Ignasi Llorente

Alguns de vosaltres m’heu preguntat per quin motiu el meu bloc sempre ha dut el nom del nas de Tycho Brahe. Crec que aquest, que és la meva darrera editorial com a responsable de l’Esquerra Nacional, és un bon moment per explicar-ho. Tycho Brahe és el darrer dels grans astrònoms anteriors a l’era del telescopi. Malgrat això, va ser capaç d’implantar l’observació metòdica i rigorosa del cosmos creant el concepte mateix d’observatori modern, i va defensar la necessitat de refer des de zero tots els càlculs que s’usaven aleshores.

Continuar llegint

Cal felicitar Manel Fuentes per la rapidesa en les seves disculpes després de l'entrevista telefònica d'ahir a Vicenç Navarro. No és senzill per un periodista reconèixer un error en antena, i menys quan s'està sota l'escrutini d'uns índexs d'audiència als que donem una importància excessiva. Tothom té dret a equivocar-se o senzillament a tenir dies millors i pitjors. Fuentes, en l'editorial d'aquest matí ha reconegut que es va equivocar en les formes, però crec que també en el fons.

Continuar llegint

L’atzar ha volgut que la mort d’Heribert Barrera es produís la mateixa setmana que les Corts espanyoles debaten una reforma constitucional que, com el mateix procés d’aprovació de la carta magna espanyola, té molt poc de democràtic. L’any 1978, Barrera, des de l’escó al Congrés dels Diputats obtingut gràcies a un pacte amb el Partit del Treball, ja que les sigles d’ERC encara no havien estat legalitzades, va denunciar el text pel blindatge que feia de la monarquia, per afirmar que la única nació era l’espanyola, per no incloure el dret a l’autodeterminació i per situar el castellà en una posició de supremacia.

Continuar llegint

Gràcies Moody’s. Gràcies Standard & Poor’s i gràcies Lehman Brother’s. Gràcies també a tots els experts i membres del Fons Monetari Internacional i de la resta d’agències, organismes i institucions que durant anys vàreu afi rmar que no existia cap bombolla immobiliària ni fi nancera. Gràcies a totes les entitats fi nanceres que vàreu contribuir a generar una falsa sensació de seguretat al voltant d’un model econòmic basat en el totxo.

Continuar llegint

Aviat farà vint anys que Esquerra va ser capaç d’omplir el Parc de la Ciutadella de Barcelona de milers de persones que reclamaven que Catalunya disposés del concert econòmic. Ha plogut molt des d’aleshores, i les adhesions a l’objectiu de posar fi a l’espoli fi scal que patim els ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans no ha deixat de créixer. Fins i tot algun dels partits que titllaven la proposta d’utòpica han corregit les seves posicions i ara es mostren favorables a crear una comissió parlamentària per estudiar-ne la viabilitat.

Continuar llegint

Demà es constitueixen la majoria de consistoris locals dels Països Catalans, però, com sempre, hi haurà excepcions per motius diversos. Potser la més sonada serà la de l'ajuntament de Barcelona. CiU fa tres dècades que esperava poder rellevar el PSC al capdavant d'aquesta institució, però haurà d'esperar uns dies més. Parlo de relleu, i no pas de canvi, per què no crec que hi hagi grans diferències entre el model de ciutat de Xavier Trias respecte el model, que tothom considera esgotat, de Jordi Hereu.

Continuar llegint

Em deia un bon amic, entés en futbol, que quan en un equip es parla més de possibles fitxatges, noms d’entrenadors o de problemes al sí de la junta directiva, és que alguna cosa no rutlla al terreny de joc. Podríem traslladar la tesi a la política i comprovar que si les notícies que origina un partit són les vicissituds internes, les escissions o la composició de les llistes en lloc de les propostes o el projecte polític és símptoma que quelcom no s’està fent correctament.

Continuar llegint

El 6 d'abril de 1990 el Barça guanyava el Real Madrid de Hierro, Húgo Sánchez, Schuster i Butragueño en la final de la Copa del Rei a Mestalla, tal i com desitjo que passi aquesta temporada. S'ha d'admetre que aquell Real Madrid era un molt bon equip, i es passejava per la lliga espanyola sense rival. El Barça en canvi, era encara un banc de proves d'un controvertit entrenador, Johan Cruyff. Les portades dels diaris esportius del dia abans tenien clar que si el Barça perdia Cruyff seria rellevat de la banqueta.

Continuar llegint

Llegia amb atenció l'article que dimarts passat el dirigent de SI Hèctor López Bofill publicava en aquest diari, on defensava la desaparició de l'eix dreta-esquerra de la política catalana arremetent contra Esquerra. De fet, aquest vaticini el podem llegir dia sí dia també a qualsevol dels mateixos diaris europeus que fa tot just un parell d'anys anunciaven la fi del capitalisme. I és que els pronòstics, en política, duren menys que les travesses del futbol.

Continuar llegint

Segurament aquesta és una de les campanyes més difícils que hem hagut d'afrontar durant els darrers anys. Les enquestes i part de l'opinió publicada alerten dia sí i dia també dels “perills” de tornar a donar-nos la força suficient per poder marcar l'agenda política com ja vàrem fer el 2003 i el 2006. Molta de la bona gent d'aquest país que va fer-nos confiança en els any anteriors ha hagut de suportar un verdader xàfec mediàtic responsabilitzant-nos de tots els mals de la nació.

Continuar llegint