Bloc de Josep Huguet

Bloc de Josep Huguet http://blocs.esquerra.cat/huguet/ Bloc de Josep Huguet Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca <![CDATA["La banca es comporta de manera irresponsable" (entrevista a El Triangle, 15/03/10)]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-banca-es-comporta-de-manera-irresponsable-entrevista-a-el-triangle-150310 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-banca-es-comporta-de-manera-irresponsable-entrevista-a-el-triangle-150310 Wed, 17 Mar 2010 14:17:05 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-banca-es-comporta-de-manera-irresponsable-entrevista-a-el-triangle-150310
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/_la_banca_es_comporta_de_manera_irresponsable_11496.php

Francesc Ràfols

"Síria és el darrer país on ha viatjat encapçalant una delegació d’empresaris catalans. Es van obrint nous mercats de mica en mica per a les empreses catalanes?
Se’n van obrint, però els empresaris haurien de fer un esforç superior per apostar per anar a fora. Aquesta crisi ens ha de fer adonar que el mercat espanyol està en via d’extinció. És un mercat petit, fins i tot ridícul. Tampoc no es creixerà en els anys que vénen. El que sabem fer aquí, tant en béns com en serveis, està ben valorat en molts llocs i hem d’agafar la maleta i sortir a vendre. De primer moment no s’hi entra. Obrir un mercat no és fàcil; però, un cop ho has fet, s’obren noves perspectives. Hi ha sectors industrials que Déu n’hi do com estan d’internacionalitzats; però, quan anem a la perifèria del que es podria considerar indústria, ho estem molt poc. Per exemple: l’àmbit de gestió de ciutats on intervindrien la construcció, l’arquitectura, la distribució d’aigües, la gestió de residus, el transport públic, la construcció hospitalària... De tot això, en tenim un munt d’empreses i molt poques han sortit fora. I precisament és el terreny on aquests països emergents, la majoria menys Europa i els Estats Units, tenen més necessitats. Saben produir, tenen bons tècnics, ens han pres part de les indústries; però, en canvi, no tenen el know how ni empreses preparades. Tenen molt per créixer perquè està tot per fer. Ara, has d’anar als llocs, has d’anar als mercats, als concursos públics..., s’ha de picar pedra; però, quan s’hi entra, l’expansió és brutal. El viatge a Síria i a Egipte forma part d’aquestes prioritats. El que hi ha a vendre són sobretot indústries de serveis: el turisme està molt poc internacionalitzat i són llocs on està emergint. Hi hem anat amb una desena d’empreses de gestió de ciutats, hotelers, nutrició i agroalimentació... que s’han entrevistat amb un seguit d’autoritats vinculades amb aquests sectors.

Ja ha passat el pitjor de la crisi per a les empreses i la classe treballadora catalana?
Depèn del sector. Mentiria si digués que ha passat per a tothom. En l’exportació, sí; excepte els subministradors de la indústria de l’automoció radicada aquí, que encara poden tenir alguns ensurts. Hi ha un tercer sector que depèn de la banca. Són empreses viables, que tenen comandes, i que tenen el problema amb la banca, que té un comportament irresponsable en aquests moments. Ja fa mesos que dura. Es nega a trasplantar els falsos actius que tenen, inflant resultats i valorant uns actius que ja no són tals. L’Estat aquí no ho ha fet bé; cal un cop de puny sobre la taula. Aquells diners que va donar no han servit per a res.

Autoritzar polígons industrials no correspon al seu departament, és una qüestió urbanística, però ha estat encertada aquesta política que cada municipi tingui la seva zona industrial i el resultat és que el país és farcit de polígons mig buits?
Amb els polígons industrials ara passa el mateix que amb els parcs tecnològics. Ara tothom vol tenir un parc tecnològic. Això és un error, és política de campanar, localista, que ha portat a tenir una degradació de l’oferta. No tothom pot dir que té un parc tecnològic, només en els casos en què va vinculat a un centre tecnològic on es fa una recerca de referència.

Què ha canviat en el Govern tripartit la política que s’ha fet per al desenvolupament del teixit industrial català respecte a l’etapa anterior.
Ha canviat que hi ha més política tecnològica. El 2004 ens vam trobar una política de recerca raonable. Abans no s’havia fet res, però Mas-Colell va marcar unes bases que ens han portat uns certs èxits. En canvi, no podem dir el mateix de l’àrea tecnològica. Catalunya tenia, quan vam arribar al Govern, sis centres tecnològics, tots homologats per l’Estat i tots d’iniciativa privada. Al País Basc i al País Valencià, tots eren d’iniciativa pública. Als anys vuitanta Pujol va fa bé d’anar a buscar empreses japoneses i multinacionals, però als anys noranta es van adormir. Era un moment en què calia fer un transvasament de l’empresa autòctona vers la multinacional amb un valor afegit. Calia que aquestes plantes que teníem a Catalunya s’impliquessin a fer recerca i desenvolupament. Quan ha arribat l’època de vaques magres, les fàbriques estaven en risc, i algunes han tancat. Perquè, si només produïes i acoblaves, quin valor tenia això? Ha aparegut qui ho feia més barat i se n’han anat. Si hi hagués hagut una política d’arrelament, incentivant que hi hagués R+D+I, hauríem preservat més el teixit. És un error del passat que hem mirat de combatre abans de la crisi."
]]> <![CDATA["El Parlament aprova una Llei de consultes que impulsa el dret a decidir", Esquerra Nacional (núm.172)]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/el-parlament-aprova-una-llei-de-consultes-que-impulsa-el-dret-a-decidir-esquerra-nacional- http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/el-parlament-aprova-una-llei-de-consultes-que-impulsa-el-dret-a-decidir-esquerra-nacional- Wed, 17 Mar 2010 13:25:30 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/el-parlament-aprova-una-llei-de-consultes-que-impulsa-el-dret-a-decidir-esquerra-nacional- http://blocs.esquerra.cat/imatges/esquerra-nacional-portada-172-jpg "El Parlament aprova una Llei de consultes que impulsa el dret a decidir" és el títol del número 172 de l'Esquerra Nacional, que se centra en aquest tema, a més d'en el debat al Parlament sobre les corrides de toros i el maltractament d'animals, les noves eines comunicatives d'Esquerra i les conseqüències de la nevada del 8 de març, en un article de Joan Puigcercós, que assegura que queda en evidència el cul-de-sac de la política energètica. La publicació també recull una entrevista a Marcelo Otamendi, exdirector d'Egunkaria i director de Berria ("Van tancar Egunkaria, però ara fem Berria, també en euskera i més modern i millor"), mentre que el Dossier tracta sobre el Pla Nacional de Joventut de Catalunya.
http://www.esquerra.cat/esquerra-nacional
]]> <![CDATA[Catalunya, regió amb millors perspectives del sud d'Europa, segons el Financial Times]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/catalunya-regio-amb-millors-perspectives-del-sud-deuropa-segons-el-financial-times http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/catalunya-regio-amb-millors-perspectives-del-sud-deuropa-segons-el-financial-times Wed, 17 Mar 2010 09:11:08 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/catalunya-regio-amb-millors-perspectives-del-sud-deuropa-segons-el-financial-times Catalunya ocupa el primer lloc als premis European Regions and Cities of the Future, davant de la comunitat de Madrid i de regions com les de Lisboa, la Llombardia o el Piemont, segons un rànquing del Financial Times. Aquest rànquing es basa en les valoracions de l’fDi Markets, la publicació especialitzada en inversió estrangera d'aquest diari.

ACC1Ó, del departament d'Innovació, Universitats i Empresa, va recollir ahir el guardó a Cannes (França), un reconeixement de les regions europees amb millors perspectives econòmiques de cara al futur i que analitza característiques com la qualitat de vida, el clima pro-empresarial i les estratègies de captació d’inversió.

Aquest és el primer cop que Catalunya participa en aquest estudi, i ocupa també bones posicions en les altres categories en què es divideixen els premis. D’aquesta manera, en el rànquing global de les 25 millors regions europees del futur Catalunya ocupa l’11ª posició per davant de Baden-Württemberg, Västsverige i Brussels Capital Region. Catalunya és l’única regió espanyola situada entre les 25 primeres.

En aquesta edició, que engloba el període 2010-2011, hi han participat 233 ciutats europees i 142 regions del continent. Enguany l’fDi ha revisat la metodologia dels guardons per incloure 75 indicadors de la capacitat d’atracció d’inversions i potencial de desenvolupament econòmic. La primera edició del certamen va tenir lloc al període 2004-2005.

]]> <![CDATA[Missió a Egipte: acord per impulsar l'emprenedoria i la formació innovadora]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/missio-a-egipte-acord-per-impulsar-lemprenedoria-i-la-formacio-innovadora http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/missio-a-egipte-acord-per-impulsar-lemprenedoria-i-la-formacio-innovadora Tue, 16 Mar 2010 13:10:18 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/missio-a-egipte-acord-per-impulsar-lemprenedoria-i-la-formacio-innovadora http://blocs.esquerra.cat/imatges/100316huguetimsa001.jpg La missió institucional a Egipte (i a Síria a partir de demà) que estic realitzant amb membres d'ACC1Ó, representants empresarials catalans i el rector de la Universitat de Lleida com a representant del Consell Interuniversitari de Catalunya, està donant els seus fruits.
Avui hem aconseguit tancar una acord amb el ministeri d'Indústria del Govern egipci i la universitat Modern October Sciences & Arts University per promoure, utilitzant el know how català, un programa per impulsar l'emprenedoria i formar empresaris egipcis en temes d'innovació no tecnològica. També hem acordat amb el ministeri d'Indústria buscar línies de col·laboració amb el centre tecnològic de la Pell d'Igualada i prmoure accions conjuntes per innovar en el sector artesanal.
A més, ahir en una reunió, la directora del Banc Europeu d'Inversions del Caire, Jane Macpherson, va demanar a les empreses catalanes que es presintin a projectes d'infraestructures a Egipte i Síria, sobretot del sector dels serveis. Com ja he dit en repetides ocasions, Catalunya és bona en aquest àmbit, en la gestió urbana, arquitectura, enginyeria, medi ambient, residus, construcció, turisme... Tenim know how per oferir, només ens falta creure en el nostre potencial i agafar la maleta per anar a vendre'ns pel món.
Mentrestant, les empreses que participen en la missió també estan tancant contractes i iniciant projectes per tenir presència a Egipte.]]> <![CDATA["Un referent en política de pimes" (El Punt, 13/03/10)]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/un-referent-en-politica-de-pimes-el-punt-130310 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/un-referent-en-politica-de-pimes-el-punt-130310 Mon, 15 Mar 2010 11:57:10 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/un-referent-en-politica-de-pimes-el-punt-130310 Us adjunto l'article "Un referent en política de pimes" que ha publicat El Punt (13/03/10). En ell, explico que el Comitè de les Regions d'Europa ha premiat el Govern de Catalunya pel seu projecte estratègic per desenvolupar polítiques de suport a les pimes:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/146624-un-referent-en-politica-de-pimes.html

"He tingut l'honor i l'orgull de recollir a Brussel·les, com a representant del govern català, el premi European Entrepreneurial Region Award (EER), impulsat pel Comitè de les Regions. Amb aquest guardó, el primer que s'atorga, l'ens europeu reconeix Catalunya com a regió amb un millor projecte estratègic per desenvolupar polítiques de suport a les micro, petites i mitjanes empreses (pimes).
El jurat, internacional, va avaluar la credibilitat del projecte, la visió de futur i el compromís polític de 35 candidatures, com les de Baden Württemberg, Llombardia, Flandes, Madrid o Emilia Romagna. Catalunya, doncs, ha passat al davant de regions europees amb una important tradició industrial i econòmica. És més, és l'única regió premiada de les 20 primeres regions europees amb un nombre més elevat d'empreses, convertint-se així en un referent en aquest àmbit. Concretament, la UE ha distingit la visió estratègica de futur del Pla d'Implementació de l'Small Business Act 2010-2013 i avala la trajectòria realitzada en el desenvolupament i aplicació d'aquesta iniciativa europea en què Catalunya és pionera, tal i com ja va reconèixer la mateixa comissió l'any passat. Amb l'Small Business Act es preveu donar una resposta política alineada amb Europa i adequada a la realitat empresarial de Catalunya, coherent alhora amb els objectius generals del país.
Hem guanyat aquest premi perquè fem polítiques integrals per a les pimes, que comencen a l'escola, continuen amb el suport a nous emprenedors i segueixen amb polítiques facilitadores per a les empreses existents, simplificant tràmits administratius i amb mesures d'innovació. Europa ha premiat Catalunya pel projecte de present i de futur basat en la creativitat, la innovació i la internacionalització, i ha reconegut la nostra capacitat de diàleg i consens amb els agents econòmics per tirar endavant aquestes polítiques.
Aquest premi és un al•licient per continuar treballant els propers tres anys i un missatge d'optimisme. Mentre la imatge econòmica d'Espanya està en hores baixes, Catalunya és reconeguda pels estaments europeus. Brussel•les ha dit a Catalunya que les polítiques empresarials són correctes, malgrat la crisi, i que faran superar-la abans i millor.
El guardó ens permetrà millorar la projecció internacional, ens obrirà portes a projectes competitius, ens farà més atractius per captar inversions, fomentarà l'esperit emprenedor i contribuirà a crear noves empreses i una major i millor ocupació. En aquest context, Catalunya sortirà reforçada de la crisi i serà capaç de continuar millorant la prosperitat i el benestar de la societat, en un context globalitzat si aconsegueix l'objectiu fonamental de fer que les pimes –element nuclear del nostre teixit productiu– liderin el procés de recuperació i assumeixin el rol que els pertoca d'acord amb el seu pes en l'economia.
Des del govern català, i concretament des del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, treballem per garantir que Catalunya sigui capaç de transformar la seva economia industrial i de serveis tradicional en una altra basada en el coneixement i en la producció de béns i serveis de valor afegit i, alhora, utilitzar la recerca i la innovació per donar resposta als reptes socials i ambientals.
Així, és clara i ferma l'aposta del govern per un país que mantingui la seva condició de motor empresarial d'Europa i per esdevenir una economia més forta, més competitiva, més internacionalitzada, més innovadora, amb una ocupació de qualitat, més eficient i respectuosa amb el medi ambient i més cohesionada socialment."]]> <![CDATA[Buscant oportunitats de negoci per a Catalunya]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/buscant-oportnitats-de-negoci-per-a-catalunya http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/buscant-oportnitats-de-negoci-per-a-catalunya Mon, 15 Mar 2010 11:54:24 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/buscant-oportnitats-de-negoci-per-a-catalunya Aquesta setmana estic de missió empresarial a Egipte i Síria per enfortir relacions comercials i amb universitats i per buscar oportunitats de negoci per a Catalunya. Estic acompanyat pel director executiu d’ACC1Ó, Jordi Serret, i el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, a més de representants de vuit empreses catalanes. Amb ells, em reuniré amb set ministres –de les àrees de turisme, educació superior, transports, informació, administració local o desenvolupament urbà-, dos rectors i els màxims responsables dels organismes comercials i d’inversions de la zona. El Caire i Damasc són dues ciutats en constant creixement i amb importants plans d’inversió en serveis i infraestructures, cosa que planteja interessants possibilitats de negoci per a Catalunya, que és un referent en aquest àmbit, sobretot en aquest moment de crisi.]]> <![CDATA[Més sobre les conseqüències de la nevada]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/mes-sobre-les-consequencies-de-la-nevada http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/mes-sobre-les-consequencies-de-la-nevada Sat, 13 Mar 2010 23:10:24 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/mes-sobre-les-consequencies-de-la-nevada <![CDATA[Sobre les conseqüències de la nevada]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/sobre-les-consequencies-de-la-nevada http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/sobre-les-consequencies-de-la-nevada Fri, 12 Mar 2010 16:44:09 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/sobre-les-consequencies-de-la-nevada Crec que hem de tenir en compte tres fets per entendre la situació derivada de la nevada de dilluns.

1. Davant d’un fenomen excepcional, es donen situacions complicades inevitables. Ho hem vist no fa gaire a l’Aquitània, amb lamentables pèrdues per a l’agricultura i el turisme, i al llarg de l’hivern, a tot Europa, amb períodes de pluges que han produït autèntics desastres. No podem oblidar que hi ha una part inevitable en les conseqüències dels fenòmens naturals; l’home no pot fer res davant de la força del temps. No ho podem deixar de banda.

2. Ara bé, sempre podem millorar, des del Govern, la comunicació amb els ciutadans, com ja ha reconegut algun altre dirigent, amb informació més detallada i continuada.

3. Per últim, les principals responsables d’aquestes situacions excepcionals que viuen sobretot a Girona són empreses que treballen en règim de monopoli en sectors de servei públic, com passa amb les energètiques.
Quant a les concessionàries d’autopistes, reconec que algunes es van comportar bé. En aquest cas, recordar que el problema de l’A7 s’origina a França, que no deixa entrar cotxes en moments així i que es formen cues fins a Tarragona. És un problema sistemàtic, al qual s’hauria d’enfrontar el ministeri d’Afers Exteriors del govern estatal. No és normal tampoc, i ho dic perquè ho vaig viure, que dilluns el trajecte Manresa-Barcelona per la C16 (Autema) fos de cinc hores. L’empresa concessionària havia de garantir la circulació. A diferència amb d’altres concessionàries que van estar tirant sal prèviament, a la C-16 vam quedar col·lapsats a primera hora del dilluns amb les primeres volves, i el més greu és que continuaven deixant passar els vehicles, pagant, això sí, quan la circulació estava col·lapsada. El Govern ha d’obrir expedient i sancionar la concessionària.
D’altra banda, crec que tampoc no podem obviar que la gent no fa gaire cas dels avisos meteorològics ni de protecció civil, cosa que és inevitable. El que no ho és és que una concessionària amb mitjans i que estava avisada no es passés la nit preparant la carretera perquè hi poguessin passar els vehicles.

Tornant a les elèctriques, el que no podem fer és desviar l’atenció a la MAT. El que ha passat a Girona no té res a veure amb la MAT. Sí amb la caiguda de torres elèctriques, una qüestió que s’haurà de revisar a fons. O les torres estan mal construïdes, per la qual cosa caldria una sanció forta per incompliment del manteniment o bé la normativa actual que regeix les característiques de les torres és massa light, i cal canviar-la per fer torres més sòlides, a prova de nevades.

Vaja, el problema de fons el tinc clar. Només cal recordar el culebrot de Fecsa, primer estatal, després privatitzada, més tard quan la volia comprar la catalana Gas Natural, que finalment va renunciar-hi, amb el boicot d’Aguirre i el seu ‘abans alemanya que catalana’... Hem arribat al final que ni alemanya ni catalana, sinó italiana, el pitjor estat europeu en la gestió i eficiència d’aquest tipus d’empreses. Els grans partits polítics espanyols i algun de català tenen a veure amb aquests problemes i no se’n poden rentar les mans.
]]> <![CDATA[Catalunya, la comunitat amb menys pes d'ocupació pública]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/catalunya-la-comunitat-amb-menys-pes-docupacio-publica http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/catalunya-la-comunitat-amb-menys-pes-docupacio-publica Thu, 11 Mar 2010 12:52:56 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/catalunya-la-comunitat-amb-menys-pes-docupacio-publica http://blocs.esquerra.cat/imatges/g020d265lh91.jpeg Catalunya és la comunitat autònoma amb menys pes d’ocupació pública, l’11% sobre el total d’ocupació, 4 punts per sota de la mitjana espanyola i menys de la meitat d’Extremadura, que supera el 25%, segons va publicar El Periódico (07/03/10), basant-se en dades del Ministeri de Política Territorial.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=693510

]]> <![CDATA["La distribució justa de la càrrega de la crisi", Guillem López Casasnovas (El Periódico, 02/03/10)]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-distribucio-justa-de-la-carrega-de-la-crisi-guillem-lopez-casasnovas-el-periodico http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-distribucio-justa-de-la-carrega-de-la-crisi-guillem-lopez-casasnovas-el-periodico Wed, 10 Mar 2010 17:21:26 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-distribucio-justa-de-la-carrega-de-la-crisi-guillem-lopez-casasnovas-el-periodico http://blocs.esquerra.cat/imatges/f007d010lh01.jpeg Us recomano la lectura de l'article del catedràtic d'conomia de la UPF Guillem López Casasnovas "La distribució justa de la càrrega de la crisi", publicada a El Periódico (02/03/10):

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=691839&idseccio_PK=1006

"Ja no hi ha dubtes, per si algú en tenia, que els temps que s’acosten seran difícils. Molt difícils. Això explica la meva insistència que, en el vel de la ignorància sobre qui guanyarà les pròximes eleccions, s’haurien de pactar avui els procediments per prendre demà, ràpidament, les decisions que ens ajudin a sortir de la crisi sense que les lluites polítiques ens portin a morir en l’intent. Pactar procediments és millor que pactar continguts, perquè aquests es visualitzen en excés –això fa que pactar-los sigui més complex–, sempre són parcials pel fet que es tracta de mesures concretes i el consens tendeix en tot cas a comuns denominadors molt mínims que són d’escassa incidència posterior. I mentre els partits no es convencin de la necessitat d’aquest tipus d’acords, convé molt i molt que sigui evident per a la ciutadania que les càrregues que el tractament de la crisi requereix es reparteixen amb justícia. En aquesta distribució, el sistema financer no pot sortir-ne incòlume pensant que tot serà com abans, com sempre. Aquest, en bona mesura, va causar la crisi. Per tant, ha de ser significativa la seva contribució, ètica i estètica, als sacrificis que s’imposen per a la seva catarsi.

TOT I que a Espanya, per al contribuent, els costos de la crisi financera han estat escassos, el panorama en l’àmbit internacional és demolidor. Molts dels factors que la van provocar continuen presents. ¿Que potser ha variat el sistema de retribució de gestors i propietaris de bancs per recuperar la lògica d’un negoci que es basa a convertir la confiança dels dipositants a curt termini en beneficis de crèdits i préstecs a llarg termini? No. ¿Continuen cobrant les agències de ràting, per la qualificació de la bondat dels títols financers, de les mateixes entitats que els emeten? Sí. ¿Ha millorat la transparència dels productes financers que es compren i venen al mercat? No. ¿S’ha limitat l’impacte de la banca transfronterera amb una més bona coordinació internacional? No. ¿Continuen existint entitats que pel seu volum difícilment poden fer fallida? Sí. ¿De quines normes macroprudencials noves ens hem dotat per evitar l’aparició de fenòmens similars als registrats amb la crisi? Dubtes.

Al contrari, la liquiditat global que s’ha atorgat a les entitats financeres ha estat si de cas massa laxa. El rescat els ha suposat pocs costos i escassos condicionaments. No és això al que ens tenen acostumats les intervencions sobre països per part d’organismes internacionals, o el que les mateixes entitats practiquen amb els seus clients. L’objectiu de tanta liquiditat, que pot arribar a posar en perill una altra vegada l’economia amb l’aparició de noves bombolles, era sanejar els actius tòxics, però també facilitar el crèdit. Als bancs els afavoreix que no sapiguem amb certesa si aquesta falta d’equilibri és perquè no hi ha demanda de crèdit solvent o perquè no hi ha oferta a tipus d’interès raonable. Una mica més de competència procedent de la banca internacional podria ajudar a identificar què causa què. Tot apunta que algunes entitats dediquen liquiditat a subscriure deute públic d’una manera una mica consorciada amb uns estats amb dèficits clamorosos. Pot ser comprensible, però no és sens dubte el que caldria desitjar.

El retorn a les bones pràctiques bancàries, si existeixen, s’hauria de visualitzar en més mesura. Alguns països ja afavoreixen que els directius que cobren plusos (recompenses per la seva gestió) excessius, sense que estiguin justificats, els tornin. Els beneficis a curt termini obtinguts amb més i més apalancaments no haurien de prevaldre. Altres mesures per redistribuir equitativament les càrregues són la recomanació del supervisor d’encoratjar més i millor les provisions necessàries, i si no se li fa cas, que es forci les entitats a sobredotar els fons de garantia de dipòsits o a explicitar en més gran mesura les pèrdues per sanejament d’actius, que en això sí que se l’ha d’atendre.

Per la seva part, el Govern hauria de revisar a fons els impostos que cobra de les entitats financeres, en especial l’aplicació de l’impost de societats, ja que tal com s’aplica a l’activitat empresarial en general, afavoreix l’endeutament respecte del seu autofinançament. Només falta per tant que la fiscalitat dificulti i no ajudi els processos de sanejament necessaris. En les entitats bancàries que tenen el seu negoci principalment en aquest país es podria esperar dels seus accionistes més cura en les pràctiques comptables, transparència i més tutela accionarial, ja que elles sí que poden fer fallida. Finalment, les caixes d’estalvis haurien de mirar menys cap a un altre costat a l’espera que amaini, no emparar-se en la política local i adquirir consciència que el FROB té data de caducitat.

I és que, si no se senyalitza correctament que també el sistema financer assumeix part de la quota que la crisi imposa, mesures aïllades que afectin baules socials més febles tindran, encara que siguin igualment necessàries, una justificació d’oposició argumental fàcil, a la qual alguns, a sobre, haurem de donar la raó."
Dibuix de Leonard Beard

]]>