Aquest cap de setmana ha estat intens. De fet i amb motiu de la tradicional festa de Sant Antoni, he pogut parlar amb molta gent de Simat, jove i no tant jove. Són dies en que la gent participa molt en la festa, no es queda a casa. Veus persones que habitualment no veus, però la festa fa poble, potencia les relacions entre la ciutadania. I això és positiu.

Primerament vull felicitar a totes les persones que han fet possible que la festa funcionara correctament. No s'han produït entrebancs i els actes organitzats han acabat correctament. Hem patit talls de llum per avaries alienes a l'organització, cosa que lamente.

Com deia, aquest cap de setmana ha estat intens i al mateix temps difícil per a mi. És impensable creure que les coses no t'afecten. Doncs sí, m'afecten, i tant; ú és de carn i ossos. Perquè parlar de sentiments no és exclusiu de ningú. Tots som persones. Quan els esforços s’encaminen a desacreditar, a mentir, a atacar compulsivament, obsessivament, tant a nivell personal com professional, has de tenir molta serenitat, molt de trellat com diem ací per mantindre el cap on toca. I d’això volia parlar.

 
Estic sorprès de les mostres de suport que he rebut, tant dels companys i companyes més propers com de persones simateres que no esperaves. I això m’ha fet veure que no paga la pena fer cas. Com ja estic acostumant-me, caldrà tenir la sang freda i continuar treballant. I això faig. Continue treballant per millorar el meu poble i la seua gent. De fet, hi ha coses que es fan i no són visibles a curt termini, però més prompte o més tard es veuran, amb coherència, amb planificació i coordinació, amb consens i criteri. I d’això es tracta.

Gràcies.