Aquest 2008 fa 100 anys del naixement de l'estelada, un símbol per a totes aquelles persones que volem veure la nostra terra com a país sobirà.

La necessitat de la creació d’una bandera de combat, pren forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester.

Afegint a les quatres barres un triangle i un estel sorgeix la que ha de ser icona provisional per al poble català , ja que un cop la lluita acabi, la bandera de la Pàtria lliure haurà de ser la dels quatre rius de sang, “ben alta, ben dreta, ben sola”.

De moment no s’ha acabat i per això encara ens cal un estel solitari que simbolitza, per ell mateix, la llibertat, i en la bandera, la independència del país que representa.

I un triangle blau, del blau del cel – la humanitat – on al bell mig hi llueixi l’estel blanc de la llibertat.

La història de l’independentisme no és pas un fet del passat per a recordar, sinó una lluita que enllaça amb la dels nostres dies, amb la nostra realitat .

La que protagonitzem totes i tots cada dia, per la nostra dignitat, la dignitat que reclama un poble al sentir-se com a tal, per poder decidir el que vol , i com es vol gestionar,


Avui la situació cultural i econòmica d’atzucac que viu la nació catalana repartida per Espanya i França en diverses “comunitats”, no és per un motiu conjuntural sinó que és la pròpia causa de la dependència a uns estats que l’oprimeixen.

La celebració del centenari de l’estelada, icona independentista, pot ser un bon motiu per aglutinar a aquells que se’n senten representats i a tots aquells altres que se’n podrien sentir.

L'estelada no és un tros de tela cosida o pintada a mà, és una terra on és parla català. Estelada és coratge, Estelada és color, Estelada és la sang vessada pels nostres lluitadors.

Al cel hi ha estrelles, al mar aigua salada i al cor dels catalans la senyera i l'estelada !!!
VISCA LA NACIÓ CATALANA