http://blocs.esquerra.cat/huguet/ Bloc de Josep Huguet Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/recreacio-historica-a-avinyo http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/recreacio-historica-a-avinyo Mon, 14 May 2012 10:11:20 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/recreacio-historica-a-avinyo Tot el cúmul de circumstàncies expliquen que en la Guerra dels Matiners republicans federals i carlins lluitessin junts contra els isableins representants de l'alta burgesia i dels terratinents aristòcrates i el centralisme.
Doncs bé, sota aquest fons històric, el poble d'Avinyó ha sabut recrear una festa popular revitalitzant una fira multisectorial que s'estava esllanguint.
Aquestes recreacions quan es fan des del màxim rigor històric en els vestits, eines, armes, textos, cançons ... aconsegueixen motivar a totes les entitats del poble que s'hi aboquen afavorint així la creació d'un clima d'eufòria i empatia que, al marge de l'impacte econòmic directe, té un valor intangible incalculable per l'empenta i l'autoestima que dóna a tots els participants. Que en aquests moments que ens toca viure no és poca cosa.
http://tomba-que-gira.blogspot.com.es/2012/05/victoria-i-triomf-dels-matiners-avinyo.html
http://www.facebook.com/josephuguetbiosca
www.matiners.cat]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/les-plaques-continentals http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/les-plaques-continentals Sun, 13 May 2012 10:09:23 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/les-plaques-continentals
Olivé també va dir que sortiríem de la crisi alemanys o no en sortiríem. Amb això estic d’acord. Caldrà passar a la frugalitat i la senzillesa en les polítiques públiques i en els comportaments personals. Però crec, sincerament, que Olivé no va abordar un problema global del model productiu: la sostenibilitat. L’impacte sobre el planeta del creixement global i sobre el mercat i reserves de matèries primeres. Haurem de sortir de la crisi també danesos.

Políticament correcte, el professor no es va referir al conflicte amb Espanya fins al torn de preguntes. Una persona que no creu possible la independència, va afirmar que si no estàvem disposats a defensar-la creient-nos-la, la capa dominant a Espanya no s’asseuria a negociar un canvi de model territorial perquè prefereix sacrificar el motor econòmic de la península i, per tant, créixer menys a canvi de manar més. L’altra sentència, dita des de la fredor d’un acadèmic, també és significativa. El percentatge del mercat espanyol i exterior de les exportacions catalanes era d’un 85% i 15%, respectivament, fa pocs anys. Avui ja és del 55% i el 45%. En poc temps, el mercat espanyol serà irrellevant.

La conclusió de tot plegat és que Catalunya viatja en una placa continental en direcció oposada a la de la resta de la península i que les economies catalana i espanyola, de fet, ja estan divorciades. Ara només falta que a aquesta realitat infrastructural s’hi adeqüi la mentalitat i la superestructura política. No crec que aquest festeig permanent entre Mas i Alícia Sánchez-Camacho –batejat per Polònia com a Malícia–, pugui ajornar un final irreversible. Sobretot si cada dia ens toca pagar als catalans la nacionalització de la banca d’Esperanza Aguirre i Eduardo Zaplana. 

http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/les_plaques_continentals_30680.php]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-casta-castellana http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-casta-castellana Sat, 12 May 2012 19:25:57 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-casta-castellana
Un dia se'ns explica que liquidaran les agències de comerç exterior de les comunitats autònomes en benefici de les ambaixades que han demostrat reiteradament la seva incapacitat per ser eficients en temes d'internacionalització; oimés si es tracta de pimes. Un altre dia ens avisen que està a punt la privatització d'Aena en paquet i per tant utilitzant un vell recurs del centralisme que és blindar per la via privada el model radial d'infraestructures, en comptes de deixar que cada aeroport competís com una empresa lliure amb els altres.

I avui, nacionalitzen les pèrdues de Bankia amb els diners dels catalans –com a mínim el 20% del que costarà–. El banc procedent de les pitjors trajectòries en caixes d'estalvi de l'Estat: la valenciana al servei de la megalomania de Zaplana i Camps, amb operacions ruïnoses com ara Terra Mítica, la ciutat de les Arts, etc.; i la madrilenya, el braç armat financer de la senyora Esperanza Aguirre, la que va llançar el crit de guerra de salvació d'Iberia quan calia deixar-la caure. Té la seva gràcia que les caixes utilitzades pels governs del PP de València i Madrid per fer competència deslleial a Catalunya amb polítiques suïcides financerament siguin ara rescatades amb l'aportació dels catalans.

Sentia abans-d'ahir una conferència del professor Josep Olivé a la Cambra de Manresa. Com sempre políticament correcte i optimista sense fer cap menció del conflicte fiscal i econòmic amb Espanya. A l'hora del col·loqui, una pregunta va obtenir la resposta següent: el sector exportador català és el que està evitant que caiguem més avall. Si fa pocs anys el percentatge de mercat espanyol i exterior era del 85% i 15%, respectivament, avui és quasi del 55% i 45%. Les perspectives fan del mercat espanyol molt aviat un àmbit irrellevant per a l'economia catalana. I encara més, els interessos econòmics espanyols i catalans són progressivament divergents. Qui mana a Espanya prefereix créixer menys i continuar manant i això explicaria la tossuderia per fer AVE a Extremadura o corredors centrals en comptes d'apostar pel corredor mediterrani al qual el sentit comú dóna capacitat d'arrossegament del conjunt peninsular.

Davant d'aquesta evidència que ja és motiu de conversa en el cafè de tots els estaments socials de Catalunya, hom no comprèn, o sí, l'enorme esforç que està fent el govern de Catalunya per retardar el xoc de trens amb Madrid, mentre arrisca cada cop més que el front interior se li esberli socialment. Oimés si es dificulta la unitat social i política a Catalunya pel retorn de males pràctiques d'amiguisme i sectarisme.

Tant sacrifici dels febles deixa la gent atuïda i només un projecte de reconstrucció social i democràtica a l'entorn de la República Catalana pot evitar una deriva populista de dreta com de fet mostren les eleccions franceses i gregues, on Hollande i el qui sigui a Atenes governaran amb el retrovisor mirant cap a la ultradreta.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/538800.html]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/de-dret-a-labisme http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/de-dret-a-labisme Sun, 06 May 2012 20:37:01 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/de-dret-a-labisme
S’anuncia en un informe presentat a Brussel·les de la voluntat de liquidar les representacions comercials de les autonomies i recentralitzar les tasques a les ambaixades. Un cop més, passarem del cafè per a tothom al cafè per a ningú. Amb l'excusa de l'eficiència, es liquiden els serveis dels territoris més exportadors, com Euskadi, Catalunya, València o Andalusia. És un pas suïcida pel conjunt d'Espanya. I més quan es té constància de que les faraòniques ambaixades espanyoles viuen, en termes generals, ancorades en una diplomàcia del segle XIX. Molt lluny de l’única funció que dóna sentit a aquests tinglados en ple segle XXI: l’activitat econòmica. Les poques ambaixades que excel·leixen en aquest objectiu, ho fan al servei de grans grups empresarials; especialment dels oligopolis de serveis que aspiren a concessions. Mai es preocupen pel teixit de pimes, què dóna ocupació al 80% dels treballadors. Aquesta realitat es referma per l’actuació diària del Govern d’Espanya i de la monarquia, que bàsicament es mouen per aconseguir mercats per als grans grups. Veurem si les patronals de la petita i mitjana empresa catalana reaccionen davant el risc d’extinció d’un servei internacional com el d’ACC1Ó –abans Copca–. Saben que ha estat clau per a la seva obertura al món.

Segon botó. Quan escric l’article es parla d’una possible i immediata privatització dels organismes del transport AENA i AVE. El PP va frenar un tímid intent de singularitzar la privatització per cada infraestructura. Ara, la privatització en un sol paquet d’ambdós àmbits només significarà perpetuar en mans privades la condemna de les infraestructures catalanes rendibles per compensar els aeroports i trams d’AVE ruïnosos de la resta de l’Estat. Provocant així que, amb el control d’un mercat captiu de viatgers com el català, es propiciï més la decadència catalana, que al final serà l’espanyola. Però què importa: “Antes hundida, que desvertebrada”.

Tercer botó. Ara que ja s'ha culminat la fumigació del sistema de caixes perifèric imposant el mètode de la fusió pel qual dues ruïnes juntes han constituït una ruïna major. O una ruïna grossa s’ha menjat edificis petits, però solvents. Ara que ja hi ha un mapa recentralitzat bancari, ara, es trauran de la màniga el banc tòxic per netejar la merda immobiliària que han adquirit els bancs beneficiaris de les fusions. I, atenció! Per salvar el poder polític de l’oligarquia madrilenyo-pepera, a Bankia. Per dir-ho clar: per salvar el cul i la vara de comandament a Rodrigo Rato.

Amb tot això, encara volen que els mercats responguin positivament a les polítiques espanyoles. http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/de_dret_a_l_abisme_30473.php  ]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/ssense-pa-ni-circ http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/ssense-pa-ni-circ Sun, 29 Apr 2012 11:17:10 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/ssense-pa-ni-circ
Que tots dos han pogut gaudir de gestionar la darrera etapa de les vaques grasses pressupostàries, no és argument per treure’ls cap mèrit. Perquè, de fet, els va tocar aixecar dues institucions que, malgrat equips humans i recursos pressupostaris enormes, havien caigut molt avall. Així doncs, felicitem-los per la tasca feta i felicitem-nos que el país doni, de tant en tant, professionals que uneixen excel·lència, exigència, civisme i patriotisme. Molta gent espera que la seva joventut els permeti tornar al primer pla de noves responsabilitats públiques, fidels sempre “al servei d’aquest poble”.

Dit tot això, la crisi estructural que vivim, que ha deixat a milions de persones amb el pa just o insuficient, ara els prendrà l’entreteniment i l'emoció que proporcionaven els dos elements simbòlics: el Barça i TV3. Però no només serà per la marxa de les dues personalitats. La crisi econòmica arribarà a les estructures de Televisió de Catalunya i del Barça. Caldrà veure si els seus dirigents polítics saben fer les reformes estructurals necessàries rebutjant el greix sense treure carn i os.

El problema, com sempre, és que no som independents i per tant no som una illa. I caldrà combatre les lleis espanyoles que donen avantatge a les televisions privades i públiques espanyoles. I denunciar l’incompliment que la cadena privada de Catalunya està fent de l’ús de la llengua catalana. Caldrà apuntar-se a la denúncia dels equips alemanys davant els tribunals europeus sobre la competència deslleial dels clubs espanyols en no pagar deutes a hisenda per més de 700 milions d’euros. I fer-ho denunciant pel mateix aquells clubs predominants a les espanyes profundes que es permeten fitxatges milionaris perquè, al darrere, hi ha la diputació o la institució autonòmica corresponent a través de les caixes d’estalvi controlades. Quantes vegades els equips catalans de bàsquet o d'handbol que es paguen les competicions de la seva butxaca o d’espònsors privats s'han vist les cares amb equips que, de fet, podrien estar nacionalitzats per la naturalesa de les seves fonts d’ingressos?

Si la crisi serveix per posar l’entreteniment i l’esport on li pertoca, benvinguda. No pot ser que a un país on falti el pa, sobri el circ. Sigui Espanya o Catalunya, que es desperten pobre l’un i empobrit l’altre. 
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/sense_pa_ni_circ_30309.php  ]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-fira-dels-matiners http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-fira-dels-matiners Fri, 27 Apr 2012 21:05:56 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-fira-dels-matiners Us enganxo a continuació els links que han aparegut fins ara relacionats amb la fira. No us la perdeu el 13 de maig a Avinyó.
http://www.sapiens.cat/ca/events/002/fira-dels-matiners-1856.php
  
http://www.youtube.com/watch?v=c_Y3WgnqSZg
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26224/avinyo/reviura/episodi/guerres/carlines

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26269/festa/dels/matiners/incloura/cursa/pels/punts/historics

http://www.regio7.cat/bages/2012/04/27/avinyo-estrena-web-contingut-historic-nova-fira-dels-matiners/195605.html
 
http://www.turismepropbarcelona.cat/es/agenda/agenda.asp?codi=23472917  
]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/larros-sha-covat http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/larros-sha-covat Sun, 22 Apr 2012 12:28:25 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/larros-sha-covat
Doncs bé, en aquest context, el Govern català que clarament ha prioritzat una política d’aliances centrada en el PP, es troba en un cul de sac. Sobretot perquè l’excusa del Govern de Madrid de no pagar els deutes amb Catalunya i de no asseure’s a negociar un nou sistema de finançament, s’engrandeix: els càlculs més optimistes situen a Espanya amb dèficit fins el 2018. Llavors, la bandera electoral de CiU –el pacte fiscal– perd credibilitat.

L’altre dia, en una entrevista a Singulars, López-Casasnovas deia que no podríem parlar d’espoli mentre els partits majoritaris catalans aprovessin els Pressupostos de l’Estat. Perquè hi ha espoli quan no hi ha consentiment. Així doncs, la primera obligació de CiU perquè la seva aposta sigui creïble és no aprovar cap pressupost de Madrid fins que solucioni el problema.

Segona qüestió: el malestar ciutadà esclata a Catalunya perquè centenars de milers de persones surten de la classe mitjana per proletaritzar-se quan diversos membres de la família estan en situació d'atur. En aquesta degradació, els qui vivien en la pobresa passen a la misèria. La nova revolta dels peatges i el començament de la insubmissió fiscal són indicis del regueró de pólvora. CiU ha de vehicular legalment aquest malestar amb decisions que permetin generalitzar el moviment d’insubmissió. Ha de facilitar el compliment dels deures fiscals a l’Agència Tributària Catalana i ha d'establir mesures de reducció de peatges pels treballadors autònoms o aturats que busquen feina.

Tercera qüestió: si el problema fos les reticències dels partits amb vincles estatals, cal endegar des d’ara una campanya de divulgació capil·lar dels efectes socials del dèficit fiscal preferentment en les àrees on predomina el vot sucursalista. Que encara és poc conscients de que són els qui paguen amb més injustícia social la discriminació nacional.

Sense mostres clares i contundents per part de CiU, el pacte fiscal, en el marc del context d'acceleració històrica, és només una rèmora i un obstacle per evitar l’inevitable xoc de legitimitats entre una Espanya de baixa qualitat democràtica i inviable econòmicament –com ens recordava fa poc el professor Niño Becerra– i una Catalunya confiscada amb voluntat de sortir de la crisi a través de l'esforç de la ciutadania i que aspira a construir una democràcia plena. La paradoxa del moment pot ser que només una lluita per la independència decidida –la República Catalana– pot portar el Govern espanyol a la taula de negociacions per concedir com a mal menor el concert econòmic.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/l_arros_s_ha_covat_30084.php  


]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lestat-no-es-com-el-porc http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lestat-no-es-com-el-porc Sat, 21 Apr 2012 08:33:59 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lestat-no-es-com-el-porc
Espanya, en canvi, és el paradigma dels estats dinosaures, incapaços d'adaptació al canvi climàtic. Situats en aquest Sud de tradicions romanes i napoleòniques, formant part del triangle jacobí Roma, París, Madrid. I amb un predomini en els llocs de decisió, a Madrid, d'una casta d'alt funcionariat, de l'oligarquia financera, dels dirigents d'empreses de serveis expúbliques o concessionàries, lluny dels territoris que aguanten l'economia productiva industrial, turística i de serveis de mercat: bàsicament l'eix de l'Ebre i l'eix mediterrani. Pitjor doncs, estructuralment, que Itàlia, on el Nord empresarial encara mana, o que França, on París ho és tot, però capaç de desconcentrar pols industrials.

Llavors, les apel·lacions d'Europa i els mercats a la cúpula dirigent espanyola a reformar van destinades al fracàs, perquè els principals sacrificis s'imposen en aquells àmbits que afecten les classes populars reduint la seva capacitat de consum, i els tractors de la innovació creadora d'ocupació, siguin l'educació i la recerca, siguin els territoris eficients com Catalunya, a prop de l'asfíxia. I no els enormes sectors improductius de l'Estat.

Així doncs, les retallades a l'Estat, a Espanya es produeixen en els llocs productius, mentre es mantenen intactes el nombre de funcionaris i ministeris inútils després de la descentralització (potser per això volen tornar a recentralitzar: perquè els funcionaris del PP i del PSOE a Madrid es garanteixin la feina, en contra dels seus col·legues que predominen a la majoria d'autonomies). No es toquen les obres faraòniques com sí que ho van fer Alemanya i Portugal: és el cas dels AVE enlloc. No suprimeixen províncies i diputacions com va fer Itàlia. No reparteixen l'escassetat de recursos destinats a sotraguejar l'economia productiva en promoure els excel·lents, sinó que continuen prioritzant la repartidora. I ho fan en plena decadència moral del règim de la Transició, amb la seva clau de volta monàrquica desprestigiada i amb el cop moral de la nacionalització argentina que tira per terra la imatge residual d'influència internacional espanyola.

Per tant, estem davant d'una cruel realitat. En una Espanya a la cua dels dinosaures europeus, el conglomerat PP-PSOE a Madrid està sacrificant el creixement a la vertebració –antes hundida que desvertebrada–. Està sacrificant l'estat del benestar a favor de la pervivència de l'estat absolut i dels seus aparells de control. Per això, que no ens vinguin amb històries. Han fet una opció nacional –Espanya– i de classe –l'oligarquia-. Per això estan prioritzant preservar aquelles parts de l'Estat menys aprofitables pels interessos populars i de Catalunya i altres nacions perifèriques. I és per això que constatem que l'Estat no és com el porc, del qual s'aprofita tot.



http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/530759.html]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/clima-del-98 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/clima-del-98 Tue, 17 Apr 2012 09:16:56 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/clima-del-98 Avui, any 2012, el dia on REPSOL ha estat nacionalitzada pel populisme d’Argentina, les portades de l’espanyolisme recalcitrant toquen a sometent contra la neocolònia, com hi van tocar  fa unes setmanes quan van dir que a Espanya hi havia un problema que es deia Catalunya. El clima de crispació i de derrota moral de les capes dominants espanyoles, les mateixes de sempre, ara reunides a  la Tribuna del Bernabeu, denota una sensació de principi de fi de règim. Les pallassades de la monarquia decadent que tant aviat organitza caceres amb amants, com fa d’intermediària entre imputats en casos delictius acaben de dissenyar un panorama de misèria moral. Mentre centenars de milers de persones viuen en la misèria econòmica i social. I la població Catalana paga en la seva pell amb escreix tot aquest festival retro. Ni fuero ni huevo. En pocs mesos, els aliats del Govern de CiU han obert totes les caixes dels trons. De què ha servit ser els bons de la classe retallant primer, si ara ens obligaran a tornar a retallar? De què ha servit posar-los la catifa si no respecten ni el finançament ni la identitat?
Hi ha una crisi aguda de règim- i de sistema- percebuda molt més així des de Catalunya – la perifèria- com sempre ha estat. Però els partits dinàstics PP, PSOE-PSC i Ciu es neguen a veure-ho. Que vagin fent. Ara només cal que els altres, des de la modèstia que els ha de caracteritzar, siguin capaços de construir complicitats entre ells i la societat civil més innovadora per plantejar un canvi de règim, de sistema i d’Estat. Que no és poc. I ben aviat, abans que el buit dels dinàstics no el substitueixi l’extrema dreta.
 ]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/una-manera-de-suicidar-se http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/una-manera-de-suicidar-se Sun, 15 Apr 2012 11:07:20 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/una-manera-de-suicidar-se
Però aquesta histèria col·lectiva que ens està agafant per mirar el cèntim a curt termini ens pot abocar a la misèria a mig termini. L’escombrada sistemàtica de les pimes catalanes dels concursos públics s’afegeix a l’alt nivell de morositat de les administracions que hauran esdevingut responsables primeres de la fallida de nombroses empreses perfectament viables.

En el meu pas pel Govern vaig lluitar aferrissadament per acollint-me a les escletxes de les normatives europees facilitar una norma de concursos que no contribuís a desertitzar laboralment el nostre país. De fet, recordo que quan era un simple diputat a l’oposició ja vaig aconseguir aprovar una resolució que va obligar al govern de llavors a encarregar un estudi sobre totes els possibilitats que hi havia per afavorir la pime pròpia: segmentació de concursos, facilitats per a les UTE entre empreses, clàusules socials etc

Part d’aquestes recomanacions es van poder introduir en el paquet de mesures de simplificació administrativa i de facilitació per a pimes que es redactaren des de l’àrea de l’Oficina de Gestió Empresarial orientada pel llavors secretari general Enric Aloy. Lamentablement, el temps per implementar-ho va ser curt i per altra banda, l’altre gran gruix de les administracions: estat, diputacions i ajuntaments, majoritàriament han caigut i cauen en els mateixos greus errors a l’hora de dissenyar aquests concursos.

Les grans empreses guanyadores molts cops amb seu fora de Catalunya utilitzen sistemàticament com a proveïdors altres empreses situades lluny del país – i molts cops no per motius de preu o qualitat sinó perquè arramben beneficis cap a la casa mare-. Quan estem arribant a una quarta part de la població desocupada és una irresponsabilitat o directament una agressió al poble no repensar a fons els models de concursos públics. I no estic parlant de l’amiguisme i el clientelisme tan habitual en versió nostrada o multinacional practicada pels grans partits quan governen. Estic parlant de normes clares, transparents però a la vegada clarament prioritzadores de l’ocupació pròpia.

I això passa indefectiblement tan per facilitar paquets més petits accessibles a les pimes, com, sobretot, per garantir en els concursos clàusules socials a favor de l’ocupació local i del món cooperativista. I en certs àmbits, quan es ven productes, la introducció progressiva de penalitzacions per la petjada ecològica. Això vol dir que els menjars de les escoles i els hospitals han de ser kilòmetre zero i progressivament ecològics. Que de les instal·lacions cal valorar-ne els costos ecològics dels seu transport i altres derivades ètiques com si han estat produïts en països amb drets democràtics i socials reconeguts.

O Europa, i en particular Catalunya ens atrevim a avançar cap aquí, o bé no només facilitarem la misèria a casa nostra sinó que contribuirem a la insostenibilitat del planeta.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/una_manera_de_suicidar-se_29944.php]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/desmuntar-el-tinglado http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/desmuntar-el-tinglado Tue, 10 Apr 2012 20:27:03 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/desmuntar-el-tinglado Per sostenir el tinglado van i han excitat els sentiments de greuge comparatiu de les capes populars de la Gran Castella que com a mínim va des de Santander a Melilla, alhora que els hi regalaven un abundós estat de l’opulència mantingut amb el dèficit fiscal de la Corona d’Aragó i els fons europeus, així com un accés fàcil al sobre dimensionat aparell de l’Estat amb les noves extensions autonòmiques.
I ara s’estranyen que a cada cop de tisorada sobre els àmbits que podrien donar esperança com l’educació o la R+D i als territoris tractors com Catalunya, els mercats tan vilipendiats des de l’extrema dreta espanyola fins a l’extrema esquerra – alguna catalana tampoc  se n’assabenta de la pel.lícula- continuen condemnant Espanya a sortir de l’euro. La reacció visceral de l’espanyolisme militant des de Aguirre fins a Rubacaba (recordem com es va presentar al Congrés del PSOE) és fora autonomies.
Doncs bé, el 80% de les autonomies han estat sempre governades pel PP i pel PSOE. I aquestes són les principals responsables de si hi hagut desoris. Però també està clar que quan Rajoy apunta a les C.A ho fa per sanitat i educació. I en canvi no toca res del nucli de l’aparell central de l’Estat i els seus instruments de domini. En qualsevol cas, si Aguirre es disposa a un nou “2 de mayo” antiautonòmic, que comenci per Madrid; i que la Gran Castella doni exemple. Liquidin-se d’una punyetera vegada les autonomies de cartró -pedra castellanes: Madrid, Castilla-León, Castilla-La Mancha, La Rioja i Cantabria. I si volen, podem seguir amb les post-castellanes (Castilla la novíssima, en van dir) Extremadura, Murcia, Andalusia. I descolonitzin les colònies africanes de Canàries, Ceuta i Melilla.
Llavors, que la Gran Castella recentralitzada passi a ser manada directament per l’oligarquia que conviu a la tribuna del Bernabeu, sense lacais territorials. I als altres que ens deixin en pau.
PD.
Quin negoci el de CiU, haver deixat llocs claus de l’entramat institucional català a aquesta genteta!
]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/son-tontos-els-mercats http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/son-tontos-els-mercats Sun, 08 Apr 2012 10:56:32 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/son-tontos-els-mercats
Els analistes internacionals però no es deixen convèncer per la picaresca madrilenya. Algú sensat posaria un euro en un país en què el seu Govern, format per alts funcionaris, prioritza la defensa corporativa dels seus interessos a la del bé comú? Llavors, no és l’economia, estúpids; és l’estupidesa, estúpids. Algú apostaria un cèntim en un Govern que fa baixar el percentatge més gran en els pressupostos d’educació i de recerca? Espanya dóna un senyal clar als mercats. Vol tornar a la sarsuelera tradicional del que inventen ellos. I, d'altra banda, castiga amb la pitjor inversió als territoris que estiren del carro i que fan que en els rànquings internacionals Espanya no faci el ridícul perquè n’asseguren quasi la meitat de les aportacions en recerca, el 40 % de les exportacions i més de la tercera part del PIB: Catalunya, Balears i València. Uns pressupostos, doncs que es carreguen els tractors del progrés econòmic d’Espanya.

Mentrestant, els analistes veuen un Govern que continua invertint en AVEs que acaben en un cul de sac, a diferència de Portugal o Alemanya que van decidir-ne la paralització. Veu un Govern que no té cap voluntat d’abordar les reformes que deixarien anar llast. Aprimament del Ministeri de Defensa, supressió de províncies i diputacions. Eliminació de ministeris amb competències traspassades com agricultura, cultura, medi ambient o sanitat, entre d'altres. Intervenció dels bancs i caixes que han rebut diners públics. Lleis antitrust i de liberalització real dels serveis públics i regulats que ens situen als primers llocs de la llista en preus i en els últims en serveis, en camps com l’energia o la telefonia. Eliminació de sistemes de clientelisme i de frau social estès, com el PER i altres subsidis que no fan res més que condemnar a territoris sencers a viure de la sopa boba. Descolonització de Ceuta i Melilla, dues places africanes que costen un dineral a l’Estat central. Reciclatge de les forces d’ordre, destinades obsessivament a combatre el terrorisme basc, per especialitzar-se en delictes econòmics i en la persecució del blanqueig de diner de les màfies internacionals que campen per lliure en la bombolla especulativa espanyola.

En aquesta setmana de passió, podria continuar amb una llarga lletania de deures que els mercats, que no són tontos, no perdonaran. No ho faré. El que està clar però, és que Espanya acabarà arrossegant Europa cap al desastre. I només una intervenció integral europea que elimini la capacitat de decidir de la casta oligàrquica, financera i funcionarial que ens desgoverna històricament des de Madrid, ens pot permetre un Diumenge de Glòria. Que sàpiga Europa, que pel què s’hi juga, que els dirigents espanyols actuen sota un únic lema: Antes hundida, que desvertebrada.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/son_tontos_els_mercats_29775.php  
]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-transcipcio-dun-mal-negoci http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-transcipcio-dun-mal-negoci Wed, 04 Apr 2012 17:36:00 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-transcipcio-dun-mal-negoci així que m'ha arribat en versió castellana aquest comentari a La Vanguardia . Llegir-lo son 2 minuts. 

Un mal negocio
La Vanguardia
David García 18/11/2010

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?


Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.



PD
I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´Espanya a la resta del món. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.
La DIFUSIÒ és una arma càrregada de futur.]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/i-despres-de-la-vaga http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/i-despres-de-la-vaga Sun, 01 Apr 2012 09:56:40 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/i-despres-de-la-vaga
La dinàmica espanyola de confrontació es mou en el carril únic de la lluita més tradicional de classe: treballador- empresari, sense posar en qüestió l’enorme abisme que separa els privilegis de l’aristocràcia empresarial i la seva aristocràcia obrera dels sectors dels oligopolis expúblics, de l’àmbit financer o de l’alt funcionariat, de la situació precària dels petits empresaris i els seus treballadors.

Per això vist, fins i tot, des d’una òptica estrictament social renunciar a Catalunya on aquesta divisió se sent molt més dolorosa a activar els altres mecanismes de confrontació amb el gran poder polític i econòmic de l’Estat és quasi una covardia.

Les classes populars catalanes tenen una contradicció fonamental de contingut social: la que les enfronta al conglomerat dels oligopolis de serveis expúblics i al gran sistema financer, als privilegis de la casta d’alt funcionariat dels aparells centrals de l’Estat i als mecanismes de depauperació social que l’Estat espanyol imposa a Catalunya a través del dèficit fiscal. Només posant-se al davant de forma sincera d’aquestes reivindicacions s’aixecaran totes les simpaties per posar-se a dialogar amb les pimes catalanes que en un altre sistema de relacions laborals – català per suposat- és possible.

De la mateixa manera, la sospitosa i reiterada singularitat de la violència al carrer en les macromanifestacions a Catalunya i la incapacitat o manca de comandament de les forces d’ordre per minimitzar-les fan pensar en un contuberni tàcit entre la dreta conservadora, l’espanyolisme i els grups que amb els seus aldarulls dinamiten la possibilitat que la resposta social sigui més massiva per pacífica i democràtica.

Caldrà ressucitar el que en la transició era habitual? Potents equips de servei d’ordre que posaven a ratlla qualsevol intent de desbordament descontrolat de grupúsculs amb ganes de gresca?
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/i_despres_de_la_vaga_29612.php]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lascensor http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lascensor Sat, 31 Mar 2012 09:36:57 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lascensor L'àmplia classe mitjana forjada en els anys de bonança del darrer quart de segle s'està fonent. Dècades d'accés dels treballadors a nivells de benestar homologables a Europa i de multitud d'empresaris autònoms fruint dels moments àlgids del consum interior europeu s'han acabat. L'atur afecta quadres intermedis d'empreses industrials o comercials. El món fins ara intocable de la funció pública ha rebut un cop del qual no s'aixecarà durant anys. I com a conseqüència, l'enfonsada del consum provoca una traca de tancament de comerços inaudita. Excepte les capes més privilegiades del país, la resta de gent veiem a prop nostre –ben a prop– petites o grans tragèdies de gent sense feina; i el que és més greu, sense expectatives de tenir-ne. L'ascensor social s'ha aturat. I en molts casos s'ha posat a baixar cap a les primeres plantes.

Qui s'havia beneficiat d'aquest ascensor des dels anys seixanta del segle XX? Els fills de pagesos emigrats a la ciutat per fer de treballadors o comerciants. I els seus néts, que o bé han ampliat el negoci o bé han accedit al món professional després d'una carrera universitària. La primera immigració d'origen espanyol sorgida de la repressió franquista i terratinent dels llocs d'origen, i de la qual les successives generacions van ascendir de forma similar a les dels autòctons. I finalment, la darrera onada migratòria extraeuropea, que tot just començava a pujar de la planta baixa a l'entresòl. El que està passant és comparable als efectes devastadors d'una guerra (en aquest cas sense armes). I es troben a faltar lideratges forts com els que permeteren a l'Europa derruïda refer-se de la desgràcia i reinventar-se en un nou període de prosperitat.

El cas català és més dramàtic perquè a les febleses del conjunt europeu s'hi afegeixen les debilitats estructurals espanyoles que carreguen sobre les espatlles catalanes. Per això cada dia que passa sense que el partit que ha tingut més poder que mai a Catalunya, CiU, faci el pas que només predica els caps de setmana de congressos, la Generalitat que administra, les diputacions i tots els grans ajuntaments seran vistos per la població de forma creixent com a còmplices i instruments de la degradació social que estem patint. Continuar insistint en sacrificis a Catalunya és ser el braç executor de la política d'ocupació i explotació colonial de Rajoy, que es nega a abaixar els sous als seus funcionaris, no fa reformes estructurals de l'Estat –això ens portarà a una intervenció europea abans d'acabar l'any– mentre continua la confiscació fiscal sobre els ciutadans de Catalunya.

Però hi ha més coses. En aquests temps turbulents en què la majoria està baixant posicions relatives en la piràmide social, els casos de presumpta corrupció que han tardat poc a reaparèixer a les files del partit del govern, les pràctiques sectàries que en els segons i tercers nivells de la nova administració s'han implantat, desplaçant professionals solvents per mediocritats amb carnet, no són les millors cartes per jugar quan hom predica que vénen temps de confrontació amb l'Estat. Que quan la majoria baixa una minoria d'espavilats vulguin ascendir individualment aprofitant-se de les despulles de la cosa pública no s'aguanta.

Finalment, l'ascensió simbòlica, tan important com l'econòmica, que ha significat l'assumpció de la llengua catalana per a la majoria de ciutadans nouvinguts, és bombardejada per terra, mar i aire pel Partit Popular, que és qui exerceix de força determinant al Parlament de Catalunya. El català com a instrument de cohesió i ascensió social vol ser enviat a la marginalitat folklòrica i com a conseqüència passar de l'empobriment econòmic i social a la misèria intel·lectual d'un país despersonalitzat, sense tremp i sense civisme.

Quan tots els ascensors públics baixen o estan en risc de baixar, si no volem caure en una depressió col·lectiva, cal que la gent més activa, innovadora i amb esperit cívic en els camps empresarial, sindical, de les entitats del tercer sector, ciutadans anònims, s'organitzin, cooperin, lluitin per recuperar col·lectivament l'ascensió social, que alhora serà necessàriament nacional i democràtica. Ni que s'hagi de fer per l'escala i d'esglaó en esglaó.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/523696.html]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lebre-es-mou http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lebre-es-mou Sun, 25 Mar 2012 20:44:59 +0200 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lebre-es-mou
En les seves iniciatives, aparentment micro, hi ha la llavor del desenvolupament econòmic desconcentrat, integral i sostenible. Pagesos dels cítrics d’Alcanar, als que vam ajudar des del Govern a reflexionar sobre la millora de la comercialització, la investigació per obtenir de valor afegit, la valorització gastronòmica en col•laboració d’Alicia (Fundació per a l’Alimentació i la Ciència, dirigida per Valentí Fuster i Ferran Adrià), l’exploració d’un turisme cítric i possibilitats de consolidar i ampliar una fira especialitzada del cítric i dels vivers.

També destaca l’aposta de l’ajuntament per la valorització del patrimoni tangible i intangible amb la creació del museu dels Ilercavons (Ibers que es movien entre Catalunya, Aragó i València) finançat per l’antic Pladetur, suara desaparegut; i possibilitats d’explotació del patrimoni immaterial de la carlinada i el mític general Cabrera.

A Deltebre, amb el director de la Federació de musclaires als que vam donar una important empenta – així com als arrossaires- marcant-los l’objectiu de la qualitat, però facilitant-los l’accés a alguna empresa de gran distribució que juga obertament a la qualitat amb denominació d’origen. Operació que en alguns casos ha significat triplicar els marges i incrementar tres anys seguits ratios de diverses desenes de punts.

Musclaires animats per la benedicció que vam fer fa quatre anys de les proves pilot de turisme de musclera, que han permès la desfilada l’any passat de més de 3.000 turistes molts d’ells procedents de la Costa Daurada en una oferta lúdico-gastronòmica insòlita de visita-degustació a les muscleres, amb excel.lents musclos, ostres i, molt aviat, el fruit del cultiu de cloïsses de qualitat.

I més marxa a l’Ebre amb la propera inauguració del centre Món Natura de Catalunya Caixa especialitzada en turisme ornitològic i ‘birdwatching’ (observació d’ocells) que donarà un servei estratègic en un Parc natural escassament aprofitat encara. O amb la propera constitució del Consorci de conservació i d’explotació turística de la llacuna de la Bombita amb l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de Deltebre, caçadors, pescadors i arrossaires. El projecte pot significar la posada en marxa d’un autèntic parc temàtic sostenible i amb identitat, sense necessitat d’importar i impostar atraccions de cartó pedra.

O parlem de Corberà d’Ebre – la Belchite catalana- amb el poble ensorrat per la Batalla de l’Ebre amb millores en les instal.lacions d’acollida i un centre d’interpretació clau per tot l’ecomuseu de la Terra Alta, ara encallat en absurditats burocràtiques recobertes d’excuses pressupostàries. Bones instal•lacions perfectament externalitzables a microempreses, autònoms o cooperatives que facin del turisme sostenible i els serveis la font dels seus ingressos.

I deixarem per un altre dia la imaginativa iniciativa de l’Alcalde de Rasquera, facilitant plantacions privades de cannabis, ben assessorat legalment, i amb suports de diagnosis potents d’organismes internacionals i amb el noble objectiu de fer aflorar l’economia submergida per tal que pagui impostos i es pugui fer seguiment mèdic, com se’n fa de l’alcohol i el tabac. L’Ebre es mou.


http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php
]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/posem-nos-positius http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/posem-nos-positius Sun, 18 Mar 2012 11:25:24 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/posem-nos-positius
Parlaré de la presentació a Manresa del Camí Ignasià, quan falten deu anys per a la cel.lebració del 500 anniversari de la vinguda de Sant Ignasi a la ciutat procedent de Montserrat i on va inspirar la seva filosofia i la seva acció. El treball elaborat ideat pel professor americà Chris Lowney i el jesuïta català Josep Lluís Iriberri dissenya un traçat de més de 600 km a recórrer a peu o en bicicleta amb un trajecte en gran part coincident amb el Camí de Sant Jaume. Aquesta casualitat fa que es puguin aprofitar infrastructures i sinèrgies ja generades en l’anterior legislatura en la posada en marxa del tram català del Camí que està demostrant un èxit creixent. L’existència al món de uns 5 milions de persones que s’han mogut a l’entorn de centres jesuïtics fan d’aquesta proposta de turisme religiós o si es vol espiritual una bona estratègia per la Catalunya interior. Que va en la bona direcció del turisme sostenible i identitari. No cal importar parcs temàtics. Cal tematitzar amb temes de la pròpia tradició cultural, històrica o religiosa i aquí neix el turisme predominant a Europa que és l’únic que pujarà de forma sostinguda.

De Loiola a Manresa passant per Aranzazu, Saragossa i Montserrat, al turista se li ofereix un viatge en el temps al segle de la modernitat, de la Reforma i la Contrareforma, del Renaixement i del Barroc (amb tot el llegat anterior romànic, mossàrab i gotic). Vist des d’Amèrica, però d’aquí també com va dir la Directora General de Turisme, aquí hi ha producte i hi ha demanda. Ara només falta que l’oferta privada s’ho cregui i les administracions públiques acabin d’invertir en la millora de la interpretació/museïtzació dels recursos materials i immaterials que es troben al llarg del camí.
Subscrigui's a les nostres alertes informatives

http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/aixo-no-te-solucio http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/aixo-no-te-solucio Sun, 11 Mar 2012 08:52:38 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/aixo-no-te-solucio
Tant poc, que són capaços d’absorbir a qualsevol exministre o exconseller dels partits del règim – el darrer doña Salgado- . Com podem anar bé si el qui hauria posar “firmes” als oligopolis té assegurat una plaça a l’Inem de luxe? Sense anar més lluny, fa poc la CMT acaba de donar el vist-i-plau al retard en la baixada dels preus del mòbil, els quarts més cars d’Europa, a l’economia quarta en risc de rescat.

Olé! I el Govern autoconsiderat liberal emprèn una reforma dels organismes reguladors que els detreu autonomia, els elimina transparència i, com sempre, posa ordre als òrgans autonòmics. O sigui: qui ha de vetllar per la competència s’amaga rere la cortina i evita la competència entre territoris. Un altre olé!.

Finalment, el representant de la CEOE reclama al govern inversions en infraestructures tant eficients com el corredor ferroviari central i més totxo sanitari i hidràulic. Cap al·lusió a les autovies de la informació i a la inversió en coneixement tecnològic. Entre aquesta recepta del quitrà i el totxo de la patronal i el fantasma d’Eurovegas (cambrers, paletes i prostitució) recorrent la península, no em direu si no és per exclamar: això no té solució.

http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/aixo_no_te_solucio_29003.php
]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/monocarrils http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/monocarrils Sat, 10 Mar 2012 09:08:01 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/monocarrils
Així, la creixent opinió enquestada favorable a un Estat propi per Catalunya pot estar fent pensar en una acceleració del procés d'autodeterminació, sense comptar que per sobre de l'opinió puntual d'un ciutadà hi ha la seva fidelitat electoral a algun dels partits que a casa nostra presenten un model de societat o uns valors diferenciats. L'agressió a la democràcia territorial, a l'autogovern i a la identitat és tan forta i el desplegament de tots els ministeris del PP en aquesta direcció pot fer que es perpetuï la temptació en què ja fa dos anys van caure uns segments molt polititzats que van vendre una via ràpida a la independència que s'ha demostrat un fracàs. Entre d'altres coses, perquè ara més que mai, davant la crisi de civilització que viu el món i especialment Europa, molta gent o bé prioritza la supervivència personal i familiar o es malfia de receptes d'un sol medicament. I perquè, movent-se en el monorail nacional, la locomotora política l'exerceix el món convergent que porta el fre posat i disposat a inventar noves estacions intermèdies per no haver d'arribar al final del trajecte.

A la banda de la indignació social, que es mou entre el pilot automàtic dels sindicats i de l'esquerra de debò i les radicalitats de carrer de minories alternatives, tenim un problema similar. El no passaran en el desmantellament de l'estat del benestar serveix per mantenir un sobreescalfament també dels segments polititzats que roden pel monocarril dels drets socials, sense reconèixer tres veritats doloroses: 1) Europa va permetre's l'estat del benestar gràcies a una alta productivitat que ha perdut i a l'explotació de les colònies i neocolònies; ara serà, com a molt, un dels set grans operadors econòmics mundials i, per tant, amb menys pastís a repartir. 2) L'èxit de l'estat del benestar portava al seu si les llavors de la seva perdició: excessos burocràtics ineficients i conversió del ciutadà responsable i solidari en un client polític individualista que només exigeix i no contribueix conscientment al benestar dels altres amb la coartada que ja paga impostos. 3) El dèficit fiscal català fa impossible l'estat del benestar.

els dos monocarrils pels quals transcorren segments de la societat civil activa catalana van en direccions que s'ignoren. I des dels sectors socials i nació dominants pot interessar, fins i tot, que col·lideixin. Només encarrilarem vies paral·leles si obrim ponts de diàleg, sense ortodòxies ideològiques estèrils, i renunciant a dependències estatals o de grups econòmics de l'estatus entre la gent més activa políticament en un o altre carril, amb tots aquells que en empreses, escoles, hospitals, entitats, cooperatives, centres tecnològics estan disposats a compartir la refundació d'una societat sencera basant-se en els principis de la llibertat nacional, la justícia social i la democràcia plena i en la qual caldrà repensar la manera de produir, de donar els serveis públics, d'estudiar i, fins i tot, els valors, i encaminar-se més cap a la felicitat que cap a la riquesa, més cap a la frugalitat que cap a l'opulència. Sense posar-se a pensar que una altra Catalunya és possible i necessària, només afavorirem els objectius dels segments que s'aprofiten del retrocés social cap una privatització salvatge, la feblesa autonòmica cap a la recentralització de l'Estat i del malestar amb la política cap a l'empobriment de la democràcia. La república catalana com una aposta de canvi integral: nou estat, nova societat, nova democràcia. I aquest no és un trajecte curt. I cal recorre'l amb catenària i doble via d'ample internacional.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/515819.html]]> http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-mosca-al-nas http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-mosca-al-nas Sun, 04 Mar 2012 08:17:31 +0100 http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-mosca-al-nas
Catalunya està anèmica, només li queden els ossos i Espanya i la seva maquinària d’hisenda confiscatòria pretendrà un cop consumida la carn posar els braons a bullir el caldo. Això sí, mentre l’Estat central continua preservant el greix dels nous rics: exèrcits sobredotats, ministeris sobrers, preservació de les províncies i diputacions que se sobreposen a les autonomies, control radial i ineficient de les infrastructures (AENA, AVE..).

Davant d’aquest autèntic drama, o els dirigents polítics catalans acceleren la plantada i deixen de marejar-nos amb jocs de paraules entorn del pacte fiscal, o la gent i el capital votaran amb els peus. Els emigrants cap al nord d’Europa o països emergents. El capital cap a aquests –Mas diu que Marroc té projectes– o cap a Andorra ara que ha acabat l’autarquia. Bon viatge
  
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/la_mosca_al_nas_28826.php]]>