campanes dels nostres campanars (i dels campanars espanyols?) per no empipar les delicades orelles dels ateus i dels islamistes que les senten repicar? Fareu baratar el nom del "diumenge" (Dominica dies) pel de “Dia no laboral” o “Dia número set”? No rigueu, senyor Tardà: el Conseller d’Ensenyament del PSOE a la Generalitat, n’Ernest Maragall, en vol fer un disbarat semblant: vol baratar a les escoles el nom tradicional cristià, occidental, europeu i català de “Festes de Nadal” i el de “Festes de Setmana Santa” per la collonada pikhoprogre de “Festes d’Hivern” i “Festes de Primavera” respectivament. Demanareu que el nostre calendari no comenci a comptar d’ençà que Jesús va venir al món i que, les instigucions catalanes (i espanyoles) no comptin que som a l’any 2009 sinó a l’any 1 de la nova Era Laica? Ja que sou tan falaguer a l’hora d’envestir contra la creu, mirareu igual de prim a les escoles públiques o concertades en què fan menjar especial per als musulmans que no poden menjar carn de porc... per motius religiosos? Sereu igual de valent o, al contrari, trobau que els hem de besar el cul seguint els dogmes de l’actual beateria pikhoprogre que estableixen que, l’islamisme, no tan sols no representa un retrocés a la nostra Edat Mitjana en matèria de dignitat de la dona i de respecte als drets humans, no tan sols no ho representa sinó que, fins i tot, suposa un “enriquiment” de la nostra benvolguda nova identitat plurimulticulti? Què fareu, ara, davant les festes de Sant Joan que, cada estiu, celebram arreu de Catalunya -Alacant i Ciutadella incloses-? Demanareu que els ajuntaments, consells i generalitats les prohibesquin per massa religioses? Renegareu del vostre propi nom perquè coincideix amb el d’un personatge religiós, Sant Joan Baptista, que va batejar Jesús de Natzaret? Em voleu dir què en fareu, de les Bíblies i de les obres religioses que figuren a les biblioteques públiques de Catalunya –perdonau: d’Espanya-? Les fareu retirar? A les escoles públiques o concertades en què hom ensenyi la llengua catalana, fareu eliminar la referència a la primera obra escrita que tenim a dia d’avui en català, les Homilies d’Organyà, perquè són una obra religiosa i, per tant, poc progre i, per tant, que ofèn els ateus i els islamistes i que, per tant, atempta contra la nostra sagrada realitat plurimulticulti d’avui? No presentareu cap recurs contra la distinció de la Creu de Sant Jordi, que atorga cada any la Generalitat de la Catalunya central als catalans que hagin destacat per qualque cosa? No sabeu que una Creu (una creu!) i justament un nom de sant (Sant Jordi!) ofendrà més d’un guardonat? Esborrareu la creu de Sant Jordi de l’escut i de la bandera de Barcelona? Suggerireu al Barça que esborri la Creu de Sant Jordi del seu escut? Lluitareu perquè la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, en lloc de tenir el nom d’un màrtir cristià, passi a dir-se la Diada de Primavera, per no ofendre els no cristians? Demanareu al municipis catalans (ai, perdó!: espanyols) que revisin una toponímia tan poc plurimulticulti i tan ofensiva contra els ateus i els islamistes amb noms tan integristes, tan rancis i tan beats com l’Horta de Sant Joan, Sant Feliu de Guíxols, Sant Mateu del Maestrat, Sant Vicenç de Castellet, Sant Llorenç des Cardassar, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Jordi de ses Salines, Santa Coloma de Gramanet, Sant Joan d’Alacant, Sant Francesc Xavier i, de passada, Santiago de Compostela o Santa Cruz de Tenerife? Ens cal rearmar-nos moralment Hauríeu de tenir molt present que Europa en general però mol més encara Catalunya concretament, és, a hores d’ara, víctima d’una allau immigratòria desproporcionada. Una bona part d’aquesta allau consisteix en una població que arriba revestida d’una identitat molt forta, una identitat religiosa que, si s’escampa arreu de la nostra Nació i al nostre Continent, posa greument en perill els fonaments de la Civilització Occidental. Hauríeu de llegir la nova que publica ‘El Periódico de Catalunya’ de dia 8 de desembre i que porta per titular que “Musulmans conservadors creen ‘brigades de la moral’ a Catalunya”. Tres dies enrere, el mateix diari, publicava aquest altre titular: “Un ‘judici’ islamista va condemnar una dona a morir per adúltera a Reus”. No trobau que, davant aquests indicis tan greus i tan claríssims que indiquen de cap a on va Catalunya, passa d’hora que ens rearmem moralment i redescobrim i revalorem, encara que sigui críticament i amb esperito de millora, les nostres arrels? Què voleu, si no: que el discurs de defensa davant els invasors islàmics se l’apropiï la ultradrreta espanyola? He parlat dels invasors, no els immigrants disposats a integrar-se, que són una altra cosa, persones totalment dignes de respecte i de benvinguda. Cortina de fum per a amagar l’esclat independentista popular emergent Estau segur, senyor Tardà, que, amb la creuada anticristiana, no feu una cortina de fum que va perfecta al PPSOE com a resposta subtil a les consultes independentistes? Segur que vós sabeu molt millor que jo que aquestes consultes populars han agafat Espanya en calçotets i que aquesta nació imperialista no hi troba resposta. Ara no veieu que, obrint el front anticristianisme catalanoespanyol versus cristianisme catalanoespanyol, afebliu, potser fins i tot avortau el debat independència/dependència, Catalunya/Espanya? No sé si aposta o sense voler, vull creure que sense voler, heu creat una resposta espanyola perquè passin a segon terme les consultes populars sobre la nostra independència. És que no ho veieu? Senyor Tardà, en lloc de combatre les arrels cristianes de Catalunya, per què no posau en solfa les imposicions espanyoles del PSOE com la Feria de Abril a Barcelona, o la imposició de la mateixa Feria forastera per part del PSOE i del PP a Palma? Per què no moveu guerra contra la multiplicació per vuit dels canals en llengua espanyola, que acaba de fer el PSOE amb l’excusa de la TDT, operació “tècnica” que aquest partit nacionalista espanyol ha aprofitat per entrebancar la lliure recepció de la minsa oferta televisiva en català que teníem? Per què en lloc de combatre el cristianisme no combateu el mur de Berlín televisiu que l’esquerra espanyola ha creat amb la TDT entre el Principat, València i les Balears? Senyor Tardà! Com a català de Mallorca, com a creient cristià i com a militant d’Esquerra, m’heu ofès amb aquestes iniciatives que exposau en aquest blog. M’heu ofès molt. Us deman que rectifiqueu i reorienteu el vostre rumb esguerrat. Ho esper de vós per la dignitat de la nostra causa catalanista. Cordialment, Jordi Caldentey Manacor (Mallorca Oriental)
---
Imma (Simat de la Valldigna(País Valencià)) 12.12.2009 | 22.08 h
Joan, en contra d'allò que diu aquesta Pepa(llàstima que siga dona), amb paraules grolleres i poc correctes, jo us anime a continuar el vostre treball; perquè, qui de vosaltres us agrada treballar fora de casa? Crec que ningú. Per tant, jo que faig seguiment dels plantejaments del grup parlamentari d'Esquerra, us demane que no defalliu i que teniu el suport de molta gent. Mai s'han fet tantes propostes envers les dones com ha fet Esquerra. I de dimitir i de tornar els sous ,res de res. Proclamar la independència, això ho volem moltes persones d'arreu dels Països Catalans. No tingues cap dubte que si fos tan fàcil, Esquerra ja ho hauria demanat i viuríem als PPCC liures. Llàstima que no estiga a les nostres mans. Salut i bona feina!
---
Escriu el teu comentari:
.