Sr. President, regidores, regidors, representants d’institucions, ciutadans i ciutadanes de Terrassa.

Aquest no és un Ple de constitució del Consistori més. Es un Ple especial per un nombre considerable de regidors i regidores entre els quals jo també m’hi conto, que assistim avui al nostre bateig en la política municipal. Vull recordar i agrair també a totes les persones que avui han deixat la seva acta de regidor o regidora per la seva feina i implicació en fer d’aquesta ciutat un ciutat millor. Especialment, i espero que m’ho permetin, a la Cèlia Ros i al Ramon Arribas, no només per la seva feina sinó pels seus consells, per la seva ajuda, per la seva paciència d’aquests darrers mesos que han fet que les coses em fossin molt més fàcils. Seran quatre anys de molta feina, on parlarem del present, o sigui de realitats, on parlarem del futur, o sigui d’il•lusions, on parlarem, en definitiva, de política, o sigui, de projectes.
Ahir vàrem commemorar el trentè aniversari de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura. 30 anys són molts anys, però en democràcia és poc temps. Fa 30 anys Esquerra Republicana de Catalunya no va poder presentar-se a les eleccions, doncs no estava legalitzada.
Avui estem governant al país, i estem governant moltes de les ciutats del país, entre elles Terrassa.
No per ser-hi, sinó per fer. És la diferència entre estar a l’oposició i està al govern. És evident que no vàrem guanyar les eleccions del 27 de maig, però si mirem on estàvem nosaltres fa només 30 anys i on estem ara, i on estava algú altre fa 30 anys i on està ara, jo tinc força clar qui guanya o qui perd, després de 30 anys de democràcia.

Trenta anys d’ajuntaments democràtics ens han portat una evident i profunda transformació de les nostres ciutats. Terrassa n’és un clar exemple. Aquest avenç, aquesta transformació, no amaga dèficits que encara tenim. Tres dècades després, és necessari adaptar l’administració a la complexitat que demana l’actual gestió municipal. És l’hora de plantejar-nos nous reptes, d’acord amb els canvis socials que es van produint a la nostra societat. Des d’Esquerra pensem que hem de fer país. I la millor manera de fer país és fer ciutat. Terrassa és la ciutat on vivim, on dormim, en molts casos hi treballem, on intentem anar al cinema o a sopar, on els nostres fills van a l’escola, on plorem, on riem, on en definitiva passem la major part del nostre present i on volem passar la major part del nostre futur.
Terrassa és un projecte viu, un projecte en construcció, que reinterpreta la realitat diàriament.
Una ciutat que transforma la seva estructura social i econòmica, amb molta rapidesa. El procés de globalització econòmica i la immigració han comportat i comporten canvis importants a la ciutat.
Hem de saber donar respostes. Hem d’estar preparats per fer front a les noves situacions i problemàtiques d’una societat cada cop més complexa. La gestió de l’espai públic, l’envelliment de la població, el paper dels serveis socials, el paper de l’educació, les polítiques de seguretat, d’habitatge i les comunicacions, suposen desafiaments de present i de futur molt importants.
Volem, per necessitat, però també per convenciment, seguir impulsant polítiques per a les persones, insistint en la cohesió, en les polítiques socials, en el creixement sostenible, en la convivència i en la identitat municipal i de país. Ens posem a treballar per adequar les clàssiques estructures de l’ajuntament a les noves realitats. L’estructura actual no només no aporta les solucions, sinó que limita i complica les accions polítiques. La immigració, l’habitatge, la seguretat i la mobilitat són realitats que han de ser analitzades i plantejades des de la transversalitat, ja que només podem donar solucions des de plantejaments polítics que tinguin en compte totes les actuacions de l’ajuntament (serveis socials, urbanisme, via pública, educació...). Modernitzem, doncs, l’estructura i el funcionament del nostre Ajuntament. Cal que vetllem per tal que la modernitat, l’eficiència, la transparència, l’agilitat administrativa, la proximitat, la informació, la comunicació i l’eficàcia siguin els valors que la nostra actuació municipal transmeti a la ciutadania.
Treballem, doncs, per un model propi de ciutat, basat en els principis de llibertat, d’igualtat, de cohesió, de civisme, de sostenibilitat i d’identitat. Volem una ciutat cohesionada i cívica des de la complexitat social, competitiva des de la diversitat econòmica, i catalana des de la voluntat de voler ser i participar.
Quan parlem de civisme, parlem de cultura, de responsabilitat, de valors. Parlem de participació, de tolerància i de seguretat. De diàleg. Parlem de llibertat. El civisme és un element imprescindible per al benestar social, és a dir aquell comportament fonamentat en el compliment de les pautes establertes en la relació entre les persones, i en el profund respecte per la llibertat individual i col•lectiva. I això és una responsabilitat compartida entre l’administració i la ciutadania.
El límit de la llibertat individual està en la llibertat col•lectiva i el bé comú
Quan parlem de cohesió, parlem de benestar, d’igualtat d’oportunitats i d’educació, d’habitatge, de convivència. Parlem de qualitat de vida, de compartir un projecte comú, amb els que ja hi són i amb els que arriben. No parlem de ser iguals. Som una societat complexa, diversa, que creix i es transforma constantment. La ciutat és una i és de tots, i la ciutadania també ho ha de ser. I és cert que ells i elles s’han d’adaptar a la nostre realitat, i que nosaltres ens hi hem d’acostar per conèixer-nos i reconèixer-nos. I això pot ser integració, pot ser cohesió, però segur que el que és, és convivència. No sé d’on vénen, no sé en què parlen, no sé a qui resen, però el que sí que sé és que hi hem de conviure. El foment del benestar, i la millora de la qualitat de vida de tota la ciutadania, és i serà una aposta ferma i decidida del que serà el govern d’aquesta ciutat.
Quan parlem de competitivitat parlem de comerç, d’indústria. Parlem de creativitat, d’innovació. Parlem també de cultura, d’universitat, de coneixement. Hem de fer compatible el creixement econòmic amb el medi ambient i l’entorn urbà, amb l’horitzó d’un desenvolupament equilibrat. El creixement ha de ser sostenible, per definició. Si no, no és creixement.
Quan parlem de catalanitat, parlem d’il•lusió, de normalitat. De patrimoni, de paisatge. Parlem de cultura, de sensibilitat. Parlem de punt de trobada, en definitiva, parlem de futur. Aquí és terrassenc qui vol ser-ho, i ser terrassencs és la nostra manera de ser catalans. Ningú no ha de renunciar al que és, ni al que el fa ser. La identitat catalana es basa en la voluntat de ser, en el desig de pertinença, i, per tant, en cap cas és excloent. Es pot ser català i terrassenc. Evidentment. I colombiana i terrassenca, i senegalès i terrassenc, i marroquina i terrassenca. I ser terrassencs serà la seva forma de ser catalans. I aquest és l’èxit i aquesta és la complexitat. Ja no vivim en una societat diversa. Vivim en una societat complexa, on hi ha moltes maneres de ser terrassenc, on hi ha moltes maneres de ser català i on ser terrassenc ja no vol dir el mateix en molts dels casos, i on ser català, tampoc. Nosaltres respectem, no des del paternalisme, la identitat del nouvingut, però volem obrir la porta a un sentiment de pertinença que pugui servir de porta d’entrada a la població immigrada, a una col•lectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. I la ciutat és el primer pas. El fet que algú arribi a Terrassa i no a una altra ciutat, no el farà millor, però el farà diferent. És aquí on la ciutat, on els referents locals, on la “marca Terrassa” ha de jugar un paper important. És on la ciutat ha de ser capaç d’esdevenir també un vehicle útil per a la integració col•lectiva i per a la potenciació del benestar i de la qualitat de vida. I la nació catalana ha de ser el punt de trobada del conjunt de la ciutadania, siguin quins siguin el seu origen i la seva llengua.

Dijous l’assemblea local d’Esquerra va donar llum verda a l’acord programàtic que el Partit
Socialista, ICV-EUA i Esquerra Republicana de Catalunya havíem treballat durant els últims dies.
Un acord que ens ha de dur en els propers dies a un govern d’esquerres i catalanista. Esquerra hi contribuirà amb noblesa, il•lusió i capacitat de treball, com no podia ser d’altra manera d’un partit que és defineix nacionalment català i socialment d’esquerres. I això és el que som. No som més catalans que d’esquerres. No som més d’esquerres que catalans. Som el catalanisme d’esquerres.
Moltes són les vegades que sentim que això de les dretes i esquerres no existeixen. Els hi diré la veritat i que ningú és molesti. Moltes vegades, sentint algunes coses, a mi també m’ho sembla.
Quan això passa, no els hi càpiga cap dubte, és culpa nostra, és culpa únicament de les esquerres.
Avui fem confiança al candidat socialista Sr. Pere Navarro. No és una confiança cega. És una aposta clara per fer de Terrassa una ciutat més lliure, socialment més justa i solidària, i nacionalment catalana.