Us recomano la lectura de l'article "Esquerra i el catalanisme polític", de Joan Carles Vilalta (Director General de Turisme), publicat avui a El Punt (02/09/09):
"A Catalunya, amb la fi del franquisme, va néixer un panorama polític que podria haver tingut una deriva molt diferent de l'actual. En un país que havia rebut importantíssimes onades migratòries durant una dictadura que perseguia el catalanisme i que reprimia i menystenia la nostra llengua i la nostra cultura, res no garantia que l'espanyolisme polític no prengués força, però es va saber actuar amb prou intel·ligència per part de tots. En aquell moment un fet fonamental va ser el procés d'unitat entre els partits que es disputaven l'espai socialista català, els dos PSC, Congrés i Reagrupament, nacionalistes –l'un, autogestionari i l'altre, socialdemòcrata–, i la federació catalana del PSOE, part d'un partit espanyol que, previsiblement i en bona lògica europea, havia d'assolir el govern de l'Estat. Amb aquesta decisió s'assegurava que el nou partit restaria dins l'espai catalanista.(...)"






