Quin model productiu volem? El model actual , no és el nostre!
No es tracta d’imposar res a ningú, sinó de voler viure sense condicionants, dignament i amb respecte al nostre entorn.
Tant el model del meló d’Alger propiciat per l’ex-conseller Esteban González Pons, com el model propiciat per molts politics, tant del PP com del PSOE. Aquest ens ha portat a una bombolla virtual i insostenible que sols ha aconseguit que uns quants s’enriqueixen a costa de les classes populars; aquesta bombolla urbanística per sort ja rebentada, ens ha portat a la crisi més profunda dels últims 100 anys.
No és admissible com a polítics ni com a gestors del poble es remesclen amb els venedors de fum, que col•laboren amb els especuladors estraperlistes i/o contrabandistes a “embaucar” a la gent senzilla, enganyant-los en falses promeses de castells de fum.
L’obligació nostra com a polítics, és ser escrupolosos en l’estudi de projectes. A més a més, tenim l’obligació d’explicar-los i escoltar a la ciutadania en les seves opinions i aportacions.
Per poder eixir d’aquesta crisi, els esforços segons la meua opinió, no han segut encertats. Pràcticament estan centrats en empreses urbanístiques, que si bé tenen necessitats d’empenta econòmica, no ens menys cert que altres també. No és sensat que aquells que han creat la crisi, bancs i empreses urbanístiques, s’emporten pràcticament tot l’ajut del Govern de l’Estat i de la Generalitat, i altres sectors productius que generen de valent llocs de treball, tinguen dificultats en renovar les seues pòlisses per poder seguir endavant en la seua tasca diària .
Ens podríem preguntar què passa en els treballadors de base que no es poden conformar en almoina de 400 euros, en els autònoms, en els menuts empresaris i així en una llarga ratafila de ciutadans que queden abandonats en el buit més desafortunat. Em deixe un sector, el més castigat, no sols ara si no des de fa uns anys. Són els xicotets llauradors, un sector productiu viu que representa més del 18 % del producte interior brut de l’economia del País Valencià i que en altres temps de crisis, ha estat l’únic que ha tingut un balanç positiu en quant a generar riquesa. Tot l’entramat comercial fins la venda tenen els seus guanys; és una llàstima per no dir una vergonya que, tant el govern de l’Estat Espanyol com el de la Generalitat gire l’esquena als llauradors i els deixe submisos en la misèria, sense poder ni ingressar les despeses que necessiten per poder portar endavant les seues produccions, sent com són, dels pocs que originen riquesa.
Visca la terra.