Ahir dissabte vaig assistir a Paterna, en representació d’Esquerra Republicana, a un acte Homenatge als republicans i republicanes que perderen la vida defensant les llibertats.
A les 12 del matí, s’inaugurava al Cementeri de Paterna el monolit en record dels milers de persones republicanes antifeixistes que defensant les llibertats, trobaren la seua mort, foren assassinades. Una inscripció molt emotiva fa referència als republicans i republicanes, a les seues famílies, als ideals pels quals trobaren la mort, a aquells que encara no han pogut ser honrats ni amb flors. També estan inscrits els noms del pobles de naixença.
Després de tants anys, encara no sabem la magnitud d’aquesta tragèdia ni tant sols la quantitat de persones afusellades a Paterna.
Va ser un dia de reflexió, trist i alhora esperançador, perquè esperem que algun dia puguem fer justícia als patriotes i a les famílies.
A l’acte assistíem molts col•lectius així com un grup nombrós de comapanys i companyes d’Esquerra Republicana del País Valencià.
Una vergonya després de 30 anys de domcràcia. Com pot ser que durant vàries legislatures, governant el PSOE amb majories absolutes, no s'haja fet res sobre aquest tema? Com és que durant aquestos anys, sols s'han atrevit a fer una Llei de la Memòria Històrica tan lamentable, tan ínfima, tan esperada i que no resol res? Els judicis sumaríssims continuaran escrits, aquells que van ser afusellats pel càrrec polític que ocupaven, tampoc tindran l'oportunitat d'aconseguir que se'ls retorne la seua dignitat i el seu honor. Però la cosa no acaba ací; i aquelles persones que no sabem res d'elles? Han mort? On? Com? On és el seu cos? Qui ha de buscar-les i soterrar-les al seu poble? Per últim, no comprenc com el superjutge Garzon, pot haver investigat els crims de Pinotxet i altres crims contra la humanitat, i en canvi no haja fet el mateix amb els casos dels nostres veïns, veïnes i familiars. Serà per què hi ha aforats, diputats i alts càrrecs que són responsables? Serà que l'església catòlica té molt a perdre? M'agradaria que poguérem parlar serenament a Simat sobre aquest tema. Com a dona afectada, m'encantaria. Enhorabona per evitar que la flama no s'apague, que el silenci no esdevinga l'oblit.