Vull sumar-me a les mostres de suport que l’Alicia Gàmez, alliberada ahir del seu segrest a Mauritània, ha rebut al llarg del dia.
No podem celebrar que tots hagin estat alliberats i, per tant, estar contents, però sí que és important veure que poc a poc anem avançant cap a la resolució d’aquest cas, que ens ha fet patir a tots.
A Terrassa hi ha moltes persones que treballen en cooperació, igual que arreu de Catalunya. Em vull sumar a la seva alegria d’ara, però també a la reclamació de l’alliberament dels companys Roque i Albert.
Benretornada a casa, Alicia. I que tinguis uns dies tranquils.