Des de la meva posició, evidentment subjectiva, penso que la gran manifestació nacional del 18 de febrer deslegitima l'Estatut de la Moncloa, el pacte Mas-Zapatero, el pacte PSOE-CiU, i enforteix la posició d'Esquerra a favor de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Deu ser legítim pensar així, ja que jo i molta gent d'Esquerra hi érem. Si més no, deu ser igual de legítim que pensar el que molts opinadors, presents i no presents a la manifestació, han pensat. També coincideixo, però, amb diverses opinions que adverteixen que s'ha de fer una lectura intel·ligent, amplia, de llarg recorregut i no exclusivament partidista de la manifestació del dia 18. Va ser una manifestació de PAÍS, no de partit. És evident. I nosaltres som país, no som el país, però en som un part, i una part important.  Tanmateix pensem... si era de país, on eren els dos principals partits d'aquest país? I és més. Què hauria dit la majoria de tertulians, creadors d'opinió, articulistes i editorials si aquesta manifestació hagués fracassat. Hauria estat una victòria de les polítiques del PP? Hauria estat un fracàs del país? O hauria estat un fracàs d'Esquerra? Crec que tots sabem quina hauria estat la resposta.