Un estudi recorda que el 44% dels municipis ara estan elaborant o revisant els seus POUM

Un estudi del Gabinet d'Estudis Econòmics, que dirigeix l'economista Pere Lleonart, alerta de l'oportunitat que ara té l'Alt Penedès per fer reduir el nombre de polígons de petita i mitjana grandària que provoquen un impacte paisatgístic i que causen problemes econòmics per la seva dispersió. El 44% dels municipis de la comarca es troben actualment revisant o elaborant els POUM respectius, la qual cosa permetrà invertir la tendència dels últims anys que preveu el pla director. Lleonart va aprofitar ahir per reclamar l'esperit innovador de les empreses i captar a la comarca nous filons d'ocupació com ara el sector dels cotxes elèctrics.

L'estudi, que es va presentar en el marc de les jornades que ahir van analitzar la implantació dels polígons d'activitat econòmica a l'Alt Penedès, recorda que actualment 12 dels 27 municipis de la comarca estan en procés de revisió dels seus plans d'ordenació urbana i que s'obre la possibilitat real d'aplicar «els criteris de bona governança» que preveu el pla director. L'estudi recomana reconduir la implantació dels polígons d'activitat industrials petits i mitjans, que a part del seu negatiu impacte paisatgístic genera un trànsit pesat en vies locals que torba la tranquil·litat i la seguretat dels residents».

Lleonart va explicar ahir que l'Alt Penedès té un gran potencial, com a territori, pel fet que ha sabut diversificar la seva economia i «sortosament» no ha atorgat gaire pes econòmic a la construcció, i va destacar el projecte de creació d'un polígon industrial només per al sector del cava, a la zona oest de Sant Sadurní d'Anoia, «perquè té un excel·lent urbanisme que permetrà l'ampliació del sector i té un component d'enoturisme». L'economista va apuntar l'esforç emprenedor com a fórmula per revitalitzar l'economia de la comarca i va parlar de les oportunitats que es creen amb la indústria dels vehicles elèctrics. Pere Lleonart va valorar positivament el projecte de mancomunar polígons industrials, el qual permetria «millorar la seva eficiència», i va recordar que a la comarca hi ha diversos polígons que se situen entre municipis. Actualment, la comarca disposa de 82 polígons, que l'estudi agrupa en 57 polígons d'activitat econòmica, i que preveu que en un termini mitjà arribin a les 1.000 hectàrees.

LES DADES

Superfície i ampliació
Actualment, la comarca té 57 polígons d'activitat econòmica que ocupen 700 hectàrees.
Es preveu una ampliació del 28% de l'espai fins a les 1.000 hectàrees.

Tipologia i dispersió

L'Alt Penedès només disposa d'un polígon de més de 75 hectàrees –Sant Pere Molanta– i hi destaca la presència de 16 polígons amb una sola empresa com a indicador de la dispersió industrial.

Llocs de treball

Es calcula que en els 57 polígons hi treballen de manera permanent 13.300 persones, la qual cosa representa prop del 35% dels treballadors de la comarca. La mitjana és de 19 treballadors per hectàrea.

Sector del cava

Es destaca el clúster vitivinícola de 16 hectàrees de Sant Sadurní.

L'estudi, que descriu les característiques dels polígons industrials i el nombre de treballadors que tenen, vincula la qualitat dels espais públics i dels seus edificis a l'accessibilitat i els serveis que té la zona, i destaca la urbanització i els serveis dels polígons més ben situats amb accés directe a les xarxes viàries. Entre els polígons més problemàtics, es destaca el de Can Bas, a Subirats, i el de Torrentfondo, de Sant Llorenç d'Hortons. L'estudi deia que el polígon de la Gelidense-Molí Nou de Gelida «és un cas a part, perquè té unes potencialitats de facilitat ferroviària pels seus empleats i paisatgístiques remarcables».