Iván Faccia

El diumenge a la Executiva Nacional he votat NO a l’acord de finançament. Per convenciment personal i perquè com President Regional del Penedès tinc que respectar i representar el sentit majoritari dels militants penedesencs. Com persona lliure he pogut expressar el meu punt de vista i ajudar el meu partit i els meus companys amb les meves reflexions. La majoria dels companys/es de la Executiva tenien un punt de vista diferent al meu i han votat que SI. He vist que alguns mitjans de comunicació han volgut evidenciar aquesta diferencia de criteri a l’hora de votar: tant estrany resulta que persones lliures poden pensar diversament? Això es la grandesa del nostre partit: som persones lliures que lluitem pel nostre país i tots aportem el nostre gra de sorra. Com persona lliure soc també responsable i per això fa poques hores en el Consell Nacional he votat SI a la proposta aprovada el diumenge per la Executiva Nacional. Perquè ningú te la veritat i si una majoria dels meus companys de la executiva pensa que aprovar aquest finançament es bo, doncs endavant. Perquè nomes qui decideix es pot equivocar, i tots els meus companys, i dic tots, volen el millor pel nostre país. Ser responsable es escoltar les raons de l’altre i pensar que un partit, com comunitat de persones, es la suma de tots i que tots som “cercadors” i no “possessors” de la veritat. Per això m’han emocionat les paraules de l’amic Joan Tardà quan ha demanat un aplaudiment a les persones de la Executiva que havíem votat NO o s’ havien abstingut. Jo també vull donar les gracies als meus companys de l’executiva regional perquè m’han demostrat un altra vegada passió pel nostre partit i generositat, perquè mes enllà de les diferents opinions cada dia em recorden que no existeix unitat sense diversitat: E PLURIBUS UNUM. Ens podem dividir en l’important però sempre tenim que estar units en l’essencial. Deia Sant Agustí que en una comunitat les persones som com els vaixells que estan dins d’un port. Quan arriba la malamarò si els vaixells estan junts es tocaran i es podran fer mal entre ells, però justament l’ estar junts impedirà que es bolquin i llavors resistiran a les onades de la tempesta. Jo també vull agrair els companys que ahir legítimament han votat NO o s’han abstinguts al Consell Nacional. Es animo a continuar a treballar amb llibertat i responsabilitat, remant amb la mateixa direcció de tots perquè una vegada que lliurement hem decidit cap a quin port entremigs anar, tenim que remar junts perquè a Esquerra ningú mariner sobra. Per això desitjo i treballo perquè els companys/es d’ EI entrin dins de la Executiva Nacional. Tots sabem a quin port de destinació volem arribar i això es essencial; quals siguin els ports entremigs per arribar al port de destinació es discutible. Però només hi arribarem  si som persones lliures i responsables.