Catalunya, com qualsevol altre país, té una realitat territorial pròpia. És a dir, la geografia, la tradició, les variants dialectals... conformen unes divisions territorials que no tenen res a veure amb les diputacions, imposades l’any 1833, per a centralitzar el territori estatal i homogeneïtzar-lo. Si parlem de construcció nacional, de llei electoral, d’acostar l’administració al ciutadà, de simplificació administrativa; si parlem de superar la desafecció política, estem parlant, encara que algú vulgui treure-li transcendència, de la Llei de Vegueries, de la divisió territorial del país. [+]

El Ple d’ahir va ser un Ple dens. Es van plantejar dos debats importants de ciutat: ciutadania i joventut.
Primer vam aprovar, per unanimitat, el Pla Estratègic de Ciutadania que presentàvem des de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils. Un Pla que també vull explicar-vos des d’aquí, però això ho faré d’aquí a uns dies.

Avui vull parlar de joventut. Cadascú de nosaltres té una idea diferent de quin ha de ser el paper dels joves en la nostra societat. [+]

Des del Servei de Ciutadania i Drets Civils, conjuntament amb el Consorci de Normalització Lingüística i amb l'Escola d'Adults de Terrassa hem posat en marxa els cursos SISA de català per a persones nouvingudes. Els cursos SISA són Sessions Inicials de Suport a l’Autoaprenentatge, que permeten que les persones que acaben d'arribar a la nostra ciutat puguin fer una primera aproximació al català.
Aquest és el tercer curs d'aquestes característiques que tenim a la ciutat. [+]

[+]

Les ciutats són, segurament, la creació més complexa de la humanitat, mai completades, mai definitives. En molts aspectes són com els éssers vius: neixen, creixen i s’han d’especialitzar i adaptar-se a l’entorn per no desaparèixer prematurament. Les ciutats contenen tant l’ordre com el caos. Són el passat, el present i sobretot el futur.
I és aquí on Terrassa s’ha de decidir. En primer lloc, ha de decidir quin és el seu entorn i, després, quin paper vol tenir-hi. [+]