Catalunya, com qualsevol altre país, té una realitat territorial pròpia. És a dir, la geografia, la tradició, les variants dialectals... conformen unes divisions territorials que no tenen res a veure amb les diputacions, imposades l’any 1833, per a centralitzar el territori estatal i homogeneïtzar-lo. Si parlem de construcció nacional, de llei electoral, d’acostar l’administració al ciutadà, de simplificació administrativa; si parlem de superar la desafecció política, estem parlant, encara que algú vulgui treure-li transcendència, de la Llei de Vegueries, de la divisió territorial del país.

Dir que tenim temes més important sobre la taula, és una actitud demagògica que no aporta cap argument a un debat històric, de present i de futur que ens ha d’ajudar a millorar la organització dels serveis territorials, a planificar i executar millor els projectes de futur, i a cohesionar i dinamitzar molt més el territori.

La distribució territorial en vegueries és un pas important per a millorar el país. Les vegueries han de substituir les diputacions, i han de donar respostes més acurades a les necessitats de la ciutadania perquè representen millor els espais on estan implantades. D’aquesta manera, la distribució administrativa respondrà a la realitat i a les necessitats, no a la fiscalitat.

El primer pas és substituir les diputacions existents. Des de la seva constitució, els consells de vegueries assumiran la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions. Així doncs, en contra del que es vol fer creure, no suposarà un increment d’administracions, sinó una substitució i, amb criteris de racionalització, una millor distribució territorial.

És evident que les necessitats reals de la població de Sant Pere de Torelló, per posar un exemple, no són exactament les mateixes que les de Terrassa. En això, hi estarem tots d’acord, oi? Doncs perquè ha de ser un òrgan allunyat del territori el que doni una resposta?

Les vegueries són una aposta pel territori, per la catalanitat, per la construcció d’una administració que planifiqui infraestructures, serveis i actuacions des del territori i no des dels despatxos a la capital.

I aquesta divisió també és un pas endavant per resoldre un dels temes que més polseguera ha aixecat darrerament: la desafecció política i la desvinculació de la ciutadania de les administracions. La llei electoral, que s’ha de discutir en breu al Parlament de Catalunya, és un dels mecanismes que ha de facilitar que la ciutadania se senti reconeguda en les administracions i que vegi més propera la política. Tots els experts estan d’acord en què la llei electoral ha de crear noves circumscripcions electorals, que coincideixen amb la distribució per vegueries.

Així, les vegueries són una actualització necessària i imprescindible de l’administració territorial no només per resoldre els problemes de la gent, sinó també per fer-ho a la manera catalana.