<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<title>Bloc de Josep Huguet</title>
	<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/</link>
	<description>Bloc de Josep Huguet</description>
	<pubDate>Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Recreació històrica a Avinyó]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/recreacio-historica-a-avinyo</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/recreacio-historica-a-avinyo</comments>
		<pubDate>Mon, 14 May 2012 10:11:20 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/recreacio-historica-a-avinyo</guid>
		<description><![CDATA[Ahir tingu&eacute; lloc a Aviny&oacute;-&nbsp;alcaldia d'Esquerra Republicana-&nbsp;la Primera Fira dels Matiners. La festa est&agrave; inspirada en la batalla d'Aviny&oacute; una de les m&eacute;s importants que es produiren durant la Guerra dels Matiners. Fa m&eacute;s de 150 anys les capes dominants a Madrid i a Catalunya imposaven un model d'Estat que de liberal nom&eacute;s en tenia el nom: creaci&oacute; de prov&iacute;ncies, control militar amb la xarxa de telecomunicacions &ograve;ptiques, creaci&oacute; de la Gu&agrave;rdia Civil, prohibici&oacute; del catal&agrave; en diversos &agrave;mbits p&uacute;blics, desamortitzacions que van significar la ru&iuml;na de molta pagesia de muntanya per la p&egrave;rdua de la terres comunals i el coix&iacute; que significava la parceria en terrenys dels convents, ru&iuml;na dels artesans i protoindustrials de la muntanya davant de les noves ind&uacute;stries i agricultura industrialitzada de les planes, nombrosos nous obrers procedents del camp a les noves f&agrave;briques sense cap dret social etc<br /> Tot el c&uacute;mul de circumst&agrave;ncies expliquen que en la Guerra dels Matiners republicans federals i carlins lluitessin junts contra els isableins representants de l'alta burgesia i dels terratinents arist&ograve;crates i el centralisme. <br /> Doncs b&eacute;, sota aquest fons hist&ograve;ric, el poble d'Aviny&oacute; ha sabut recrear una festa popular revitalitzant una fira multisectorial que s'estava esllanguint.<br /> Aquestes recreacions quan es fan des del m&agrave;xim rigor hist&ograve;ric en els vestits, eines, armes, textos, can&ccedil;ons ... aconsegueixen motivar a totes les entitats del poble que s'hi aboquen afavorint aix&iacute; la creaci&oacute; d'un clima d'euf&ograve;ria i empatia que, al marge de l'impacte econ&ograve;mic directe, t&eacute; un valor intangible incalculable per l'empenta i l'autoestima que d&oacute;na a tots els participants. Que en aquests moments que ens toca viure no &eacute;s poca cosa.<br /> <a href="http://tomba-que-gira.blogspot.com.es/2012/05/victoria-i-triomf-dels-matiners-avinyo.html">http://tomba-que-gira.blogspot.com.es/2012/05/victoria-i-triomf-dels-matiners-avinyo.html</a> <br /> <a href="http://www.facebook.com/josephuguetbiosca">http://www.facebook.com/josephuguetbiosca</a> <br /> <a href="http://www.matiners.cat">www.matiners.cat</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Les plaques continentals]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/les-plaques-continentals</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/les-plaques-continentals</comments>
		<pubDate>Sun, 13 May 2012 10:09:23 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/les-plaques-continentals</guid>
		<description><![CDATA[Fa tres dies vaig escoltar a la Cambra de Comer&ccedil; de Manresa (Barcelona) una confer&egrave;ncia del professor Josep Oliv&eacute;. Va intentar introduir dosis d&rsquo;optimisme a una sala plena a on se mascaba la tragedia. Va considerar que aquesta crisi no era pitjor que les altres dues que s'havien viscut als anys 70 i 90. Per&ograve; a difer&egrave;ncia d'aquell moment, Catalunya ara d&oacute;na feina a un mili&oacute; de persones m&eacute;s i l&rsquo;estructura econ&ograve;mica s&rsquo;ha modernitzat molt. Finalment, va concloure que el sector exterior estira m&eacute;s que mai i, gr&agrave;cies a ell, no hem caigut en una recessi&oacute; del 3% del PIB i ens hem quedat en d&egrave;cimes.<br /> <br /> Oliv&eacute; tamb&eacute; va dir que sortir&iacute;em de la crisi alemanys o no en sortir&iacute;em. Amb aix&ograve; estic d&rsquo;acord. Caldr&agrave; passar a la frugalitat i la senzillesa en les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques i en els comportaments personals. Per&ograve; crec, sincerament, que Oliv&eacute; no va abordar un problema global del model productiu: la sostenibilitat. L&rsquo;impacte sobre el planeta del creixement global i sobre el mercat i reserves de mat&egrave;ries primeres. Haurem de sortir de la crisi tamb&eacute; danesos.<br /> <br /> Pol&iacute;ticament correcte, el professor no es va referir al conflicte amb Espanya fins al torn de preguntes. Una persona que no creu possible la independ&egrave;ncia, va afirmar que si no est&agrave;vem disposats a defensar-la creient-nos-la, la capa dominant a Espanya no s&rsquo;asseuria a negociar un canvi de model territorial perqu&egrave; prefereix sacrificar el motor econ&ograve;mic de la pen&iacute;nsula i, per tant, cr&eacute;ixer menys a canvi de manar m&eacute;s. L&rsquo;altra sent&egrave;ncia, dita des de la fredor d&rsquo;un acad&egrave;mic, tamb&eacute; &eacute;s significativa. El percentatge del mercat espanyol i exterior de les exportacions catalanes era d&rsquo;un 85% i 15%, respectivament, fa pocs anys. Avui ja &eacute;s del 55% i el 45%. En poc temps, el mercat espanyol ser&agrave; irrellevant.<br /> <br /> La conclusi&oacute; de tot plegat &eacute;s que Catalunya viatja en una placa continental en direcci&oacute; oposada a la de la resta de la pen&iacute;nsula i que les economies catalana i espanyola, de fet, ja estan divorciades. Ara nom&eacute;s falta que a aquesta realitat infrastructural s&rsquo;hi adeq&uuml;i la mentalitat i la superestructura pol&iacute;tica. No crec que aquest festeig permanent entre Mas i Al&iacute;cia S&aacute;nchez-Camacho &ndash;batejat per Pol&ograve;nia com a Mal&iacute;cia&ndash;, pugui ajornar un final irreversible. Sobretot si cada dia ens toca pagar als catalans la nacionalitzaci&oacute; de la banca d&rsquo;Esperanza Aguirre i Eduardo Zaplana.&nbsp; <br /> <br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/les_plaques_continentals_30680.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/les_plaques_continentals_30680.php</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La casta castellana]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-casta-castellana</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-casta-castellana</comments>
		<pubDate>Sat, 12 May 2012 19:25:57 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-casta-castellana</guid>
		<description><![CDATA[La casta pol&iacute;tica i financera que controla desgraciadament els nostres destins des de la tribuna del Bernab&eacute;u no s'atura. Tenien un pla dissenyat fa temps als entorns del FAES, amb complicitats entre el socialisme jacob&iacute;. I la crisi est&agrave; essent l'excusa perfecta per accelerar la seva aplicaci&oacute;. Si el caf&egrave; per a tothom va ser la jugada mestra per dissoldre les reivindicacions catalanes i basques, ara ser&agrave; el caf&egrave; per a ning&uacute; el que cercaria esborrar definitivament aquell moment de feblesa que la casta va tenir als inicis de la Transici&oacute;.<br /> <br /> Un dia se'ns explica que liquidaran les ag&egrave;ncies de comer&ccedil; exterior de les comunitats aut&ograve;nomes en benefici de les ambaixades que han demostrat reiteradament la seva incapacitat per ser eficients en temes d'internacionalitzaci&oacute;; oim&eacute;s si es tracta de pimes. Un altre dia ens avisen que est&agrave; a punt la privatitzaci&oacute; d'Aena en paquet i per tant utilitzant un vell recurs del centralisme que &eacute;s blindar per la via privada el model radial d'infraestructures, en comptes de deixar que cada aeroport compet&iacute;s com una empresa lliure amb els altres.<br /> <br /> I avui, nacionalitzen les p&egrave;rdues de Bankia amb els diners dels catalans &ndash;com a m&iacute;nim el 20% del que costar&agrave;&ndash;. El banc procedent de les pitjors traject&ograve;ries en caixes d'estalvi de l'Estat: la valenciana al servei de la megalomania de Zaplana i Camps, amb operacions ru&iuml;noses com ara Terra M&iacute;tica, la ciutat de les Arts, etc.; i la madrilenya, el bra&ccedil; armat financer de la senyora Esperanza Aguirre, la que va llan&ccedil;ar el crit de guerra de salvaci&oacute; d'Iberia quan calia deixar-la caure. T&eacute; la seva gr&agrave;cia que les caixes utilitzades pels governs del PP de Val&egrave;ncia i Madrid per fer compet&egrave;ncia deslleial a Catalunya amb pol&iacute;tiques su&iuml;cides financerament siguin ara rescatades amb l'aportaci&oacute; dels catalans.<br /> <br /> Sentia abans-d'ahir una confer&egrave;ncia del professor Josep Oliv&eacute; a la Cambra de Manresa. Com sempre pol&iacute;ticament correcte i optimista sense fer cap menci&oacute; del conflicte fiscal i econ&ograve;mic amb Espanya. A l'hora del col&middot;loqui, una pregunta va obtenir la resposta seg&uuml;ent: el sector exportador catal&agrave; &eacute;s el que est&agrave; evitant que caiguem m&eacute;s avall. Si fa pocs anys el percentatge de mercat espanyol i exterior era del 85% i 15%, respectivament, avui &eacute;s quasi del 55% i 45%. Les perspectives fan del mercat espanyol molt aviat un &agrave;mbit irrellevant per a l'economia catalana. I encara m&eacute;s, els interessos econ&ograve;mics espanyols i catalans s&oacute;n progressivament divergents. Qui mana a Espanya prefereix cr&eacute;ixer menys i continuar manant i aix&ograve; explicaria la tossuderia per fer AVE a Extremadura o corredors centrals en comptes d'apostar pel corredor mediterrani al qual el sentit com&uacute; d&oacute;na capacitat d'arrossegament del conjunt peninsular.<br /> <br /> Davant d'aquesta evid&egrave;ncia que ja &eacute;s motiu de conversa en el caf&egrave; de tots els estaments socials de Catalunya, hom no compr&egrave;n, o s&iacute;, l'enorme esfor&ccedil; que est&agrave; fent el govern de Catalunya per retardar el xoc de trens amb Madrid, mentre arrisca cada cop m&eacute;s que el front interior se li esberli socialment. Oim&eacute;s si es dificulta la unitat social i pol&iacute;tica a Catalunya pel retorn de males pr&agrave;ctiques d'amiguisme i sectarisme.<br /> <br /> Tant sacrifici dels febles deixa la gent atu&iuml;da i nom&eacute;s un projecte de reconstrucci&oacute; social i democr&agrave;tica a l'entorn de la Rep&uacute;blica Catalana pot evitar una deriva populista de dreta com de fet mostren les eleccions franceses i gregues, on Hollande i el qui sigui a Atenes governaran amb el retrovisor mirant cap a la ultradreta. <br /> <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/538800.html">http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/538800.html</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[De dret a l'abisme]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/de-dret-a-labisme</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/de-dret-a-labisme</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 20:37:01 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/de-dret-a-labisme</guid>
		<description><![CDATA[La velocitat de deconstrucci&oacute; de l'Estat descentralitzat nom&eacute;s es supera per la velocitat amb qu&egrave; Espanya es llan&ccedil;a a l&rsquo;abisme. Hi ha tantes not&iacute;cies i tan r&agrave;pides que un comentari setmanal les fa ingestionables. Cada cop m&eacute;s, hom constata que hi havia un pla estrat&egrave;gic perfectament pensat des de feia temps –probablement, entre en els nuclis que es mouen entre la FAES i la llotja del Santiago Bernabeu– de voladura controlada de l&rsquo;Estat auton&ograve;mic. A la vegada, &eacute;s la voladura d&rsquo;aspectes essencials de l&rsquo;Estat del Benestar. El que en canvi no obeeix a cap l&ograve;gica econ&ograve;mica &eacute;s aquest mateix pla. El vaixell espanyol s&rsquo;enfonsa i el capit&agrave; nom&eacute;s es preocupa d'assegurar que ell mana. Tres botons de mostra.<br /> <br /> S&rsquo;anuncia en un informe presentat a Brussel&middot;les de la voluntat de liquidar les representacions comercials de les autonomies i recentralitzar les tasques a les ambaixades. Un cop m&eacute;s, passarem del caf&egrave; per a tothom al caf&egrave; per a ning&uacute;. Amb l'excusa de l'efici&egrave;ncia, es liquiden els serveis dels territoris m&eacute;s exportadors, com Euskadi, Catalunya, Val&egrave;ncia o Andalusia. &Eacute;s un pas su&iuml;cida pel conjunt d'Espanya. I m&eacute;s quan es t&eacute; const&agrave;ncia de que les fara&ograve;niques ambaixades espanyoles viuen, en termes generals, ancorades en una diplom&agrave;cia del segle XIX. Molt lluny de l&rsquo;&uacute;nica funci&oacute; que d&oacute;na sentit a aquests tinglados en ple segle XXI: l&rsquo;activitat econ&ograve;mica. Les poques ambaixades que excel&middot;leixen en aquest objectiu, ho fan al servei de grans grups empresarials; especialment dels oligopolis de serveis que aspiren a concessions. Mai es preocupen pel teixit de pimes, qu&egrave; d&oacute;na ocupaci&oacute; al 80% dels treballadors. Aquesta realitat es referma per l&rsquo;actuaci&oacute; di&agrave;ria del Govern d&rsquo;Espanya i de la monarquia, que b&agrave;sicament es mouen per aconseguir mercats per als grans grups. Veurem si les patronals de la petita i mitjana empresa catalana reaccionen davant el risc d&rsquo;extinci&oacute; d&rsquo;un servei internacional com el d&rsquo;ACC1&Oacute; –abans Copca–. Saben que ha estat clau per a la seva obertura al m&oacute;n.<br /> <br /> Segon bot&oacute;. Quan escric l&rsquo;article es parla d&rsquo;una possible i immediata privatitzaci&oacute; dels organismes del transport AENA i AVE. El PP va frenar un t&iacute;mid intent de singularitzar la privatitzaci&oacute; per cada infraestructura. Ara, la privatitzaci&oacute; en un sol paquet d&rsquo;ambd&oacute;s &agrave;mbits nom&eacute;s significar&agrave; perpetuar en mans privades la condemna de les infraestructures catalanes rendibles per compensar els aeroports i trams d&rsquo;AVE ru&iuml;nosos de la resta de l&rsquo;Estat. Provocant aix&iacute; que, amb el control d&rsquo;un mercat captiu de viatgers com el catal&agrave;, es propici&iuml; m&eacute;s la decad&egrave;ncia catalana, que al final ser&agrave; l&rsquo;espanyola. Per&ograve; qu&egrave; importa: &ldquo;Antes hundida, que desvertebrada&rdquo;.<br /> <br /> Tercer bot&oacute;. Ara que ja s'ha culminat la fumigaci&oacute; del sistema de caixes perif&egrave;ric imposant el m&egrave;tode de la fusi&oacute; pel qual dues ru&iuml;nes juntes han constitu&iuml;t una ru&iuml;na major. O una ru&iuml;na grossa s&rsquo;ha menjat edificis petits, per&ograve; solvents. Ara que ja hi ha un mapa recentralitzat bancari, ara, es trauran de la m&agrave;niga el banc t&ograve;xic per netejar la merda immobili&agrave;ria que han adquirit els bancs beneficiaris de les fusions. I, atenci&oacute;! Per salvar el poder pol&iacute;tic de l&rsquo;oligarquia madrilenyo-pepera, a Bankia. Per dir-ho clar: per salvar el cul i la vara de comandament a Rodrigo Rato.<br /> <br /> Amb tot aix&ograve;, encara volen que els mercats responguin positivament a les pol&iacute;tiques espanyoles. <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/de_dret_a_l_abisme_30473.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/de_dret_a_l_abisme_30473.php</a> &nbsp;]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Ssense pa ni circ]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/ssense-pa-ni-circ</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/ssense-pa-ni-circ</comments>
		<pubDate>Sun, 29 Apr 2012 11:17:10 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/ssense-pa-ni-circ</guid>
		<description><![CDATA[Aquesta setmana han plegat dos personatges molt estimats per la poblaci&oacute; catalana vinculats al m&oacute;n del temps lliure i l&rsquo;entreteniment: Pep Guardiola i M&ograve;nica Terribas. El primer ho ha fet per voluntat pr&ograve;pia, la segona ha estat cessada per motius partidistes. El poder simb&ograve;lic i identificador dels sistemes de comunicaci&oacute; i de l&rsquo;esport de masses acaben de passar p&agrave;gina al cap&iacute;tol m&eacute;s intens de la seva hist&ograve;ria a Catalunya. Digueu-me aprofitat, per&ograve; el seu acc&eacute;s a la direcci&oacute; del m&eacute;s que un club i m&eacute;s que una televisi&oacute;, s&rsquo;ha produ&iuml;t quan van arribar al govern l&rsquo;independentisme i l&rsquo;esquerra independentista, respectivament. Ambd&oacute;s, desacomplexats.<br /> <br /> Que tots dos han pogut gaudir de gestionar la darrera etapa de les vaques grasses pressupost&agrave;ries, no &eacute;s argument per treure&rsquo;ls cap m&egrave;rit. Perqu&egrave;, de fet, els va tocar aixecar dues institucions que, malgrat equips humans i recursos pressupostaris enormes, havien caigut molt avall. Aix&iacute; doncs, felicitem-los per la tasca feta i felicitem-nos que el pa&iacute;s doni, de tant en tant, professionals que uneixen excel&middot;l&egrave;ncia, exig&egrave;ncia, civisme i patriotisme. Molta gent espera que la seva joventut els permeti tornar al primer pla de noves responsabilitats p&uacute;bliques, fidels sempre &ldquo;al servei d&rsquo;aquest poble&rdquo;.<br /> <br /> Dit tot aix&ograve;, la crisi estructural que vivim, que ha deixat a milions de persones amb el pa just o insuficient, ara els prendr&agrave; l&rsquo;entreteniment i l'emoci&oacute; que proporcionaven els dos elements simb&ograve;lics: el Bar&ccedil;a i TV3. Per&ograve; no nom&eacute;s ser&agrave; per la marxa de les dues personalitats. La crisi econ&ograve;mica arribar&agrave; a les estructures de Televisi&oacute; de Catalunya i del Bar&ccedil;a. Caldr&agrave; veure si els seus dirigents pol&iacute;tics saben fer les reformes estructurals necess&agrave;ries rebutjant el greix sense treure carn i os. <br /> <br /> El problema, com sempre, &eacute;s que no som independents i per tant no som una illa. I caldr&agrave; combatre les lleis espanyoles que donen avantatge a les televisions privades i p&uacute;bliques espanyoles. I denunciar l&rsquo;incompliment que la cadena privada de Catalunya est&agrave; fent de l&rsquo;&uacute;s de la llengua catalana. Caldr&agrave; apuntar-se a la den&uacute;ncia dels equips alemanys davant els tribunals europeus sobre la compet&egrave;ncia deslleial dels clubs espanyols en no pagar deutes a hisenda per m&eacute;s de 700 milions d&rsquo;euros. I fer-ho denunciant pel mateix aquells clubs predominants a les espanyes profundes que es permeten fitxatges milionaris perqu&egrave;, al darrere, hi ha la diputaci&oacute; o la instituci&oacute; auton&ograve;mica corresponent a trav&eacute;s de les caixes d&rsquo;estalvi controlades. Quantes vegades els equips catalans de b&agrave;squet o d'handbol que es paguen les competicions de la seva butxaca o d&rsquo;esp&ograve;nsors privats s'han vist les cares amb equips que, de fet, podrien estar nacionalitzats per la naturalesa de les seves fonts d&rsquo;ingressos?<br /> <br /> Si la crisi serveix per posar l&rsquo;entreteniment i l&rsquo;esport on li pertoca, benvinguda. No pot ser que a un pa&iacute;s on falti el pa, sobri el circ. Sigui Espanya o Catalunya, que es desperten pobre l&rsquo;un i empobrit l&rsquo;altre.&nbsp;<br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/sense_pa_ni_circ_30309.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/sense_pa_ni_circ_30309.php</a>&nbsp;&nbsp;]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La Fira dels Matiners]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-fira-dels-matiners</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-fira-dels-matiners</comments>
		<pubDate>Fri, 27 Apr 2012 21:05:56 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-fira-dels-matiners</guid>
		<description><![CDATA[La vila d'Aviny&oacute; al Bages est&agrave; a punt de celebrar la primera Fira dels Matiners. Est&agrave; inspirada en una important batalla que tingu&eacute; lloc el 1848 a Aviny&oacute; durant la Guerra dels Matiners (1848). El segon ter&ccedil; del segle XIX va viure's a Catalunya una aut&egrave;ntica guerra d'ocupaci&oacute; i de classe amb la implantaci&oacute; de tots els mecanismes repressius i centralitzadors de l'Estat (prov&iacute;ncies, gu&agrave;rdia civil, castell&agrave; obligatori, control militar....) i de la imposici&oacute; de l'hegemonia social de les classes olig&agrave;rquiques i de la gran ind&uacute;stria en detriment dels pagesos i artesans rurals (amb terres comunals desamortitzades, eliminaci&oacute; dels coixins socials eclesi&agrave;tics) i en detriment de la nova classe obrera sense cap dret social i amb unes condicions laborals p&egrave;ssimes. No &eacute;s estarny doncs, que per una vegada, i malgrat la confrontaci&oacute; ideol&ograve;gica entre uns i altres, en aquesta guerra, carlins (conservadors forals) i federals (republicans progressistes) vagin compartir enemic com&uacute;: Isabelins pseudoliberals, conservadors i centralistes.<br /> Us enganxo a continuaci&oacute; els links que han aparegut fins ara relacionats amb la fira. No us la perdeu el 13 de maig a Aviny&oacute;.<br /> <a href="http://www.sapiens.cat/ca/events/002/fira-dels-matiners-1856.php">http://www.sapiens.cat/ca/events/002/fira-dels-matiners-1856.php</a> <br /> &nbsp;&nbsp;<br /> <a href="http://www.youtube.com/watch?v=c_Y3WgnqSZg">http://www.youtube.com/watch?v=c_Y3WgnqSZg</a> <br /> <a href="http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26224/avinyo/reviura/episodi/guerres/carlines">http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26224/avinyo/reviura/episodi/guerres/carlines</a> <br /> <br /> <a href="http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26269/festa/dels/matiners/incloura/cursa/pels/punts/historics">http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26269/festa/dels/matiners/incloura/cursa/pels/punts/historics</a> <br /> <br /> <a href="http://www.regio7.cat/bages/2012/04/27/avinyo-estrena-web-contingut-historic-nova-fira-dels-matiners/195605.html">http://www.regio7.cat/bages/2012/04/27/avinyo-estrena-web-contingut-historic-nova-fira-dels-matiners/195605.html</a> <br /> &nbsp; <br /> <a href="http://www.turismepropbarcelona.cat/es/agenda/agenda.asp?codi=23472917">http://www.turismepropbarcelona.cat/es/agenda/agenda.asp?codi=23472917</a> &nbsp;<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'arròs s'ha covat]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/larros-sha-covat</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/larros-sha-covat</comments>
		<pubDate>Sun, 22 Apr 2012 12:28:25 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/larros-sha-covat</guid>
		<description><![CDATA[Hem viscut una setmana d&rsquo;acceleraci&oacute; hist&ograve;rica. La clau de volta del r&egrave;gim restaurat despr&eacute;s de Franco, la monarquia, ha quedat molt tocat. Aix&ograve; no ho arregla una frase ritual de disculpa. La nacionalitzaci&oacute; de Repsol &eacute;s important pel cop moral al prestigi internacional d'Espanya, que a Sudam&egrave;rica es residual. Amb tot, la resposta dels mercats i les borses a les mesures de Rajoy encara &eacute;s de desconfian&ccedil;a. I no pot canviar quan qualsevol observador intel&middot;ligent se n'adona de que la casta d&rsquo;alts funcionaris vinculats a les oligarquies financeres i de les empreses regulades exp&uacute;bliques nom&eacute;s sacrifiquen aquells &agrave;mbits populars que deflacten el consum o que podrien estirar l&rsquo;ocupaci&oacute;: educaci&oacute; i Catalunya. En contrapunt, preserven tots els privilegis en un aparell estatal central macrocef&agrave;lic, amb la continu&iuml;tat d'obres p&uacute;bliques fara&ograve;niques amb finalitat pol&iacute;tica i sense cap rendibilitat econ&ograve;mica.<br /> <br /> Doncs b&eacute;, en aquest context, el Govern catal&agrave; que clarament ha prioritzat una pol&iacute;tica d&rsquo;aliances centrada en el PP, es troba en un cul de sac. Sobretot perqu&egrave; l&rsquo;excusa del Govern de Madrid de no pagar els deutes amb Catalunya i de no asseure&rsquo;s a negociar un nou sistema de finan&ccedil;ament, s&rsquo;engrandeix: els c&agrave;lculs m&eacute;s optimistes situen a Espanya amb d&egrave;ficit fins el 2018. Llavors, la bandera electoral de CiU &ndash;el pacte fiscal&ndash; perd credibilitat.<br /> <br /> L&rsquo;altre dia, en una entrevista a Singulars, L&oacute;pez-Casasnovas deia que no podr&iacute;em parlar d&rsquo;espoli mentre els partits majoritaris catalans aprovessin els Pressupostos de l&rsquo;Estat. Perqu&egrave; hi ha espoli quan no hi ha consentiment. Aix&iacute; doncs, la primera obligaci&oacute; de CiU perqu&egrave; la seva aposta sigui cre&iuml;ble &eacute;s no aprovar cap pressupost de Madrid fins que solucioni el problema.<br /> <br /> Segona q&uuml;esti&oacute;: el malestar ciutad&agrave; esclata a Catalunya perqu&egrave; centenars de milers de persones surten de la classe mitjana per proletaritzar-se quan diversos membres de la fam&iacute;lia estan en situaci&oacute; d'atur. En aquesta degradaci&oacute;, els qui vivien en la pobresa passen a la mis&egrave;ria. La nova revolta dels peatges i el comen&ccedil;ament de la insubmissi&oacute; fiscal s&oacute;n indicis del reguer&oacute; de p&oacute;lvora. CiU ha de vehicular legalment aquest malestar amb decisions que permetin generalitzar el moviment d&rsquo;insubmissi&oacute;. Ha de facilitar el compliment dels deures fiscals a l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria Catalana i ha d'establir mesures de reducci&oacute; de peatges pels treballadors aut&ograve;noms o aturats que busquen feina.<br /> <br /> Tercera q&uuml;esti&oacute;: si el problema fos les retic&egrave;ncies dels partits amb vincles estatals, cal endegar des d&rsquo;ara una campanya de divulgaci&oacute; capil&middot;lar dels efectes socials del d&egrave;ficit fiscal preferentment en les &agrave;rees on predomina el vot sucursalista. Que encara &eacute;s poc conscients de que s&oacute;n els qui paguen amb m&eacute;s injust&iacute;cia social la discriminaci&oacute; nacional.<br /> <br /> Sense mostres clares i contundents per part de CiU, el pacte fiscal, en el marc del context d'acceleraci&oacute; hist&ograve;rica, &eacute;s nom&eacute;s una r&egrave;mora i un obstacle per evitar l&rsquo;inevitable xoc de legitimitats entre una Espanya de baixa qualitat democr&agrave;tica i inviable econ&ograve;micament &ndash;com ens recordava fa poc el professor Ni&ntilde;o Becerra&ndash; i una Catalunya confiscada amb voluntat de sortir de la crisi a trav&eacute;s de l'esfor&ccedil; de la ciutadania i que aspira a construir una democr&agrave;cia plena. La paradoxa del moment pot ser que nom&eacute;s una lluita per la independ&egrave;ncia decidida &ndash;la Rep&uacute;blica Catalana&ndash; pot portar el Govern espanyol a la taula de negociacions per concedir com a mal menor el concert econ&ograve;mic.<br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/l_arros_s_ha_covat_30084.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/l_arros_s_ha_covat_30084.php</a> &nbsp;<br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'Estat no és com el porc]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lestat-no-es-com-el-porc</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lestat-no-es-com-el-porc</comments>
		<pubDate>Sat, 21 Apr 2012 08:33:59 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lestat-no-es-com-el-porc</guid>
		<description><![CDATA[Vivim un moment d'acceleraci&oacute; hist&ograve;rica. La crisi global, que de moment afecta sobretot Europa, q&uuml;estiona en aquest continent tant el model de democr&agrave;cia formal, amb uns partits i estats que han perdut les regnes de l'economia, com el contingut de l'estat del benestar. Per&ograve; no tot Europa ho est&agrave; vivint de la mateixa manera. Els petits i mitjans estats s'han sabut adaptar, majorit&agrave;riament, als canvis accelerats. Molts escandinaus fa anys que van fer reformes al seu model d'estat del benestar, allunyant-se del model de clientelisme i de ciutadania irresponsable que els feia inviables. I van adre&ccedil;ar els seus esfor&ccedil;os laborals, no cap al totxo i sectors de poc valor, sin&oacute; cap a la innovaci&oacute; tecnol&ograve;gica i de serveis. Amb alguns ensurts com a Isl&agrave;ndia i Irlanda, les seves societats civils molt m&eacute;s a prop de les institucions pol&iacute;tiques per mor de l'homogene&iuml;tat nacional, es permeten reaccionar i refer-se des de la sinergia que d&oacute;na compartir p&agrave;tria i civisme.<br /> <br /> Espanya, en canvi, &eacute;s el paradigma dels estats dinosaures, incapa&ccedil;os d'adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic. Situats en aquest Sud de tradicions romanes i napole&ograve;niques, formant part del triangle jacob&iacute; Roma, Par&iacute;s, Madrid. I amb un predomini en els llocs de decisi&oacute;, a Madrid, d'una casta d'alt funcionariat, de l'oligarquia financera, dels dirigents d'empreses de serveis exp&uacute;bliques o concession&agrave;ries, lluny dels territoris que aguanten l'economia productiva industrial, tur&iacute;stica i de serveis de mercat: b&agrave;sicament l'eix de l'Ebre i l'eix mediterrani. Pitjor doncs, estructuralment, que It&agrave;lia, on el Nord empresarial encara mana, o que Fran&ccedil;a, on Par&iacute;s ho &eacute;s tot, per&ograve; capa&ccedil; de desconcentrar pols industrials.<br /> <br /> Llavors, les apel&middot;lacions d'Europa i els mercats a la c&uacute;pula dirigent espanyola a reformar van destinades al frac&agrave;s, perqu&egrave; els principals sacrificis s'imposen en aquells &agrave;mbits que afecten les classes populars reduint la seva capacitat de consum, i els tractors de la innovaci&oacute; creadora d'ocupaci&oacute;, siguin l'educaci&oacute; i la recerca, siguin els territoris eficients com Catalunya, a prop de l'asf&iacute;xia. I no els enormes sectors improductius de l'Estat.<br /> <br /> Aix&iacute; doncs, les retallades a l'Estat, a Espanya es produeixen en els llocs productius, mentre es mantenen intactes el nombre de funcionaris i ministeris in&uacute;tils despr&eacute;s de la descentralitzaci&oacute; (potser per aix&ograve; volen tornar a recentralitzar: perqu&egrave; els funcionaris del PP i del PSOE a Madrid es garanteixin la feina, en contra dels seus col&middot;legues que predominen a la majoria d'autonomies). No es toquen les obres fara&ograve;niques com s&iacute; que ho van fer Alemanya i Portugal: &eacute;s el cas dels AVE enlloc. No suprimeixen prov&iacute;ncies i diputacions com va fer It&agrave;lia. No reparteixen l'escassetat de recursos destinats a sotraguejar l'economia productiva en promoure els excel&middot;lents, sin&oacute; que continuen prioritzant la repartidora. I ho fan en plena decad&egrave;ncia moral del r&egrave;gim de la Transici&oacute;, amb la seva clau de volta mon&agrave;rquica desprestigiada i amb el cop moral de la nacionalitzaci&oacute; argentina que tira per terra la imatge residual d'influ&egrave;ncia internacional espanyola.<br /> <br /> Per tant, estem davant d'una cruel realitat. En una Espanya a la cua dels dinosaures europeus, el conglomerat PP-PSOE a Madrid est&agrave; sacrificant el creixement a la vertebraci&oacute; &ndash;antes hundida que desvertebrada&ndash;. Est&agrave; sacrificant l'estat del benestar a favor de la perviv&egrave;ncia de l'estat absolut i dels seus aparells de control. Per aix&ograve;, que no ens vinguin amb hist&ograve;ries. Han fet una opci&oacute; nacional &ndash;Espanya&ndash; i de classe &ndash;l'oligarquia-. Per aix&ograve; estan prioritzant preservar aquelles parts de l'Estat menys aprofitables pels interessos populars i de Catalunya i altres nacions perif&egrave;riques. I &eacute;s per aix&ograve; que constatem que l'Estat no &eacute;s com el porc, del qual s'aprofita tot.<br /> <br /> <br /> <br /> <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/530759.html">http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/530759.html</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Clima del 98]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/clima-del-98</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/clima-del-98</comments>
		<pubDate>Tue, 17 Apr 2012 09:16:56 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/clima-del-98</guid>
		<description><![CDATA[Fa poc m&eacute;s d&rsquo;un segle Espanya perdia les darreres col&ograve;nies d&rsquo;Ultramar, Cuba i Filipines. Era un final simb&ograve;lic d&rsquo;un antic Imperi que feia segles que recorria el pendent de la decad&egrave;ncia. Aquesta p&egrave;rdua va significar un fort cop psicol&ograve;gic entre les classes dominants castellanes que van conduir cap a posicions melanc&ograve;liques o d&rsquo;agressivitat contra la dissid&egrave;ncia interna, fossin les esquerres regeneracionistes, fossin els moviments centr&iacute;fugs com el catalanisme. Tant tancar files no va servir per res, nom&eacute;s per accentuar la degradaci&oacute; del r&egrave;gim de la Restauraci&oacute;, corromput en plena febre de l&rsquo;or, i provocar dues dictadures que ens van retardar m&eacute;s de mig segle els processos de modernitzaci&oacute; de la resta d&rsquo;Europa.<br /> Avui, any 2012, el dia on REPSOL ha estat nacionalitzada pel populisme d&rsquo;Argentina, les portades de l&rsquo;espanyolisme recalcitrant toquen a sometent contra la neocol&ograve;nia, com hi van tocar&nbsp; fa unes setmanes quan van dir que a Espanya hi havia un problema que es deia Catalunya. El clima de crispaci&oacute; i de derrota moral de les capes dominants espanyoles, les mateixes de sempre, ara reunides a&nbsp; la Tribuna del Bernabeu, denota una sensaci&oacute; de principi de fi de r&egrave;gim. Les pallassades de la monarquia decadent que tant aviat organitza caceres amb amants, com fa d&rsquo;intermedi&agrave;ria entre imputats en casos delictius acaben de dissenyar un panorama de mis&egrave;ria moral. Mentre centenars de milers de persones viuen en la mis&egrave;ria econ&ograve;mica i social. I la poblaci&oacute; Catalana paga en la seva pell amb escreix tot aquest festival retro. Ni fuero ni huevo. En pocs mesos, els aliats del Govern de CiU han obert totes les caixes dels trons. De qu&egrave; ha servit ser els bons de la classe retallant primer, si ara ens obligaran a tornar a retallar? De qu&egrave; ha servit posar-los la catifa si no respecten ni el finan&ccedil;ament ni la identitat?<br /> Hi ha una crisi aguda de r&egrave;gim- i de sistema- percebuda molt m&eacute;s aix&iacute; des de Catalunya &ndash; la perif&egrave;ria- com sempre ha estat. Per&ograve; els partits din&agrave;stics PP, PSOE-PSC i Ciu es neguen a veure-ho. Que vagin fent. Ara nom&eacute;s cal que els altres, des de la mod&egrave;stia que els ha de caracteritzar, siguin capa&ccedil;os de construir complicitats entre ells i la societat civil m&eacute;s innovadora per plantejar un canvi de r&egrave;gim, de sistema i d&rsquo;Estat. Que no &eacute;s poc. I ben aviat, abans que el buit dels din&agrave;stics no el substitueixi l&rsquo;extrema dreta.<br /> &nbsp;]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Una manera de suïcidar-se]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/una-manera-de-suicidar-se</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/una-manera-de-suicidar-se</comments>
		<pubDate>Sun, 15 Apr 2012 11:07:20 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/una-manera-de-suicidar-se</guid>
		<description><![CDATA[Em comentaven l&rsquo;altre dia empresaris que subministren b&eacute;ns i serveis a diverses administracions i comunitats la seva incomprensi&oacute; per un tipus de concursos que sistem&agrave;ticament semblen estar configurats per a qu&egrave; nom&eacute;s guanyin els grans grups multinacionals. Ja sigui per la seva musculatura financera o la seva pot&egrave;ncia tecnol&ograve;gica. La paradoxa del moment &eacute;s que la situaci&oacute; d&rsquo;asf&iacute;xia de l&rsquo;administraci&oacute; pot justificar sobre el paper l&rsquo;ab&uacute;s del low cost en l&rsquo;hora de les adjudicacions ja siguin de paquets inform&agrave;tics, serveis de neteja o de concessions de c&agrave;terings per escoles.<br /> <br /> Per&ograve; aquesta hist&egrave;ria col&middot;lectiva que ens est&agrave; agafant per mirar el c&egrave;ntim a curt termini ens pot abocar a la mis&egrave;ria a mig termini. L&rsquo;escombrada sistem&agrave;tica de les pimes catalanes dels concursos p&uacute;blics s&rsquo;afegeix a l&rsquo;alt nivell de morositat de les administracions que hauran esdevingut responsables primeres de la fallida de nombroses empreses perfectament viables.<br /> <br /> En el meu pas pel Govern vaig lluitar aferrissadament per acollint-me a les escletxes de les normatives europees facilitar una norma de concursos que no contribu&iacute;s a desertitzar laboralment el nostre pa&iacute;s. De fet, recordo que quan era un simple diputat a l&rsquo;oposici&oacute; ja vaig aconseguir aprovar una resoluci&oacute; que va obligar al govern de llavors a encarregar un estudi sobre totes els possibilitats que hi havia per afavorir la pime pr&ograve;pia: segmentaci&oacute; de concursos, facilitats per a les UTE entre empreses, cl&agrave;usules socials etc<br /> <br /> Part d&rsquo;aquestes recomanacions es van poder introduir en el paquet de mesures de simplificaci&oacute; administrativa i de facilitaci&oacute; per a pimes que es redactaren des de l&rsquo;&agrave;rea de l&rsquo;Oficina de Gesti&oacute; Empresarial orientada pel llavors secretari general Enric Aloy. Lamentablement, el temps per implementar-ho va ser curt i per altra banda, l&rsquo;altre gran gruix de les administracions: estat, diputacions i ajuntaments, majorit&agrave;riament han caigut i cauen en els mateixos greus errors a l&rsquo;hora de dissenyar aquests concursos.<br /> <br /> Les grans empreses guanyadores molts cops amb seu fora de Catalunya utilitzen sistem&agrave;ticament com a prove&iuml;dors altres empreses situades lluny del pa&iacute;s &ndash; i molts cops no per motius de preu o qualitat sin&oacute; perqu&egrave; arramben beneficis cap a la casa mare-. Quan estem arribant a una quarta part de la poblaci&oacute; desocupada &eacute;s una irresponsabilitat o directament una agressi&oacute; al poble no repensar a fons els models de concursos p&uacute;blics. I no estic parlant de l&rsquo;amiguisme i el clientelisme tan habitual en versi&oacute; nostrada o multinacional practicada pels grans partits quan governen. Estic parlant de normes clares, transparents per&ograve; a la vegada clarament prioritzadores de l&rsquo;ocupaci&oacute; pr&ograve;pia.<br /> <br /> I aix&ograve; passa indefectiblement tan per facilitar paquets m&eacute;s petits accessibles a les pimes, com, sobretot, per garantir en els concursos cl&agrave;usules socials a favor de l&rsquo;ocupaci&oacute; local i del m&oacute;n cooperativista. I en certs &agrave;mbits, quan es ven productes, la introducci&oacute; progressiva de penalitzacions per la petjada ecol&ograve;gica. Aix&ograve; vol dir que els menjars de les escoles i els hospitals han de ser kil&ograve;metre zero i progressivament ecol&ograve;gics. Que de les instal&middot;lacions cal valorar-ne els costos ecol&ograve;gics dels seu transport i altres derivades &egrave;tiques com si han estat produ&iuml;ts en pa&iuml;sos amb drets democr&agrave;tics i socials reconeguts.<br /> <br /> O Europa, i en particular Catalunya ens atrevim a avan&ccedil;ar cap aqu&iacute;, o b&eacute; no nom&eacute;s facilitarem la mis&egrave;ria a casa nostra sin&oacute; que contribuirem a la insostenibilitat del planeta. <br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/una_manera_de_suicidar-se_29944.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/una_manera_de_suicidar-se_29944.php</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Desmuntar el &quot;tinglado&quot;]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/desmuntar-el-tinglado</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/desmuntar-el-tinglado</comments>
		<pubDate>Tue, 10 Apr 2012 20:27:03 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/desmuntar-el-tinglado</guid>
		<description><![CDATA[En un Estat on la casta dominant de l&rsquo;alt funcionariat, l&rsquo;oligarquia financera, els oligopolis de serveis ex-p&uacute;blics, els terratinents aristocr&agrave;tics i les c&uacute;pules estatals dels agents socioecon&ograve;mics estan units per la defensa dels seus interessos corporatius basats en l&rsquo;explotaci&oacute; de les classes i els territoris productors, s&rsquo;ha aixecat la veda &ndash; un aut&egrave;ntic cop d&rsquo;Estat institucional- per al desmuntatge d&rsquo;un tinglado &ndash; l&rsquo;auton&ograve;mic-&nbsp; que ells mateixos van crear en els inicis de la transici&oacute; per evitar donar personalitat pol&iacute;tica al que era una evid&egrave;ncia hist&ograve;rica: la realitat de dues nacions pol&iacute;tiques Euskadi i Catalunya. O una evid&egrave;ncia cultural: l&rsquo;exist&egrave;ncia consolidada de l&rsquo;espai catal&agrave;, basc i galaicoportugu&egrave;s. <br /> Per sostenir el tinglado van i han excitat els sentiments de greuge comparatiu de les capes populars de la Gran Castella que com a m&iacute;nim va des de Santander a Melilla, alhora que els hi regalaven un abund&oacute;s estat de l&rsquo;opul&egrave;ncia mantingut amb el d&egrave;ficit fiscal de la Corona d&rsquo;Arag&oacute; i els fons europeus, aix&iacute; com un acc&eacute;s f&agrave;cil al sobre dimensionat aparell de l&rsquo;Estat amb les noves extensions auton&ograve;miques. <br /> I ara s&rsquo;estranyen que a cada cop de tisorada sobre els &agrave;mbits que podrien donar esperan&ccedil;a com l&rsquo;educaci&oacute; o la R+D i als territoris tractors com Catalunya, els mercats tan vilipendiats des de l&rsquo;extrema dreta espanyola fins a l&rsquo;extrema esquerra &ndash; alguna catalana tampoc&nbsp; se n&rsquo;assabenta de la pel.l&iacute;cula- continuen condemnant Espanya a sortir de l&rsquo;euro. La reacci&oacute; visceral de l&rsquo;espanyolisme militant des de Aguirre fins a Rubacaba (recordem com es va presentar al Congr&eacute;s del PSOE) &eacute;s fora autonomies. <br /> Doncs b&eacute;, el 80% de les autonomies han estat sempre governades pel PP i pel PSOE. I aquestes s&oacute;n les principals responsables de si hi hagut desoris. Per&ograve; tamb&eacute; est&agrave; clar que quan Rajoy apunta a les C.A ho fa per sanitat i educaci&oacute;. I en canvi no toca res del nucli de l&rsquo;aparell central de l&rsquo;Estat i els seus instruments de domini. En qualsevol cas, si Aguirre es disposa a un nou &ldquo;2 de mayo&rdquo; antiauton&ograve;mic, que comenci per Madrid; i que la Gran Castella doni exemple. Liquidin-se d&rsquo;una punyetera vegada les autonomies de cartr&oacute; -pedra castellanes: Madrid, Castilla-Le&oacute;n, Castilla-La Mancha, La Rioja i Cantabria. I si volen, podem seguir amb les post-castellanes (Castilla la nov&iacute;ssima, en van dir) Extremadura, Murcia, Andalusia. I descolonitzin les col&ograve;nies africanes de Can&agrave;ries, Ceuta i Melilla.<br /> Llavors, que la Gran Castella recentralitzada passi a ser manada directament per l&rsquo;oligarquia que conviu a la tribuna del Bernabeu, sense lacais territorials. I als altres que ens deixin en pau.<br /> PD.<br /> Quin negoci el de CiU, haver deixat llocs claus de l&rsquo;entramat institucional catal&agrave; a aquesta genteta!<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Són tontos els mercats?]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/son-tontos-els-mercats</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/son-tontos-els-mercats</comments>
		<pubDate>Sun, 08 Apr 2012 10:56:32 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/son-tontos-els-mercats</guid>
		<description><![CDATA[La premsa del r&egrave;gim ha reaccionat compungida davant la resposta dels mercats als primers pressupostos Rajoy. Pujada de la prima de risc i baixada de les borses. Com podria ser que l&rsquo;Europa i el m&oacute;n civilitzat no valoressin la gran esperan&ccedil;a blanca d&rsquo;Espanya, despr&eacute;s d&rsquo;haver fet la reforma laboral?<br /> <br /> Els analistes internacionals per&ograve; no es deixen conv&egrave;ncer per la picaresca madrilenya. Alg&uacute; sensat posaria un euro en un pa&iacute;s en qu&egrave; el seu Govern, format per alts funcionaris, prioritza la defensa corporativa dels seus interessos a la del b&eacute; com&uacute;? Llavors, no &eacute;s l&rsquo;economia, est&uacute;pids; &eacute;s l&rsquo;estupidesa, est&uacute;pids. Alg&uacute; apostaria un c&egrave;ntim en un Govern que fa baixar el percentatge m&eacute;s gran en els pressupostos d&rsquo;educaci&oacute; i de recerca? Espanya d&oacute;na un senyal clar als mercats. Vol tornar a la sarsuelera tradicional del que inventen ellos. I, d'altra banda, castiga amb la pitjor inversi&oacute; als territoris que estiren del carro i que fan que en els r&agrave;nquings internacionals Espanya no faci el rid&iacute;cul perqu&egrave; n&rsquo;asseguren quasi la meitat de les aportacions en recerca, el 40 % de les exportacions i m&eacute;s de la tercera part del PIB: Catalunya, Balears i Val&egrave;ncia. Uns pressupostos, doncs que es carreguen els tractors del progr&eacute;s econ&ograve;mic d&rsquo;Espanya.<br /> <br /> Mentrestant, els analistes veuen un Govern que continua invertint en AVEs que acaben en un cul de sac, a difer&egrave;ncia de Portugal o Alemanya que van decidir-ne la paralitzaci&oacute;. Veu un Govern que no t&eacute; cap voluntat d&rsquo;abordar les reformes que deixarien anar llast. Aprimament del Ministeri de Defensa, supressi&oacute; de prov&iacute;ncies i diputacions. Eliminaci&oacute; de ministeris amb compet&egrave;ncies traspassades com agricultura, cultura, medi ambient o sanitat, entre d'altres. Intervenci&oacute; dels bancs i caixes que han rebut diners p&uacute;blics. Lleis antitrust i de liberalitzaci&oacute; real dels serveis p&uacute;blics i regulats que ens situen als primers llocs de la llista en preus i en els &uacute;ltims en serveis, en camps com l&rsquo;energia o la telefonia. Eliminaci&oacute; de sistemes de clientelisme i de frau social est&egrave;s, com el PER i altres subsidis que no fan res m&eacute;s que condemnar a territoris sencers a viure de la sopa boba. Descolonitzaci&oacute; de Ceuta i Melilla, dues places africanes que costen un dineral a l&rsquo;Estat central. Reciclatge de les forces d&rsquo;ordre, destinades obsessivament a combatre el terrorisme basc, per especialitzar-se en delictes econ&ograve;mics i en la persecuci&oacute; del blanqueig de diner de les m&agrave;fies internacionals que campen per lliure en la bombolla especulativa espanyola.<br /> <br /> En aquesta setmana de passi&oacute;, podria continuar amb una llarga lletania de deures que els mercats, que no s&oacute;n tontos, no perdonaran. No ho far&eacute;. El que est&agrave; clar per&ograve;, &eacute;s que Espanya acabar&agrave; arrossegant Europa cap al desastre. I nom&eacute;s una intervenci&oacute; integral europea que elimini la capacitat de decidir de la casta olig&agrave;rquica, financera i funcionarial que ens desgoverna hist&ograve;ricament des de Madrid, ens pot permetre un Diumenge de Gl&ograve;ria. Que s&agrave;piga Europa, que pel qu&egrave; s&rsquo;hi juga, que els dirigents espanyols actuen sota un &uacute;nic lema: Antes hundida, que desvertebrada. <br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/son_tontos_els_mercats_29775.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/04/son_tontos_els_mercats_29775.php</a> &nbsp;<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La transcipció d'un mal negoci]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-transcipcio-dun-mal-negoci</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-transcipcio-dun-mal-negoci</comments>
		<pubDate>Wed, 04 Apr 2012 17:36:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-transcipcio-dun-mal-negoci</guid>
		<description><![CDATA[Veient com les gasta el soci PPreferent de CiU als pressupostos on el que fa &eacute;s matar els tractors del creixement: educaci&oacute;, recerca i Catalunya, hom confirma que predomina la divisa Antes hundida que desvertebrada<br /> aix&iacute; que m'ha arribat en versi&oacute; castellana aquest comentari a La Vanguardia&nbsp;. Llegir-lo son 2 minuts.&nbsp;<br /> <br /> <strong>Un mal negocio <br /> </strong>La Vanguardia<br /> David Garc&iacute;a 18/11/2010 <br /> <br /> El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias dif&iacute;ciles de explicar.<br /> <br /> Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el d&iacute;a a d&iacute;a, &iquest;qui&eacute;n puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten espa&ntilde;oles o catalanes?<br /> <br /> &iquest;Qui&eacute;n puede defender que Espa&ntilde;a robe a Catalunya 60 millones de euros al d&iacute;a a partir del d&eacute;ficit fiscal?<br /> <br /> <br /> Qui&eacute;n puede defender que los estudiantes catalanes reciban s&oacute;lo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?<br /> <br /> &iquest;Qui&eacute;n no querr&iacute;a ver aumentada la renta per c&aacute;pita anual de los catalanes en unos 2.400&euro; al a&ntilde;o si tuvi&eacute;semos seguridad social propia?<br /> <br /> &iquest;Qui&eacute;n puede defender que el &quot;Ministerio de Cultura&quot; haga un gasto anual por cada espa&ntilde;ol de 47&euro;y por cada catal&aacute;n s&oacute;lo de 5&euro;?<br /> <br /> &iquest;Qui&eacute;n querr&iacute;a viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la d&eacute;cada de los 70 que se consideraron obsoletos y que a&uacute;n circulan por Catalunya, mientras que Madrid s&oacute;lo tiene el 4%?<br /> <br /> &iquest;Qui&eacute;n no querr&iacute;a ver a su pa&iacute;s 7 veces m&aacute;s rico como dijo el Premio Nobel de Econom&iacute;a Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?<br /> <br /> &iquest;Qui&eacute;n puede defender que 1 de cada 3 a&ntilde;os el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?<br /> <br /> &iquest;Qui&eacute;n quiere, pese a ser catal&aacute;n y sentirse espa&ntilde;ol, que cada a&ntilde;o nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo as&iacute; la regi&oacute;n del mundo que sufre m&aacute;s d&eacute;ficit por parte de su gobierno? &iquest;Realmente sentirse espa&ntilde;ol en Catalunya compensa eso?<br /> <br /> Como residente en Catalunya, &iquest;qui&eacute;n puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?<br /> <br /> Por muy espa&ntilde;olista que uno sea en Catalunya &iquest;se puede defender que entre 1985 y 2005 s&oacute;lo se hayan construido en Catalunya 20km de autov&iacute;as mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en id&eacute;ntico periodo? &iquest;Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya s&oacute;lo se invierte un promedio del 12% del PIB espa&ntilde;ol anual pese a aportar el 22% del mismo PIB espa&ntilde;ol?<br /> <br /> &iquest;Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirti&oacute; 316&euro; por catal&aacute;n, pero en el mismo a&ntilde;o invirti&oacute; 1.198&euro; por andaluz, 894&euro; por madrile&ntilde;o,574&euro; por aragon&eacute;s y 407&euro; por castellanomanchego.<br /> <br /> &iquest;Se puede aceptar pagar peajes y m&aacute;s peajes?<br /> Con la dependencia de Catalunya con respecto a Espa&ntilde;a nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos espa&ntilde;oles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.<br /> <br /> Espa&ntilde;a es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel econ&oacute;mico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.<br /> <br /> <br /> <br /> PD<br /> I per acabar...: el Govern Espanyol regalar&agrave; al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d&acute;Euros amb l&rsquo;excusa de donar imatge d&acute;Espanya a la resta del m&oacute;n. O sigui que els catalans tamb&eacute; subvencionem al Reial Madrid. <br /> <strong>La DIFUSI&Ograve; &eacute;s una arma c&agrave;rregada de futur.</strong>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[I després de la vaga?]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/i-despres-de-la-vaga</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/i-despres-de-la-vaga</comments>
		<pubDate>Sun, 01 Apr 2012 09:56:40 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/i-despres-de-la-vaga</guid>
		<description><![CDATA[La vaga ha tingut un impacte superior a les anteriors. Precisament per aix&ograve; l&rsquo;esquerra i el sindicalisme catal&agrave; han d&rsquo;enfocar molt b&eacute; els nous passos. Els punts febles del moviment del dijous estan al si mateix de l&rsquo;estrat&egrave;gia mobilitzadora a Catalunya. En ser una mera r&egrave;plica del moviment de rebuig a escala espanyola es perden les oportunitats de mobilitzar a amplis segments de treballadors amb mentalitat m&eacute;s moderada o a capes mitjanes que tamb&eacute; estan patint els efectes de la crisi.<br /> <br /> La din&agrave;mica espanyola de confrontaci&oacute; es mou en el carril &uacute;nic de la lluita m&eacute;s tradicional de classe: treballador- empresari, sense posar en q&uuml;esti&oacute; l&rsquo;enorme abisme que separa els privilegis de l&rsquo;aristocr&agrave;cia empresarial i la seva aristocr&agrave;cia obrera dels sectors dels oligopolis exp&uacute;blics, de l&rsquo;&agrave;mbit financer o de l&rsquo;alt funcionariat, de la situaci&oacute; prec&agrave;ria dels petits empresaris i els seus treballadors. <br /> <br /> Per aix&ograve; vist, fins i tot, des d&rsquo;una &ograve;ptica estrictament social renunciar a Catalunya on aquesta divisi&oacute; se sent molt m&eacute;s dolorosa a activar els altres mecanismes de confrontaci&oacute; amb el gran poder pol&iacute;tic i econ&ograve;mic de l&rsquo;Estat &eacute;s quasi una covardia. <br /> <br /> Les classes populars catalanes tenen una contradicci&oacute; fonamental de contingut social: la que les enfronta al conglomerat dels oligopolis de serveis exp&uacute;blics i al gran sistema financer, als privilegis de la casta d&rsquo;alt funcionariat dels aparells centrals de l&rsquo;Estat i als mecanismes de depauperaci&oacute; social que l&rsquo;Estat espanyol imposa a Catalunya a trav&eacute;s del d&egrave;ficit fiscal. Nom&eacute;s posant-se al davant de forma sincera d&rsquo;aquestes reivindicacions s&rsquo;aixecaran totes les simpaties per posar-se a dialogar amb les pimes catalanes que en un altre sistema de relacions laborals &ndash; catal&agrave; per suposat- &eacute;s possible.<br /> <br /> De la mateixa manera, la sospitosa i reiterada singularitat de la viol&egrave;ncia al carrer en les macromanifestacions a Catalunya i la incapacitat o manca de comandament de les forces d&rsquo;ordre per minimitzar-les fan pensar en un contuberni t&agrave;cit entre la dreta conservadora, l&rsquo;espanyolisme i els grups que amb els seus aldarulls dinamiten la possibilitat que la resposta social sigui m&eacute;s massiva per pac&iacute;fica i democr&agrave;tica. <br /> <br /> Caldr&agrave; ressucitar el que en la transici&oacute; era habitual? Potents equips de servei d&rsquo;ordre que posaven a ratlla qualsevol intent de desbordament descontrolat de grup&uacute;sculs amb ganes de gresca?<br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/i_despres_de_la_vaga_29612.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/i_despres_de_la_vaga_29612.php</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'ascensor]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lascensor</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lascensor</comments>
		<pubDate>Sat, 31 Mar 2012 09:36:57 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lascensor</guid>
		<description><![CDATA[<br /> L'&agrave;mplia classe mitjana forjada en els anys de bonan&ccedil;a del darrer quart de segle s'est&agrave; fonent. D&egrave;cades d'acc&eacute;s dels treballadors a nivells de benestar homologables a Europa i de multitud d'empresaris aut&ograve;noms fruint dels moments &agrave;lgids del consum interior europeu s'han acabat. L'atur afecta quadres intermedis d'empreses industrials o comercials. El m&oacute;n fins ara intocable de la funci&oacute; p&uacute;blica ha rebut un cop del qual no s'aixecar&agrave; durant anys. I com a conseq&uuml;&egrave;ncia, l'enfonsada del consum provoca una traca de tancament de comer&ccedil;os inaudita. Excepte les capes m&eacute;s privilegiades del pa&iacute;s, la resta de gent veiem a prop nostre &ndash;ben a prop&ndash; petites o grans trag&egrave;dies de gent sense feina; i el que &eacute;s m&eacute;s greu, sense expectatives de tenir-ne. L'ascensor social s'ha aturat. I en molts casos s'ha posat a baixar cap a les primeres plantes.<br /> <br /> Qui s'havia beneficiat d'aquest ascensor des dels anys seixanta del segle XX? Els fills de pagesos emigrats a la ciutat per fer de treballadors o comerciants. I els seus n&eacute;ts, que o b&eacute; han ampliat el negoci o b&eacute; han accedit al m&oacute;n professional despr&eacute;s d'una carrera universit&agrave;ria. La primera immigraci&oacute; d'origen espanyol sorgida de la repressi&oacute; franquista i terratinent dels llocs d'origen, i de la qual les successives generacions van ascendir de forma similar a les dels aut&ograve;ctons. I finalment, la darrera onada migrat&ograve;ria extraeuropea, que tot just comen&ccedil;ava a pujar de la planta baixa a l'entres&ograve;l. El que est&agrave; passant &eacute;s comparable als efectes devastadors d'una guerra (en aquest cas sense armes). I es troben a faltar lideratges forts com els que permeteren a l'Europa derru&iuml;da refer-se de la desgr&agrave;cia i reinventar-se en un nou per&iacute;ode de prosperitat.<br /> <br /> El cas catal&agrave; &eacute;s m&eacute;s dram&agrave;tic perqu&egrave; a les febleses del conjunt europeu s'hi afegeixen les debilitats estructurals espanyoles que carreguen sobre les espatlles catalanes. Per aix&ograve; cada dia que passa sense que el partit que ha tingut m&eacute;s poder que mai a Catalunya, CiU, faci el pas que nom&eacute;s predica els caps de setmana de congressos, la Generalitat que administra, les diputacions i tots els grans ajuntaments seran vistos per la poblaci&oacute; de forma creixent com a c&ograve;mplices i instruments de la degradaci&oacute; social que estem patint. Continuar insistint en sacrificis a Catalunya &eacute;s ser el bra&ccedil; executor de la pol&iacute;tica d'ocupaci&oacute; i explotaci&oacute; colonial de Rajoy, que es nega a abaixar els sous als seus funcionaris, no fa reformes estructurals de l'Estat &ndash;aix&ograve; ens portar&agrave; a una intervenci&oacute; europea abans d'acabar l'any&ndash; mentre continua la confiscaci&oacute; fiscal sobre els ciutadans de Catalunya.<br /> <br /> Per&ograve; hi ha m&eacute;s coses. En aquests temps turbulents en qu&egrave; la majoria est&agrave; baixant posicions relatives en la pir&agrave;mide social, els casos de presumpta corrupci&oacute; que han tardat poc a reapar&egrave;ixer a les files del partit del govern, les pr&agrave;ctiques sect&agrave;ries que en els segons i tercers nivells de la nova administraci&oacute; s'han implantat, despla&ccedil;ant professionals solvents per mediocritats amb carnet, no s&oacute;n les millors cartes per jugar quan hom predica que v&eacute;nen temps de confrontaci&oacute; amb l'Estat. Que quan la majoria baixa una minoria d'espavilats vulguin ascendir individualment aprofitant-se de les despulles de la cosa p&uacute;blica no s'aguanta.<br /> <br /> Finalment, l'ascensi&oacute; simb&ograve;lica, tan important com l'econ&ograve;mica, que ha significat l'assumpci&oacute; de la llengua catalana per a la majoria de ciutadans nouvinguts, &eacute;s bombardejada per terra, mar i aire pel Partit Popular, que &eacute;s qui exerceix de for&ccedil;a determinant al Parlament de Catalunya. El catal&agrave; com a instrument de cohesi&oacute; i ascensi&oacute; social vol ser enviat a la marginalitat folkl&ograve;rica i com a conseq&uuml;&egrave;ncia passar de l'empobriment econ&ograve;mic i social a la mis&egrave;ria intel&middot;lectual d'un pa&iacute;s despersonalitzat, sense tremp i sense civisme.<br /> <br /> Quan tots els ascensors p&uacute;blics baixen o estan en risc de baixar, si no volem caure en una depressi&oacute; col&middot;lectiva, cal que la gent m&eacute;s activa, innovadora i amb esperit c&iacute;vic en els camps empresarial, sindical, de les entitats del tercer sector, ciutadans an&ograve;nims, s'organitzin, cooperin, lluitin per recuperar col&middot;lectivament l'ascensi&oacute; social, que alhora ser&agrave; necess&agrave;riament nacional i democr&agrave;tica. Ni que s'hagi de fer per l'escala i d'esgla&oacute; en esgla&oacute;.<br /> <br /> <br /> <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/523696.html">http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/523696.html</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'Ebre es mou]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lebre-es-mou</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lebre-es-mou</comments>
		<pubDate>Sun, 25 Mar 2012 20:44:59 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/lebre-es-mou</guid>
		<description><![CDATA[Mentre s&rsquo;ha fet un gir argumental gaudini&agrave; a la justificaci&oacute; de l&rsquo;EuroVegas a Catalunya, no s&eacute; si superficialment o amb voluntat d&rsquo;anar a fons en la tematitzaci&oacute; aut&ograve;ctona, l&rsquo;&uacute;nica que pot singularitzar el producte en un m&oacute;n global, he transitat un dia per les Terres de l&rsquo;Ebre, visitant vells coneguts.<br /> <br /> En les seves iniciatives, aparentment micro, hi ha la llavor del desenvolupament econ&ograve;mic desconcentrat, integral i sostenible. Pagesos dels c&iacute;trics d&rsquo;Alcanar, als que vam ajudar des del Govern a reflexionar sobre la millora de la comercialitzaci&oacute;, la investigaci&oacute; per obtenir de valor afegit, la valoritzaci&oacute; gastron&ograve;mica en col&bull;laboraci&oacute; d&rsquo;Alicia (Fundaci&oacute; per a l&rsquo;Alimentaci&oacute; i la Ci&egrave;ncia, dirigida per Valent&iacute; Fuster i Ferran Adri&agrave;), l&rsquo;exploraci&oacute; d&rsquo;un turisme c&iacute;tric i possibilitats de consolidar i ampliar una fira especialitzada del c&iacute;tric i dels vivers.<br /> <br /> Tamb&eacute; destaca l&rsquo;aposta de l&rsquo;ajuntament per la valoritzaci&oacute; del patrimoni tangible i intangible amb la creaci&oacute; del museu dels Ilercavons (Ibers que es movien entre Catalunya, Arag&oacute; i Val&egrave;ncia) finan&ccedil;at per l&rsquo;antic Pladetur, suara desaparegut; i possibilitats d&rsquo;explotaci&oacute; del patrimoni immaterial de la carlinada i el m&iacute;tic general Cabrera.<br /> <br /> A Deltebre, amb el director de la Federaci&oacute; de musclaires als que vam donar una important empenta &ndash; aix&iacute; com als arrossaires- marcant-los l&rsquo;objectiu de la qualitat, per&ograve; facilitant-los l&rsquo;acc&eacute;s a alguna empresa de gran distribuci&oacute; que juga obertament a la qualitat amb denominaci&oacute; d&rsquo;origen. Operaci&oacute; que en alguns casos ha significat triplicar els marges i incrementar tres anys seguits ratios de diverses desenes de punts.<br /> <br /> Musclaires animats per la benedicci&oacute; que vam fer fa quatre anys de les proves pilot de turisme de musclera, que han perm&egrave;s la desfilada l&rsquo;any passat de m&eacute;s de 3.000 turistes molts d&rsquo;ells procedents de la Costa Daurada en una oferta l&uacute;dico-gastron&ograve;mica ins&ograve;lita de visita-degustaci&oacute; a les muscleres, amb excel.lents musclos, ostres i, molt aviat, el fruit del cultiu de clo&iuml;sses de qualitat.<br /> <br /> I m&eacute;s marxa a l&rsquo;Ebre amb la propera inauguraci&oacute; del centre M&oacute;n Natura de Catalunya Caixa especialitzada en turisme ornitol&ograve;gic i &lsquo;birdwatching&rsquo; (observaci&oacute; d&rsquo;ocells) que donar&agrave; un servei estrat&egrave;gic en un Parc natural escassament aprofitat encara. O amb la propera constituci&oacute; del Consorci de conservaci&oacute; i d&rsquo;explotaci&oacute; tur&iacute;stica de la llacuna de la Bombita amb l&rsquo;Estat, la Generalitat, l&rsquo;Ajuntament de Deltebre, ca&ccedil;adors, pescadors i arrossaires. El projecte pot significar la posada en marxa d&rsquo;un aut&egrave;ntic parc tem&agrave;tic sostenible i amb identitat, sense necessitat d&rsquo;importar i impostar atraccions de cart&oacute; pedra.<br /> <br /> O parlem de Corber&agrave; d&rsquo;Ebre &ndash; la Belchite catalana- amb el poble ensorrat per la Batalla de l&rsquo;Ebre amb millores en les instal.lacions d&rsquo;acollida i un centre d&rsquo;interpretaci&oacute; clau per tot l&rsquo;ecomuseu de la Terra Alta, ara encallat en absurditats burocr&agrave;tiques recobertes d&rsquo;excuses pressupost&agrave;ries. Bones instal&bull;lacions perfectament externalitzables a microempreses, aut&ograve;noms o cooperatives que facin del turisme sostenible i els serveis la font dels seus ingressos.<br /> <br /> I deixarem per un altre dia la imaginativa iniciativa de l&rsquo;Alcalde de Rasquera, facilitant plantacions privades de cannabis, ben assessorat legalment, i amb suports de diagnosis potents d&rsquo;organismes internacionals i amb el noble objectiu de fer aflorar l&rsquo;economia submergida per tal que pagui impostos i es pugui fer seguiment m&egrave;dic, com se&rsquo;n fa de l&rsquo;alcohol i el tabac. L&rsquo;Ebre es mou.<br /> <br /> <br /> http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Posem-nos positius]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/posem-nos-positius</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/posem-nos-positius</comments>
		<pubDate>Sun, 18 Mar 2012 11:25:24 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/posem-nos-positius</guid>
		<description><![CDATA[En aquests moments, el cos et demanaria, una setmana m&eacute;s, posar-te amb l&rsquo;arrog&agrave;ncia de Montoro vantant-se que ells a Madrid no retallaran els sous als seus funcionaris, al mateix temps que es confirma el drama del d&egrave;ficit fiscal catal&agrave; d&rsquo;un 8% del PIB, quatre vegades m&eacute;s que Baviera i Flandes que protesten essent m&eacute;s riques; o amb la inutilitat de la pol&iacute;tica de confrontaci&oacute; Reforma-vaga i la necessitat d&rsquo;establir ponts de di&agrave;leg per trobar empresaris i treballadors noves formes de dirigir i treballar cooperativament a les empreses com a &uacute;nic cam&iacute; per a no ser arrasats pel tsunami oriental. No en parlarem.<br /> <br /> Parlar&eacute; de la presentaci&oacute; a Manresa del Cam&iacute; Ignasi&agrave;, quan falten deu anys per a la cel.lebraci&oacute; del 500 anniversari de la vinguda de Sant Ignasi a la ciutat procedent de Montserrat i on va inspirar la seva filosofia i la seva acci&oacute;. El treball elaborat ideat pel professor americ&agrave; Chris Lowney i el jesu&iuml;ta catal&agrave; Josep Llu&iacute;s Iriberri dissenya un tra&ccedil;at de m&eacute;s de 600 km a rec&oacute;rrer a peu o en bicicleta amb un trajecte en gran part coincident amb el Cam&iacute; de Sant Jaume. Aquesta casualitat fa que es puguin aprofitar infrastructures i sin&egrave;rgies ja generades en l&rsquo;anterior legislatura en la posada en marxa del tram catal&agrave; del Cam&iacute; que est&agrave; demostrant un &egrave;xit creixent. L&rsquo;exist&egrave;ncia al m&oacute;n de uns 5 milions de persones que s&rsquo;han mogut a l&rsquo;entorn de centres jesu&iuml;tics fan d&rsquo;aquesta proposta de turisme religi&oacute;s o si es vol espiritual una bona estrat&egrave;gia per la Catalunya interior. Que va en la bona direcci&oacute; del turisme sostenible i identitari. No cal importar parcs tem&agrave;tics. Cal tematitzar amb temes de la pr&ograve;pia tradici&oacute; cultural, hist&ograve;rica o religiosa i aqu&iacute; neix el turisme predominant a Europa que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic que pujar&agrave; de forma sostinguda.<br /> <br /> De Loiola a Manresa passant per Aranzazu, Saragossa i Montserrat, al turista se li ofereix un viatge en el temps al segle de la modernitat, de la Reforma i la Contrareforma, del Renaixement i del Barroc (amb tot el llegat anterior rom&agrave;nic, moss&agrave;rab i gotic). Vist des d&rsquo;Am&egrave;rica, per&ograve; d&rsquo;aqu&iacute; tamb&eacute; com va dir la Directora General de Turisme, aqu&iacute; hi ha producte i hi ha demanda. Ara nom&eacute;s falta que l&rsquo;oferta privada s&rsquo;ho cregui i les administracions p&uacute;bliques acabin d&rsquo;invertir en la millora de la interpretaci&oacute;/muse&iuml;tzaci&oacute; dels recursos materials i immaterials que es troben al llarg del cam&iacute;. <br /> Subscrigui's a les nostres alertes informatives<br /> <br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Això no té solució]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/aixo-no-te-solucio</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/aixo-no-te-solucio</comments>
		<pubDate>Sun, 11 Mar 2012 08:52:38 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/aixo-no-te-solucio</guid>
		<description><![CDATA[Els que ens movem al m&oacute;n de la micro i petita empresa aix&ograve; de la reforma laboral no ens traur&agrave; el ventre de pena. En canvi, continuem patint dia s&iacute; dia tamb&eacute; els abusos i la incompet&egrave;ncia dels prove&iuml;dors oligop&ograve;lics de telefonia, electricitat, gas o aig&uuml;es que empitjoren els serveis d&rsquo;instal&middot;laci&oacute; o manteniment amb la cascada d&rsquo;externalitzacions i atencions on line que s&rsquo;ha produ&iuml;t i que esdevenen un aut&egrave;ntic calvari de p&egrave;rdua d&rsquo;hores, qualitat i diners a compte d&rsquo;unes companyies que es mouen a l&rsquo;Ibex i pels directius de les quals no ha arribat la crisi.<br /> <br /> Tant poc, que s&oacute;n capa&ccedil;os d&rsquo;absorbir a qualsevol exministre o exconseller dels partits del r&egrave;gim &ndash; el darrer do&ntilde;a Salgado- . Com podem anar b&eacute; si el qui hauria posar &ldquo;firmes&rdquo; als oligopolis t&eacute; assegurat una pla&ccedil;a a l&rsquo;Inem de luxe? Sense anar m&eacute;s lluny, fa poc la CMT acaba de donar el vist-i-plau al retard en la baixada dels preus del m&ograve;bil, els quarts m&eacute;s cars d&rsquo;Europa, a l&rsquo;economia quarta en risc de rescat.<br /> <br /> Ol&eacute;! I el Govern autoconsiderat liberal empr&egrave;n una reforma dels organismes reguladors que els detreu autonomia, els elimina transpar&egrave;ncia i, com sempre, posa ordre als &ograve;rgans auton&ograve;mics. O sigui: qui ha de vetllar per la compet&egrave;ncia s&rsquo;amaga rere la cortina i evita la compet&egrave;ncia entre territoris. Un altre ol&eacute;!.<br /> <br /> Finalment, el representant de la CEOE reclama al govern inversions en infraestructures tant eficients com el corredor ferroviari central i m&eacute;s totxo sanitari i hidr&agrave;ulic. Cap al&middot;lusi&oacute; a les autovies de la informaci&oacute; i a la inversi&oacute; en coneixement tecnol&ograve;gic. Entre aquesta recepta del quitr&agrave; i el totxo de la patronal i el fantasma d&rsquo;Eurovegas (cambrers, paletes i prostituci&oacute;) recorrent la pen&iacute;nsula, no em direu si no &eacute;s per exclamar: aix&ograve; no t&eacute; soluci&oacute;. <br /> <br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/aixo_no_te_solucio_29003.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/aixo_no_te_solucio_29003.php</a> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Monocarrils]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/monocarrils</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/monocarrils</comments>
		<pubDate>Sat, 10 Mar 2012 09:08:01 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/monocarrils</guid>
		<description><![CDATA[Els s&iacute;mptomes de desesperaci&oacute; de la societat catalana s&oacute;n creixents. Aix&ograve; pot provocar que entre els sectors m&eacute;s actius sorgeixin maximalismes que, paradoxalment, retardin l'aparici&oacute; d'una alternativa real als nostres reptes globals i locals. Aquestes actituds reeixiran en la mesura que cap for&ccedil;a pol&iacute;tica s&agrave;piga vertebrar ordenadament les pulsions cr&iacute;tiques. A Catalunya, la manca de poder pol&iacute;tic real comporta que massa sovint les direccions i les velocitats que prenen els vectors nacional i social s&oacute;n diferents.<br /> <br /> Aix&iacute;, la creixent opini&oacute; enquestada favorable a un Estat propi per Catalunya pot estar fent pensar en una acceleraci&oacute; del proc&eacute;s d'autodeterminaci&oacute;, sense comptar que per sobre de l'opini&oacute; puntual d'un ciutad&agrave; hi ha la seva fidelitat electoral a algun dels partits que a casa nostra presenten un model de societat o uns valors diferenciats. L'agressi&oacute; a la democr&agrave;cia territorial, a l'autogovern i a la identitat &eacute;s tan forta i el desplegament de tots els ministeris del PP en aquesta direcci&oacute; pot fer que es perpetu&iuml; la temptaci&oacute; en qu&egrave; ja fa dos anys van caure uns segments molt polititzats que van vendre una via r&agrave;pida a la independ&egrave;ncia que s'ha demostrat un frac&agrave;s. Entre d'altres coses, perqu&egrave; ara m&eacute;s que mai, davant la crisi de civilitzaci&oacute; que viu el m&oacute;n i especialment Europa, molta gent o b&eacute; prioritza la superviv&egrave;ncia personal i familiar o es malfia de receptes d'un sol medicament. I perqu&egrave;, movent-se en el monorail nacional, la locomotora pol&iacute;tica l'exerceix el m&oacute;n convergent que porta el fre posat i disposat a inventar noves estacions interm&egrave;dies per no haver d'arribar al final del trajecte.<br /> <br /> A la banda de la indignaci&oacute; social, que es mou entre el pilot autom&agrave;tic dels sindicats i de l'esquerra de deb&ograve; i les radicalitats de carrer de minories alternatives, tenim un problema similar. El no passaran en el desmantellament de l'estat del benestar serveix per mantenir un sobreescalfament tamb&eacute; dels segments polititzats que roden pel monocarril dels drets socials, sense recon&egrave;ixer tres veritats doloroses: 1) Europa va permetre's l'estat del benestar gr&agrave;cies a una alta productivitat que ha perdut i a l'explotaci&oacute; de les col&ograve;nies i neocol&ograve;nies; ara ser&agrave;, com a molt, un dels set grans operadors econ&ograve;mics mundials i, per tant, amb menys past&iacute;s a repartir. 2) L'&egrave;xit de l'estat del benestar portava al seu si les llavors de la seva perdici&oacute;: excessos burocr&agrave;tics ineficients i conversi&oacute; del ciutad&agrave; responsable i solidari en un client pol&iacute;tic individualista que nom&eacute;s exigeix i no contribueix conscientment al benestar dels altres amb la coartada que ja paga impostos. 3) El d&egrave;ficit fiscal catal&agrave; fa impossible l'estat del benestar.<br /> <br /> els dos monocarrils pels quals transcorren segments de la societat civil activa catalana van en direccions que s'ignoren. I des dels sectors socials i naci&oacute; dominants pot interessar, fins i tot, que col&middot;lideixin. Nom&eacute;s encarrilarem vies paral&middot;leles si obrim ponts de di&agrave;leg, sense ortod&ograve;xies ideol&ograve;giques est&egrave;rils, i renunciant a depend&egrave;ncies estatals o de grups econ&ograve;mics de l'estatus entre la gent m&eacute;s activa pol&iacute;ticament en un o altre carril, amb tots aquells que en empreses, escoles, hospitals, entitats, cooperatives, centres tecnol&ograve;gics estan disposats a compartir la refundaci&oacute; d'una societat sencera basant-se en els principis de la llibertat nacional, la just&iacute;cia social i la democr&agrave;cia plena i en la qual caldr&agrave; repensar la manera de produir, de donar els serveis p&uacute;blics, d'estudiar i, fins i tot, els valors, i encaminar-se m&eacute;s cap a la felicitat que cap a la riquesa, m&eacute;s cap a la frugalitat que cap a l'opul&egrave;ncia. Sense posar-se a pensar que una altra Catalunya &eacute;s possible i necess&agrave;ria, nom&eacute;s afavorirem els objectius dels segments que s'aprofiten del retroc&eacute;s social cap una privatitzaci&oacute; salvatge, la feblesa auton&ograve;mica cap a la recentralitzaci&oacute; de l'Estat i del malestar amb la pol&iacute;tica cap a l'empobriment de la democr&agrave;cia. La rep&uacute;blica catalana com una aposta de canvi integral: nou estat, nova societat, nova democr&agrave;cia. I aquest no &eacute;s un trajecte curt. I cal recorre'l amb caten&agrave;ria i doble via d'ample internacional.<br /> <br /> <br /> <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/515819.html">http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/515819.html</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[la mosca al nas]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-mosca-al-nas</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-mosca-al-nas</comments>
		<pubDate>Sun, 04 Mar 2012 08:17:31 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Huguet]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/huguet/bloc/la-mosca-al-nas</guid>
		<description><![CDATA[Europa t&eacute; la mosca al nas despr&eacute;s del paperot que hi ha fet el Govern de Rajoy on ha pret&egrave;s aplicar la pol&iacute;tica que tant b&eacute; li ha funcionat per arribar al poder: no sap no contesta. No estan d&rsquo;orgues els europeus i reclamen passar a la meitat del d&egrave;ficit en un any. Llavors la tremolor ens agafa a molts nom&eacute;s de pensar, coneixent-los i patint-los des de fa segles, d&rsquo;on pensaran passar l&rsquo;esmolet.<br /> <br /> Catalunya est&agrave; an&egrave;mica, nom&eacute;s li queden els ossos i Espanya i la seva maquin&agrave;ria d&rsquo;hisenda confiscat&ograve;ria pretendr&agrave; un cop consumida la carn posar els braons a bullir el caldo. Aix&ograve; s&iacute;, mentre l&rsquo;Estat central continua preservant el greix dels nous rics: ex&egrave;rcits sobredotats, ministeris sobrers, preservaci&oacute; de les prov&iacute;ncies i diputacions que se sobreposen a les autonomies, control radial i ineficient de les infrastructures (AENA, AVE..).<br /> <br /> Davant d&rsquo;aquest aut&egrave;ntic drama, o els dirigents pol&iacute;tics catalans acceleren la plantada i deixen de marejar-nos amb jocs de paraules entorn del pacte fiscal, o la gent i el capital votaran amb els peus. Els emigrants cap al nord d&rsquo;Europa o pa&iuml;sos emergents. El capital cap a aquests –Mas diu que Marroc t&eacute; projectes– o cap a Andorra ara que ha acabat l&rsquo;autarquia. Bon viatge<br /> &nbsp;&nbsp; <br /> <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/la_mosca_al_nas_28826.php">http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/la_mosca_al_nas_28826.php</a>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>

