Catalunya, com qualsevol altre país, té una realitat territorial pròpia. És a dir, la geografia, la tradició, les variants dialectals... conformen unes divisions territorials que no tenen res a veure amb les diputacions, imposades l’any 1833, per a centralitzar el territori estatal i homogeneïtzar-lo. Si parlem de construcció nacional, de llei electoral, d’acostar l’administració al ciutadà, de simplificació administrativa; si parlem de superar la desafecció política, estem parlant, encara que algú vulgui treure-li transcendència, de la Llei de Vegueries, de la divisió territorial del país.
[+]