Arriba el 15 de setembre i, com cada any, s’acaben les vacances, de veritat. Tot i que la majoria de nosaltres ja hem començat a treballar des de fa dies, fins que els nens i nenes no comencen l’escola, sembla que siguin vacances, perquè no ha començat la rutina.
I com cada any, recomença el gran problema d’ordenar els horaris de tots plegats i intentar fer-ho tot i fer-ho bé. Al principi se’n va dir conciliació familiar; ara li diem conciliació dels temps laborals, familiars i personal. [+]

Fa uns dies, en el congrés de l’Associació Catalana de Sociologia, de l’Institut d’Estudis Catalans, es va arribar a la conclusió que l’estat d’ànim que defineix els catalans i les catalanes és la perplexitat.
Defineixen aquesta perplexitat com la incapacitat de saber respondre als canvis que s’han succeït i que encara s’estan vivint al seu entorn: la pèrdua de pes específic en l’economia espanyola, la crisi econòmica, la poca confiança en les expectatives de futur, la sensació d’incomprensió de la situació política…
Tots aquests elements, barrejats, han donat peu als sociòlegs de l’IEC per a dir que estem perplexos. [+]

Amb més ganes i amb més il·lusió. Ens espera una tardor complicada. A la ciutat, debat i negociació del pressupost 2009. Un pressupost complicat, ajustat i amb poques alegries. Treballarem fort i ens en sortirem. No som una gestoria, com moltes vegades algú voldria; som un Ajuntament i des d’Esquerra marcarem perfil i línia política. Acostumats a gestionar èpoques de bonança no sé com uns quants, en aquest Ajuntament, aprendran a gestionar aquests nous temps, però és ara, més que mai, quan la política ha de fer la seva feina i marcar prioritats per ser més eficients i més eficaços. [+]