
Quin model productiu volem? El model actual , no és el nostre!
No es tracta d’imposar res a ningú, sinó de voler viure sense condicionants, dignament i amb respecte al nostre entorn.
Tant el model del meló d’Alger propiciat per l’ex-conseller Esteban González Pons, com el model propiciat per molts politics, tant del PP com del PSOE. Aquest ens ha portat a una bombolla virtual i insostenible que sols ha aconseguit que uns quants s’enriqueixen a costa de les classes populars; aquesta bombolla urbanística per sort ja rebentada, ens ha portat a la crisi més profunda dels últims 100 anys.
No és admissible com a polítics ni com a gestors del poble es remesclen amb els venedors de fum, que col•laboren amb els especuladors estraperlistes i/o contrabandistes a “embaucar” a la gent senzilla, enganyant-los en falses promeses de castells de fum.
L’obligació nostra com a polítics, és ser escrupolosos en l’estudi de projectes. A més a més, tenim l’obligació d’explicar-los i escoltar a la ciutadania en les seves opinions i aportacions.
Per poder eixir d’aquesta crisi, els esforços segons la meua opinió, no han segut encertats. Pràcticament estan centrats en empreses urbanístiques, que si bé tenen necessitats d’empenta econòmica, no ens menys cert que altres també. No és sensat que aquells que han creat la crisi, bancs i empreses urbanístiques, s’emporten pràcticament tot l’ajut del Govern de l’Estat i de la Generalitat, i altres sectors productius que generen de valent llocs de treball, tinguen dificultats en renovar les seues pòlisses per poder seguir endavant en la seua tasca diària .
Ens podríem preguntar què passa en els treballadors de base que no es poden conformar en almoina de 400 euros, en els autònoms, en els menuts empresaris i així en una llarga ratafila de ciutadans que queden abandonats en el buit més desafortunat. Em deixe un sector, el més castigat, no sols ara si no des de fa uns anys. Són els xicotets llauradors, un sector productiu viu que representa més del 18 % del producte interior brut de l’economia del País Valencià i que en altres temps de crisis, ha estat l’únic que ha tingut un balanç positiu en quant a generar riquesa. Tot l’entramat comercial fins la venda tenen els seus guanys; és una llàstima per no dir una vergonya que, tant el govern de l’Estat Espanyol com el de la Generalitat gire l’esquena als llauradors i els deixe submisos en la misèria, sense poder ni ingressar les despeses que necessiten per poder portar endavant les seues produccions, sent com són, dels pocs que originen riquesa.
Visca la terra.
Després d’un any de govern és bon moment per fer una valoració de la tasca d’Esquerra a l‘ajuntament. Cal recordar que les àrees de treball que ens vam comprometre al pacte de progrés van ser urbanisme, agricultura, medi ambient i sostenibilitat. A més a més, Esquerra té un assessor per poder portar endavant, amb efectivitat, les tasques a les que s’havia implicat. Ací voldria fer un aclariment, ja que el nostre compromís va ser no augmentar les despeses amb retribucions respecte de l’anterior govern municipal. I així ha sigut, ja que el sou de l’alcalde a l’inici de la legislatura es reparteix entre el nou alcalde i l’assessor. El regidor d’Esquerra cobra 320 euros mensuals com qualsevol regidor amb competències. La nostra gestió pot ser bona o menys bona, depén de qui la valore; la nostra dedicació tothom la coneixen pel que fa a les propostes que plantegem, els objectius que ens marquem i el grau d’acompliment quant a l’atenció a la ciutadania. Tot açò no vol dir que desatenem la resta d’àrees, no; en aquest ajuntament es consensuen els projectes importants i es decideixen els acords. Què volem? Parlem del dia a dia. Volem un poble amb identitat pròpia, integrador i amb elements diferenciadors i singulars. Volem un municipi equilibrat, sostenible i compacte. I per aconseguir-ho hem impulsat: - l’Agenda 21 com autèntic pla estratègic a curt, mitjà i llarg termini. - en aquestos moments tenim un acord del PGOU; a partir de la seua aprovació es podrà aconseguir el polígon industrial. El guany per al poble és significatiu ja que en el 2007/2008 la gestió de l’ajuntament es portava per una sola persona. Actualment cada regidor o regidora té les seues àrees i treballa en elles. Si parle de l’àrea d’Esquerra tothom sap que no parlaré d’esport, de joventut, de cultura, de festes, de participació ciutadana, de comunicació, de seguretat ciutadana, de personal, de promoció econòmica i turística, d’hisenda, no; a cadascú el que li pertoque. La nostra tasca, la d’Esquerra, és una parcel·la del conjunt que ací a Simat sempre l’ha assumit l’alcalde, qui era el que tenia sou i dedicació. Açò ha canviat radicalment. Una tasca important que estem fent és la regularització de les casetes disperses de Les Foies i del Pla de Corrals. Aquesta regularització es pot incloure en el PGOU a través del Projecte de Minimització d’Impacte Mediambiental. Estem treballant mitjançant convenis amb empreses mediambientals, eliminant barreres arquitectòniques i millorant l’estacionament de vehicles. Hem potenciat el Consell Agrari Municipal, participant activament en l’assessorament de la millora i asfaltat de camins del terme. S’està recuperant el traçat de sendes i camins rurals tradicionals. Hem activat el voluntariat mediambiental. Respecte a la qualitat ambiental i reciclatge, quatre són les idees força que treballem: - el control i servei de l’aigua potable - l’ecoparc i la recollida de fem, plàstic i llaunes, paper i cartró, oli i roba - la utilització d’energies renovables amb un Pla Municipal d’estalvi energètic - potenciar zones verdes d’oci. La tasca és molt àmplia i diversa i el treball molt intens. Els resultats són els que són; es poden millorar i avaluar, però també el que fa falta és que els grups de l’oposició presenten mocions, plantegen propostes, preguntes o inquietuds i no sols es dediquen a qüestionar després d’haver-se decidit les actuacions, buscant en definitiva el seu rèdit polític, on sembla que tot s’hi val.