Tota democràcia que es vante de ser-ho ha de tindre unes característiques mínimes de sentit comú. Em referisc, com no, a les llibertats tan lluitades per molts durant la dictadura i la transició, i tan repudiades per uns pocs nostàlgics d'altres temps. Aquestes llibertats i drets han d'aparèixer dins les lleis de l'estat per ser reconeguts però, a més, s'han de desenvolupar eines que garanteixen l'efectivitat real del dret (aparells policial i judicial, lleis que desenvolupen els drets i llibertats, etc...). Així, no només tenim el dret reconegut sobre un paper si no que a més tenim garanties de que podrem exercir-lo i que si algú ens ho impedeix, ho pagarà davant la justícia. Cap de les potes pot fallar perquè el sistema siga anomenat democràtic. Fins ací la teoria.

Sovint declarem que el nostre és un sistema democràtic, ja que es poden presentar diferents partits polítics a les eleccions però, açò amaga realitats massa vegades ignorades. Si un partit polític, fent ús dels seus drets a les llibertats d'expressió i de reunió, organitza un acte... no passa res, ja que açò entra dins de la normalitat del sistema democràtic. Però que passaria si s'impedeix la normal realització de l'acte? Doncs que s’estan violant drets fonamentals reconeguts i l'estat ha d'intervindre per evitar-ho (policia, justícia..). En tant que el sistema funcione, podrà continuar anomenant-se democràtic però, què passa quan el sistema falla de manera repetida? Qui és el responsable de la pèrdua de qualitat de la democràcia? No és aquest un tema del qual el País Valencià se salve, per desgràcia. Actes com l'atac del passat desembre ocorregut en Sueca contra els assistents a un acte organitzat per Acció Cultural ho demostren però, el passat dissabte vaig poder veure com una de les potes dels sistema no funciona. A l'acte organitzat per Esquerra el dia 26 de gener, acudirem els convidats i un grup d'exaltats que insultaven i amenaçaven els assistents mentre que la policia no feia res. Són els mateixos exaltats que acudiren a l'acte d'Acció Cultural en Sueca i a tants altres. Mai es deté ningú, mai apareixen responsables. La connivència amb el delinqüent és delicte també.

Cal que totes les potes del sistema funcionen. Cal fer efectives la llibertat de reunió i la d'expressió, tant per uns com per altres (grans i menuts). Mentre açò no ocorra pareixerà que estem en temps de pre-transició. Per tant continuem demanant per al País Valencià del segle XXI DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT. Quan ho aconseguim s'haurà normalitzat el funcionament democràtic al País Valencià. No pararem fins aconseguir-ho. NI UN PAS ENRERE.