La secció per la igualtat d'Esquerra de Terrassa ha publicat un article, que reprodueixo aquí sota.

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats, també. Malgrat que s’han assolit grans èxits en el camp dels drets de les dones, encara avui hem de fer front a múltiples situacions discriminatòries. Avui volem destacar l'escassa presència de les dones en els llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica. Exemples en podem trobar molts, entre ells que, de tots els càrrecs de presidència i direcció de PIMES, només el 6,5% són dones. En el món de la política, només hi ha un 12,6% d’alcaldesses i un 26,6% de conselleres. Aquestes dades només són una mostra d’una cultura patriarcal que continua dificultant o impedint l’accés de les dones als nivells de decisió o als nivells més alts de responsabilitat, de manera que les seves carreres professionals o polítiques queden estancades en les categories o els nivells organitzatius més baixos. Les dones professionals no només han d’afrontar el repte professional i cobrir les expectatives en aquest àmbit. Sinó que també es troben amb dificultats per manejar els tòpics apresos sobre la família, els diners, la felicitat, etc. En el seu dia a dia professional, es troben amb dificultats que impedeixen el desenvolupament harmònic de la seva carrera. El món laboral en general i, particularment, els llocs de direcció i responsabilitat de les empreses públiques i privades estan pensats des d’una visió masculina que no s’adapta a les necessitats i valors de les dones. I això explica que només el 3% de les dones de tota la Unió Europea ocupin alts càrrecs a les empreses. Volem posar en valor les característiques i capacitats específiques que tenim les dones com a líders. Per això, hem de donar pas a un nou model de lideratge, el lideratge femení. Aquest nou lideratge ha d’anar acompanyat d’un canvi en el context on s’exercita. Per això, cal transformar la visió masculina del món i establir un nou contracte social entre dones i homes, on es distribueixin els rols i les funcions socials.
Cal apostar per aquestes noves formes de dirigir, noves maneres de treballar, més pròpies de les dones i més basades en el consens i menys en la jerarquia. Un lideratge femení que posi a les persones en primer terme, amb capacitat de cooperació, de diàleg, responsable i amb una perspectiva a llarg termini. Destaquem especialment la capacitat dels feminismes de transformar la societat. En aquests moments de crisi social, econòmica i financera i, per tant, moments de canvi social, els feminismes poden esdevenir una eina fonamental per avançar cap a una societat més justa, democràtica i igualitària, on les dones puguem gaudir plenament dels nostres drets de ciutadania i participar de manera activa en tots els nivells de la societat. Una societat que no es pot permetre el luxe de perdre el talent femení, és a dir, aquelles dones amb estudis superiors que no treballen perquè estan inactives o aturades, o bé estan subocupades (dones amb estudis universitaris que ocupen un lloc de treball inferior a la seva qualificació). Aquesta situació afecta al 31,4% de les dones amb estudis superiors (universitaris i cicles formatius de grau superior), davant del 21,6% dels homes. La subocupació és avui el principal origen de la pèrdua de talent i afecta, sobretot, a les dones.
Ens trobem en el moment idoni per començar a donar valor real al fet de ser dona, per celebrar les nostres diferències i per assumir nous estils de lideratge basats en la cooperació i el consens. Les dones hem de saber veure aquestes noves oportunitats, de la mateixa manera que cal mostrar que s’obtindran millors resultats si tant els homes com les dones participem junts i compartim les perspectives i valors.