Són tantes que no sabria per on començar. Primer es va col.locar un sou exagerat sense fer cas del que li va dir la gent. Després ha deixat el mercat com un veritable monument a Hiroshima i ha fet el que li ha vingut de gust amb el Parc Salvador Castell, també sense escoltar les més de 3000 signatures presentades. Ha tallat, sense vindre a compte, una gran quantitat d'arbres. Després intentà canviar el nom de l'Avinguda del País Valencià sense permís dels veïns ni de la família de Martí Dominguez, nom que volia per a l'Avinguda, amb una clara manipulació de la memòria de l'escriptor.

El passat dia 15 el govern espanyol va donar a conèixer les balances fiscals de l'any 2005. En el cas del País Valencià, el dèficit fiscal és del 6,3% del nostre PIB, quantitat amb la qual es podríem alleujar o suprimir molts dels dèficits d'infraestructures (sanitàries, educatives, de transport...) que patim els valencians. Aquesta situació es repeteix a Catalunya, les Illes Balears i Madrid, cas aquest últim que hem d'agafar amb les degudes precaucions, ja què el fet de ser la capital de l'estat espanyol pot distorsionar el càlcul d'aquestes balances.

Tota democràcia que es vante de ser-ho ha de tindre unes característiques mínimes de sentit comú. Em referisc, com no, a les llibertats tan lluitades per molts durant la dictadura i la transició, i tan repudiades per uns pocs nostàlgics d'altres temps. Aquestes llibertats i drets han d'aparèixer dins les lleis de l'estat per ser reconeguts però, a més, s'han de desenvolupar eines que garanteixen l'efectivitat real del dret (aparells policial i judicial, lleis que desenvolupen els drets i llibertats, etc.

Seguint la crida de la xarxa de blocs sobiranistes m'afegisc a la reproducció del llibre dels fets, el qual podeu trobar ací

329. E al torn que nos faem, lo Rayz Dalgezira era exit Dalgezira per paor que hauia de nos, e era sen exit be ab •XXX• cauallers, e anaua sen a Murcia: e romas lo poder de la vila en los sarrains e en lo senyoriu. E enuiaren nos sos missatges que Algezira era bon loch e honrat, e dels meylors que fossen en lo regne de Ualencia: e si nos ho uoliem que ells sauenrien ab nos, nos lexant los en aquell loch.