Josep Huguet

Aquesta és la transcripció de l’entrevista d’aquest matí a El Dia, de COMRàdio (24/03/10), amb Jordi Duran. En aquest multimèdia podeu escoltar les meves declaracions sobre la sociovergència i Reagrupament.

Com veu el moment econòmic actual?
Crec que serà un any bo, però globalment l’economia continua estant complicada, tot i que hi ha signes positius (en turisme). El que passa és que l’economia mai més tornarà a ser el que era i això els polítics no ho podem amagar. És un problema d’Europa, ara estem en una perspectiva molt diferent als darrers segles; els països emergents ja han emergit: Índia, Síria, Egipte...El problema és dels europeus, l’estabilitat demogràfica i la competència en tecnologia ens obliga fer canvis a millor. Això és així i més val saber-ho. I que ningú es pensi que això depèn del color polític.

Avui a El Periódico surt una nova enquesta pre-electoral amb unes expectatives per a ERC gens falagueres.
L’únic que puja és CiU, una cosa una mica rara. Les enquestes són de molt temps abans de les eleccions i, a més, ERC sempre treu 4/5 diputats més dels que normalment treu a les enquestes. A l’any 2006, ja ens donaven aquests resultats i després va ser un altre.

Hem de dir, amb justícia, que aquesta enquesta es va fer en plena nevada...
Els oients han de reflexionar sobre si la crisi i el conflicte amb Espanya (tema Estatut) haguessin estat millor gestionats per un govern de CiU. A més, a CiU no donen alternatives clares del què s’ha de fer, perquè no la té. Ni reformes en profunditat en economia, ni pactes amb Espanya bons. Nosaltres, amb competències escasses, hem aconseguit un Pacte Nacional per la Immigració, el nou Sincrotró, el Pacte per la Innovació.

Al Govern tripartit li ha costat molt donar una bona imatge, ningú nega de la seva obra de Govern, però el què s’ha projectat és desavinença entre els partits de Govern.
La imatge sempre compta més que els fets. Veurem com acaba...miri el senyor Cameron, que es veia guanyador, i el senyor Brown, que era un perdedor nat, i ara estan empatats. Crec que encara queda molt...ERC ha de mirar quin és el seu horitzó; un horitzó postestatutari. Caldrà un nou pas endavant però els processos socials són lents i necessitem una política gradualista...les coses no van tan ràpid.

Què l’amoïna més, l’entrada al terreny de joc de Reagrupament o que CiU i PSC governin junts?
La sociovergència ha manat durant anys a Catalunya. Penso que suposa un estancament i això és un problema. El tema de Reagrupament penso que està tenint molta rellevància i molta canxa mediàtica, tenint en compte que és una petita escissió. S’hauria de pensar a qui ajuda i a qui fa mal això. Però està per veure...però ERC és una força d’esquerres i no ens mourem d’aquí. Ja veurem si Reagrupament tindrà diputats, ara per ara no en té i tira cap al centre-dreta. Ara el que fa és perjudicar a ERC i a CiU. Parlar d’independència sense programa social és una política de centre-dreta. Fer bones polítiques consisteix en estar al costat de la gent, i seguir l’eslògan clàssic de treball i llibertat. Sí que hi ha una amaro de fons amb el tema migratori.

Amb el senyor Anglada, per exemple?
En general. Hi ha el risc que algú vulgui navegar per aquestes aigües perilloses, com CiU, el PP o alguna força marginal. Aquí sí que hi veig un risc per la tradició democràtica, com s’ha vist a França, Holanda o Itàlia.

Es frivolitza, doncs, sobre la immigració en termes electoralistes?
Si hi ha problemes, s’ha de reunir el Pacte per la Immigració, que varen firmar les principals forces polítiques, i parlar-ne. Si disparem per lliure, derivarà cap al populisme i l’extrema dreta.

Hi haurà més casos apart de Vic o Salt?
És un tema molt arrelat, la xenofòbia lligada als problemes econòmics. S’entén que la gent simplifiqui però és molt fàcil entrar en demagògia pels populistes. No ens hauríem de sortir del guió. Nosaltres tenim un acord...

CiU no va assistir al Pacte per la Immigració el divendres perquè demanava que vostè rectifiqués les declaracions on insinuava que CiU estava al darrera dels alterats de Salt.
Això no ho he dit mai. El què he dit és que hi va haver tres dies de passivitat per part de l’oposició a Salt.

En termes de turisme, ho tindrem tot a punt després de les nevades?
Les expectatives són bones. Hem parlat amb el sector, hem estat al costat d’ells. Ens han dit que tot està normalitzat. Sembla ser que millora respecte a l’any passat i les previsions per l’estiu encara són millors, hi ha repunt. Europa s’està recuperant, som nosaltres que estem estancats.

Estem estancats?
L’Estat espanyol té un problema afegit; s’ha fet un abús del totxo que ara pagarem caríssim. A més, els bancs i les caixes no fan net i no donen ni un euro. S’han de començar carregar algunes pràctiques dels bancs i de la borsa.

Ningú mai en diu res d’això...
Hi ha països que comencen a fer coses: baixar sous, intervencions sobre certs moviments. Ho fan França o Alemanya però no els de cultura anglosaxona com Gran Bretanya. No es pot deixar fer en el món de les finances. Varem basar el creixement en el totxo, en consum emergent per l’augment de la immigració...Catalunya es recuperarà abans que la resta de l’Estat espanyol perquè la indústria és molt exportadora o perquè rep el turisme estranger.

Així doncs, hem de seguir valorant el turisme com font de riquesa econòmica?
És molt important, representa el 12% del PIB. No es deslocalitza, a diferència de les altres indústries. Ens hem de saber vendre bé, hem de ser un producte turístic que no sigui de marca blanca sinó d’identitat.
 

Aquesta és la transcripció de l’entrevista d’aquest matí a El Dia, de COMRàdio (24/03/10), amb Jordi Duran. En aquest multimèdia podeu escoltar les meves declaracions sobre les previsions turístiques de Setmana Santa:

Com veu el moment econòmic actual?
Crec que serà un any bo, però globalment l’economia continua estant complicada, tot i que hi ha signes positius (en turisme). El que passa és que l’economia mai més tornarà a ser el que era i això els polítics no ho podem amagar. És un problema d’Europa, ara estem en una perspectiva molt diferent als darrers segles; els països emergents ja han emergit: Índia, Síria, Egipte...El problema és dels europeus, l’estabilitat demogràfica i la competència en tecnologia ens obliga fer canvis a millor. Això és així i més val saber-ho. I que ningú es pensi que això depèn del color polític.

Avui a El Periódico surt una nova enquesta pre-electoral amb unes expectatives per a ERC gens falagueres.
L’únic que puja és CiU, una cosa una mica rara. Les enquestes són de molt temps abans de les eleccions i, a més, ERC sempre treu 4/5 diputats més dels que normalment treu a les enquestes. A l’any 2006, ja ens donaven aquests resultats i després va ser un altre.

Hem de dir, amb justícia, que aquesta enquesta es va fer en plena nevada...
Els oients han de reflexionar sobre si la crisi i el conflicte amb Espanya (tema Estatut) haguessin estat millor gestionats per un govern de CiU. A més, a CiU no donen alternatives clares del què s’ha de fer, perquè no la té. Ni reformes en profunditat en economia, ni pactes amb Espanya bons. Nosaltres, amb competències escasses, hem aconseguit un Pacte Nacional per la Immigració, el nou Sincrotró, el Pacte per la Innovació.

Al Govern tripartit li ha costat molt donar una bona imatge, ningú nega de la seva obra de Govern, però el què s’ha projectat és desavinença entre els partits de Govern.
La imatge sempre compta més que els fets. Veurem com acaba...miri el senyor Cameron, que es veia guanyador, i el senyor Brown, que era un perdedor nat, i ara estan empatats. Crec que encara queda molt...ERC ha de mirar quin és el seu horitzó; un horitzó postestatutari. Caldrà un nou pas endavant però els processos socials són lents i necessitem una política gradualista...les coses no van tan ràpid.

Què l’amoïna més, l’entrada al terreny de joc de Reagrupament o que CiU i PSC governin junts?
La sociovergència ha manat durant anys a Catalunya. Penso que suposa un estancament i això és un problema. El tema de Reagrupament penso que està tenint molta rellevància i molta canxa mediàtica, tenint en compte que és una petita escissió. S’hauria de pensar a qui ajuda i a qui fa mal això. Però està per veure...però ERC és una força d’esquerres i no ens mourem d’aquí. Ja veurem si Reagrupament tindrà diputats, ara per ara no en té i tira cap al centre-dreta. Ara el que fa és perjudicar a ERC i a CiU. Parlar d’independència sense programa social és una política de centre-dreta. Fer bones polítiques consisteix en estar al costat de la gent, i seguir l’eslògan clàssic de treball i llibertat. Sí que hi ha una amaro de fons amb el tema migratori.

Amb el senyor Anglada, per exemple?
En general. Hi ha el risc que algú vulgui navegar per aquestes aigües perilloses, com CiU, el PP o alguna força marginal. Aquí sí que hi veig un risc per la tradició democràtica, com s’ha vist a França, Holanda o Itàlia.

Es frivolitza, doncs, sobre la immigració en termes electoralistes?
Si hi ha problemes, s’ha de reunir el Pacte per la Immigració, que varen firmar les principals forces polítiques, i parlar-ne. Si disparem per lliure, derivarà cap al populisme i l’extrema dreta.

Hi haurà més casos apart de Vic o Salt?
És un tema molt arrelat, la xenofòbia lligada als problemes econòmics. S’entén que la gent simplifiqui però és molt fàcil entrar en demagògia pels populistes. No ens hauríem de sortir del guió. Nosaltres tenim un acord...

CiU no va assistir al Pacte per la Immigració el divendres perquè demanava que vostè rectifiqués les declaracions on insinuava que CiU estava al darrera dels alterats de Salt.
Això no ho he dit mai. El què he dit és que hi va haver tres dies de passivitat per part de l’oposició a Salt.

En termes de turisme, ho tindrem tot a punt després de les nevades?
Les expectatives són bones. Hem parlat amb el sector, hem estat al costat d’ells. Ens han dit que tot està normalitzat. Sembla ser que millora respecte a l’any passat i les previsions per l’estiu encara són millors, hi ha repunt. Europa s’està recuperant, som nosaltres que estem estancats.

Estem estancats?
L’Estat espanyol té un problema afegit; s’ha fet un abús del totxo que ara pagarem caríssim. A més, els bancs i les caixes no fan net i no donen ni un euro. S’han de començar carregar algunes pràctiques dels bancs i de la borsa.

Ningú mai en diu res d’això...
Hi ha països que comencen a fer coses: baixar sous, intervencions sobre certs moviments. Ho fan França o Alemanya però no els de cultura anglosaxona com Gran Bretanya. No es pot deixar fer en el món de les finances. Varem basar el creixement en el totxo, en consum emergent per l’augment de la immigració...Catalunya es recuperarà abans que la resta de l’Estat espanyol perquè la indústria és molt exportadora o perquè rep el turisme estranger.

Així doncs, hem de seguir valorant el turisme com font de riquesa econòmica?
És molt important, representa el 12% del PIB. No es deslocalitza, a diferència de les altres indústries. Ens hem de saber vendre bé, hem de ser un producte turístic que no sigui de marca blanca sinó d’identitat.