Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

Duros a quatre pessetes

Duros a quatre pessetes

Fa cent anys els pioners del Modernisme a Catalunya, Santiago Rusinyol i Ramon Casas, van fer famós el conegut “duros a quatre pessetes” per fer befa d’allò que sembla atractiu i que acaba sortint molt car. Justament en la mateixa època mossèn Font i Sagué i altres aventurers de l’espeologia catalana descobriren la Falconera, el conegut riu soterrani que presumptament passa 400 metres per sota de Begues i que desemboca a la costa de Sitges uns 50 metres sota el nivell del mar.

Es corre el risc en època d’eleccions de sentir propostes electoralistes que juguen amb la bona fe de la gent i que no són més que foc d’encenalls. En una societat democràtica aquesta és la línia vermella que cap partit polític no hauria de creuar: no és lícit presentar com a certa una proposta política que no estigui ben fonamentada i sigui tècnicament assumible. En tot cas queda clar quines són les dues menes de partits que es presenten a les eleccions municipals, els que intentem fer propostes raonades i ajustades a la realitat i els que vénen duros a quatre pessetes.

En els darrers quatre anys el pressupost municipal s’ha reduït a la meitat, passant dels 12,5 milions d’euros el 2007 als 6,8 el 2011, degut principalment a la pràctica desaparició del cànon de l’Abocador i a la reducció substancial dels ingressos urbanístics al voltant d’un 80% menys. Això ha implicat que s’hagi hagut de dur a terme una forta contenció de la despesa i una retallada pressupostària evident limitada a garantir els serveis públics bàsics i poca cosa més. És a dir, a pagar el personal i el cost de manteniment dels serveis. Així doncs, fer una promesa electoral d’oferir un servei públic gratuït sense cap cost afegit és poca cosa més que una broma de mal gust.

Degut a la complicada conjuntura econòmica, els partits polítics haurem de presentar en la propera campanya electoral propostes per a sortir de l’atzucac de la crisi, però amb la responsabilitat de ser raonables i coherents. En política no tot s’hi val.



comenta