Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

Unnim, que fa la força...

Unnim, que fa la força...

Ja fa uns mesos que Terrassa va perdre alguna cosa més que el nom amb la fusió de Caixa Terrassa. Disposar d’una entitat financera “local” no només et dóna prestigi, sinó que et situa en el mapa, et fa influent i facilita que el teu territori tingui més capacitat de generar riquesa. Si aquesta entitat “local” és una caixa i no un banc, segurament perds influència industrial però guanyes recursos mitjançant l’obra social. Quan Caixa Terrassa és va fusionar amb Caixa Sabadell i Caixa Manlleu i va néixer Unnim, vam perdre un signe d’identitat local, però vam guanyar una mica, molt mica, de musculatura financera, nosaltres Terrassa, i Catalunya.
Ara però, el problema s’accentua. Sota el paraigües dels acords de Basilea III (acords reguladors bancaris dels principals països per augmentar les reserves i la seguretat del sistema financer internacional), Espanya te l’excusa perfecte per acabar amb el Model Català de Caixes. De la mateixa manera que era important per Terrassa tenir una caixa, per Catalunya disposar d’un sistema financer “propi” suposa tenir poder econòmic i poder de decisió. Perdre el sector financer vol dir perdre prestigi, perdre capacitat de generar riquesa, ser menys decisius, menys competitius i menys influents com a país. I no parlo només de llocs de treball, de l’obra social, de tenir un serveis centrals o un edifici més o menys emblemàtic a la nostra ciutat, que també; parlo de poder prendre decisions que afectin el dia a dia del país, d’aprovar crèdits, de decidir operacions d’inversió, d’avalar empreses, projectes i sobretot establir estratègies sobre empreses participades que afectin el nostre teixit productiu. No és el mateix operar des de Terrassa, Barcelona o Girona, que fer-ho des de Madrid. En definitiva, perdre el sistema financer propi, vol dir ser menys país, i això ja interessa a uns quants. Aquest és el problema.
Segurament les culpes són compartides i transversals. Ja siguin del Govern com dels equips directius. La prudència també ens ha fet traïdors i per por o desconeixement, no hem sabut aturar la festa d’algunes entitats, menys de les que sembla. Però ara, el que fa el Banc d'Espanya és aprofitar tot això per obligar a totes les caixes a convertir-se en bancs i centralitzar així el model, eliminant tota capacitat de decisió financera de Catalunya amb aquest desarrelament de les caixes. Per nosaltres, el Govern espanyol no nacionalitzarà les caixes, les desnacionalitza i/o les privatitza perquè les obliga a convertir-se en bancs, perdent així, el país, la gran majoria de centres de decisió econòmica.
Segurament, ara cal una altra reestructuració de manera realista, només de les caixes que ho necessitin, respectant estrictament l’arrelament territorial i les competències autonòmiques i exigint un mínim coeficient de crèdit i recursos per destinar a l'obra social.
Catalunya va saber crear fa molts anys un sistema financer propi. Aquest model, centrat en les caixes, va servir per construir un país pròsper i capdavanter. Segurament aquest model ja fa anys que és història, i per culpa d’uns i altres ja no existeix tal com era. Ara el que està en joc és la vertebració del territori i mantenir un poder econòmic que ens doni musculatura com a país. Això és el que esta en joc, el país.



comenta


perfil



Isaac Albert i Agut
...Em dic Isaac Albert i soc nascut el 6 de febrer de 1969 a Terrassa, on hi resideixo actualment. Hi visc amb la Mònica, amb qui comparteixo la vida amb les seves il•lusions, alegries, els seus problemes i la omnipresent hipoteca; i amb el Ponç i el Grau, amb qui comparteixo l’esperança de que puguin gaudir un dia d’un país socialment més just i nacionalment més lliure.
Tot el perfil

darreres entrades



Publicacions



Multimèdia



Enllaços



contacte contacte



arxiu