El passat dia 15 el govern espanyol va donar a conèixer les balances fiscals de l'any 2005. En el cas del País Valencià, el dèficit fiscal és del 6,3% del nostre PIB, quantitat amb la qual es podríem alleujar o suprimir molts dels dèficits d'infraestructures (sanitàries, educatives, de transport...) que patim els valencians. Aquesta situació es repeteix a Catalunya, les Illes Balears i Madrid, cas aquest últim que hem d'agafar amb les degudes precaucions, ja què el fet de ser la capital de l'estat espanyol pot distorsionar el càlcul d'aquestes balances.

Encara que parega increïble, aquest resultat negatiu no es produeix tant sols al 2005, és un fet què es repeteix any rere any. Diversos estudis publicats ho confirmen, cosa que hem fa preguntar-me quina és la raó per la qual el govern espanyol ha elegit l'any 2005 i no el 2004 o el 2006 (per exemple) per a tindre una referència. Doncs bé, si sabem que el tema de les balances fiscals és un tema compromès i desagraït per al govern espanyol, no puc arribar a altra conclusió que han elegit l'any 2005 per ser l'any què les balances fiscals estan menys desequilibrades. O siga, que les balances d'altres anys (on estan?) encara serien pitjors per al País Valencià i per al conjunt dels Països Catalans.

L'afirmació de què les balances fiscals són un tema compromès per al govern, no és gratuïta. Ho demostra tant la tossuderia de no publicar-les com el teatre muntat a l'hora de fer-ho a la seu de el "Instituto de estudios fiscales" en lloc de fer-ho al ministeri (per exemple) i pel fet què no les va presentar el Sr. Solbes si no un subaltern seu, tot llevant-li importància al tema.

Què passaria si aquesta presentació creara un precedent? Vull dir, si a partir d'aquest any s'hagueren de presentar les balances fiscals anualment? I si demanarem que es publicaren les de 2004,2003,2002...? Tenint en compte que les de 2005 ja han costat de parir i han alçat polseguera, no crec que el govern espanyol tinga massa ganes de fer-ho. Però, nosaltres (i tots els demés) tenim dret a saber on van a parar els nostres impostos, nascuts del nostre esforç diari, dret a saber qui se'ls gasta i en què. Ja en tenim prou de pagar i callar! Ja és hora de què demanem el què és nostre!

Per acabar no puc deixar de recomanar-vos un llibre aclaridor sobre el tema: L'espoli fiscal del País Valencià escrit per Celestí Gimeno i publicat per Llibres de l'Index, amb el qual es pot arribar a entendre l'abast d'aquest espoli que patim i les seues conseqüències.