Isaac Albert i Agut

Terrassa és una ciutat que compta amb importants elements que la situen al capdamunt de la llista de ciutats importants i que li donen personalitat pròpia.

El conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere, una de les mostres del romànic més importants del país; el patrimoni modernista i industrial, amb la Masia Freixa i el MNaTec; el patrimoni natural, amb el Parc Natural de Sant Llorenç i la Mola; el patrimoni cultural, amb el Festival de Jazz, la Fira Modernista, les festes tradicionals, els castells; el patrimoni esportiu, amb els clubs d’hoquei de més rellevància

Així mateix, Terrassa és una ciutat universitària, tenint el segon campus urbà del país i especialitats universitàries d’alt valor afegit, com l’aeronàutica, les enginyeries industrials i tèxtils; amb un teixit associatiu potentíssim, que genera una ciutat dinàmica i viva; i amb presència a xarxes europees d’intercanvi d’experiències i de bones pràctiques, que ens donen presència i rellevància en l’àmbit europeu.

Sovint ens costa traslladar la importància de la nostra ciutat a la ciutadania i a la premsa. Ens costa comunicar que Terrassa és una de les ciutats més importants de Catalunya i, fins i tot, de l’Estat espanyol. Que és una ciutat catalana de més de 211.000 habitants, capdavantera en recerca mèdica i tèxtil; pionera en programes socials; líder en qualitat de vida. Ens costa donar a conèixer el nostre èxit en molts camps. I ens costa perquè no venem la nostra pròpia marca, la marca d’excel·lència de Terrassa, de ciutat gran desacomplexada i catalana, que és el que en definitiva ens fa diferents també a moltes altres ciutats. I ens costa perquè no hi creiem, perquè encara hi ha algú que pensa, amb una visió de curta volada, de vol gallinaci, que una retransmissió d’un partit de la selecció espanyola és una bona promoció per la ciutat. Ves per on ara estem a l’alçada de Fuentealbilla, tractem Terrassa com un poble de pràcticament 2.000 habitants.

Els èxits de Xavi Hernàndez, són èxits personals, èxits nascuts del treball, de la constància, d’una forma de fer i de ser que responen a totes les qualitats que la ciutat i el país, Catalunya, té i exporta.

I només es pot voler situar Terrassa al mapa a través d’una retransmissió de futbol creient que la ciutat és petita i cutre. Això només pot estar en la ment de gent que pensa en petit i en cutre, perquè, nosaltres, sabem que la ciutat, al mapa, ja hi és, des de fa temps. I ens avergonyeix aquest pensament provincià de voler ser qui no s’és i, a més, a la baixa.